Arxius | Veneçuela RSS feed for this section

1 de maig: més enllà de les consignes

1 maig

Mentre a molts països no és un dia festiu, aquí sembla com si encara perdurés la perversió franquista de “San José Obrero”. Tenim un dia festiu pensat per desvirtuar i esmorteir la reivindicació de la classe treballadora. Jo no sé si en aquestes condicions l’1 de maig és recuperable, però també penso que és una fita històrica que no podem abandonar a mans dels sindicats i dels partits venuts al Poder.

Per això, és molt saludable que hi hagi una resposta de col·lectius juvenils com Maulets assenyalant sense embuts el sindicalisme groc; igualment, comparteixo al 100% els lemes de la manifestació anticapitalista de Barcelona (la precarietat i els baixos salaris esclavitzen / la hipoteca i els lloguers ofeguen / el tripartit deslocalitza, privatitza i reprimeix).

Però, malgrat tot, penso que no ens podem quedar satisfets amb repetir consignes. Amb l’agitació no n’hi ha prou. Si de debò volem construir una alternativa social, política i cultural cal enfortir les organitzacions nacional-populars i, especialment, el sindicalisme nacional i de classe; però, a més a més, és indispensable aprofundir en el debat i la lluita ideològica per disposar d’eines d’anàlisi de la realitat que ens envolta.

Precisament, en el terreny ideològic penso que cal prestar molta atenció a les aportacions transversals fetes pels sindicalistes per la sobirania, pels seminaris d’economia crítica, per la campanya del decreixement econòmic i per algunes experiències internacionals com ara l’alternativa bolivariana.

http://www.goear.com/files/localplayer.swf

http://www.goear.com/files/localplayer.swf

Cal activar la solidaritat dels Països Catalans amb la Revolució bolivariana

23 des.
Arran de la derrota en referèndum del projecte de reforma constitucional proposat pel president Hugo Chávez, l’editorial del setmanari de comunicació Directa (núm. 74, 12/12/07) planteja la necessitat d’anar “Més enllà de Chávez” i qüestiona el primmirament revolucionari de l’esquerra catalana, que té una actitud ambivalent envers la causa bolivariana. En aquest sentit apunten: “Des dels Països Catalans, podem ajudar els moviments de base veneçolans a convertir la Revolució Bolivariana en allò que encara no és, però que ens agradaria que fos. Parafrasejant Antonio Gramsci, a Veneçuela es dóna ‘la confrontació entre un sistema que no acaba de morir i un altre que no acaba de néixer’. Ens falten les definicions, però les contradiccions de la Revolució Bolivariana no ens han d’immobilitzar.”

En aquest mateix número de la Directa hi ha una entrevista interessant a l’escriptor veneçolà Luís Britto que desmunta bona part dels tòpics de l’antichavisme, començant per l’acusació de populisme: “Segons el neoliberalisme, tota mesura de caràcter social és populista. El populisme, però, utilitza la tradició popular i les mesures d’alomina social per legitimar un projecte de col·laboració de classes. El projecte bolivarià és tot el contrari perquè ha despullat la lluita de classes a Veneçuela: d’una banda, els grans empresaris, liderats per la patronal Fedecámaras i, de l’altra, grans sectors populars.”

Justament, aquesta setmana, Kaosenlared.net va penjar una entrevista feta per cubaninformacion.tv a Luís Britto, parlant sobre el paper de l’escriptor com a intel·lectual i protagonista del canvi social. No té desperdici.