Arxius | repressió RSS feed for this section

LOHAPA (VERSIÓ 2.0)

27 juny
Vivim en un context internacional de retallada de llibertats i drets socials. Precisament, aquí és on cal situar la involució democràtica que també s’està produint a l’Estat espanyol. En els darrers anys, les classes dominants de l’Estat espanyol han donat més corda a l’espanyolisme per tal de reprimir la dissidència, justificar la liquidació dels drets socials i la marginació de qualsevol poder que faci ombra al Gran Madrid.

Ja es veu a venir un nou pacte d’estat (PSOE-PP) que tindrà, substancialment, els mateixos propòsits que va tenir la LOHAPA: establir la primacia del dret estatal i normes unificadores en les competències i serveis transferits a les comunitats autònomes, el finançament i en altres aspectes no menys importants com l’ús del terme “Nació” o la imposició de l’ús privilegiat del castellà enfront de la resta de llengües.

I, talment, com si la història estigués condemnada a repetir-se, tornem a tenir les institucions i les minses llibertats del país pendents de la Judicatura espanyola, que s’ha convertit en la punta de llança de l’espanyolisme (per veure-hi clar, potser caldria fer un recompte de tots els catalans i totes les catalanes que darrerament han estat imputats per delictes d’ultratge). I, novament, en aquesta tessitura, marcada per la impugnació de l’Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya al Tribunal Constitucional espanyol, ha tornat a reaparèixer el fantasma del Manifiesto, que igual que fa 27 anys és instigat per la premsa espanyolista, professionals de l’administració de l’Estat i intel·lectuals espanyols residents a Catalunya, que apel·len a la supremacia del castellà per negar qualsevol avenç de la normalització de la llengua catalana.

No cal esperar res de l’actual classe política catalana (CiU, Esquerra, ICV, etc.), justament perquè s’alimenta de les molles de l’autonomisme i perquè el seu sostre reivindicatiu mai qüestionarà seriosament la “unitat d’Espanya”. Malauradament, també considero insuficients i desfasades les propostes de mobilització fetes per Òmnium Cultural, perquè subordinen l’acció a una unitat civil en defensa de l’autonomisme. Amb l’experiència acumulada dels darrers 30 anys, ja no és cap secret i tothom sap que per posar fi a l’espanyolisme només hi ha un camí per fer junts: la independència. La resta d’opcions enreden la troca i allarguen, innecessàriament, l’opressió nacional i els dèficits socials que patim.

En aquest sentit, penso que el primer pas per capgirar la resignació i la deriva regionalista, seria seguir el consell d’en Fèlix Cucurull: “Cal que vencem la dificultat d’aprendre la nostra història per tal de no caminar, mai més, amb una bena als ulls.”


Al Parlament per la Llei de Fosses

19 juny

Dimecres 18 de juny vaig tenir l’estrany privilegi d’assistir al plenari del Parlament de Catalunya per seguir en directe la sessió de presentació i aprovació en tràmit inicial del projecte de Llei de Fosses.

Al Parlament no s’hi pot entrar si no t’hi conviden i en els targetons d’acreditació ja t’adverteixen que no estàs en una vulgar sala de plens: “El públic assistent a les sessions del Parlament ha de mantenir sempre silenci i ordre, i no li són permeses manifestacions d’aprovació o desaprovació, de qualsevol mena que siguin.” (Art. 186 del Reglament del Parlament de Catalunya).

Tot és distant i una mica avorridot i ben diferent dels plens municipals de Mataró, penso que els falta una mica de “salsa roja”.

Fins que no arribà el punt de l’ordre del dia que m’interessava, vaig haver d’empassar-me un discurset sobre el codi civil d’un diputat dels Ciutadans que, òbviament, parlava en castellà com si estiguéssim al Parlament d’Extremadura…

A cop d’ull: molts periodistes, molta corbata, molts portàtils i cares distretes. Pocs diputats i diputades a la sala durant la presentació de la llei i en el debat. Algunes cares conegudes. El conseller Saura exposà i, tot seguit, el PP es posà en evidència presentant una esmena a la totalitat perquè segons deien “no cal una llei”… segurament perquè el seu model és el de l’Ajuntament de València, que es passa la dignitat i la memòria de les víctimes per l’entrecuix. I, novament, la nota extemporània, la posaren els Ciutadans, que s’embrancaren parlant de la ETA i les guerres carlistes!

Sonà un timbre i l’hemicicle s’omplí (per uns moments semblava que estigués veient el Polònia!): hora de votar i llestos. El tràmit de la llei de fosses tira endavant!

Hi ha dèficits democràtics que clamen al cel. Han passat més de trenta anys d’ençà que va morir el dictador i molts dels familiars directes a qui calia reparar ja no hi són… Penso que fem tard i que és incomprensible que s’hagi trigat trenta anys a comptar amb una llei com aquesta. Malgrat tot, per respecte als qui encara resten i per dignitat col·lectiva, és important que l’administració -en aquest cas l’autonòmica- doni resposta. Millor tard que mai.

Mullena solidària

10 maig

Xim, xim, xim,
cau la pluja,
xim, xim, xim,
en el carrer,
xim, xim, xim,
tot es mulla,
xim, xim, xim,
i jo també.

En els dos últims dies ha plogut sense interrupció i des
de fa molt de temps (2 o 3 anys?) no recordo tanta pluja. Malgrat la pluja persistent, aquesta tarda he anat a la manifestació per la llibertat d’en Franki amb el meu fill Otger.

Feia molt de temps que no em manifestava a Barcelona. He observat amb atenció el desplegament policial, d’ambulàncies i escombriaires que havien d’acompanyar la manifestació i, amb un xic d’incredulitat, he pensat “això és nou, oi? abans no passava?”.

Plovia molt, però contra tot pronòstic hi havia un munt de gent que no ha passat per alt la gravetat dels fets: des del dia 28 d’abril hi ha un jove terrassenc empresonat per ordre d’un jutge espanyolista que li ha imputat delicte d’ultratge a la bandera espanyola i atemptat a l’autoritat. A la mani he retrobat cares conegudes, però he hagut de plegar veles abans d’hora amb la convicció de seguir endavant, ja que que tenim un llarg camí per recórrer.

Democràcia? No siguem il·lusos!

2 maig

L’alcaldessa d’Arrasate no va seguir el guió marcat pels espanyolistes i malgrat l’aval dels seus electors, l’Audiència espanyola l’ha fet empresonar.

En Francesc Argemí “Franki”, és un xicot de Terrassa molt vinculat als moviments socials crítics amb el govern del PSC, però fa quatre dies que l’han empresonat per un delicte d’ultratge a la bandera espanyola.

El Tribunal Constitucional espanyol ha decidit anul·lar i buidar de contingut els pocs articles de l’Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya que varen escapar del ribot dels espanyolistes.

Seguint aquesta lògica de fets consumats, la periodista Mònica Terribas ja cal que es calci ara que el senyor Manuel Mas, exalcalde espanyolista de Mataró, demana obertament el seu cessament.

El PSC-PSOE té tant de poder i actua amb tanta impunitat, que oblida que els vots no donen carta blanca per passar-se la democràcia per l’entrecuix.

Per mi està clar: cal despertar, aparcar el seny i defensar-se!

http://www.goear.com/files/localplayer.swf

Solidaritat maresmenca amb en Franki

30 abr.


(30/04/08) Demostration in Mataró: Francesc Argemí “Franki” free!
Concentració a Mataró per la llibertat de Francesc Argemí “Franki”.

Unes seixanta persones, vigilades de prop per un ampli dispositiu de policies locals i Mossos d’Esquadra, ens hem concentrat a davant de l’Ajuntament de Mataró per exigir la llibertat de Francesc Argemí, “Franki”. Els Mossos han identificat un militant de Maulets i s’han cridat les següents consignes: “Llibertat Franki de Terrassa”, “Et volem a casa”, “Franki llibertat, Saura a la presó”. Ha estat un acte poc lluït, però imprescindible per donar testimoni del nostre rebuig a la repressió espanyola. La solidaritat no s’acaba aquí, ara toca difondre el cas d’en Franki i preparar la convocatòria de manifestació del 10 de maig a les 18.00 h.- a la plaça Universitat de Barcelona.

Llibertat per a Francesc Argemí "Franki"

29 abr.
Spain is a jail / Espanya és una presó.
Llibertat per a Francesc Argemí “Franki”!
Llibertat per als Països Catalans!

Francesc Argemí, més conegut com a Franki, és un jove terrassenc que va ser condemnat a dos anys i set mesos de presó per ultratge a la bandera espanyola i per atemptat contra la autoritat el 2002. Fa dues setmanes, el Tribunal Suprem espanyol va denegar l’admissió a tràmit del recurs interpossat el 2005 per la seva advocada, Montserrat Salvadó, i, finalment, dilluns 28 d’abril va ser detingut pels Mossos d’Esquadra i conduït a la presó Model de Barcelona [dt. 29/04/08 ha estat traslladat a la presó de Brians].

Com a independentista d’esquerres manifesto la meva solidaritat envers en Franki, perquè “ultratjar” símbols opressors no pot ser considerat un delicte sinó com a un acte d’alliberament.

No es pot ser ni d’esquerres ni independentista i acatar l’ordenament jurídicolegal i els símbols que ens oprimeixen. Per tant, l’acció d’en Franki a més de ser coherent és lloable. Per això, en Franki s’ha convertit en el boc expiatori de la Justícia espanyola, una justícia que treballa al servei de les classes dominants.
Per tot plegat, és important activar la solidaritat i deixar clar a tots els burcòcrates del Poder (jutges-polítics-periodistes) que ni les seves lleis, ni les seves multes, ni la intoxicació informativa i ni tan sols la presó podran aturar la lluita popular d’alliberament nacional i de classe.
Per tal d’exigir la llibertat d’en Franki, les persones i col·lectius solidaris del Maresme, hem convocat una concentració per dimecres 30 d’abril de 2008 a les 20.00 h.- del vespre a davant de l’Ajuntament de Mataró. Us hi espero!

L’Ajuntament de Mataró censura l’estelada

16 abr.
L’Ajuntament ha requisat al Casal de la Gent Gran del Parc els cartells i els tríptics (I i II) de la programació d’actes de la diada de Sant Jordi (actuació d’un grup cantaire infantil, cants corals i havaneres) i ha imposat la censura prèvia a les futures edicions de programes i cartells que pugui fer l’Associació del Casal de la Gent Gran del Parc de Mataró.

La requisa s’ha produït perquè la Junta directiva del Casal ha decidit fer aparèixer una bandera estelada i el mapa dels Països Catalans al tríptic on s’informa de la programació de la Diada. L’Ajuntament, en un acte de censura política sense precedents en democràcia, ha menystingut l’autonomia dels socis del Casal, ha enviat els seus agents al Parc a confiscar els programes i ha advertit la Junta que a partir d’ara haurà de presentar tots els escrits a censura prèvia.

Precisament aquest any, la Senyera Estelada, amb què s’identifica un poble en cerca de la seva llibertat, celebra el seu centenari i la Comissió que duu el seu nom vol retre un homenatge al seu creador. Des de la CUP felicitem la Junta del Casal de la Gent Gran del Parc i li fem costat, i denunciem l’actitud repressora del govern municipal.

La tortura no pot restar impune

21 febr.

Malauradament, la tortura és una pràctica policial habitual a l’Estat espanyol. El més patètic i cruel és que quan salta a la llum pública una notícia de tortures (com en el cas d’Igor Portu o de la comissaria de Les Corts) i els responsables polítics ho encobreixen i ho justifiquen apel·lant a l’antiterrorisme o dient que es tracta d’un ús justificat de la força.

Les imatges d’Igor Portu després de ser torturat per la Guàrdia Civil i abans de ser ingressat a la UCI parlen per si soles. En aquest sentit, cal felicitar els companys de la CUP d’Arenys de Munt que en el darrer ple de febrer van presentar i aconseguir que s’aprovés una moció contra la tortura i la legislació antiterrorista que l’empara.

Aquesta moció seria impensable que prosperés a Mataró, perquè la resta de formacions polítiques o fan gala d’un espanyolisme militant o bé prefereixen mirar cap a un altre cantó, tot amb tot, seria saludable presentar-la tal qual i veure com reaccionen els suposats demòcrates de la nostra ciutat:

MOCIÓ QUE PRESENTA L’ASSEMBLEA DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PER A L’ABOLICIÓ DE LES TORTURES A ESPANYA I LA DEROGACIÓ DE LA LLEI ANTITERRORISTA.

A principis d’aquest any 2008, a Espanya, s’ha tornat a produir un nou cas de pràctica de la
tortura i altres actes degradants a persones detingudes.

Espanya és un estat que ha ratificat tots els convenis i acords internacionals que condemnen la pràctica de la tortura i altres tractes i penes cruels, inhumans i degradants infligits a les persones detingudes: Convenció de l’ONU contra la tortura (1987); el Protocol Facultatiu de les Nacions Unides a la Convenció contra la Tortura; l’Estatut de Roma; la Convenció Europea per la Prevenció de la tortura i de les penes o tractes cruels, inhumans o degradants; la Convenció Europea per la protecció del Drets Humans; i, finalment, la Declaració Universal del Drets Humans.

Justament en aquesta Declaració, en el seu article 5è diu: “cap persona no ha de ser sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants”. En la Convenció de l’ONU contra la Tortura, es perfila la definició de tortura, dient: ‘és l’acció d’infligir dolor o sofriments aguts físics o psíquics a una persona amb la finalitat d’obtenir una confessió o de castigar un acte’. I en la Convenció contra la Tortura de les Nacions Unides, es va afegir: ‘Als efectes de la present Convenció s’entendrà per tortura quan els esmentats dolors o sofriments siguin inflingits per un funcionari públic o una altra persona en l’exercici de les funcions públiques, a instigació seva o amb el seu consentiment’.

Malgrat aquest convenis o acords i les seves definicions precises sobre la tortura, Espanya,
malgrat haver-los ratificat i signat, apareix any rere any en les llistes de països a on es pràctica la tortura. Llistes elaborades per Amnistia Internacional, la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura o l’Association for the Prevention of Torture (Suïssa).

Inclús, el Relator Especial de l’ONU sobre la tortura, senyor Theo Van Boven, en la seva darrera visita a Espanya va apuntar que: ‘el sistema de detenció practicat a l’estat espanyol, permet casos de tortura i de maltractaments i, en particular, en persones detingudes en règim d’incomunicació per activitats terroristes’. I va recomanar, a Espanya, tota una sèrie d’accions destinades a eradicar les tortures i ,en especial, aquestes darreres.

També s’ha de recordar que l’article 2 de la Constitució espanyola conclou que les normes
relatives als drets fonamentals “s’han d’interpretar de conformitat amb la Declaració universal dels drets humans”. La violació espanyola d’aquests drets, per tant, és irrebatible, perquè, encara que no hi hagi hagut tortura, la simple negativa a investigar-la resulta altament sospitosa pel fet de violar els drets fonamentals dels denunciants i blindar la impunitat dels torturadors.

Quan es parla de tortures a Espanya no es pot obviar, tal com citava el Relator Especial de
l’ONU, la legislació antiterrorista, un règim de detenció especial que permet, entre altres coses, mantenir una persona totalment incomunicada durant cinc dies. A dia d’avui, han estat detinguts més de 300 catalans a l’empara d’aquesta legislació; la detenció més recent ha estat la de l’anarquista gironina Núria Pòrtulas. També se li va aplicar la llei antiterrorista a un nen de 14 anys, Èric Bertran, per demanar a tres empreses que etiquetessin els seus productes en català.

Entitats en defensa dels Drets Humans consideren que l’objectiu principal d’aquest règim legal és aconseguir declaracions autoinculpatòries i intimidar les persones que formen part de moviments independentistes i antisistema, i que la legislació antiterrorista afavoreix la pràctica de tortures a causa de les condicions en què es troben els detingut i la impunitat que aquestes impliquen.

La Llei antiterrorista és un instrument que pot oferir cobertura legal a la pràctica de la tortura, perquè és a la seva empara que els detinguts són despullats, literalment, dels seus drets més bàsics i convertits, amb la connivència dels qui haurien de vetllar per la seva integritat, en mers objectes al servei d’éssers covards, que tenen així l’oportunitat de mostrar la seva profunda depravació moral i odi ètnic.

Hem de recordar als ciutadans que:

1. Aquesta Llei atorga impunitat total a la violació de la integritat física i psíquica de les persones, gràcies a la incomunicació total a què son sotmesos els detinguts durant cinc dies.

2. Durant aquest temps es nega l’assistència d’un advocat als detinguts

3. En la majoria de casos, l’ordre d’empresonament es basa en proves inculpatòries arrencades per mitjà de la tortura.

4. La llei antiterrorista vulnera el dret constitucional a la presumpció d’innocència i obliga a una declaració judicial davant els jutges de l’Audiència Nacional (hereva directa del Tribunal de Orden Público franquista), amb seu a Madrid.

5. Durant el trasllat, els detinguts pateixen tota mena de vexacions i, en arribar, són reconeguts per metges forenses d’independència dubtosa, que neguen, sistemàticament, els maltractaments, fins i tot quan són evidents.

És preocupant que en un estat que s’autoanomena ‘democràtic’ tingui una llei com la que hem descrit i que encara s’apliquin aquestes practiques del passat o de règims totalitaris. També és preocupant el silenci mediàtic que les envolta i la connivència de jutges i d’algunes forces parlamentaries al no denunciar-les.

El no investigar aquestes tortures o denunciar-les equival a protegir-les i fomentar-les.


En aquest sentit no podem oblidar que el Tribunal del Drets Humans d’Estrasburg va condemnar a Espanya pel fet de no haver investigat les denuncies per tortures que van realitzar els ciutadans catalans detinguts en l’operació repressiva contra l’independentisme, coneguda com a ‘Operación Garzon’, entre el juny i el juliol del 1992.

Atès que els municipis també són representants de la sobirania popular i, per tant, tenen
l’obligació de vetllar perquè es garanteixin els drets fonamentals dels ciutadans i de denunciar-ne, si fa al cas, la vulneració, per no convertir-se en còmplices de determinats fets amb el seu silenci.

L’Assemblea de la Candidatura d’Unitat Popular d’Arenys de Munt presenta al Ple per a la seva aprovació els següents acords:

Primer: Expressar el nostre rebuig a la practica de la tortura i altres tractes i penes cruels, inhumanes i degradants, sobre les persones detingudes.

Segon: Demanar al Govern d’Espanya a vetllar per què els diversos cossos i forces de
seguretat compleixin estrictament la Convenció Europea del Drets Humans i d’altres tractats internacionals sobre la matèria, i de manera molt especial les recomanacions de les Nacions Unides.

Tercer: Demanar al Ministeri de l’Interior de l’Estat Espanyol i a l’Audiència Nacional que investiguin les possibles tortures a què podrien haver estat sotmesos els senyors Gorka Lupiañez, Igor Portu, detinguts per les forces i cossos de seguretat de l’estat, i que es depurin les responsabilitats polítiques i penals que siguin d’aplicació.

Quart: Demanar al president del Govern, al president de la Generalitat, a les Corts espanyoles i al Parlament de Catalunya que, previs els tràmits que siguin legals, que es derogui la vigent Llei antiterrorista per evitar que a l’Estat Espanyol es continuï torturant impunement.

Cinquè: Comunicar aquest acord al president del Parlament de Catalunya, al president de les Corts espanyoles, a Amnistia Internacional, a la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura i al Consell Comarcal del Maresme.

No obstant això el Ple decidirà el que cregui més convenient.

Arenys de Munt, 31 de gener del 2008

Contrafoc a la repressió espanyola

16 gen.
La justícia espanyola és una eina més de l’engranatge repressiu de l’Estat espanyol per combatre, criminalitzar i aïllar les persones i els símbols de la lluita per la independència dels Països Catalans.

Ahir, 15 de gener, l’exalcalde de Santa Coloma de Cervelló va haver d’acudir a l’Audiència espanyola, en qualitat d’imputat per un presumpte delicte d’enaltiment del terrorisme per haver donat el nom de Jaume Martínez i Vendrell a un carrer de la seva població. Aquesta mesura posa de manifest la manca de respecte a una institució catalana, l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, que en l’exercici democràtic de les seves competències va donar nom a un passatge a un lluitador independentista exemplar.

Avui, 16 de gener, a instàncies del Jutjat Central d’Instrucció núm. 2 de Madrid, en Santi Fortuny, un jove tarragoní i militant independentista, ha estat citat per declarar davant del Jutjat d’Instrucció núm. 4 de Tarragona per haver cremat un dibuix del Rei d’Espanya en una concentració antimonàrquica.

Davant d’aquests fets, cal expressar la màxima solidaritat i tenir en compte que l’objectiu de la repressió és anul•lar i aturar la lluita independentista. Per tant, és important trencar el silenci informatiu i explicar a tothom que l’Estat espanyol, a més d’emparar la tortura, nega la llibertat d’expressió i la memòria dels nostres combatents.

En situacions com aquesta, com sempre, l’únic antídot acostuma a ser la música. Per això us emplaço a gaudir a ritme d’ska amb el Contrafoc dels empordanesos Dekrèpits (dekrèpits però no veçuts!), que tenen un so i unes lletres combatives que ens animen a continuar la lluita.

Persecució i espionatge a Mataró

5 des.

Notícia dels informatius de TVM (04/12/07)

El passat 19 de novembre, arran de la concentració antimonàrquica de solidaritat amb els encausats per l’Audiència espanyola, es va prohibir l’accés del regidor de la CUP a les dependències municipals del primer pis de l’Ajuntament de Mataró. El conserge adduí que l’ascensor estava espatllat, per evitar que quedés al descobert el dispositiu d’espionatge muntat pels Mossos d’Esquadra a la sala de plens amb l’objectiu de captar imatges de les persones concentrades al carrer. En aquest sentit, el secretari de l’Ajuntament ha confirmat que es van vulnerar els drets del regidor de la CUP i en el ple municipal del 13 de desembre la formació independentista preguntarà qui va ser el responsable polític que va autoritzar el desplegament del dispositiu dels Mossos.

D’altra banda la CUP també demanarà explicacions per la identificació irregular d’una militant independentista el mateix dia de la concentració per haver penjat un cartell antimonàrquic. Aquesta circumstància, però, no és exclusiva de Mataró; de fet, la CUP de Berga també ha denunciat un cas semblant, la qual cosa apunta al fet que l’actuació dels Mossos d’Esquadra s’està guiant per directrius polítiques directament emanades dels responsables d’Interior (a mans d’ICV) amb l’objectiu d’elaborar fitxers polítics amb finalitats repressives.

+ INFO: El Punt, Capgròs