Tag Archives: 27S

La cara oculta de la Festa al Cel de Mataró

18 set.

festalcelmani

Continuem sense tenir un detall del pressupost de la Festa al Cel. No sabem la xifra total de despesa de diner públic que es destinarà a aquest esdeveniment.

Quants diners posaran l’Ajuntament de Mataró? la Diputació de Barcelona? la Generalitat de Catalunya? o Aigües de Mataró?

Incògnita. Opacitat. Malbaratament.

Durant els dos dies de la Festa al Cel hi haurà afectacions a la mobilitat que impliquen una sèrie de costos col·laterals afegits. Sorprenentment, diumenge 20 de setembre, RENFE ampliarà les freqüències de pas dels trens, la qual cosa contrasta amb les mancances que patim a diari els usuaris de rodalies. Més fort encara, el dia 20, MataróBus serà gratuït i es reestructura en tres línies úniques, la qual cosa demostra que sí que es pot millorar i popularitzar l’ús del transport públic, però no els dóna la gana de fer-ho, excepte quan els convé, és a dir, per a la Festa al Cel.

La promoció de la ciutat ha estat el gran leitmotiv del govern municipal. De què parlen els mitjans de comunicació quan es refereixen a la Festa al Cel de Mataró? D’avions de guerra (Eurofighter , Eurocopter Tigre, etc). Aquesta és la imatge que volem projectar?

Els avions de guerra que desfilaran pel cel de Mataró són màquines de mort, que destrueixen països com Síria, Líbia o Kurdistan, llocs d’origen de la majoria de persones refugiades que aquests dies malden per arribar a Europa.

Doble moral. Acollim refugiats i mentrestant presumim dels avions de guerra de la Festa al Cel.

Doble moral. Les escoles prediquen la pau i la no-violència, però aquests dies reparteixen els fulls de propaganda de la Festa al Cel a les carteres dels nostres fills i filles, convidant-los a participar d’un gran espectacle que té com a epicentre l’exhibició d’avions de guerra.

Doble moral. Els representants de CiU diuen que volen la independència i a una setmana de les plebiscitàries del 27S ens porten la Guàrdia Civil i l’Exèrcit espanyol a passejar per Mataró.

Perquè tenim altres prioritats. Per coherència amb els valors del pacifisme. Per dignitat com a poble: #NoFestaAlCel!

Sant tornem-hi: Festa al Cel? No, gràcies!

30 ag.

nofesta

El govern de PSC-CiU és el responsable de l’organització de la segona edició de la Festa al Cel a Mataró. Enguany, aquesta exhibició aèria es farà el 19 i 20 de setembre i, segons la informació donada pel propi govern, costarà 538.000 euros a l’erari municipal. Aquesta despesa ha estat hipòcritament justificada com a una inversió en ocupació i cohesió social, alhora que ha rebut la benedicció de la cúpula de la Unió de Botiguers de Mataró, sempre afins al poder.

Ara bé, la decisió de reeditar la Festa al Cel, després del fracàs de 2014, ha estat una decisió unilateral de CiU que els nous socis del PSC s’han empassat sense dir ni piu. D’altra banda, les xifres, per molt que les maquillin, són un despropòsit, perquè Mataró paga una festa de la qual no en treu cap rèdit i, en canvi, assumeix una pila de riscos innecessaris (assegurances, responsabilitat civil, etc).

Som del parer que els diners públics han de servir de forma prioritària per atendre les situacions d’urgència social en les quals es troben moltes famílies de la ciutat.

En aquest sentit, els grups municipals de la CUP, ICV-EUiA, ERC-MES i VoleMataró ja vam denunciar la Festa al Cel i vàrem reclamar que s’aturessin els preparatius d’aquest esdeveniment.

Lamentablement, PSC i CiU han fet el que han volgut. Zero diàleg.

Per si no en teníem prou, la Festa al Cel preveu la participació de nombrosos efectius militars. És a dir, a una setmana vista del 27S hi haurà una exhibició militar espanyola a Mataró. Gràcies CiU!

Sigui com sigui, per dignitat i per consciència, com a regidor i com a ciutadà, ja us anuncio que el proper 20 de setembre no em quedaré braços creuats i em mobilitzaré, junt amb molta altra gent, per denunciar el malbaratament de recursos públics que suposa l’organització de la Festa al Cel i en contra de la presència de militars i avions de guerra a la nostra ciutat.

Mataró necessita un acord plural per la sobirania

27 ag.

El món local i el municipalisme són, per la seva proximitat a la ciutadania, l’eina més potent de què disposem per a construir un país lliure i socialment just.

L’adhesió de Mataró a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) és, doncs, un pas necessari per situar el nostre municipi al capdavant del procés de ruptura amb la Constitució Espanyola i a favor de la restitució de la sobirania, requisits bàsics per iniciar un procés constituent, sense ingerències ni limitacions, en el qual el poble català ho decideixi tot: tant la relació que volem establir amb el Regne d’Espanya i la Unió Europea, com el model econòmic i de drets socials.
Mataró no és una excepció i compta amb una majoria social sobiranista, que des de la pluralitat, fa temps que també s’expressa a les urnes.

Som moltes les persones que estem avorrides i fartes de la caritat, de la resignació, de la paciència i el seny paralitzador, d’acatar unes lleis inquisitorials i un ordre establert “por derecho de conquista” que només ha servit per enriquir a les oligarquies .

Per això, l’adhesió de l’Ajuntament de Mataró a l’AMI és, malgrat tots els matisos, un factor progressiu.

És cert, però, que aquesta adhesió s’ha plantejat a les portes de les eleccions del 27S i que el clima electoral dificulta el debat serè i l’assoliment d’acords amplis. No obstant això, convé que el bloc democràtic a favor del dret de decidir eviti les trifulgues partidistes, ja que un desacord ens deixa a tots fora de joc i, en canvi, esperona l’espanyolisme residual.

Cal doncs, que les regidores i els regidors del Ple de l’Ajuntament de Mataró actuem amb generositat per a teixir complicitats a favor d’una nova Res publica sobirana i un nou contracte social que doni resposta a les situacions d’urgència social que afecten a tantes persones de la nostra ciutat i del nostre país, així com també a les expectatives del moment de canvi polític que estem protagonitzant entre tots plegats.

[publicat a Llibertat.cat i al Capgròs]

Sí que es pot!

21 juny

PERLARUPTURA

Durant les pròximes dues setmanes impulsarem un debat ampli i obert per configurar una candidatura a les eleccions del 27S. Som en una cruïlla històrica i és necessari sumar el màxim de suports per fer possible la ruptura amb l’Estat espanyol i per desplaçar l’hegemonia conservadora dins del sobiranisme català. Vet aquí, doncs, la importància de la consolidació de l’espai de ruptura impulsat per la CUP i que ja es va començar a articular fa uns mesos a través del manifest de la Crida Constituent.

Perquè en aquest tros de país es pugui produir un canvi social i democràtic real, no n’hi ha prou amb canviar el color del govern, cal una ruptura democràtica amb l’Estat espanyol. Aquesta és la premissa bàsica de l’esquerra independentista i és el que ens separa dels plantejaments d’ICV-EUiA, Podem i la Teresa Forcades.

La ruptura democràtica només és possible si es respecta la sobirania del procés català, és a dir, si el dret de decidir recau únicament i exclusiva en el poble català. Per tant, la subordinació a una dinàmica política i electoral espanyola invalida el procés constituent català. No necessitem governs amics a Madrid, necessitem governar-nos d’una vegada per totes sense haver de passar per Madrid!

En relació amb això, sorgeix el concepte clau: l’hegemonia del procés català. En primer lloc cal tenir present que la lluita per la independència té, necessàriament, una dimensió interclassista. Per tant, no té sentit dir, com fa Teresa Forcades, que vols una independència sense CiU. Pensar així, no sols és sectari sinó perjudicial per a les esquerres, perquè regala la reivindicació sobiranista a la dreta. D’altra banda, també cal desemmascarar les maniobres dels sectors conservadors, llops disfressats amb pell de xai, que defensen la idea de la transversalitat i la llista única, perquè saben que és l’única manera de limitar l’hegemonia de les esquerres. Precisament, els resultats del 24M han reforçat arreu les candidatures independentistes i d’esquerres. Aquest, doncs, és el camí a seguir. Per això, cal refusar les idees de bomber de Teresa Forcades i d’Artur Mas.

Ara bé, tampoc podem anar amb un lliri a la mà, perquè aquest camí no serà lineal.

D’una banda, perquè la dreta dinamitarà tots els ponts que portin les lluites socials cap al terreny independentista. La sobirania que plantegen els convergents, és un mer canvi de façana perquè l’ordre social es mantingui intacte. L’aspiració a ser un país normal topa de ple amb la crua realitat: desnonaments, pobresa energètica, privatització de la sanitat i l’educació, etc. Realitats que no es resoldran de forma màgica amb la independència; per això, és imprescindible insistir en la necessitat d’impulsar un procés constituent des de la base, que doni el màxim protagonisme al poble, ja que aquesta és la millor garantia de què la nova República Catalana respondrà als interessos i a les necessitats de les classes populars.

I, d’altra banda, perquè també toparem amb la constant interferència de les esquerres sucursalistes, que interpreten el procés català com a una cortina de fum al servei de les classes dominants. D’acord amb aquest esquema, clarament erroni, les esquerres han de prescindir del debat sobiranista per a recuperar l’hegemonia. Això explica que neguin el caràcter plebiscitari i constituent de les eleccions del 27S; això explica la urticària que els causa l’eventual participació d’Ada Colau el proper 11 de setembre a la Meridiana, i això explica la nosa que els fa la CUP. Ben mirat, els retrets per les abraçades de David Fernàndez i Artur Mas són el mirall de la impotència d’aquestes esquerres, perquè saben que la CUP és el principal obstacle per a la ratificació de les seves tesis.

Per tant, per molt que remugui l’Artur Mas i per molts retrets que ens facin des del sucursalisme d’esquerres, l’esquerra independentista diem que “Sí que es pot”, perquè la independència i el socialisme són processos paral·lels i l’un no s’entén sense l’altre.

Ha arribat l’hora de sumar i tirar pel dret. El 27S votarem per la ruptura!