Tag Archives: Mataró

Mataró: el 9N votarem!

19 set.

10659127_862160257136231_3219253992709414989_o

L’aprovació de la Llei de Consultes i la convocatòria del 9N, també tindrà una traducció política en l’àmbit local. En els propers dies la majoria d’ajuntaments de Catalunya aprovaran resolucions de suport a la consulta del 9N.

Dimarts 23 de setembre serà el torn de Mataró, que celebrarà un ple extraordinari per debatre i aprovar una resolució presentada pels grups municipals de CiU, d’ICV-EUiA i de la CUP de suport a la convocatòria de consulta sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre de 2014.

És una votació important perquè serà l’expressió política de la voluntat ciutadana. El 23 de setembre no demanem a ningú si està a favor o en contra de la independència. Simplement, direm que volem votar, igual que ho han fet  a Escòcia.

Majoritàriament, la nostra societat està a favor del dret a decidir, per tant, és bo que els nostres representats polítics a l’Ajuntament de Mataró donin suport a aquest principi democràtic bàsic.

Si la votació de suport al 9N es perd, Mataró quedarà al costat de ciutats com Badalona, i donarà oxigen als sectors conservadors i espanyolistes.

Els partits no són entitats anònimes. Els partits representats a l’Ajuntament de Mataró estan formats per regidors i regidores, que són càrrecs electes amb noms i cognoms. Necessitem 14 regidors que votin a favor, però els electes de CIU, ICV-EUiA i la CUP només sumen 11 vots. Calen, doncs, 3 vots per sumar la majoria i garantir que Mataró formarà part del gruix de municipis catalans partidaris de l’exercici del dret a decidir i de la democràcia.

És improbable que els 8 regidors i regidores de PP i PXC (incloent el seu regidor escindit) modifiquin el seu argumentari espanyolista, fonamentat en apel·lacions als sentiments, al discurs de la por i en la lletania que hi ha altres temes més importants i que la independència és una cortina de fum.  No els traurem d’aquí .

L’única esperança està en els 8 vots del PSC: Joan Antoni Baron Espinar, Consol Prados Martinez, Montserrat López Figueroa, Maria Carme Maltas i Freixas, Francesc Melero ColladoJuan Antonio Ciller LópezIvan Pera i Itxart i Carlos Fernández Báez. Fem, per tant, una crida a tots i cadascun dels representants electes d’aquest partit perquè avantposin el pensament crític i perquè aparquin les consignes inquisitorials tant dels seus dirigents com les de la cúpula judicial espanyola. Si són socialistes de debò, defensaran l’autodeterminació i la democràcia. Però si hi voten en contra, faran de comparsa de Rajoy, del PP i de l’espanyolisme més tronat.

Volem votar i votarem! Per això, no podem deixar que siguin uns pocs, emparats per la sigla d’un partit, els qui tutelin i decideixin el nostre futur col·lectiu. Per aquest motiu, cal fer arribar aquest neguit als representants del PSC de Mataró i participar massivament a la concentració unitària de dimarts 23 de setembre a les 20h a davant de l’ajuntament.

El 9N votarem i guanyarem!

No ens mena cap bandera que no es digui llibertat!

1 oct.

 esteladabombers

Fa uns dies vaig tuitar l’article Desmuntar mites que J.B. Culla va publicar el 22/09/2013 al diari ARA. L’autor, tot i ser un historiador d’ordre, replicava amb encert els escarafalls dels espanyolistes envers el discurs historiogràfic del tricentenari del l’11 de setembre de 1714 i els contraatacava citant l’estudi de Sophie Baby  Le mythe de la transition pacifique. Violence et politique en Espagne (1975-1982) per desfer la idea de la Transició modèlica i pacífica, que és el veritable mantra dels talibans de la Constitució espanyola de 1978.

Una de les interaccions que vaig rebre va venir de la mà de Pau Mojedano, antic portaveu del PP a Mataró que, inesperadament, afirmava el següent: “La transició podem dir que efectivament ha fracassat. Però ara ens toca construir des de l’aprenentatge de l’error”. Sàvies paraules, sense dubte, però que contrasten amb l’oratòria constitucionalista amb què ens va castigar durant els seus anys de regidor al ple de Mataró.

Que Mojedano hagi caigut del cavall com Sant Pau és una qüestió ara mateix irrellevant. Allò que de veres em neguiteja és l’espanyolisme bel·ligerant i ultra que atien els seus antics companys de viatge.

PP, C’s i PxC alimenten el sentiment espanyolista en els discursos i en la seva praxi. Propugnen una visió social i política gens respectuosa amb la diversitat d’orígens, religiosa, lingüística i de sentiments nacionals dels habitants de Mataró. Aquesta postura es fonamenta en l’immobilisme, talment com si encara visquéssim a l’Espanya franquista. Aquests partits fan bandera dels prejudicis i de les pors per negar qualsevol expressió plural i democràtica que trenqui amb el seu esquema de societat.

Per això han dinamitat el Pacte per la Convivència i acte seguit han convertit la immigració en causus belli. Per això han votat en contra del dret a decidir del poble català i acte seguit han titllat el sobiranisme d’antidemocràtic i violent.

No ho dubteu: si el PP manés a Mataró faria igual que el seu amic Bauzá a les Illes… Però com que ho tenen molt pelut, saben que la seva única opció és fer soroll, molt de soroll i a qualsevol preu.

En aquest sentit cal situar la polèmica de la bandera estelada hissada a dalt de l’antena del parc de bombers de Mataró. Ells que tant diuen preocupar-se dels problemes reals de la gent, que tant s’omplen la boca parlant de llibertats, han estat els primers a perdre el seny davant d’una bandera col·locada lliurement pels bombers, un símbol que relliga inequívocament la lluita contra les retallades amb el clam social a favor del dret a decidir. No només no han respectat la llibertat d’expressió sinó que s’han dedicat a assetjar el cos de bombers, manifestant-se amb elements ultres de  la Falange.

El transcurs polític d’aquest afer ha desfermat una onada solidària que ens encoratja a seguir treballant per l’aprofundiment democràtic, tant a la nostra ciutat com arreu dels Països Catalans. Ara bé, la nota preocupant és que la dreta carca, la mateixa dreta que es nega a condemnar l’assalt feixista a la seu de la Generalitat a Madrid, ha aconseguit que el PSC de Mataró s’agenollés a les seves exigències i impulsés una resolució contra de l’estelada del parc de bombers. Definitivament, l’aliança tàctica amb el PP, avalant les seves tesis espanyolistes, és una mostra de la marginalitat i de l’estat de descomposició en què es troba el PSC. I, per últim, també cal prendre nota de la incomprensible abstenció d’ICV-EUiA, que d’aquesta manera ha tornat a avalar l’autoritarisme de la “llei de banderes” imposada en aquella mítica Transició que ja sabem que no va ser ni modèlica ni pacífica.

Polítics especuladors i banquers a la presó!

20 març

El problema de PUMSA és que en aquesta ciutat hi hagut polítics i gestors que van pensar-se que això era Marbella. La construcció de la Via Europa i del que avui és l’Alcampo els va servir per aprendre a especular. D’aquesta manera van anar omplint les arques muncipals i van pal·liar les conseqüències del mal finançament que pateixen les administracions públiques catalanes.

Ben aviat, les empreses del grup PUMSA van perdre de vista la funció social per la qual, teòricament, havien estat creades. Els resultats de Prohabitatge fan evident el fracàs de les polítiques públiques d’habitatge. La política de construcció d’aparcaments duta a terme per GINTRA contrasta amb la nul·la aposta pel transport públic; ara ens haurem de menjar els maleïts pàrkings amb patates! Finalment, el paper de PUMSA en les operacions urbanístiques dels sectors IVECO-Pegaso, Ronda Barceló i carrer Biada són, per sí soles, una mostra del fracàs d’un model de ciutat basat en el creixement especulatiu i venuda als interessos transnacionals.

Ara mateix el deute de PUMSA ascendeix a 150 M/€ i representa una hipoteca insuperable per a l’Ajuntament de Mataró, fins al punt que estem pagant 28.000 €/dia en interessos bancaris! La situació és tan dramàtica que enguany, tot i l’augment de la recaptació fiscal i els diners del Corte Inglés, el pressupost municipal no sols no contempla cap tipus d’inversió rellevant sinó que a sobre el govern de CiU es dedica a retallar els serveis públics (com per exemple el Mataró Bus).

La ciutadania de Mataró ha de saber que, més enllà del mal finançament i de les restriccions d’endeutament imposades pel govern espanyol, el motiu pel qual l’Ajuntament no dóna resposta a les necessitats més bàsiques és perquè tots els nostres diners van destinats a pagar el deute bancari contret per l’anterior govern a través de PUMSA en unes operacions urbanístiques fetes d’esquenes a l’interès i el benestar col·lectiu.

Davant la magnitud de la tragèdia, el govern de CiU ens demana que confiem amb la bondat dels bancs i en la seva capacitat per a renegociar el deute. Al marge d’aquest discurs candorós, cal tenir en compte que en la política, igual que en els negocis, res és casual; per això, cal preguntar-se a sant de què el PSC i ICV van afavorir l’aprovació del pressupost municipal del govern de CiU per a 2012? Per què CiU no exigeix la depuració dels responsables polítics i gestors del grup PUMSA?

Les solucions de futur tant de CiU com de PSC-ICV passen per vendre-s’ho tot i per retallar a sac (encara que no tinguin l’honestedat de reconèixer-ho en públic). En canvi, des de la CUP, pensem que primer de tot cal donar resposta a una sèrie d’interrogants:¿fins quan haurem d’estar pagant el desgavell de PUMSA?, ¿Qui ha de pagar-ho? o ¿Quan cobrava el gerent d’aquesta empresa?. I, al capdavall, pensem que l’única solució passa per la recuperació de la nostra sobirania política i econòmica, la qual cosa requereix la depuració dels polítics culpables de la situació que patim i la ruptura amb les entitats bancàries, tal com ha fet de forma exemplar el poble islandès.

Imatge

Tertúlia política a Mataró Ràdio (Foto: E.S.)

http://www.ivoox.com/2012-03-20-tertulia-politica_md_1118993_1.mp3″ Tertúlia política> descarregar