Arxius | PSC RSS feed for this section

Clientelisme al carrer de la Boixa

19 abr.
Quan a Mataró parlem del clientelisme polític del PSC estem parlant de fets com la recent concessió feta pel regidor de Participació Ciutadana dels nous locals del carrer de la Boixa, al barri de la Llàntia, condicionats amb els diners del FEIL.
El problema està en què ja ens coneixem tots! I per molt que ens ho vulguin disfressar, les entitats beneficiàries (Asociación Cultural Andaluza Hermandad la Armonia, Peña Bética de Mataró, Hermandad Nuestra Señora del Rocío i Casa Cultural Sabor Andaluz) no són representatives de l’àmplia pluralitat del teixit associatiu mataroní, però, ves per on, un cop més han estat les afavorides. Em pregunto: no hi havia altres entitats disposades a usar aquests equipaments? s’ha consultat a la resta d’entitats de la ciutat?
Penso que cal canviar aquesta política clientelar perquè no només és negativa per a la cohesió de la ciutat sinó que desprestigia a aquelles entitats que s’hi presten.

Mataró-sur- mer

24 nov.
L’actualitat mataronina està marcada pels brindis al sol. Mentre el delegat del govern espanyol  ens amanyaga amb les rampoines del pla Zapatero, des de l’alcaldia ens vénen la moto dient  que tenim un dels ajuntaments més transparents… (quin atreviment!). Mentrestant, l’Operació Wei continua el seu curs, tot i que que la premsa oficiosa ja qüestiona obertament l’arbitrarietat d’aquella actuació político-judicial que ha acabat d’ensorrar el tèxtil de Mataró. D’altra banda, per la xarxa local ja comença a escampar-se la fortor de l’encens amb els preparatius de beatificació del Dr. Samsó, per ventura no serà aquesta la gran efemèride del 2010?…
Ara bé, allò més simptomàtic i que més m’ha cridat l’atenció són els cartells editats per la Diputació provincial de Barcelona que fan servir la imatge d’en Robafaves i la Geganta per promocionar el turisme “a prop de Barcelona”. Són uns cartells molt macos, però no fan cap referència ni a Mataró ni a la comarca del Maresme! De fet, aquesta anormalitat no ens hauria d’estranyar, ja que des de fa un temps hem quedat diluïts en l’absurda denominació “Costa de Barcelona”.
Tot plegat no són anècdotes sinó evidències de l’anestèsia “made in pesecé”, que manté adormida una ciutat que  perd pistonada i que ja compta amb un taxa  d’atur registrat del 18,63% (12.127 persones desocupades). Tenim feina!

Ministres espanyols

11 abr.
Dimecres passat estava lluny de Mataró i en Xevi em va trucar per demanar-me l’opinió en relació als canvis ministerials del govern espanyol. Primera notícia (estava als núvols, mai millor dit!). Pel que em va explicar, vaig deduir que el traspàs de l’eterna negociació del finançament autonòmic al nou ministre de “cooperació territorial” es tractava d’una passa més en l’estratègia espanyolitzadora del “café para todos”.

Avui, amb més calma, he repassat les notícies i m’he quedat de pedra. Veig que em vaig quedar curt. Per a entendre l’abast de la maniobra orquestrada pel govern de Zapatero, és recomanable llegir l’article crític que ha escrit Josep Sort en el seu blog, òbviament és un punt de vista particular, però penso que dóna prou elements com per a situar-nos davant la magnitud de l’ofensiva espanyolista que es prepara.

Finalment, pensar que la nova ministra espanyola de Cultura va signar contra la llengua catalana, em fa venir vomitera… i, alhora, em dol que hi hagi tants conciutadans que regalin el seu vot al PSC-PSOE, que al capdavall és tant o més nociu que l’espanyolisme del PP.

Mr. Corbacho a Mataró

28 oct.

Dilluns 27 d’octubre va visitar-nos el ministre espanyol de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, acompanyat del delegat del Govern espanyol, Joan Rangel, per tal de beneir públicament el Pacte de la nova ciutadania davant de l’Alcalde, Joan Antoni Baron i de tot el seguici de regidors cofois del govern i de la presumpta oposició.

La CUP no va assistir a la cerimònia i malgrat que algú pensi que som l’ovella negra esgarriada… els nostres motius són clars: en primer lloc, perquè som independentistes i, en segona instància, perquè no ens agrada agenollar-nos i pidolar quatre xavos al ministre d’un Estat (l’espanyol) que és responsable de l’estrangulament econòmic del nostre país.

A més a més, resulta que el Sr. Corbacho també és un ferm defensor de la Directiva de Retorn, que planteja l’explusió de les persones sense papers residents a la UE; i, recentment, també es va abstenir en la votació de la Directiva europea de les 65 hores setmanals de treball. Per tant, és paradoxal i un xic vergonyós que aquesta persona sigui rebuda a Mataró com l’avaladora de la convivència i el benestar social.



Intolerants al PSC

18 set.
En l’acte de l’ofrena institucional de l’11 de setembre de Mataró, el Sr. Francesc Xavier Gomar, membre del PSC, secundat per alguns membres de la JSC, va xiular el regidor de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) quan en el seu discurs criticava el fet que l’ajuntament de Mataró no hagués penjat l’estelada. En aquell moment es van poder escoltar, bàsicament, els xiulets aïllats del Sr. Gomar que, tot seguit, es va encarar amb diverses persones del públic que li retreien la seva manca de respecte.
Aquest fet no hauria anat més enllà d’una anècdota si no fos perquè el Sr. Gomar és vocal del PSC a l’Institut Municipal d’Acció Cultural i delegat de la Junta d’Andalusia a Catalunya. En aquest punt, ens preguntem: el Sr. Gomar acudia a l’acte a títol individual o bé en representació dels càrrecs que ostenta? Davant d’aquest tipus de comportaments, dubtem molt que aquesta persona estigui capacitada per fer cap aportació a la cultura de la ciutat i, òbviament, considerem que tampoc és la més indicada per a exercir d’ambaixador del poble andalús. Sigui com sigui, el seu incivisme no només el desautoritza personalment sinó que fa un flac favor tant al seu partit (el PSC) com al govern andalús del qual n’és delegat al nostre país.

En qualsevol cas, a l’espera d’alguna disculpa, únicament podem lamentar els fets i exigir al PSC que aquestes expressions d’intolerància no es tornin a repetir.

Juli Cuéllar
Assemblea de la CUP,
Mataró (El Maresme)

El PSC d’Arenys de Munt sí que dóna suport a la llibertat d’en Franki

8 juny

El PSC de Mataró (junt amb el PP) va rebutjar donar suport a la proposta de resolució per la llibertat d’en Franki, en canvi els seus companys d’Arenys de Munt van donar suport a un text similar proposat per la CUP i Esquerra que va ser aprovat per unanimitat (AM2000, ERC, CiU, PSC, CUP). Aquesta circumstància no és cap anècdota i hauria de fer reflexionar a les persones amb sensibilitat catalanista que encara pugui haver dins de les files del PSC de Mataró. Tot seguit us reprodueixo els acords de la moció aprovada a Arenys de Munt:


ACORDS,

  1. Volem evidenciar el nostre suport a Francesc Argemí i afegir-nos a les mostres que en aquest mateix sentit s’han dut a terme arreu dels Països Catalans.
  2. Exigim la immediata posada en llibertat del jove terrassenc, que actualment es troba sota privació de llibertat a la presó de Can Brians 2, perquè els fets no estan provats i per què no existeixen testimonis concloents.
  3. Instem als Departaments de Justícia i al d’Interior de la Generalitat de Catalunya perquè estudiïn d’immediat l’empresonament, es faci efectiva la revisió del cas i s’alliberi sense dilacions al jove fins que no s’hagi revisat el procés judicial.
  4. Manifestem la consideració que aquest Ajuntament té vers els drets i llibertats fonamentals dels ciutadans, mostrem el clar rebuig contra aquest tipus d’afers judicials obscurs, i alhora fem palesa la inquietud que ens provoca un nou empresonament per causes de consciència i opinió.
  5. Manifestem que en un estat de dret són molt més importants els drets dels ciutadans, així com els drets a la llibertat d’expressió i a la discrepància política, que els símbols.
  6. Fem arribar aquests acords als Departament d’Interior i de Justícia de la Generalitat de Catalunya i a la família de Francesc Argemí.

Cal que el PSC de Mataró recapaciti

6 juny

Dijous passat, al ple de Mataró, vaig viure i veure en directe com treballen i per a qui treballen alguns periodistes d’aquest país. Això ve a tomb de la visita llampec que va fer el diputat Albert Ribera al Ple Municipal de Mataró, en qualitat de públic a la Sala de Plens i acompanyat dels seus seguidors, mossos d’esquadra i un batalló de periodistes per desqualificar la CUP perquè no condemna la violència d’ETA com a ells (i a la resta de partits espanyolistes) els agrada.

La instrumentalització que els ultres han fet del nostre Ajuntament hauria de fer reflexionar al PSC, que és el partit que més ha insistit, per activa i per passiva en la utilització dels morts del País Basc per desprestigiar a la CUP de Mataró. Em temo que si segueixen per aquest camí, lluny de cercar solucions polítiques estaran reproduint de forma artificial un conflicte que no té res a veure amb la realitat catalana i de Mataró. A qui interessa perpetuar aquest espectacle? Volem que Mataró es converteixi en una plataforma mediàtica al servei del feixisme espanyol? Com a membre de la CUP de Mataró, no puc fer altra cosa que exigir més autocrítica als dirigents locals del PSC de Mataró, perquè per part nostra i, des del primer dia, sempre hem refusat la violència i hem fet una aposta clara pel diàleg i la pau.

Inevitablement, també em correspon parlar-vos de la penosa cobertura informativa del Ple de Mataró donada per la premsa d’àmbit general i, concretament, per TV3 i l’Agència Catalana de Notícies, que es van limitar a recollir la versió del Sr. Ribera i a reproduir la nota de premsa del seu partit (en la qual menteixen deliberadament). En tot moment es va obviar una de les parts al·ludides (la CUP) i tampoc es va preguntar l’opinió ni a l’Alcalde ni a la resta de partits amb representació. Res de res. Simplement ens vam trobar amb un desplegament de periodistes amb un guió preestablert, que no es corresponia amb la realitat del que s’estava parlant al Ple. Els periodistes van donar veu a un partit sense representació al consistori i, en canvi, la van negar a un altre que sí que en té (la CUP) i quan un servidor va demanar-los que “si us plau, contrastessin la informació i donessin dret de rèplica” la seva resposta va ser negativa.

Notícies relacionades:

Racó Català: “TV3 nega la paraula a la CUP de Mataró…

El Punt: “L’atemptat d’ETA i en Franki

El PSC de Mataró més espanyolista que mai

5 juny





Com ja us havia anunciat, el Ple Municipal de l’Ajuntament de Mataró del mes de juny ha estat marxós. En primer lloc, poc abans de les set del vespre, sota una pluja intensa, diverses persones ens hem concentrat per demanar la llibertat de Francesc Argemí, Franki (jove terrassenc que fa més d’un mes que està empresonat per “ultratge a la bandera espanyola”). Tot seguit, coincidint amb la presentació de la proposta de resolució consensuada entre la CUP i Esquerra, hem fet acte de presència a la sala de plens amb pancartes a favor d’en Franki. Resultat: CUP, Esquerra, ICV-EUiA i CiU han votat a favor de la llibertat d’en Franki i, com era previsible, PSC i PP han fet un front espanyolista i han sumat majoria amb els seus vots contraris, amb la qual cosa han tombat la proposta.

Diverses persones presents a la sala han expressat la seva indignació amb el vot del PSC dient en veu alta “i vosaltres us dieu socialistes?!” o “no sou catalans!” i han estat expulsades per la policia a petició de l’Alcalde.

La tensió però s’ha disparat en el següent punt de l’odre del dia que feia referència a les dues propostes de resolució sobre la violència al País Basc, una del govern i l’oposició de dretes i l’alternativa presentada per la CUP. En aquest moment s’ha fet notar entre el públic la presència d’una quinzena de militants espanyolistes capitanejats pel diputat Albert Ribera i amb les càmeres de TV3 fent de gos faldiller. Quan s’ha acabat el punt del País Basc, el diputat espanyolista ha fet unes declaracions, aleshores, jo m’he adreçat als periodistes de TV3 per tal que contrastessin la informació i recollissin la versió de la CUP, que a diferència dels espanyolistes sí que té representació a l’Ajuntament. No m’han volgut ni tan sols escoltar. Acte seguit la comitiva d’ultres, acompanyada per un seguici de periodistes i mossos d’esquadra, s’ha desplaçat cap al seu local enmig de la indignació i la perplexitat de la gent que hi havia al carrer.

Un cop exposats els fets, considero que cal fer dues reflexions en relació al Ple Municipal d’avui:

Primera.- El PSC de Mataró s’ha arrenglerat amb el PP i ha fet gala d’allò que realment són: espanyolistes. Per això han votat en contra de la llibertat d’en Franki.

Segona.- La insistència del PSC de Mataró en traslladar el debat sobre el conflicte del País Basc al Ple Municipal respon a una mentalitat espanyolista que, a més a més, serveix de plataforma de llançament mediàtic a grups ultres que instrumentalitzen el nostre Ajuntament en benefici d’unes idees que a Mataró són absolutament marginals. En resum, el PSC està donant ales al feixisme espanyol.

La masia de Can Palauet: un altre exemple del clientelisme polític

5 maig
L’Ajuntament de Mataró, a través de l’empresa PUMSA, ha cedit l’espai de la masia de Can Palauet al Centre Cultural Andalús Nuestra Señora del Rocío Divina Pastora. No entraré a valorar les activitats que du a terme aquesta entitat, però no puc compartir el fet que un espai emblemàtic del barri de Cerdanyola, tan necessitat com està d’equipaments, es destini a l’ús privatiu d’una entitat folklòrica. Aquest tipus de tractes de favor delaten pràctiques de clientelisme polític i, dissortadament, aquesta és la pràctica habitual del PSC a Mataró.

Fa quatre dies els beneficiaris del clientelisme del PSC eren la colla castellera dels Capgrossos (quota de catalanitat) i ara són el “andalusos” (quota d’espanyolitat), així, seguint la tècnica dels camaleons, l’Alcalde Baron pot vestir la faixa castellera, el barret de señorito o passar per costalero… i, cosa que trobo patètica, alliçonar-nos sense descans sobre la convivència i la diversitat.

Mentrestant, però, hi ha reivindicacions associatives, com la construcció d’un equipament polivalent i cobert per a ús de tota la ciutat, que no es materialitzen mai perquè no encaixen amb la instrumentalització caciquil, clientelar i partidista amb què actua el PSC. Aquest tarannà és més propi d’una dictadura que no pas d’una democràcia, però no hem d’oblidar que això no seria possible sense el silenci i/o complicitat de la resta de forces polítiques i de les entitats beneficiades.

Democràcia? No siguem il·lusos!

2 maig

L’alcaldessa d’Arrasate no va seguir el guió marcat pels espanyolistes i malgrat l’aval dels seus electors, l’Audiència espanyola l’ha fet empresonar.

En Francesc Argemí “Franki”, és un xicot de Terrassa molt vinculat als moviments socials crítics amb el govern del PSC, però fa quatre dies que l’han empresonat per un delicte d’ultratge a la bandera espanyola.

El Tribunal Constitucional espanyol ha decidit anul·lar i buidar de contingut els pocs articles de l’Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya que varen escapar del ribot dels espanyolistes.

Seguint aquesta lògica de fets consumats, la periodista Mònica Terribas ja cal que es calci ara que el senyor Manuel Mas, exalcalde espanyolista de Mataró, demana obertament el seu cessament.

El PSC-PSOE té tant de poder i actua amb tanta impunitat, que oblida que els vots no donen carta blanca per passar-se la democràcia per l’entrecuix.

Per mi està clar: cal despertar, aparcar el seny i defensar-se!

http://www.goear.com/files/localplayer.swf