Arxius | patrimoni arquitectònic RSS feed for this section

PSC de Mataró, misèria i companyia

5 gen.
L’any nou ha portat una bona notícia: la Fiscalia de l’Audiència provincial de Barcelona ha pres cartes en l’afer de Can Fàbregas i de Caralt i s’ha querellat contra l’Ajuntament i l’Alcalde de Mataró per la possible comissió de dos delictes: ordenació de territori i patrimoni històric. Cal esperar que la querella prosperi i que es depurin totes les resposabilitats i que s’aclareixin totes les irregularitats que s’hagin pogut produir al llarg d’una planificació urbanísitica desastrosa i pensada únicament per beneficiar els interessos privats d’una empresa i no pas l’interès públic de la ciutadania. En aquest sentit, fa pena escoltar o llegir els discursos justificatius del PSC, que és qui realment lidera tot aquest desgavell. No sé pas si se’n sortiran, però, passi el que passi, la querella de la Fiscalia ja és tot un símptoma de l’atzucac en què es troba el govern del PSC, ICV i Esquerra a Mataró. I, és clar, també és una victòria moral a la lluita perseverant dels membres de la Plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt, sobretot, tenint en compte la política de fets consumats i la precipitació amb què ha actuat el govern municipal i l’alcalde de Mataró. Ara, però, tenen allò que es mereixen: una mica de carbó.

Fem soroll i estirem del fil

14 nov.

Dissabte 14 de novembre, una trentena de persones, convocades per la Plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt, hem reprès la mobilització al carrer amb una sorollosa cassolada al voltant de l’illa de Can Fàbregas i de Caralt, indret on els paletes estan enllestint a corre-cuita el desmuntatge de la nau. El govern de Mataró (PSC, Esquerra, ICV-EUiA) té pressa i aplica una política de fets consumats, que està tenint un alt cost econòmic per a l’erari públic. La promesa de El Corte Inglés, però, no els eximirà de les irregularitats comeses, moltes de les quals estan en mans dels jutjats i pendents d’una deliberació.
Però el més calent és a l’aigüera, ja que arran de l’operació Pretòria contra la corrupció urbanística, ens hem trobat amb sorpreses com la implicació de Construcciones Riera, que és la propietària de Residencial Aurum, l’empresa que va comprar la nau catalogada de Can Fàbregas a Naves Biada (propietat dels oncles de Ramon Bassas, regidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Mataró) per 16 milions € per vendre-la després a PUMSA i al Corte Inglés,  que apareix esmentada a l’auto del jutge Garzon juntament amb Proinosa, Excover, Luís Garcia Saez i Antoni Jiménez.
Per tant, caldrà seguir fent soroll i estirar del fil, perquè és obvi que en tot aquest afer no hi ha un pam de net.

Ni un cèntim per un trasllat inútil!

12 nov.

http://maps.google.com/maps/sv?cbp=13,177.41,,0,-9.62&cbll=41.537685,2.437195&v=1&panoid=YqK_5FUlQTZ3dO4vX__HbQ&gl=&hl=
Mostra un mapa més gran

Ara mateix hi ha cinc contenciosos administratius presentants per la CUP i tres més per la Plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt. Si el govern municipal de Mataró actués amb prudència i seny polític, i no pas forçat pels interessos de El Corte Inglés, no hauria tocat  ni una sola pedra del conjunt arquitectònic afectat fins que no s’haguessin resolt judicialment els litigis. Malauradament, no ha estat així. La decisió unilateral d’en Baron i del seu regidor d’urbanisme, Sr. Bassas, ha arrossegat a contracor a bona part dels regidors/es del  seu govern, que en privat reconeixen que tot plegat ha constituït una cadena d’errors i de despropòsits.
Resumint, tenim el següent:
-Operació especulativa de compravenda entre PUMSA i l’Ajuntament.
-Informes desfavorables de la Generalitat de Catalunya que són obviats.
-Relació de parentiu entre el regidor d’urbanisme i els propietaris de solar (Naves Biada).
-Arquitectes, advocats i aparcaments a costa de l’erari públic.
-Reducció considerable de les càrregues urbanístiques incialment acordades amb El Corte Inglés que havien de servir per urbanitzar tot el sector.
La sagnia econòmica és brutal i, òbviament, fins que no es reuneixi tota la informació no es podrà calcular amb certesa el cost d’una decisió política errònia que fou  presa a finals de 2006 i que tres anys després és encara més patètica i costosa.
De moment, si prenem per bones les xifres oficials, imagieu: quantes millores per a la ciutat, quantes activitats culturals, quants projectes socials es podrien fer amb el 1.500.000 d’euros  que ens diuen que costa el desmuntatge i el 1.000.000 d’euros de la reconstrucció -en el cas que mai s’arribi a fer- de la nau de Can Fàbregas i de Caralt?
Sigui com sigui, la realitat és que ja ho estem pagant molt car.
Per aquests motius, cal que hi hagi una resposta social que digui clarament als  senyors i senyores del PSC, Esquerra i ICV-EUiA que no hi estem d’acord, que no volem que es destini ni un cèntim dels nostres diners públics a un trasllat que és inútil; que s’han equivocat i que la seva actuació ha estat irregular i temerària, ja que els tribunals encara no han deliberat respecte a una sèrie d’evidències d’il·legalitats que en els pròxims mesos poden capgirar la situació, la qual cosa suposaria un prejudici per a totes les parts implicades i, sobretot, per a la ciutadania de Mataró.
Per aquests motius, penso que és important donar suport a la Plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt, que dissabte 14 de novembre del 2009 a les 11 del matí ha convocat una concentració a davant de Can Fàbregas (carrer Biada, 15 – Mataró), per rebutjar el “trasllat” de la nau.
Mentrestant, jo també espero que la Justícia per un cop sigui justa… perquè el cas de Can Fàbregas pot superar, n’estic convençut, el cas Pretòria i altres trames de corrupció recentment descobertes.

Obrim espais: Casal Popular les Vinyes

29 jul.


Dilluns 27 de juliol, mentre Mataró celebrava la seva festa major, l’assemblea de Maulets del Maresme va okupar una casa de cós del carrer Argentona núm. 42. L’okupació és reivindicativa i ha batejat l’edifici amb el nom de Casal Popular les Vinyes.

L’endemà, baixant de la xeringada del parc, la vam visitar per donar suport als joves. La casa és xulíssima: té una eixida amb pati, cuina amb fogons de llenya i dos pisos. Quan la veus el primer que penses és en la barra del seu propietari que l’ha abandonat durant més de vint anys. Penso que aquesta okupació pot servir per donar un ús social a un espai que fins ara estava mort de fàstic i, sobretot, pot ser una bona oportunitat per denunciar una situació que afecta a moltes cases de cós del Centre i l’Eixample mataroní.

Qui la fa la paga!

3 juny

Dimarts 2 de juny, a porta tancada (sense públic ni periodistes) l’Alcalde de Mataró, Joan Antoni Barón, i el director regional de El Corte Inglés, Sr. José M. Torrijos, van rubricar la venda del solar de Can Fàbregas i de Caralt, que d’aquesta manera passa a ser de titularitat privada amb el compromís (quina ironia!) per part del govern municipal (PSC, ICV-EUiA i Esquerra) de traslladar (a càrrec de l’erari públic) la nau de la fàbrica a la vorera del davant…

Per tant, ara sí, El Corte Inglés entra en joc i caldrà veure si està disposat a implantar-se a Mataró a qualsevol preu o bé, tal i com diuen al seu web, farà gala de ser una empresa amb “responsabilitat social” i optarà per fer allò que l’Ajuntament ha estat incapaç: preservar el patrimoni arquitectònic de la ciutat.

En qualsevol cas, tot i els 30 milions d’euros que ballen damunt de la taula i la promesa de 1.000 llocs de treball, cal advertir que els jutjats poden acabar prenent cartes en l’assumpte. En aquest sentit, les múltiples irregularitats denunciades segurament aigualiran la festa a l’actual govern municipal, que encara es pensa que pot fer passar a tothom per l’adreçador sense que això no tingui conseqüències.

Salvem… la lluita continua!

5 abr.

El govern muncipal de Mataró segueix una política de fets consumats. No hi ha diàleg, perquè tenen pressa per aplanar els terrenys on hi volen entaforar El Corte Inglés i, com ja han posat de manifest al llarg dels últims dos anys, el patrimoni arquitectònic els importa ben poc.

Ara mateix, la runa s’amuntega i esdevé un paradigma de la ciutat en què vivim. Certament, és desolador. Però n’hi ha que ho celebren i tenen la temptació de fer “pasqua abans de rams”, cantant victòria i fent befa dels qui hem defensat in situ (al seu lloc) la preservació del patrimoni. No obstant, s’equivoquen si es pensen que podran enrunar la nostra dignitat. En primer lloc caldrà veure com es resolen tots els conteciosos i litigis presentants que podrien confirmar les irregularitats de tota l’operació urbanística del carrer Biada. D’altra banda, ja cal que es clacin, perquè després de Can Fàbregas res tornarà a ser igual que abans: ara i aquí en som uns quants (més del que diuen, però menys dels que voldríem ser) que tenim corda per aguantar el que calgui i continuar posant l’accent crític en el model urbanístic i de creixement de la ciutat.

La tragèdia de la Unió de Cooperadors de Mataró

13 ag.

La Unió de Cooperadors de Mataró (UCM) és una entitat històrica de la ciutat, que durant els anys de la República va tenir el seu moment d’auge. Els franquistes van incautar tot el patrimoni de la UCM i la restitució del béns incautats als cooperadors ha estat un llarg via crucis, bàsicament, perquè l’Ajuntament (a través d’urbanisme) ha fet i desfet al seu antull. Resumint: han preservat la marca del “cooperatisme” de cara a la galeria, però l’han buidat del contingut i dels recursos patrimonials.

El tancament dels locals dels cooperadors de la de la part alta de la Riera estava anunciat des de fa temps. Tot sembla indicar, tal i com denuncia la pancarta penjada al balcó del COOP, que l’Ajuntament, que ha deixat -literalment- caure a terra l’edifici, ha ordenat el cessament de les activitats i, a continuació, podria fer servir la UCM com a tapadora per permetre una actuació urbanística especulativa en tot el sector el pati del Cafè Nou. Sigui com sigui, tant la ciutadania com les entitats del Centre-Eixample perdem un dels pocs espais accessibles per a la realització d’activitats lúdiques i culturals. Si més no, cal prendre’n nota.

Can Fàbregas 1 – Ajuntament 0

21 jul.
“aquesta Direcció General informa desfavorablement l’alienació directa, per part de l’Ajuntament de Mataró, a favor de Promocions Urbanístiques de Mataró, SLA, del 59,4 % indivís de la parcel•la resultant VI del PMU-01d Ronda Barceló Illa Fàbregas i de Caralt, d’aquest terme municipal, ja que considera que: d’una banda, l’Ajuntament no és titular del proindivís i, per tant, no hi ha objecte d’alienació i, en conseqüència, és necessari que es procedeixi a aprovar definitivament el projecte de reparcel•lació, atermenar, inventariar i inscriure al Registre de la Propietat el proindivís la finca resultant; i d’altra no queden suficientment justificades i acreditades les circumstàncies excepcionals que aconsellen l’alienació directa del proindivís esmentat a favor del copropietari, ni els motius que impossibiliten que l’interessat en l’adquisició no pugui igualment accedir a la venda en pública subhasta, procediment que garanteix el compliment dels principis de publicitat i lliure concurrència, i sense perjudici que el copropietari pugui exercitar el dret de tempteig o retracte que li atorga la legislació vigent”.

La resolució de la Direcció General d’Administració Local (Generalitat de Catalunya) és fruit del recurs interposat per la CUP. Resultat: la venda dels terrenys de l’illa Can Fàbregas, on hi volen encabir –prèvia destrucció de la fàbrica- El Corte Inglés no és procedent perquè s’hauria d’haver fet per subhasta pública.

Per tant, es confirmen les irregularitats comeses des del govern municipal de Mataró (PSC, ICV-EUiA, Esquerra) en la venda dels solars (que de facto, invalida la venda dels terrenys, quantificada en 6.887.153,44 euros) perquè no es va fer conforme la llei. I, alhora, es torna a posar de manifest l’obscurantisme de l’actuació del govern municipal en l’afer de Can Fàbregas, ja que aquesta resolució ha estat amagada fins al dia d’avui.

Mentrestant, el front judicial obert per la CUP va fent via i tot fa pensar que els quatre recursos judicials presentats ens donaran més motius d’alegria i més raons per seguir defensant la preservació del patrimoni arquitectònic.

Notícies relacionades: El Punt

El menyspreu pel patrimoni arquitectònic i el discurs burgès de la modernització urbana

7 abr.
MBM Arquitectes SA és l’empresa de l’arquitecte Oriol Bohigas a la qual l’Ajuntament de Mataró va encarregar l’ordenació urbanística del sector de Can Fàbregas i de Caralt, en el qual es preveu l’enderroc i trasllat de la fàbrica catalogada a un altre emplaçament per tal de poder-hi construir un edifici nou per a la ubicació de l’empresa El Corte Inglés.

El menyspreu pel patrimoni arquitectònic no és un tret exclusiu de la política del govern municipal de Mataró, sinó que té el seu mentor intel·lectual, precisament en la persona d’Oriol Bohigas. En una entrevista publicada a “L’Avenç” (núm. 333, març de 2008), el Sr. Oriol Bohigas, preguntat per la manca de sensiblitat envers el patrimoni industrial del Poblenou, respon el següent:

“En aquest moment hi ha una línia de protesta sistemàtica contra la modernització de la ciutat que trobo gravíssima, un escàndol. La defensa de Can Ricart, per exemple, que és una de les coses més lletges i fastigoses que hi ha al món. Resulta que com que vam tenir una vegada una indústria, que devia ser també fastigosa i putrefacta, ara s’ha de conservar, i destrossar les possibilitats de fer-hi una modernització, de poder-hi projectar una actuació contemporània. Crec que Catalunya i Espanya en general han seguit els erros d’Itàlia, que a base de conservació indiscriminada (i de coses que no són antigues, sinó velles) han provocat un col·lapse a la ciutat.
A Catalunya hauríem de superar aquestes voluntats falsament progressistes de mantenir l’antic, perquè el manteniment de l’antic no ha estat mai progressista.”

Bohigas ho diu ben clar: cal deixar pas a la modernitat i tirar a terra els vestigis del passat. La pregunta impertinent (si partim del punt de vista dels defensors d’aquest tipus d’intervencions urbanístiques) és què ens restarà si destruïm el paisatge que ens identifica i ens singularitza? i, també, convé preguntar-los qui viu o pot pagar-se un piset a la Vila Olímpica de Barcelona? No serà que estan dissenyant ciutats postmodernes amorfes per a gent benestant? A quins interessos de classe responen realment aquest tipus de discursos pretesament progressistes?

En el debat polític i ciutadà al voltant de la preservació de l’edifici de Can Fàbregas i de Caralt, el govern tripartit de Mataró sembla que hagi copiat el guió del Sr. Bohigas i ha pervertit els conceptes propiciant unes dicotomies simplistes que contraposen progrés vs. conservacionisme, modernització vs. patrimoni. El seu argument és tan feble que només saben dir que Can Fàbregas i de Caralt és un niu de rates i que cal deixar pas al progés, que ves per on ha de venir de la mà de la multinacional espanyola El Corte Inglés…

Mentrestant, els nostres polítics obvien (i amaguen) deliberadament les irregularitats i els interessos políticofamiliars que s’han lucrat amb la revenda dels terrenys on està ubicada la fàbrica i, sobretot, el col·lapse que provocarà la instal·lació de El Corte Inglés a tocar del Centre de Mataró. Tot plegat, ens obliga a restar dempeus i a plantar cara; si volem una ciutat justa, sostenible i habitable no podem deixar que se’n surtin amb la seva. Ara més que mai: Salvem Can Fàbregas i de Caralt!

Can Fàbregas i de Caralt: els noms i les plus-vàlues obtingudes pels propietaris dels terrenys al descobert

22 gen.
Els membres de la CUP Xavier Safont-Tria i Joan Jubany s’han ajudat de dues piles de fulls de paper per exemplificar aquest benefici del 8.000%, mentre han anat mostrant els diversos documents on consta la informació.

El govern tripartit de Mataró (PSC-ICV-ERC) té un problema que es diu 8.000%. Aquest és el percentatge d’increment del preu la finca de Can Fàbregas i de Caralt mentre ha estat propietat dels oncles materns del regidor d’Urbanisme mentre el seu nebot ha ostentat càrrecs de responsabilitat en el govern de la ciutat.

Dijous 17 de gener del 2007 la Plataforma Salvem Can Fàbregas ha facilitat la informació que destapa que els oncles materns de l’actual regidor d’Urbanisme i Primer Tinent d’Alcalde, sr. Ramon Bassas i Segura, són accionistes de Naves Biada SA i han resultat beneficiats per la venda de la finca on es troba ubicat el conjunt catalogat de Can Fàbregas i de Caralt. Davant aquest fet la Plataforma demana ”actuar en conseqüència” .

L’endemà, divendres 18 de gener el sr. Ramon Bassas i Segura ha encarregat ell mateix un informe al Secretari de la Corporació on li demana “si hi ha cap conseqüència administrativa o jurídica sobre els acords presos i anteriorment relacioinats, així com sobbre el meu capteniment com a càrrec públic”. Tot seguit ha declarat en roda de premsa haver-se asabentat “casualment” d’aquest fet, ha afirmat haver actuat sempre correctament i, sense que ningú l’hagi acusat de res, ha amenaçat de dur als tribunals a qualsevol persona que qüestioni de la seva honorabilitat. També ha afirmat que Naves Biada SA és “un dels més de 90 propietaris del sector”, en un intent de treure rellevància al fet.

La CUP de Mataró assumeix la demanda de la Plataforma Salvem Can Fàbregas i pren el compromís d’actuar davant d’aquesta realitat davant els òrgans que correspongui.

D’entrada exposem uns primers fets documentats que ajuden a valorar la magnitud del 8.000%:

1. La vinculació de parentiu de 3r grau entre el sr. Ramon Bassas i Segura, amb responsabilitats de govern en l’actual i en l’anterior legislatura, i la meitat dels accionistes de Naves Biada SA. Així ha estat reconegut per ell mateix i documentat en la inscripció de la societat Naves Biada SA en el Registre Mercantil de Barcelona (Tom 5051, Secció 2, Llibre 4364, Fulla 59983).

2. Que la finca amb referència cadastral 3288549DF5938N0001UH, on es troba ubicat el conjunt catalogat de Can Fàbregas i de Caralt, va ser comprada l’octubre del 1982 per Naves Biada, SA pel preu de trenta-tres (33) milions de pessetes, segons consta inscrit en el Registre de la Propietat de Mataró (Llibre 998, Tom 2755, Foli 117, Finca 31.535).

3. Que des de l’1 de gener del 2005 l’Ajuntament de Mataró ha iniciat diversos procesos de requalificació urbanística encaminats a implantar una superfície comercial de gran format dins l’illa dins la qual aquesta és la finca majoritària. Així està documentat en els documents aprovats i en les actes dels diferents òrgans de govern de l’Ajuntament de Mataró.

4. Que el sr. Ramon Bassas i Segura és regidor des del 1991, ha ocupat les carteres de Joventut (1991-1995), adscrit a l´Alcaldia (1995-1997), Serveis Centrals (1997-2003) i Seguretat i Prevenció (2003-2007). Des de 1997 és Tinent d´Alcalde. Des de 2007 és regidor d’Urbanisme de l´Ajuntament de Mataró i presideix l’empresa municipal PUMSA. Des de 2004 és Portaveu del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Mataró. i per tant ha ostentat responsabilitats de govern i ha participat durant tot aquest temps en els debats, preses de decisions i votacions relacionades amb tot aquest procés. Així queda documentat en les actes dels diferents òrgans de govern de l’Ajuntament de Mataró.

5. Que el 27 de març del 2007 el Consell d’Administració de la societat municipal PUMSA va signar un contracte amb El Corte Inglés SA mitjançant el qual PUMSA s’obliga, entre altres coses, a: “En general, facilitar quantes gestions en depenguin, per tal d’aconseguir la finalitat del destí de la finca.”
I en la pàgina 5 de l’annex tècnic s’especifica que “Malgrat les càrregues existents, aquesta finca s’entregarà lliure de càrregues”.
Tal com queda documentat en el plec de condicions i en l’annex tècnic per a l’adjudiciació d’aquest concurs al qual només es va presentar El Corte Inglés, SA.

6. Que 21 dies després d’aquesta adjudicació, el 17 d’abril del 2007 la societat Naves Biada SA ha venut a la immobiliària Residencial Aurum, SL la finca amb referència cadastral 3288549DF5938N0001UH, per l’import de 16.498.000 euros més IVA, que són 2.745 milions de les antigues pessetes. El valor cadastral de la finca és de 1.016.927 euros, segons consta inscrit en el Registre de la Propietat de Mataró (Llibre 430, Tom 3742, Foli 152, Finca 16.660, Inscripció primera).

Davant aquests fets documentats la CUP de Mataró emplaça l’alcalde i les forces del govern mataroní a actuar i donar les explicacions necessàries per tal que tota la ciutadania pugui entendre aquesta revalorització del 8.000% que ha permès que una finca comprada pels oncles d’un regidor per 33 milions de pessetes s’hagi venut per 2.745 milions de pessetes.

Assemblea de la Candidatura d’Unitat Popular de Mataró
Mataró, 21 de gener del 2008