Tag Archives: Mataró

La cara oculta de la Festa al Cel de Mataró

18 set.

festalcelmani

Continuem sense tenir un detall del pressupost de la Festa al Cel. No sabem la xifra total de despesa de diner públic que es destinarà a aquest esdeveniment.

Quants diners posaran l’Ajuntament de Mataró? la Diputació de Barcelona? la Generalitat de Catalunya? o Aigües de Mataró?

Incògnita. Opacitat. Malbaratament.

Durant els dos dies de la Festa al Cel hi haurà afectacions a la mobilitat que impliquen una sèrie de costos col·laterals afegits. Sorprenentment, diumenge 20 de setembre, RENFE ampliarà les freqüències de pas dels trens, la qual cosa contrasta amb les mancances que patim a diari els usuaris de rodalies. Més fort encara, el dia 20, MataróBus serà gratuït i es reestructura en tres línies úniques, la qual cosa demostra que sí que es pot millorar i popularitzar l’ús del transport públic, però no els dóna la gana de fer-ho, excepte quan els convé, és a dir, per a la Festa al Cel.

La promoció de la ciutat ha estat el gran leitmotiv del govern municipal. De què parlen els mitjans de comunicació quan es refereixen a la Festa al Cel de Mataró? D’avions de guerra (Eurofighter , Eurocopter Tigre, etc). Aquesta és la imatge que volem projectar?

Els avions de guerra que desfilaran pel cel de Mataró són màquines de mort, que destrueixen països com Síria, Líbia o Kurdistan, llocs d’origen de la majoria de persones refugiades que aquests dies malden per arribar a Europa.

Doble moral. Acollim refugiats i mentrestant presumim dels avions de guerra de la Festa al Cel.

Doble moral. Les escoles prediquen la pau i la no-violència, però aquests dies reparteixen els fulls de propaganda de la Festa al Cel a les carteres dels nostres fills i filles, convidant-los a participar d’un gran espectacle que té com a epicentre l’exhibició d’avions de guerra.

Doble moral. Els representants de CiU diuen que volen la independència i a una setmana de les plebiscitàries del 27S ens porten la Guàrdia Civil i l’Exèrcit espanyol a passejar per Mataró.

Perquè tenim altres prioritats. Per coherència amb els valors del pacifisme. Per dignitat com a poble: #NoFestaAlCel!

11 de setembre de 2015 a Mataró: cap a la ruptura social, nacional i democràtica

17 set.

La vetlla de l’11 de setembre el lingüista Joan Veny va fer una conferència sobre la història de la llengua catalana a la Sala de Plens de l’Ajuntament, plena de gom a gom, amb les significatives absències dels representants del PP, C’s, VoleMataró i PxC.

Més tard es va tornar a celebrar la Marxa de Torxes per la Independència, que va congregar més de 500 persones i que va discórrer pels carrers cèntrics de Mataró.

L’endemà al matí, Diada Nacional, tothom estava pendent de la Via Lliure de Barcelona. No obstant això, l’assemblea de la CUP vam assistir, com cada any, a l’Ofrena floral als lluitadors en defensa de les llibertats de Catalunya. Van faltar a la cita PP, ni C’s i PxC; per què serà? Tot i així, l’acte va quedar força deslluït per la pluja, la poca afluència de públic i per l’excés de protocol. Sense dubte, és un acte que s’ha de repensar, sense que això suposi silenciar la veu a les entitats que volen expressar-se, perquè sigui més dinàmic i participatiu.

A continuació podeu llegir el guió de la meva intervenció, en representació de la CUP, a l’Ofrena de l’11 de setembre d’enguany:

“Necessitem recuperar la sobirania arrabassada per la força de les armes fa 300 anys.

Necessitem recuperar la nostra capacitat per decidir.

Per sortir de la crisi econòmica, social, ecològica i política, cal trencar amb l’Estat espanyol i amb la Troika (FMI, UE, BCE).

Tant Espanya com la UE són estructures de poder imperialistes que estan al servei de les oligarquies i del capital, que no es pot reformar perquè arrosseguen una història de:

Dèficits democràtics.

Injustícia social.

Negació de la diversitat.

Nosaltres no venim aquí a canviar de bandera ni a imposar cap identitat, ni a dir-li a la gent en quin idioma han de parlar. No ens importa l’origen ni els cognoms de la gent, sinó les seves idees.

Venim a defensar la sobirania. A retornar el poder al poble. A construir un país acollidor, més just i lliure.

No des dels despatxos, sinó des del carrer. Amb la participació ciutadana i la radicalitat democràtica.

Som anticapitalistes i tenim molt clar dues coses:

Sense una majoria a favor del canvi social no hi haurà una independència de veritat.

Sense independència no hi ha canvi social.

No farem una independència perquè continuïn manant els de sempre. No volem un país governat per corruptes i neoliberals que només pensen en la seva butxaca i en els interessos de les multinacionals.

Però tampoc farem el joc a l’espanyolisme ni als cants de sirena d’un federalisme que és impossible. Ja n’hi ha prou d’ambigüitats. És l’hora de definir-se: o Regne d’Espanya o República Catalana.

La independència és necessària perquè és l’única manera d’iniciar un procés constituent encaminat a la recuperació de totes les sobiranies en tots els àmbits de les nostres vides.

Sense una República Catalana independent no hi ha espai per a la sobirania econòmica, alimentària, energètica, el dret d’habitatge, la sanitat i l’educació pública.

Per la ruptura social, nacional i democràtica. A guanyar, al carrer i a les urnes. A resistir i a autoorganitzar-nos. Perquè la lluita és l’únic camí per a poder-nos governar sense ingerències.

Visca la Terra!”

Sant tornem-hi: Festa al Cel? No, gràcies!

30 ag.

nofesta

El govern de PSC-CiU és el responsable de l’organització de la segona edició de la Festa al Cel a Mataró. Enguany, aquesta exhibició aèria es farà el 19 i 20 de setembre i, segons la informació donada pel propi govern, costarà 538.000 euros a l’erari municipal. Aquesta despesa ha estat hipòcritament justificada com a una inversió en ocupació i cohesió social, alhora que ha rebut la benedicció de la cúpula de la Unió de Botiguers de Mataró, sempre afins al poder.

Ara bé, la decisió de reeditar la Festa al Cel, després del fracàs de 2014, ha estat una decisió unilateral de CiU que els nous socis del PSC s’han empassat sense dir ni piu. D’altra banda, les xifres, per molt que les maquillin, són un despropòsit, perquè Mataró paga una festa de la qual no en treu cap rèdit i, en canvi, assumeix una pila de riscos innecessaris (assegurances, responsabilitat civil, etc).

Som del parer que els diners públics han de servir de forma prioritària per atendre les situacions d’urgència social en les quals es troben moltes famílies de la ciutat.

En aquest sentit, els grups municipals de la CUP, ICV-EUiA, ERC-MES i VoleMataró ja vam denunciar la Festa al Cel i vàrem reclamar que s’aturessin els preparatius d’aquest esdeveniment.

Lamentablement, PSC i CiU han fet el que han volgut. Zero diàleg.

Per si no en teníem prou, la Festa al Cel preveu la participació de nombrosos efectius militars. És a dir, a una setmana vista del 27S hi haurà una exhibició militar espanyola a Mataró. Gràcies CiU!

Sigui com sigui, per dignitat i per consciència, com a regidor i com a ciutadà, ja us anuncio que el proper 20 de setembre no em quedaré braços creuats i em mobilitzaré, junt amb molta altra gent, per denunciar el malbaratament de recursos públics que suposa l’organització de la Festa al Cel i en contra de la presència de militars i avions de guerra a la nostra ciutat.

Mataró necessita un acord plural per la sobirania

27 ag.

El món local i el municipalisme són, per la seva proximitat a la ciutadania, l’eina més potent de què disposem per a construir un país lliure i socialment just.

L’adhesió de Mataró a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) és, doncs, un pas necessari per situar el nostre municipi al capdavant del procés de ruptura amb la Constitució Espanyola i a favor de la restitució de la sobirania, requisits bàsics per iniciar un procés constituent, sense ingerències ni limitacions, en el qual el poble català ho decideixi tot: tant la relació que volem establir amb el Regne d’Espanya i la Unió Europea, com el model econòmic i de drets socials.
Mataró no és una excepció i compta amb una majoria social sobiranista, que des de la pluralitat, fa temps que també s’expressa a les urnes.

Som moltes les persones que estem avorrides i fartes de la caritat, de la resignació, de la paciència i el seny paralitzador, d’acatar unes lleis inquisitorials i un ordre establert “por derecho de conquista” que només ha servit per enriquir a les oligarquies .

Per això, l’adhesió de l’Ajuntament de Mataró a l’AMI és, malgrat tots els matisos, un factor progressiu.

És cert, però, que aquesta adhesió s’ha plantejat a les portes de les eleccions del 27S i que el clima electoral dificulta el debat serè i l’assoliment d’acords amplis. No obstant això, convé que el bloc democràtic a favor del dret de decidir eviti les trifulgues partidistes, ja que un desacord ens deixa a tots fora de joc i, en canvi, esperona l’espanyolisme residual.

Cal doncs, que les regidores i els regidors del Ple de l’Ajuntament de Mataró actuem amb generositat per a teixir complicitats a favor d’una nova Res publica sobirana i un nou contracte social que doni resposta a les situacions d’urgència social que afecten a tantes persones de la nostra ciutat i del nostre país, així com també a les expectatives del moment de canvi polític que estem protagonitzant entre tots plegats.

[publicat a Llibertat.cat i al Capgròs]

Ai Mataró, tanta roba i tan poc sabó!

13 juny

13juny

Ahir vam celebrar els vuit anys d’en Xevi al capdavant de la regidoria de la CUP a l’Ajuntament de Mataró. Avui, dissabte 13 de juny, la Carme i jo hem agafat el relleu.

M’he llevat d’hora i he anat al mercat de la plaça de Cuba. He comprat a corre-cuita. Cap a dos quarts de deu he rebut un missatge de David Bote (PSC) que em confirmava que ja tenien lligat un acord de govern amb CiU (quin gripau!).

A un quart de dotze he arribat a l’Ajuntament. Molt de protocol i moltes americanes. Després de complir amb el tràmit de les acreditacions, a les dotze del migdia, hem accedit a la sala de plens per començar el Ple de Constitució de l’Ajuntament de Mataró. A primera fila m’he topat amb l’Iceta, abduït pel mòbil, i amb el Rangel (quina por!). De fons se sentien  els crits antifeixistes dels companys concentrats al carrer. I jo amb la panxa feta un manyoc de nervis.

La mesa d’edat ha formalitzat la presa de possessió dels vint-i-set regidors i regidores de l’Ajuntament de Mataró, fent-nos la pregunta següent:

Jureu o prometeu per la vostra consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec de Regidor de l’Ajuntament de Mataró, amb lleialtat al Rei, i respectar i fer respectar la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya?

Jo he respost així:

Prometo per imperatiu legal i em comprometo a servir a la ciutadania de Mataró i al poble català, únics dipositaris de la sobirania, per iniciar, des d’aquest Ajuntament, un procés constituent per proclamar una República Catalana Independent, no patriarcal i Socialista.

La meva companya de regidoria, la Carme Polvillo, ha respost el següent:

Prometo per imperatiu legal i em comprometo a treballar, amb tota la meva força i voluntat, per les persones que pateixen racisme i xenofòbia, que pateixen discriminació econòmica, que pateixen desigualtat i exclusió social. I també em comprometo a defensar la meva estimada terra i com més lliure millor.

I ens hem quedat ben descansats!

Les regidores de VoleMataró també han fet servir fórmules creatives. La majoria dels de CiU s’han limitat a “l’imperatiu legal”, però alguns d’ells han afegit en la seva la seva prometença un text proposat per l’AMI, i els quatre electes d’ERC han fet el mateix.

Després, cada grup ha fet un parlament per indicar el seu posicionament envers la investidura del nou alcalde. S’han presentat vuit candidatures, entre les quals la meva. Hem dipositat el vot secret en una urna i… David Bote, que ha sumat els vots de CiU, ha estat qui ha obtingut més vots: onze. Però com que no ha tingut la majoria absoluta necessària, ha estat investit alcalde per ser el cap de la llista més votada a les eleccions del 24 de maig.

Enhorabona, David! Ara cal veure com te’n surts…

Finalment, amb un escut de l’Ajuntament de “plata de primera llei” a la samarreta i amb el puny alçat, he entonat Els Segadors a cor què vols. I en acabat, una interminable sessió fotogràfica.

Ep! Si voleu llegir el guió del meu discurs, aquí el teniu:

“Bon dia a tothom.

En primer lloc vull agrair al regidor que ens ha precedit, en Xavier Safont-Tria, la feina duta a terme durant 8 anys. Una experiència compartida. Una experiència acumulada que ens dóna una perspectiva de tot allò que ha passat en aquest Ajuntament i en aquesta ciutat en els últims anys.

Agraïm a les 3.843 persones que han confiat en la CUP. Ara tenim més força i la farem servir per desplegar els eixos del nostre programa i per donar més veu i visibilitat a les lluites veïnals i socials de Mataró.

Estem contents, però constatem que a Mataró hi ha molta feina a fer per sumar més suports a favor de la independència i d’un procés constituent. Ratifiquem que aquest treball s’ha de fer des de la base, confluint en les lluites i no pas des dels despatxos.

La política institucional no és una finalitat en sí mateixa. Sense una ciutadania activa i mobilitzada a peu de carrer, tot seguirà igual. No ho oblidem: la participació és el motor del canvi social i polític.

Fixeu-vos. Els resultats del 24M reflecteixen una pluralitat d’opcions polítiques i anuncien la fi del bipartidisme. Ara bé, tot i la patacada electoral, PSC i CIU  mantenen la capacitat de retenir l’alcaldia i formaran govern.

Per a nosaltres està molt clar que PSC i CiU són les dues cares d’una mateixa moneda, les dues cares d’un mateix model de ciutat segregadora i dual, de capelletes i especulació. Un model basat en la transferència de recursos públics cap a interessos privats. Un model de ciutat que any rere any suspèn en qualitat democràtica i en participació, en cohesió social i en l’encaix de la diversitat.

El vell ordre polític que representen CiU i PSC s’està morint, però el nou país no acaba de néixer, i és en aquest clarobscur que afloren els monstres de la xenofòbia de PXC o de la catalanofòbia de C’s.

Vivim un moment convuls i agitat, ple d’incerteses. Donem la benvinguda a aquests temps interessants que viurem plegats.

Avui, gràcies a la mobilització popular, som en una cruïlla històrica, en un període que anticipa un canvi de cicle polític en clau plebiscitària i constituent. Un temps immillorable per repensar-nos i agafar embranzida. Afirmem, ara, igual que al 1936, que la victòria del poble equivaldrà a la mort del capitalisme. Volem decidir-ho tot. Volem canviar-ho tot. Volem capgirar la història.

Des de l’Ajuntament de Mataró, el grup municipal de la CUP treballarem sense descans per guanyar la Independència i construir el Socialisme.

Programàticament, els nostres eixos bàsics per a Mataró, són els següents:

  • Participació ciutadana de debò: cal revisar ja el Reglament Orgànic Municipal (ROM) per afavorir la participació ciutadana al Ple, donar caràcter vinculant als consells de participació i impulsar uns pressupostos participatius.
  • Una auditoria del deute de l’Ajuntament, que determini quina part del deute és il·legítim i no hauríem de pagar.
  • Una política d’habitatge que penalitzi via IBI la tinença de pisos buits, i que es dediqui una part fixa del pressupost a comprar pisos per rehabilitar-los i destinar-los a lloguer social.
  • Retenir riquesa a la ciutat mitjançant la municipalització progressiva dels serveis que estan externalitzats a mans d’empreses privades (brossa, neteja d’equipaments, grua, etc.).
  • Defensa de l’espai agrari i del patrimoni arquitectònic.
  • Educació pública: suport a la immersió lingüística i rebuig a la llei Wert, reduir la ràtio del nombre d’alumnes per aula, implantar el criteri de proximitat als centres (no a la zona escolar única), i construir ja els equipaments d’Angeleta Ferrer, Joan Coromines i secundària que requereix la ciutat.
  • Apostar pel petit i mitjà comerç de proximitat enfront a les grans superfícies comercials i a la liberalització d’horaris comercials.
  • Una mobilitat que aposti pel transport públic (Mataró Bus) i que humanitzi la ciutat, adaptant-la a vianants i bicicletes.
  • Incrementar el pressupost de Cultura.
  • Impulsar la normalització i l’ús social del català.
  • Combatre el racisme i el sexisme

D’acord amb el codi ètic de la CUP, el mandat del regidor i la regidora d’aquest grup municipal serà d’un màxim de dues legislatures; tenim el sou limitat; serem transparents i farem públics els nostres comptes; les decisions les prendrem de forma assembleària i sempre donarem la veu a la ciutadania. 

La política o la fas o te la fan. Som aquí per cantar la canya i per dir les coses pel seu nom. No tenim el cul llogat, perquè nosaltres no depenem dels bancs. Per això, presentem a Juli Cuéllar com a candidat a Alcalde i, en cas de no resultar elegit, ja us anunciem que farem d’oposició. Oposició crítica i combativa. Però també serem dialogants i constructius; per això, ens comprometem a cercar acords i a donar suports puntuals a les mesures socials i a favor de la sostenibilitat que contribueixin a la millora de les condicions de vida de la població, així com també a les resolucions a favor del procés cap a la independència.

Advertim, però, que no subscriurem cap proposta que facin els xenòfobs de PXC.

I també, demanarem a l’Alcalde entrant, sigui qui sigui, que tregui el quadre del Rei d’Espanya i les banderes espanyoles del nostre Ajuntament i que, quan arribi l’hora de la Ruptura Democràtica, que no vacil·li i es posi al servei del país.

Traslladem una salutació a tots els regidors i les regidores de la CUP del Maresme i d’arreu dels Països Catalans. Expressem la nostra emoció cap als companys/es d’Argentona i Badalona, que si res no es torça, estrenaran governs d’unitat popular que marquen el camí a seguir en un futur a la nostra ciutat.

Per últim, un record per a totes les persones que ens han deixat, sense ells no seríem on som: Pere Boix, Josep Fernández, Joan Egea i Jordi Canal.

Per tots vosaltres. La lluita continua! Visca la Terra!”

Agraïments i primers compromisos

1 juny

julicarme

3.843 gràcies. En primer lloc, gràcies. Gràcies pel suport a les urnes. Gràcies a tots i a totes per la vostra implicació i, especialment, a les organitzacions de l’esquerra independentista. Amb totes i tots vosaltres la CUP ha aconseguit doblar la representació a l’Ajuntament de Mataró. De tot el reguitzell d’informacions i dades del 24M, jo us vull destacar els vots obtinguts fora dels barris del Centre i de l’Eixample que són, sense dubte, molt valuosos perquè fan forat als barris on fins ara érem merament residuals. Anem bé!

Gràcies Xevi! La Carme Polvillo i jo prenem el relleu. Partim de la teva experiència acumulada i de la tasca perseverant que has dut a terme durant 8 anys. Has estat, de lluny, el regidor més combatiu dels últims decennis a l’Ajuntament de Mataró i moltes de les teves intervencions han estat determinants per destapar la farsa del model de ciutat i el sistema polític ordit pel PSC i CiU d’ençà de la Transició.

Oposició. Els resultats del 24M han dibuixat un nou escenari polític local, marcat per la pluralitat i per un gir cap a l’esquerra, que també es posa de manifest dins del bloc de partits sobiranistes. Tal com ja ha expressat l’Assemblea de la CUP, dialogarem punt per punt i cercarem acords a partir del nostre programa, però no entrarem en el mercadeig del poder. Per això, presentarem la nostra pròpia candidatura a l’Alcaldia i farem d’oposició. En primer lloc, perquè la correlació de forces és la que és. En segon lloc, perquè, des de l’esquerra independentista pensem que la lluita institucional no és una finalitat sinó mitjà al servei d’un projecte polític de llarg recorregut, que només es pot articular de veritat a partir de l’organització i la mobilització de les classes populars.

Compromís i mà estesa. La Carme Polvillo i jo tenim un tarannà obert i dialogant. Ara bé, no som uns principiants. Tenim molt clar que la gent ens ha votat per defensar un model de ciutat més humana, justa, sostenible i implicada amb el procés d’independència i transformació social. Després de les felicitacions de cortesia i de les valoracions de rigor, el primer que plantejarem a la resta de partits polítics (PSC, CiU, ERC, VoleMataró i ICV-EUiA) és un compromís en l’aprofundiment democràtic. En primera instància, això es tradueix en una reforma urgent del Reglament Orgànic Municipal, per flexibilitzar els temps d’intervenció i, sobretot, el nombre de propostes i preguntes que podem presentar al Ple Municipal els grups de l’oposició, així com també per habilitar la possibilitat perquè les entitats ciutadanes puguin fer-hi arribar les seves propostes i preguntes sense haver de passar pel filtre dels partits polítics.

Sumem. Estem immersos en un cicle polític i electoral plebiscitari i constituent, que requereix sumar majories. Cal fer, doncs, autocrítica dels resultats de Mataró, perquè les esquerres sobiranistes, alternatives i  rupturistes no hem sumat prou. No obstant això, la consigna de la CUP ha estat i és molt clara: cal treballar colze a colze i des de la base, i defugir les aliances fetes als despatxos. Sóc escèptic i crític amb algunes lectures simplistes dels resultats electorals de Mataró, perquè en política no és aconsellable començar la casa per la teulada. Per tant, emmirallar-se amb l’experiència de Barcelona és, com a mínim, desencertat perquè sense una base social forta, és obvi que les noves cares de la política institucional estaran condemnades a repetir tots els errors i les ambigüitats de la socialdemocràcia. Sortosament, tenim altres exemples de confluències polítiques reeixides i il·lusionants com les que s’han produït a Premià de Mar, Badalona o Sabadell, que sumen i que marquen un punt i a part respecte a la cultura política i el sistema de partits dominant.

Cap a l’esquerra i cap a la independència. El 13 de juny prendré possessió de l’acta de regidor i “juraré” amb la fórmula de l’imperatiu legal, però ja us deixo clar que el meu compromís és amb la ciutadania de Mataró i amb el poble català, únics dipositaris de la sobirania. Entenc l’Ajuntament de Mataró com una barricada i des d’aquí continuaré com fins ara, lluitant sense descans per contribuir a la millora de les condicions de vida de la ciutadania i per construir uns Països Catalans independents i socialistes.

Salut i lluita!

Prou de fer volar coloms: no a la Festa al Cel!

27 març

no_festaalcel_a_mataro

El govern de CiU ha fet públic que està licitant contractacions per reeditar la Festa al Cel els propers 19 i 20 de setembre. La manca consens social o els costos d’aquest esdeveniment no han impedit que CiU tirés pel dret, la qual cosa posa de manifest que el compromís per la repetició de la Festa al Cel ja estava pactada d’antuvi.

El ball de xifres i la manipulació de la informació relacionada amb la festa dels avions ha estat la tònica del govern de CiU. L’edició de 2014 va costar 515.000€, dels quals, pel cap baix 350.000 € corresponen a aportacions de diner públic, però a hores d’ara encara no sabem del cert quants diners va costar a les arques municipals. Els comptes no estan gens clars, tot i així, a dos mesos de les eleccions municipals, CiU ha decidit iniciar els tràmits de contractació per repetir la Festa al Cel i el dispendi de cabals públics que això representa.

Diuen que així es genera riquesa i per justificar-ho ens parlen del valor de la marca de ciutat. CiU construeix el seu relat sobre un interès comú fictici, que consisteix a sufragar amb diners públics grans esdeveniments perquè es generin beneficis privats. D’aquesta manera, aconsegueixen que, per un dia, la nostra ciutat es converteixi en un plató idíl·lic i en una portada mediàtica. Però la ciutat real, la seva complexitat i les seves necessitats són les grans absents en aquesta orgia. Comptat i debatut: pa per avui, fam per demà.

No ho compartim i repetim allò que ja vam dir: cal tocar de peus a terra, perquè la Festa al Cel és un espectacle efímer, militarista i antiecològic lamentable, que espolia els recursos del nostre Ajuntament i arracona necessitats socials més prioritàries. Finalment, cal rebutjar aquesta despesa aprovada de forma unilateral per CiU (que governa en minoria) perquè representa una hipoteca per al futur govern de la ciutat.

Mataró sobre dues rodes

24 març

bici

De nou, la Volta Ciclista a Catalunya passarà per Mataró. És una bona notícia. Ara bé, si l’any passat aquest esdeveniment va costar uns 16.000 € a l’erari municipal, ens agradaria saber quant ens costarà enguany? No ho sabem. En qualsevol cas, sense desmerèixer l’espectacle del ciclisme d’elit, cal preguntar-se què ha fet l’Ajuntament en els últims anys per a promoure la bicicleta a la nostra ciutat? Res, absolutament res.

El model de ciutat de CiU està basat en el màrqueting i no pas en la satisfacció de les necessitats de la ciutadania. Per a CiU, la ciutat és un mer producte, una marca en venda destinada a transferir diner públic per a generar beneficis privats.

El pressupost de 2015 de l’Ajuntament de Mataró ha estat prorrogat, amb la qual cosa CiU ha impedint que la resta de grups municipals poguéssim opinar sobre quines inversions són més prioritàries per a la ciutat. CiU ha tirat pel dret i gràcies a l’ajornament del deute ha alliberat diners per practicar una política clientelar a les portes de les eleccions. En aquest sentit, cal posar en evidència que l’organització de grans esdeveniments (la Volta o la Festa al Cel) contribueix a crear un consens (acceptació) envers una política pressupostària contrària als interessos de les classes populars.

Per això, som de l’opinió que més enllà de l’organització d’una etapa de la Volta el que hauríem de fer és destinar de forma racional els pocs diners de què disposem per a incentivar de debò l’ús quotidià de la bicicleta a la nostra ciutat. Això vol dir el següent: limitar els privilegis del cotxe privat i prioritzar els vianants, el transport públic i la bicicleta; reduir la velocitat del trànsit rodat; crear una xarxa de carrils bici que connecti amb els punts neuràlgics de la ciutat i amb la comarca; crear aparcaments segurs de bicicletes, i incentivar l’educació viària entre la ciutadania.

Cap polític dirà que està en contra de la bicicleta. Però sense accions polítiques concretes i valentes, les fotos que es facin seran una farsa. Insistim: necessitem un nou model de mobilitat. Per això, un bon punt de partida són les 29 mesures proposades en el document “La bicicleta, un vehicle per humanitzar Mataró”, que hem elaborat amb la col·laboració de la Coordinadora Catalana d’Usuaris de la Bicicleta i amb el Grup de Mataró – Bicicleta Club de Catalunya, i que esperem que l’Ajuntament de Mataró les vulgui incorporar en les directrius del proper Pla de Mobilitat.

Ara més que mai: Mataró antifeixista!

18 gen.

absolucic3b3-4-antifeixistes-1Els sectors conservadors i feixistes d’arreu d’Europa han aprofitat la commoció creada pels atemptats de París per imposar retallades de drets i llibertats, atiar la xenofòbia i la islamofòbia.

Les conseqüències de la violència islamista són detestables, però cal anar a l’arrel del problema: no serveix de res renegar de l’islamisme si no diem res en contra del sistema capitalista que el genera i l’alimenta. Ben mirat, els discursos autoritaris i punitius estan estretament lligats a les polítiques d’austeritat aplicades pels nostres governants.

En aquest sentit, cal denunciar la deriva autoritària dels nostres governants i, particularment, dels integristes que manen a l’Estat espanyol i també a Catalunya, que de forma hipòcrita s’omplen la boca de “je suis Charlie” i de llibertat d’expressió, però a l’hora de la veritat ens imposen la llei mordassa, promouen els fitxers polítics, avalen la violència policial o empresonen anarquistes apel·lant a “l’ordre”, a la “moral” o la “seguretat” de l’estat.

Els atemptats de París han desfermat un estat de xoc, induït des dels mitjans de comunicació, que propicia la proliferació dels falsos rumors que assenyalen de forma injusta a un sector de la població: la població nouvinguda de religió musulmana.

Aquesta estratègia de confrontació només afavoreix a les classes dominants. Per això, cal plantar-se i rebutjar el món orwellià cap a on ens volen portar i afermar els principis del contracte social i de la justícia social, que són la base de la convivència democràtica.

Una primera mostra d’aquesta deriva xenòfoba la podem llegir en les nefastes cròniques sobre Mataró signades pel periodista Fede Cedó a La Vanguardia: “Resurgen los conflictes raciales en Mataró” (29/12/2014). Un titular aberrant i una notícia confusa que tenen una clara intencionalitat política: inocular la por a la diversitat per poder replicar a les grans ciutats de l’entorn metropolità el model punitiu implantat per Albiol a Badalona.

Un segon exemple el podem trobar en els comentaris que el passat 7 de gener van fer a les xarxes socials els regidors portaveus de PP i PXC.

Finalment, cal referir-se al debat de Pantalla Oberta d’M1TV de dimecres 14 de gener, en el qual la regidora portaveu de PXC va carregar les tintes contra l’islam i, de forma més sibil·lina, el regidor portaveu del PP va fer una arenga contra la multiculturalitat i va dir que s’ha acabat el “buen rollo”.

Incitar a l’odi religiós i promoure la xenofòbia sembla que és gratuït. En canvi quan algú gosa denunciar públicament les conductes feixistes dels nostres aprenents de bruixot, aleshores ens trobem davant d’una pluja de denúncies i amb una inadmissible judicialització del debat democràtic. Justament, això és el que va passar arran d’una concentració ciutadana impulsada per UCFR el passat 18 de juliol de 2014 davant d’una parada de PXC a la plaça Itàlia de Mataró  per recollir material escolar només “pels de casa”, a l’estil del que fan els neonazis grecs d’Alba Daurada.

Davant de la impunitat dels discursos xenòfobs cal mobilitzar-se i defensar els drets i les llibertats que ens volen arrabassar. Per això, cal donar suport a les quatre persones antifeixistes denunciades per PXC que dijous 22 de gener seran jutjades a Mataró.

Solidaritat antifeixista!

Capgirem Mataró!

16 gen.

presentació primer candidat

El passat desembre de 2014  la CUP de Mataró em va elegir per encapçalar la llista de electoral per a les municipals de 2015.

Aquesta responsabilitat l’emmarco dins del meu compromís com a militant de l’esquerra independentista. És un repte personal, però també és un repte col·lectiu que no tindria cap sentit sense els companys i les companyes de la meva assemblea local i de la resta de col·lectius alternatius.

Conec bé la ciutat i, sobretot, el funcionament de l’Ajuntament de Mataró. Sé molt bé qui és qui i què ha fet cadascú en aquest Ajuntament i en aquesta ciutat. No em ve de nou.

Vull defensar un projecte de ciutat al servei del benestar de les persones i de la majoria social, de les classes populars.

Ara és el moment de capgirar Mataró, de donar-li la volta.

  • Per superar el model de ciutat de PSC i CiU, i per acabar amb el govern dels de sempre.
  • Per plantar-los cara, per resistir a l’ofensiva neoliberal, les polítiques punitives i d’austeritat, així com també la involució democràtica en l’àmbit local. No a les privatitzacions, no a les retallades, no al deute il·legítim, no a les corrupteles i irregularitats en la gestió municipal.
  • Per construir alternatives, amb petits canvis que són necessaris i  factibles perquè estan a les nostres mans.

Comparteixo el criteri de Joan Fuster: “Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”. Per tant, cal implicar-se i passar a ser subjectes actius del nostre present i del nostre futur.

Entenc la política institucional com a un mitjà, mai com a una finalitat. L’objectiu és enfortir el teixit associatiu, l’autoorganització i la mobilització popular; aquests són els requisits indispensables per a la transformació. Sense la força del carrer la lògica del poder institucional és absurda.

A Mataró hem de combatre la situació d’emergència social i apostar per polítiques de cohesió social. Hem de defensar els serveis públics (educació, sanitat, benestar social); retrobar l’equilibri amb el medi, mitjançant nous models de mobilitat i de gestió dels residus, recuperar la democràcia, avui dia amenaçada per la corrupció.

Farem un procés participatiu i organitzarem punts de trobada temàtics per abordar totes les qüestions que ens afecten i que volem millorar de la nostra ciutat. Més endavant, en una assemblea oberta fixarem els eixos programàtics de la candidatura i elegirem la resta de companys i companyes que formaran part de la llista de la CUP.

En la nostra memòria col·lectiva tenim molt present el 14 d’abril de 1931 i, per això, aspirem a convertir les municipals de 2015 en un autèntic plebiscit a favor de la ruptura, pel canvi social i la independència.

Finalment, vull destacar el codi ètic aprovat per l’assemblea de la CUP, que detalla una manera de fer i d’entendre la política a la qual no volem ni podem renunciar: limitació de mandats i sous, no duplicitat de càrrecs, no dependre dels bancs, transparència i pressupostos participatius, decisions en assemblea, altaveu de les lluites socials, sense càrrecs de confiança, parlar clar i en català, retiment de comptes, referèndums i treball des de la base per la independència dels Països Catalans i la transformació social.

Moltes gràcies pel vostre suport i benvinguts a temps interessants!