Sense progressivitat fiscal ni pressupostos participatius? NO!

23 des.

El govern municipal de Mataró (PSC i CiU) ens torna a vendre la moto. Han aconseguit aprovar les Ordenances Fiscals (OOFF) amb el vot favorable de C’s i PP,  i també han superat el tràmit inicial del pressupost municipal (134 M€ / 166,1 M€ consolidat) amb els vots de C’s i les abstencions d’ERC, PP i PxC.

La CUP hem tornat a lamentar que el treball i el debat d’OOFF i del pressupost es faci per separat. Pensem que primer s’hauria de definir i pressupostar què volem i necessitem i després establir la pressió fiscal que ha de suportar la ciutadania. Ara mateix, funcionem a l’inrevés, la qual cosa desmotiva la gent, que percep l’Ajuntament com a una màquina escurabutxaques sense objectius consensuats i participats prèviament.

Hem votar que NO a les OOFF (excepte als ajuts i subvencions associats) i també hem dit NO al pressupost municipal.

Celebrem que ens hagin estimat la modificació de les exempcions a les exempcions d’IBI dels negocis lucratius aixoplugats dins de centres docents.

Ens satisfà que ens diguin que estudiaran la nostra proposta de bonificar el 95% de l’IBI per a activitats econòmiques culturals i artístiques d’especial interès; i la proposta de crear una nova taxa per ocupació de voreres en accessos, perquè les sales d’oci nocturn dels polígons de pla d’en Boet es corresponsabilitzin amb el cost de la neteja viària, conservació i manteniment del mobiliari urbà, així com també la nostra proposta de diversificar les zones blaves amb diferents taxes segons cada zona amb la intenció de garantir la rotació de les places d’aparcament.

Ara bé, hem votat que no a les OOFF perquè mantenen una fiscalitat municipal que no té en compte la renda dels ciutadans i s’empara en els valors cadastrals dels habitatges per accedir a les bonificacions. No ens digueu que no es pot, digueu que no voleu, perquè en alguns casos (carnet blau) sí que es té en compte la renda.

Nosaltres insistim: cal implantar una tarifació progressiva, que fixi diferents percentatges de bonificació de tots els impostos, tarifes, taxes i preus públics d’acord amb la capacitat econòmica dels contribuents, és a dir, en funció de la renda i no del cadastre. Cal anar més enllà dels plantejaments assistencialistes; no volem caritat, volem justícia social!

També hem votat NO al pressupost municipal perquè no dóna resposta a les emergències socials, no és útil per a reactivar el teixit productiu local, i tampoc servirà per revitalitzar la cultura.

Hi ha té 3 grans mancances: no és un pressupost participatiu, no es qüestiona el Pla d’Ajust i el pagament del deute municipal (96%), i perquè no planteja una gestió 100% pública dels serveis municipals.

Seguim sense pressupostos participatius, han incomplert un acord aprovat pel Ple del passat mes de setembre. Seguim un debat d’OOFF desvinculat de l’elaboració del pressupost. Les sessions participatives organitzades per l’Ajuntament són un autèntic fracàs d’assistència. Moltes propostes veïnals fetes en el procés d’elaboració del PAM no es tradueixen en cap dotació pressupostària i el grau d’acompliment de les accions compromeses per a 2016 és insuficient. El regidor de participació s’ho hauria de fer mirar. Esperem que l’augment del 93% del pressupost destinat a participació no serveixi per marejar la perdiu amb comissions estèrils com el Mataró 2022, que únicament estan destinades a dilatar en el temps les mesures urgents que requereix la ciutat, i que el govern ja hauria d’estar executant ara que estem a mig mandat. Mataró contrasta amb Badalona, que està fent coses molt interessants en matèria de participació posant 14 M€ a votació oberta de la ciutadania. Així sí que dóna gust! Donar veu i poder decisori a la ciutadania és una qüestió de voluntat política.

Reclamem actuacions immediates i prioritàries en l’àmbit d’habitatge, residus i mobilitat. Per fer-ho possible, calen recursos suficients i abordar la municipalització de serveis que ara mateix estan gestionats per empreses privades: Mataró Bus (3,3 M€), grua municipal, neteja viària i la recollida de la brossa (en mans de FCC, que tot i les deficiències del servei, hem acabat pagant més amb les 2 modificacions contractuals aprovades el 2016), zones blaves, neteja d’equipaments i cementiris.

No són els pressupostos socials que necessitem. Amb una previsió de 600 mil € a 4 anys en inversió del fons d’habitatge, a raó de 150 mil € per any = adquirir de 3-4 pisos a barris com Cerdanyola i Rocafonda, és clarament insuficient. Reclamem un Pla d’habitatge pensat per garantir el dret a la ciutat, que ens doti d’un parc d’habitatges de lloguer social distribuïts arreu de la ciutat, que posi en pràctica les sancions per tinença d’habitatges buits, recursos per a la rehabilitació d’habitatges a canvi de contrapartides socials, que reservi sòl municipal per impulsar experiències d’habitatges en cessió d’ús i de lloguer cooperatiu.

Les inversions, que es finançaran amb un endeutament de 12 M€ i gràcies a les aportacions d’altres administracions, són mera propaganda. Les grans inversions de 2017 són un compendi d’obres de manteniment bàsiques a la via pública i als edificis municipals. Per tant, aquí el que es planteja es mantenir la barraca, que ja és molt si tenim en compte els últims anys, però que és clarament insuficient perquè Mataró pugui remuntar. La deixadesa de la ciutat resulta inexplicable i més si tenim en compte els 33,7 M€ que es recapten per l’IBI o els 4 milions per multes i grua municipal. Això ens porta a parlar del deute.

Considerem que el deute municipal és abusiu. Reclamem una moratòria del deute i una auditoria per discriminar quina part del deute és il·legítim. Denunciem el Pla de Mandat amb partides i inversions sota mínims perquè estem subjectes a un Pla d’Ajust i al pagament del deute: 128 M€ Ajuntament i 135 M€ Grup Ajuntament. Segons la proposta de pressupost, sempre subjecte a variacions a l’alça, el 2017 pagarem 16 M€ (11,91%) del pressupost per deute. És la segona partida més important d’aquest Ajuntament i la primera (17,47%) si prenem com a referència el pressupost consolidat, en el qual s’hi inclouen totes les empreses i ens associats a l’Ajuntament. Nosaltres no ens cansarem de denunciar aquesta situació, derivada d’un mal finançament dels nostres ajuntaments i, sobretot, per la submissió a les polítiques d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, que avantposen els interessos de la banca (BBVA, Santander i Caixabank) i de les multinacionals com FCC.

En definitiva, hem votat que NO a aquest pressupost perquè la CUP no volem contribuir a apuntalar un govern sociovergent, un govern de capelletes, un govern que confon justícia social amb caritat. Un govern que practica el clientelisme polític en les inversions fetes amb els diners de tots (tal com hem vist aquests dies arran de la inauguració de la coberta de la pista exterior del pavelló de l’Eusebi Millan). PSC i CiU són els de sempre, els que qui sempre han tallat el bacallà en aquesta ciutat. Ni tan sols s’han dignat a trucar a la porta de la CUP; ens han exclòs deliberadament. La nostra resposta és clara: no en el nostre nom. Pensem que hi ha una altra manera de fer i d’entendre la política, i que és necessari articular una alternativa rupturista, independentista i d’esquerres, que mobilitzi la ciutadania, que és el principal potencial amb què comptem.

Repressió selectiva? Resposta col·lectiva!

13 des.

tres-cap-destat

Les detencions de membres i de càrrecs electes de l’esquerra independentista, com Aitor Blanc (regidor de Som Gramenet), acusats de participar en una crema col·lectiva de fotos del Rei d’Espanya el passat 11 de setembre eren més que previsibles. Just fa una setmana, les persones investigades ja van anunciar que desobeirien els requeriments judicials i que no pensaven declarar voluntàriament a l’Audiència Nacional espanyola.

Desobeir els tribunals de l’Estat espanyol i fer-ho sense por és un acte de sobirania imprescindible si de debò aspirem a la independència.

La repressió de l’Estat espanyol és selectiva i cerca dinamitar la transversalitat de l’independentisme català. Per tant, la nostra solidaritat envers les persones represaliades per la seva militància independentista ha de ser col·lectiva, mai selectiva. Si ens toquen a un, ens toquen a tots.

El bloc independentista no està exempt de contradiccions i tensions. Ara bé, girar l’esquena a les persones més compromeses seria un mal símptoma, que podria desembocar en la temptació d’imposar-nos des de dalt un nou encaix amb el Regne d’Espanya.

El paper dels Mossos és en aquests moments determinant. Si la força pública de Catalunya actua com si fos una força d’ocupació, difícilment podrem organitzar cap Referèndum. Tinguem-ho clar, el nostre camí passa per la desobediència institucional i de masses, la solidaritat activa contra la repressió i l’exercici unilateral del nostre dret d’autodeterminació.

Juli Cuéllar Gisbert, regidor portaveu de la CUP de Mataró

[Publicat a l’Unilateral]

Per què les esquerres hem de dir no a la Constitució espanyola

2 des.

puny

La declaració de suport a l’alcaldessa de Berga, que va prosperar amb els vots de CUP, CiU, ERC, ICV-EUiA i VoleMataró, ha aixecat molta polseguera perquè compromet l’Ajuntament de Mataró en la defensa de la democràcia i dels càrrecs electes independentistes davant de la repressió política i judicial de l’Estat espanyol. En aquest sentit, el proper 16 de desembre esperem que el govern municipal compleixi els acords d’aquesta declaració i que l’estelada onegi al nostre ajuntament en solidaritat amb la presidenta del Parlament de Catalunya, citada a declarar pel TSJC per haver admès a tràmit la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent.

En canvi, no s’ha aconseguit que l’Ajuntament de Mataró deixi de celebrar el Dia de la Constitució espanyola i l’acte institucional que s’organitza al voltant del 6 de desembre, perquè PSC, PP, C’s, ICV-EUiA i VoleMataró van votar en contra de la proposta presentada per la CUP.

Aquest no és un debat simbòlic. Aquest és un debat sobre la democràcia i les sobiranies, sobre quin model de país volem construir. Tant si ets independentista com si no ho ets, aquí el que es planteja és la necessitat de plantar cara a la repressió política i d’aparcar la Constitució espanyola, per guanyar la democràcia i per començar a treballar plegats pel procés constituent i la celebració del referèndum.

La Constitució espanyola ens nega el dret democràtic d’Autodeterminació (exigit per més del 80% de la ciutadania de Catalunya); instaura la Monarquia imposada a dit pel Dictador; jerarquitza les llengües i manté l’hegemonia del castellà; imposa la tutela de l’exèrcit i representa l’acceptació d’un relat de la transició basat en l’amnèsia i la impunitat envers els botxins de les llibertats conquerides durant el període republicà.

El patrioterisme inflamat de PP i C’s és previsible. En canvi, resulta preocupant l’arrenglerament incondicional del PSC amb el bloc espanyolista i, sobretot, l’ambigüitat, les contradiccions i el silencis dels companys i companyes d’ICV-EUiA i VoleMataró.

Amb quina cara us hem de mirar quan celebreu el Dia de la Constitució espanyola i després ens veniu a parlar d’igualtat de drets i enarboreu la bandera republicana?

La Constitució espanyola és una presó de pobles. I això val per a tots. Cap poble pot ser lliure si n’esclavitza un altre. I, alhora, sabem que el Benestar insuficient que patim està estretament lligat a la democràcia incompleta implantada pels poders fàctics a través de la Constitució espanyola.

Tant el pes demogràfic com la correlació política de forces fan evident que Espanya és un estat irreformable i contrari als interessos de les classes populars catalanes.

Dins el marc jurídic i constitucional espanyol no hi ha futur. És ben senzill, o continuem sent súbdits del Regne d’Espanya o apostem per ser ciutadans d’una República sobirana.

Quan de temps haurem d’esperar? Quantes evidències més necessiteu?

Ja és hora de dir les coses pel seu nom!

Contra el mal servei: municipalització!

7 nov.

El contracte de la brossa és  el més important que licita l’Ajuntament de Mataró: 61 M€. Es va adjudicar el juliol de 2014 i fins a 2022 a Fomento de Contratas y Construcciones (Koplowitz).

El 2015 ja es van fer 2 ampliacions del contracte de 33 mil i 222 mil € segons deien per ajustar els serveis de neteja i alguns sobrevinguts com  la Festa al Cel.

Ara ens plantegen una  modificació del contracte per cobrir les deficiències del servei (neteja viària: resposta immediata a imprevistos i polígon de Pla d’en Boet;  orgànica: més freqüència recollida i neteja dels contenidors; platges: cobrir la neteja en temporada baixa).

Això suposa un increment del 3,83% respecte a l’import inicial del contracte:  87.293,80 € pel que resta de 2016 i 1.148.339,86 € entre 2017 i 2022.

Ens preguntem: els contracte adjudicat el 2014 es va quedar curt o bé estem davant d’un incompliment flagrant de l’empresa?

Ni tan sols en això els grups del govern municipal s’aclareixen. Segons els socialistes això és atribuïble a què el contracte del 2014 es va fer en clau de retallades (1,8 M€ menys que l’anterior contracte de 2008), una explicació plausible ja que Mataró destina 30,7 €/persona al servei de la brossa, molt per sota de la mitjana de 43,50 €/persona dels municipis de la Diputació de Barcelona. En canvi, si preguntes als convergents, ells et diuen que el contracte era una meravella i que l’empresa està incomplint i ens està fent pagar el mort del conflicte laboral.

Discrepem de l’efectivitat de les campanyes de civisme, que són necessàries, però no determinants. Ens preguntem per què no es cerquen mesures que gravin fiscalment a les discoteques del Pla d’en Boet perquè assumeixin el cost de la neteja  de la brutícia que genera la seva clientela.

Mataró està feta una merda i no deixarà d’estar-ho fins que l’empresa compleixi  amb les exigències del servei. Ara mateix l’empresa només té en compte els seus beneficis i amb el càlcul actual sembla que els surt més a compte pagar les penalitzacions ridícules per incompliment que prestar un bon servei.

Ara per ara, Mataró està a mans de FCC, la qual cosa ens condemna a mantenir un model caduc i ineficient, que a més impedeix l’aplicació de les recomanacions dels experts, clarament favorables a la implantació del sistema de recollida del “porta a porta”. L’actual lògica mercantilista només se superarà el dia en què s’assumeixi que la millor opció passar per la municipalització del servei de la neteja viària i de la recollida de la brossa, pas imprescindible per avançar cap un nou model en la gestió de residus, més eficaç, més barat, més just i més sostenible.

Una eina per garantir el dret a l’habitatge i a la ciutat

14 oct.

Durant els anys de la bombolla immobiliària PUMSA va deixar d’acomplir una funció social.

Avui necessitem que PUMSA es reformuli com a una eina que intervingui decididament en l’urbanisme i en el mercat immobiliari, no pas per a generar ingressos sinó per a reequilibrar les desigualtats socials i articular una ciutat compartida i per a tothom.

Cal aparcar les polítiques d’habitatge de protecció oficial, perquè no garanteixen l’accés a l’habitatge en igualtat de condicions i suposen un malbaratament de recursos públics, ja que amb el temps aquestes promocions es queden en mans dels propietaris privats.

L’alternativa passa pel lloguer i per mesclar la població, evitant la proliferació de barris d’exclusió social. L’Ajuntament, a través de PUMSA, s’ha de dotar d’un parc públic d’habitatges per destinar-los a lloguer social. Cal ajudar a les cooperatives de cessió d’ús (sistema Andel), que funcionen amb èxit a ciutats com Copenhaguen.

Alhora, cal gravar fiscalment la tinença de pisos buits i exigir contrapartides socials tant a les noves promocions immobiliàries com a les empreses que es lucren amb els pisos turístics.

Juli Cuéllar, regidor portaveu de la CUP

Montserrat Roig, lluita de classes i lluita nacional

25 set.

A “Ramona, adéu” (1972), Montserrat Roig descriu, a través del personatge de la Mundeta, una assemblea universitària a la Barcelona de finals dels seixanta per solidaritzar-se amb el tancament de la Universitat de Madrid. En aquest episodi, fictici o no, Roig aborda dos dels tabús de l’esquerra sucursalista: l’ús normalitzat del català i la qüestió nacional catalana. Quatre dècades després, una part important de les esquerres continua associant la catalanitat i la reivindicació nacional amb els interessos de la burgesia. Rellegir Roig és el millor antídot per combatre la temptació d’escindir la lluita pels drets socials i la lluita pels drets nacionals. No passaran!

“Xiulen de l’altra banda, en castellano, en castellano” (…)

“Autodeterminar-se, continua l’Enric, no és més que un camelu que s’ha inventat algun grupet per mantenir, amb les seves teories reaccionàries, l’oligarquia terratinent i financera: aquest grupet, per tant, defensa els interessos econòmics de les classes que ara són al poder, és el seu instrument” (…)

“En Jordi brama a l’Enric que és un ignorant, que el que ha de fer és consultar la història del nostre país. Quin país pregunta en Nito amb ironia, tu, Rafa, de quin país parla. Del darrere se senten veus: barretinaire, folklòric, catalaneru, reaccionari.  I la Mundeta voldria que en Jordi fes un discurs com els de sempre: intel·ligent i segur. Hem de pensar, matisa, en els moments en què hem aconseguit una més gran solidesa revolucionària. És precisament en aquests moments, diu, quan hem sabut identificar la lluita de classes amb la lluita nacional. Una altra vegada, en castellano, en castellano.” (…)

“L’Enric barboteja, traïdor, revisionista” (…)

“Però en Jordi intenta de raonar i la gent l’esbronca: uuuuh.”(…)

“La gent, un altra vegada en castellano, en castellano” (…)

Correllengua_v5_v1

Interrogants dels 80 anys del PSUC

16 set.

A propòsit dels 80 anys del PSUC, s’ha estrenat a l’Ateneu “La infància del PSUC”, una expo del Baix Llobregat, patrocinada per la Fundació Nous Hortzons (=ICV), i feta a partir de la documentació de l’arxiu de Salamanca retornada el 2012, que es complementa amb diaris, fotos, cartells i pamflets del PSUC de Mataró, un material que ja es va exposar el 1986 en el cinquantè aniversari del partit.

Opino que el conjunt expositiu és inconnex, no qüestiona el sectarisme estalinista envers el POUM i no explica enlloc com va ser que una formació residual a Mataró passés a ser hegemònica a les acaballes de la Dictadura, ni com va perdre aquesta força (8 regidors el 1979) en un tres i no res. Sigui com sigui, paga la pena remirar la propaganda i els lemes de fa 40 anys, quan Salvador Milà o Pep Canal van iniciar la seva carrera (ara, políticament irreconeixibles!).