El negacionisme de Salisachs

29 des.
La senyora Mercedes Salisachs, en una entrevista de Manuel Trallero (El Mundo, 21/12/2009), va dir que “La gente dice que el catalán estaba prohibido durante el franquismo. No es cierto. Lo que pasa es que no era oficial, se podía escribir en catalán y se podía publicar en catalán, pero no era oficial.”

Negar la prohibició i la persecució de la llengua catalana és una falsedat històrica. La no oficialitat del català durant la Dictadura franquista fou una conseqüència directa de la prohibició d’uns drets reconeguts per la legalitat republicana. D’acord amb l’Estatut d’Autonomia de 1932 el català era –juntament amb el castellà- la llengua oficial de Catalunya. La Llei franquista d’abolició de l’Estatut català del 5 d’abril de 1938 deixà desemparada la població catalanoparlant, que des d’aleshores patí tot tipus d’arbitrarietats pel sol fet de parlar la seva llengua. La fòbia anticatalana era tan forta que fins i tot els catalans que durant la guerra de 1936-39 s’exiliaren a l’Espanya franquista (Sant Sebastià, Burgos, Valladolid o Salamanca) també foren objecte de la intolerància lingüística espanyola, tal i com reportà l’historiador Josep Benet a “L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya(recentment reeditat pel Memorial Democràtic en compliment d’una resolució del Parlament de Catalunya).

Malgrat la prohibició del català, l’ús públic de la llengua es recuperà parcialment gràcies a la resistència cultural i a la mobilització ciutadana. La despenalització de l’ús de la llengua catalana només fou efectiva a partir de la promulgació de l’Estatut d’Autonomia de 1979, el qual restablí l’oficialitat del català com a llengua pròpia de Catalunya.

Lamentablement, la Constitució espanyola de 1978 consagrà la desigualtat lingüística i, fins avui, ha mantingut intactes els privilegis del castellà. Aquesta situació és un llast antidemocràtic inacceptable que impedeix la normalització de la llengua catalana en tots els àmbits d’ús que li foren arrabassats per la força. Per això, les persones que parlem i estimem la llengua catalana exigim la igualtat que les lleis espanyoles no reconeixen i, sobretot, respecte. Per tant, combatre les mentides i el negacionisme històric de la senyora Salisachs és un deure cívic inajornable.

2 Respostes per a “El negacionisme de Salisachs”

  1. Vilalta Desembre 29, 2009 a 6:35 pm #

    En un país normal a aquesta "senyora" l'haurien posat a parir públicament per les animalades que diu. En aquest (tros de) país encara haurem de donar gràcies si no li concedeixen la Creu de Sant Jordi…

  2. Arquimbau Cuca i Moixó gener 6, 2010 a 7:23 pm #

    On era aqueixa repulsiva meuca podrida quan els falangistes esdevinguts mestres de pàrvuls et cremaven la llengua amb la punta de llurs cigarrets si se t'"escapava" cap paraula en català, i si ton pare anava a plànyer's li omplien la cara de mastegots i amenaçaven de fotre'l a la presó?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: