Som la sal de la terra i no una terra de sal

18 abr.
(…) allò que es guanya fàcilment, es malmet aviat. Si les persones que han administrat com els ha plagut durant trenta o quaranta anys, de cop, diuen “ té”, és que en el futur estaran en posició de dir ”prenc”.

Marcel·lí Massana, el Panxo

El govern espanyol (PSOE) ha estat més hàbil que els seus antecessors (PP). Ha aprofitat una situació d’excepcionalitat (la sequera) per executar el transvasament de l’Ebre i bloquejar la capacitat de maniobra del govern de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC) oposant-se al transvasment del Segre i aparcant les propostes de l’oposició (CiU) de transvasar aigua del Roina. Políticament, la jugada del PSOE és brillant, però en el pla nacional i ecològic això representa un desastre sense pal·liatius.

El govern de la CAC (recordem, format per PSC, Esquerra i ICV-EUiA) ha mentit deliberadament, ha traït el compromís amb les terres de l’Ebre, ha pervertit la promesa d’una nova cultura de l’aigua, ha propiciat l’enfrontament territorial arrenglerant-se amb els interessos especulatius i depredadors del territori.

Tot plegat, posa de manifest que en la defensa del territori no n’hi ha prou amb un simple canvi de color polític (PP –PSOE / CiU- tripartit).

A curt termini cal que els moviments socials partidaris d’una nova cultura de l’aigua reactivem la mobilització i aprofitem totes les escletxes legals (penso en acudir a les instàncies de la Unió Europea) per impedir el transvasament efectiu del riu Ebre.

Ara bé, a mig termini, cal fer emergir una expressió política pròpia, afí a totes les mobilitzacions i les lluites en defensa del territori (MAT, preservació patrimoni arquitectònic, antinuclear, contra el 4t. Cinturó, etc.) i que sigui capaç de relligar-les amb la lluita per la sobirania política (dret de decidir) dels Països Catalans.

Aquesta nova opció política, si vol reeixir, cal que plantegi com a repte immediat assolir representació al Parlament de la CAC (eleccions al 2010). Tenir-hi una veu crítica, que burxi i digui les coses pel seu nom serviria per:

1.- Reforçar les mobilitzacions socials i els moviments de base popular.
2.- Falcar les claudicacions socials i nacionals de la resta de formacions polítiques.
3.- Desplegar territorialment una alternativa unitària que sigui determinant a les municipals del 2011.

Cadascú pot posar el nom que vulgui, però pel que ja representa en les poblacions on està implantada, jo penso que la CUP té la possibilitat, la capacitat i el deure d’ocupar aquest espai polític.

6 Respostes per a “Som la sal de la terra i no una terra de sal”

  1. Guillem Salas i Campreciós Abril 18, 2008 a 7:45 am #

    Crec que tens raó, tard o d’hora farà falta que un partit sincer tingui presència al parlament.Malauradament, crec que a les següents, la CUP no estarà preparada per assolir aquest repte, tant per base social, com per formació, per la quantitat d’efectius personals, pel compromís… Millor anar poc a poc i fer les coses bé, primer hem de tenir presència a molts més ajuntaments per a que la gent ens conegui.

  2. JULI CUÉLLAR Abril 18, 2008 a 8:56 am #

    Mai estarem prou preparats, però penso que cal ser valents i plantar cara d’una vegada. Per mi és una qüestió de necessitat (mental i material); no podem estar dubtant eternament. Cal anar-hi i a per totes.

  3. "Tati-Pagès-Soulbizarre" Abril 19, 2008 a 5:00 pm #

    L’autor ha eliminat aquest comentari.

  4. "Tati-Pagès-Soulbizarre" Abril 19, 2008 a 5:02 pm #

    i si quan feu el pas de ser parlamentaris caieu en els mateixos errors que hem caigut els que ara ho som?convé pensar-ho. Dins del parlament les coses són prou complexes i sí, a més, et toca governar, per evitar governs convergents, aleshores la cosa encara és més complicada. Tard o d’hora acabarem fent una nova formació política entre les cups, els decebuts d’ICV, d’EUiA i d’ERC, etc, i creixerem i, qui sap, acabarem fent el que van fer el que han fet els actuals. Em temo que les coses són molt més complexes.Tot i això, anims. La cosa està que crema.

  5. ignasi Abril 20, 2008 a 5:43 am #

    Aixó es el cuento de sempre. Porto mes de 20 anys sentint el mateix, i mai estem preparats per fer pasos endavant. cal ser valents.El poble esta demanant a crits una veu rupturista que els representi davant l´estafa del politic actual. mai l´oportunitat ha estat tan clara com per portar una veu rupturista independentista i désquerres al parlament. potser es ara o mai, perque les circunstancies es van modificant.

  6. josep Abril 25, 2008 a 8:30 am #

    A la terra en què el mar guanya al riu perquè li xuclen les forces i li barren el pas, i la sal s’escampa arreu, tenim esperança i el cor abonat per donar força a les propostes des de la gent i amb la gent. No volem un partit sincer ni que tingui uns valors concrets, volem ¿un partit? que sigue la gent unida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: