Arxius | participació ciutadana RSS feed for this section

Un ROM de pardal

16 gen.

images_009

La revisió del Reglament Orgànic de Participació (ROM) de l’Ajuntament de Mataró és una reivindicació que ve l’anterior legislatura quan els grans partits van intentar limitar al mínim la capacitat d’intervenció dels grups petits de l’oposició. A inicis de l’actual legislatura, durant les converses prèvies a la formació de l’actual govern municipal, des de la CUP ja vam posar damunt de la taula la urgència de revisar el ROM per tal de facilitar la participació ciutadana i per derogar les restriccions imposades als grups petits en la modificació de 2012.

Hem treballat durant un any a la Comissió Especial d’Organització i podem dir que tenim el sarró mig ple, hem aconseguit aturar les esmenes regressives de C’s en matèria d’usos lingüístics i hem consensuat una fórmula innovadora, l’Audiència Prèvia al Ple, que ja funciona en altres municipis, i que recull la filosofia participativa que vàrem reclamar perquè les entitats no hagin de passar pel filtre dels partits polítics quan vulguin fer algun prec o una pregunta. Ara bé, el govern, excepte en la qüestió del manteniment del model lingüístic vigent, no ha acceptat la resta de les deu esmenes presentades per la CUP. Per tant, es mantenen les limitacions en el nombre de precs, preguntes, declaracions i propostes que poden presentar els grups municipals; i es manté el debat i la votació de les declaracions institucionals a porta tancada a la Junta de Portaveus.

L’assemblea de la CUP hem fet l’exercici de pensar quin ROM desplegarem quan governem a l’Ajuntament de Mataró i reconeixem que no és fàcil, perquè estem parlant d’una ciutat de 125 mil habitants. La modificació que se’ns planteja ara té aspectes positius i que són un gran avenç venint d’on venim: estarem amatents al desplegament de l’Audiència Prèvia al Ple, però pensem que no n’hi ha prou i que necessitem un ROM menys restrictiu. Per aquest motiu, si bé en la Comissió Especial d’Organització vàrem donar suport a aquest tràmit inicial, el nostre vot en l’aprovació inicial ha estat una abstenció en positiu.

Sense progressivitat fiscal ni pressupostos participatius? NO!

23 des.

El govern municipal de Mataró (PSC i CiU) ens torna a vendre la moto. Han aconseguit aprovar les Ordenances Fiscals (OOFF) amb el vot favorable de C’s i PP,  i també han superat el tràmit inicial del pressupost municipal (134 M€ / 166,1 M€ consolidat) amb els vots de C’s i les abstencions d’ERC, PP i PxC.

La CUP hem tornat a lamentar que el treball i el debat d’OOFF i del pressupost es faci per separat. Pensem que primer s’hauria de definir i pressupostar què volem i necessitem i després establir la pressió fiscal que ha de suportar la ciutadania. Ara mateix, funcionem a l’inrevés, la qual cosa desmotiva la gent, que percep l’Ajuntament com a una màquina escurabutxaques sense objectius consensuats i participats prèviament.

Hem votar que NO a les OOFF (excepte als ajuts i subvencions associats) i també hem dit NO al pressupost municipal.

Celebrem que ens hagin estimat la modificació de les exempcions a les exempcions d’IBI dels negocis lucratius aixoplugats dins de centres docents.

Ens satisfà que ens diguin que estudiaran la nostra proposta de bonificar el 95% de l’IBI per a activitats econòmiques culturals i artístiques d’especial interès; i la proposta de crear una nova taxa per ocupació de voreres en accessos, perquè les sales d’oci nocturn dels polígons de pla d’en Boet es corresponsabilitzin amb el cost de la neteja viària, conservació i manteniment del mobiliari urbà, així com també la nostra proposta de diversificar les zones blaves amb diferents taxes segons cada zona amb la intenció de garantir la rotació de les places d’aparcament.

Ara bé, hem votat que no a les OOFF perquè mantenen una fiscalitat municipal que no té en compte la renda dels ciutadans i s’empara en els valors cadastrals dels habitatges per accedir a les bonificacions. No ens digueu que no es pot, digueu que no voleu, perquè en alguns casos (carnet blau) sí que es té en compte la renda.

Nosaltres insistim: cal implantar una tarifació progressiva, que fixi diferents percentatges de bonificació de tots els impostos, tarifes, taxes i preus públics d’acord amb la capacitat econòmica dels contribuents, és a dir, en funció de la renda i no del cadastre. Cal anar més enllà dels plantejaments assistencialistes; no volem caritat, volem justícia social!

També hem votat NO al pressupost municipal perquè no dóna resposta a les emergències socials, no és útil per a reactivar el teixit productiu local, i tampoc servirà per revitalitzar la cultura.

Hi ha té 3 grans mancances: no és un pressupost participatiu, no es qüestiona el Pla d’Ajust i el pagament del deute municipal (96%), i perquè no planteja una gestió 100% pública dels serveis municipals.

Seguim sense pressupostos participatius, han incomplert un acord aprovat pel Ple del passat mes de setembre. Seguim un debat d’OOFF desvinculat de l’elaboració del pressupost. Les sessions participatives organitzades per l’Ajuntament són un autèntic fracàs d’assistència. Moltes propostes veïnals fetes en el procés d’elaboració del PAM no es tradueixen en cap dotació pressupostària i el grau d’acompliment de les accions compromeses per a 2016 és insuficient. El regidor de participació s’ho hauria de fer mirar. Esperem que l’augment del 93% del pressupost destinat a participació no serveixi per marejar la perdiu amb comissions estèrils com el Mataró 2022, que únicament estan destinades a dilatar en el temps les mesures urgents que requereix la ciutat, i que el govern ja hauria d’estar executant ara que estem a mig mandat. Mataró contrasta amb Badalona, que està fent coses molt interessants en matèria de participació posant 14 M€ a votació oberta de la ciutadania. Així sí que dóna gust! Donar veu i poder decisori a la ciutadania és una qüestió de voluntat política.

Reclamem actuacions immediates i prioritàries en l’àmbit d’habitatge, residus i mobilitat. Per fer-ho possible, calen recursos suficients i abordar la municipalització de serveis que ara mateix estan gestionats per empreses privades: Mataró Bus (3,3 M€), grua municipal, neteja viària i la recollida de la brossa (en mans de FCC, que tot i les deficiències del servei, hem acabat pagant més amb les 2 modificacions contractuals aprovades el 2016), zones blaves, neteja d’equipaments i cementiris.

No són els pressupostos socials que necessitem. Amb una previsió de 600 mil € a 4 anys en inversió del fons d’habitatge, a raó de 150 mil € per any = adquirir de 3-4 pisos a barris com Cerdanyola i Rocafonda, és clarament insuficient. Reclamem un Pla d’habitatge pensat per garantir el dret a la ciutat, que ens doti d’un parc d’habitatges de lloguer social distribuïts arreu de la ciutat, que posi en pràctica les sancions per tinença d’habitatges buits, recursos per a la rehabilitació d’habitatges a canvi de contrapartides socials, que reservi sòl municipal per impulsar experiències d’habitatges en cessió d’ús i de lloguer cooperatiu.

Les inversions, que es finançaran amb un endeutament de 12 M€ i gràcies a les aportacions d’altres administracions, són mera propaganda. Les grans inversions de 2017 són un compendi d’obres de manteniment bàsiques a la via pública i als edificis municipals. Per tant, aquí el que es planteja es mantenir la barraca, que ja és molt si tenim en compte els últims anys, però que és clarament insuficient perquè Mataró pugui remuntar. La deixadesa de la ciutat resulta inexplicable i més si tenim en compte els 33,7 M€ que es recapten per l’IBI o els 4 milions per multes i grua municipal. Això ens porta a parlar del deute.

Considerem que el deute municipal és abusiu. Reclamem una moratòria del deute i una auditoria per discriminar quina part del deute és il·legítim. Denunciem el Pla de Mandat amb partides i inversions sota mínims perquè estem subjectes a un Pla d’Ajust i al pagament del deute: 128 M€ Ajuntament i 135 M€ Grup Ajuntament. Segons la proposta de pressupost, sempre subjecte a variacions a l’alça, el 2017 pagarem 16 M€ (11,91%) del pressupost per deute. És la segona partida més important d’aquest Ajuntament i la primera (17,47%) si prenem com a referència el pressupost consolidat, en el qual s’hi inclouen totes les empreses i ens associats a l’Ajuntament. Nosaltres no ens cansarem de denunciar aquesta situació, derivada d’un mal finançament dels nostres ajuntaments i, sobretot, per la submissió a les polítiques d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, que avantposen els interessos de la banca (BBVA, Santander i Caixabank) i de les multinacionals com FCC.

En definitiva, hem votat que NO a aquest pressupost perquè la CUP no volem contribuir a apuntalar un govern sociovergent, un govern de capelletes, un govern que confon justícia social amb caritat. Un govern que practica el clientelisme polític en les inversions fetes amb els diners de tots (tal com hem vist aquests dies arran de la inauguració de la coberta de la pista exterior del pavelló de l’Eusebi Millan). PSC i CiU són els de sempre, els que qui sempre han tallat el bacallà en aquesta ciutat. Ni tan sols s’han dignat a trucar a la porta de la CUP; ens han exclòs deliberadament. La nostra resposta és clara: no en el nostre nom. Pensem que hi ha una altra manera de fer i d’entendre la política, i que és necessari articular una alternativa rupturista, independentista i d’esquerres, que mobilitzi la ciutadania, que és el principal potencial amb què comptem.

Un pressupost sense participació? No, gràcies!

6 març

Dijous  25 de febrer 2016 , a la Biblioteca Antoni Comas, es va celebrar l’Audiència Pública 2016 per a presentar el Programa d’Actuació Municipal (PAM) i el pressupost municipal de Mataró.

Aquest és l’únic acte obert en què el govern ret comptes davant de la ciutadania; és una de les poques ocasions en què el poble pot interpel·lar directament al govern, opinar, criticar o fer aportacions.

Hi havia el govern en ple. Hi havia representants de tots els grups polítics. Una munió de tècnics municipals. Hi havia càmeres de televisió i periodistes de tots els mitjans locals. Hi havia representants d’alguns dels consells participatius.

Però, ai las! hi faltava la ciutadania. On eren els ciutadans cridats a participar? Com pot ser que en una ciutat de 124.000 habitants no hi hagi més de 25 persones interessades en debatre com i en què es gasten els diners del nostre Ajuntament?

Sigui com sigui, els representants del govern de PSC i CDC, liderat per David Bote, van actuar com si estiguessin en un plató de televisió i van explicar la seva carta als reis amb més o menys gràcia.

Al final, molt al final, suposo que per complir amb l’expedient, van permetre que el públic assistent parlés. Van intervenir 9 persones. Les respostes donades van ser inconcretes i sense suc. No hi va haver debat i a dos quarts de 10 tothom ja estava sopant a casa seva i tal dia farà un any!

Aquest model d’Audiència Publica, dissenyat pels convergents en l’anterior mandat, és un mer tràmit pensat per escenificar “la participació” i, sobretot, perquè el govern es pugui lluir i fer propaganda. Això explica els constants aplaudiments del públic després de cadascuna de les intervencions dels membres del govern.

A la gent de la CUP no ens agrada el model actual de l’Audiència Pública. Pensem que cal fer una aposta decidida a favor de la participació ciutadana. En aquest sentit, hem reclamat, i no ens cansarem de fer-ho tants cops com calgui, que necessitem uns pressupostos participatius! Seria tan fàcil com fixar un tant per cent del capítol d’inversions perquè sigui la ciutadania la que decideixi en què s’han de gastar aquests diners. Tenim exemples propers a Argentona o Badalona, i hi ha ciutats importants com París que ja fa temps que ho fan.

Dels 124,9 M€ del pressupost de 2016, l’Ajuntament de Mataró només disposa de 600 mil€ no compromesos per a fer inversions i el govern ha dit que vol destinar-los a executar les seves prioritats. Nosaltres pensem que no hi ha cap excusa per ignorar la possibilitat d’implantar un procés participatiu real en el debat pressupostari de Mataró. Lamentablement, el govern municipal no ha estat receptiu a aquest plantejament, per tant, haurem de treballar per fer-ho possible de cara al 2017.

Mataró 2014: uns pressuposts antisocials i antidemocràtics

25 març

El ple municipal de l’Ajuntament de Mataró va rebutjar la proposta de pressupost de 2014 presentada pel govern de CiU. No obstant això, CiU ha aprovat el pressupost en junta de govern, emparant-se en la nova llei de reforma de l’administració local del PP (LRSAL).

El subterfugi legal emprat per CiU és democràticament qüestionable. En primer lloc perquè buida el ple municipal de competències: si el ple no serveix ni tan sols per aprovar els pressupostos, per a què serveix el ple? En segona instància, es posa en evidència la manca de credibilitat de les crítiques realitzades per l’alcalde Mora i per CiU contra la LRSAL. No obstant això, en aquest últim punt, com ja vàrem denunciar des de la CUP, la postura de CiU ha estat purament estètica, perquè la mateixa llei de governs locals que impulsa el govern de la Generalitat de Catalunya no deixa de ser una fotocòpia dolenta de la llei del PP. Tant la llei catalana com l’espanyola (que ja està en vigor) vulneren el principi de subsidiarietat i d’autonomia municipal, imposen l’allunyament entre administració i administrat i preparen el terreny per a la privatització dels serveis públics que presten els ajuntaments, excusant-se en el criteri neoliberal de la “sostenibilitat”. L’actitud maquiavèl•lica de CiU, que governa Mataró en minoria, amb només 8 dels 27 regidors, és una conseqüència de la modificació del sentit del vot del PSC i ICV-EUiA, que prèviament havien validat les ordenances i l’aprovació inicial del pressupost.

El vot en contra del PSC és una rabieta d’última hora, que només s’entén si es té en compte el calendari electoral i que coincideix amb altres factors interns rellevants com ara l’abandó del seu cap de files (Barón), la negativa a assumir responsabilitats pel deute contret quan ells governaven, el rebuig al dret de decidir o la descomposició del PSC com a alternativa política. El cas d’ICV-EUiA no té cap misteri: sempre han fet seguidisme del PSC.

Una altra dada significativa del circ polític mataroní: tot i l’oratòria grandiloqüent dels representants del PP, la formació espanyolista es va abstenir: business is business!

En canvi, la CUP hem votat que no perquè aquests pressupostos són antisocials i estan condicionats pel pagament del deute. Aquesta situació es repeteix any rere any des de l’inici de la crisi. Mataró ha abonat milions d’euros als bancs per pagar interessos del deute i, tot i l’augment pressupostari, cada vegada rebem menys serveis. Baixen partides com “Orientació i formació d’aturats”, “Joventut, dona i nova ciutadania”, “Participació ciutadana” o “Comerç i turisme”. Es miri com es miri, els pressupostos de 2014 són una imposició de la Troica i consagren el model de ciutat de CIU-PP-PSC, basat en l’economia especulativa, la perpetuació de la injustícia i que en cap cas dóna resposta a les necessitats de les 14.000 persones desocupades que hi ha a Mataró.

Més enllà del no, cal remarcar la insuficient participació ciutadana i el caràcter antidemocràtic del procediment d’aprovació definitiu dels pressuposts. En aquest sentit, no podem somniar amb la construcció d’un nou país independent si permetem que ensorrin els municipis en la indigència financera i en la indignitat democràtica. Alternatives? Donem la veu a la ciutadania perquè fixi les prioritats del pressupost, remunicipalitzem els serveis externalitzats per abaratir costos, auditem el deute i deixem de pagar el deute il·legítim!

[publicat al Capgròs, 24/03/14]

Vídeo amb la tertúlia d’M1TV, amb la participació de Juli Cuéllar

Col·lapse pressupostari de l’Ajuntament de Mataró: fi d’etapa?

17 gen.
L’Audiència Pública del PAM i Pressupost Municipal de 2012 celebrada dilluns 16 de gener fou atípica i, malgrat la claca, no va ser gens participativa. El missatge monàstic de resignació del govern municipal va impregnar la sessió. L’alcalde, Joan Mora, va flagel•lar els assistents reconeixent que ni tan sols podran complir amb el pressupost aprovat inicialment fa uns dies, perquè el govern espanyol va aprovar el passat 30 de desembre un paquet de mesures de contenció que interfereixen en l’autonomia dels municipis i que impedeixen que els ajuntaments amb un deute superior al 75% (Mataró està endeutat al 110%) puguin endeutar-se més. Aquesta circumstància afecta de ple als 11 Milions€ previstos en el capítol d’inversions (més de 5 dels quals anaven destinats a el venciments immediats del deute de PUMSA) i que ara no estaran disponibles perquè l’Ajuntament no podrà concertar noves operacions de crèdit.

Lluny de qualsevol lògica, l’increment de la recaptació derivat de l’augment del 32% de l’IBI (+5,4M€) no repercutirà en millores per a la ciutat sinó que anirà a pagar el deute contret. No en va, Mataró paga 27.000 €/dia en concepte d’interessos; és a dir, cada ciutadà paga diàriament més de 21 cèntims al dia a les entitats financeres! L’alcalde, sense detallar, anuncià que aquesta situació afectarà el funcionament normal de l’Ajuntament i als serveis que es presten; demanà la col•laboració de la ciutadania (“que s’haurà d’acostumar a no esperar res de l’Ajuntament”), però en canvi advertí que el deute amb la banca és sagrat i que no pensava plantar cara a les entitats usureres… (tota una declaració de principis, vaja!). També exposà la davallada d’ingressos i els impagaments per part de les administracions superiors (Estat espanyol i Generalitat) i sentencià: 1) haurem de renegociar el deute financer contret en condicions molt desfavorables, 2) si es necessiten diners haurem  “si necessitem diners  els haurem de treure de la despesa corrent”. Per tant, l’escenari que tenim al davant està molt clar: pagarem més, tindrem menys serveis i comença la retallada de debò en l’àmbit local. 

Mentrestant, l’exalcalde Baron, assegut en un extrem de la sala, feia palès el seu nerviosisme. De poc va servir que “els seus” mobilitzessin la clientela en l’acte de l’Audiència, perquè a la caixa municipal no hi ha ni un clau i les seves promeses s’han evaporat! Entre bastidors, tot i haver votat a favor del pressupost, es queixava del fet que la CUP no fotéssim canya a CiU! Més tard, a l’enregistrament de la tertúlia política de Mataró Ràdio, emesa el 17 de gener, la representant del PSC va tenir la barra d’insinuar que l’alta xifra d’atur registrat (21%) s’explica pel retard de l’arribada del Corte Inglés; igualment, el representant d’ICV festejava l’arribada del Corte Inglés, dient que permetrà eixugar part del deute de PUMSA… santa innocència! A l’espera de contrastar la propaganda oficial amb un estudi rigorós de l’impacte en llocs de treball (creats i perduts) i sobre la qualitat de l’ocupació que generi aquesta gran superfície comercial, el que resulta obvi és que no podem esperar un miracles econòmic i que la situació exposada en el pressupost municipal ens obliga a preparar una resposta ciutadana i a treballar per crear noves estructures i un nou model de ciutat deslligat de les entitats financeres i de la dependència envers l’Estat espanyol.     

(Foto: E.S. / Mataró Ràdio)

Participació ciutadana: amb CiU tot continua igual de malament!

20 des.

La reunió del Consell de Ciutat de Mataró,celebrada el 19 de desembre, havia de servir per fer la valoració de les propostes pel PAM2012; però, en canvi, va servir per evidenciar el fracàs de la participacióciutadana.
Aramateix estem davant la incògnita del model participatiu promès per CiU. Diuenque volen revisar el model vigent, però de moment la dinàmica ha estat lamateixa que portava el PSC. Cal preguntar fins a quin punt podem donar per bonaaquesta promesa? Ja cal que s’espavilin perquè de moment la FAVM (absent en el Consell deCiutat) ja la tenen de cul i amb la mosca al nas!
ElConsell de Ciutat va posar de manifest aquestes contradiccions. El teatre delspolítics, amb la desfilada dels regidors i les regidores del govern fent devedettes no va colar i va quedar clar, tal com va denunciar la CUP, que no es poden fixar lesprioritats del PAM sense un debat previ a cadascun dels consells territorials isectorials.
Elgovern municipal va presentar un document valoratiu de les propostes plantejadespels diversos consells. Moltes de les actuacions van ser acceptades amb un SÍque més aviat semblava un brindis al sol, amb els “ja ho fem” d’autocomplaençade sempre. Però aquestes propostes suposadament acceptades s’inclouen dinsàmbits d’actuació molt genèrics que no recullen els nivells de concreciódemanats pels consells territorials i sectorials.
Hiha acceptacions parcials, que suposem que es plantegen a mitges per no haver dedir que no; per exemple, només cal veure la propostes referents a la millora del’educació al barri de Cerdanyola, quan abans de tot potser caldria que elssenyors i senyores del govern que ens expliquessin com s’ho pensen fer, teninten compte que hi ha l’Escola Marta Mata que el curs vinent ja no hi cabran itambé la situació del Coromines o de l’IES que farà falta d’aquí 2 anys?
Comhem d’interpretar el SÍ parcial a la proposta del consell de convivència decrear una Zona Escolar única? A qui beneficia això sinó a les privadesconcertades? Des de la CUPno compartim aquest criteri i apostem per millorar el sistema actual dezonificació i garantir el criteri de la proximitat. Si el problema són elsguetos, no ho resoldrem pas a les escoles sinó amb polítiques socials id’habitatge públic molt més eficaces.
Seguinten el capítol d’educació, si bé és cert que caldria revisar i millorar l’actualfuncionament dels Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), enspreocupa que es digui no a l’ampliació de l’oferta d’aquest recurs importantper a plantar cara al índexs del 25% de fracàs escolar. 
Elgovern, amb l’excusa de la disponibilitat pressupostària, també va deixar ungrapat de propostes “a estudi”, amb la vana pretensió que els membres delConsell de Ciutat, sense possibilitat de consultar els respectius consells ientitats, les prioritzessin.
Hemobservat que, per norma  s’accepten totesles peticions d’estudi i de bona voluntat i, en canvi, es deixen a l’aire les peticionsd’ampliació de serveis i infraestructures municipals que requereixen uncompromís de despesa; un cas evident el trobem en les distintes propostes quefa el Consell de Benestar Social i Gent Gran o la petició de Consell deConvivència que fa el barri de Rocafonda en el sentit d’aplicar programessocials previstos a la Lleide Barris.
Quanta la mobilitat destaca la negativa a ampliar els serveis de Mataró Bus cap alTecncampus i els polígons. Incomprensiblement, es rebutja l’adequació delsaccessos al TCM per a vianants. Alhora es deixa “en estudi” les propostesòbvies i necessàries com són els dels aparcaments de bicis segurs i l’ampliaciódels carrils bicis existents.
Ambaquest projecte de PAM, des de la CUP alertem del perill que representa la inclusió  d’una proposta d’impuls de l’ecoturisme iactivitat hotelera a les Cinc Sènies, feta pel Consell de l’IMPEM, perquè pot ser una excusa disfressada de color verdper afavorir els propietaris absentistes d’una zona que el que cal ésdesenvolupar-la com a espai agrari.
Tambédestaquem la nostra estranyesa per l’acceptació de totes les propostes del Conselld’Igualtat d’oportunitats, quan sabem que les mancances i sol·licituds que esplantegen es van repetint any rere any. Entenem que caldria exigir elcompliment dels compromisos i ser més ambicioses en aquest àmbit.
Quanta infraestructures, ens agradaria veure més concreció (on volen ubicarl’equipament polivalent per a actes de grans dimensions? serà cobert o tancat?)i també ens agradaria més voluntat d’optimitzar els recursos existents, perexemple pel que fa a biblioteques i sales d’estudi, que senzillament es podriacomençar a fer realitat fent més difusió de Pla Educatiu d’Entorn que jacontempla l’obertura de biblioteques i sales d’Instituts i escoles.
Finalment,veiem com a molt simptomàtic les negatives a les propostes juvenils de disposard’espais autogestionats i de programes d’oci alternatiu. Per aquí no anem bé.
Enresum, el Consell de Ciutat ha evidenciat que no n’hi ha prou amb bonesparaules i que el govern de CiU, si no vol acabar perpetuant el model del PSC ifent bons els seus predecessors, s’haurà arremangar i modificar els mecanismesparticipatius obsolets.

Tertúlia política sobre els sous i els càrrecs polítics de confiança

19 jul.
Dilluns 18 de juliol vaig participar en representació de la CUP en l’enregistrament mensual de la Tertúlia Política de Mataró Ràdio moderada per la periodista Eli Solsona i centrada en la valoració del ple del cartipàs. He compartit la taula amb Joaquim Fernàndez (CiU), Ivan Pera (PSC), Josep Maria Lora (PxC) i Miquel Canal (ICV).

Vaig apuntar que tenim un cartipàs aprovat amb una vocació continuista, que posa de manifest que amb CiU no hi hagut ni hi haurà cap canvi substancial perquè es limita a perpetuar el model d’organització i de participació del tripartit. Aquest és un model esgotat i seria una llàstima que CiU s’atrinxerés en l’autisme com ho va fer el govern de Baron, 

El cartipàs manté els privilegis a polítics i càrrecs de confiança. Es pretén implantar un model gerencial en la gestió de l’Ajuntament, talment com si es tractés d’una empresa privada (!). I tampoc no s’ha aclarit què passarà amb els serveis públics municipals gestionats de de l’IME, IMAC i Institut d’Esports, la qual cosa fa témer que puguin patir una futura externalització.

En el ple del cartipàs es va evidenciar un pacte, escrit o no, però ben real entre CiU i PP, que també va comptar amb suports puntuals de PxC. Paral·lelament, el PSC ha jugat les seves cartes per pressionar CiU i forçar una entesa en millors condicions, que per força i per afinitat programàtica no trigarà pas massa a visualitzar-se; de fet és previsible que dilluns 25 de juliol, en el ple extraordinari convocat per Mora, després d’uns dies d’haver escenificat un estia i arronsa, el PSC doni llum verda als 6 càrrecs de confiança que van quedar supesos. Particularment tinc la certesa que la sociovergència farà via, sobretot en molts dels projectes urbanístics antisocials, el primer dels quals és, indiscutiblement, l’afer Can Fàbregas, que Mora -ara que mana- s’afanya a “solucionar” en benefici dels interessos de
l Corte Inglés, obviant que encara no s’han resolt els conteciosos administratius pendents i contradient el seu compromís de quan estava a l’oposició de preservar el patrimoni arquitectònic de la ciutat. Aquest afer no serà l’únic que els unirà, de fet amb l’operació especulativa d’ampliació del Port no hi ha cap dubte de què s’entendran força bé.

Vist el plantejament que fa el PSC, el paper d’ICV és trist i contradictori, perquè no sols no van mantenir la coherència amb la intenció de vot anunciada sinó que van demostrar un altre cop que van a remolc del PSC.

L’enfocament i la posició de la CUP va facilitar l’aprovació de tots els aspectes referents al funcionament ordinari de l’Ajuntament amb una abstenció, però en canvi, tal com ja va acordar l’Assemblea Oberta de la CUP, es va votar en contra de l’aprovació dels sous dels regidors i de la implantació dels càrrecs de confiança. 
Pel que fa a les retribucions proposades i finalment aprovades, cal remarcar que són excessives (si teniu dubtes aquí podeu consultar la relació de sous) i representen 6 vegades el SMI en el cas de l’Alcalde i 3,6 en el cas dels regidors-portaveu de l’oposició a dedicació parcial (cas de Xavier Safont-Tria). La realitat d’aquests sous no s’ajusta gens ni mica al context de crisi que patim a la ciutat i, sense demagògies populistes, des de la CUP pensem que hauria estat tot un gest aplicar una rebaixa de sous, tal com han fet els nostres alcaldes a Navàs, Celrà, Viladamat i Arenys de Munt. Simptomàticament, en la votació dels sous la CUP va ser l’única força que hi va votar en contra i, d’altra banda, abans del Ple i gràcies al comunicat públic en què exposàvem el nostre rebuig al cartipàs, vàrem impedir -modèstia a part- que els membres del govern municipal de CiU s’apugessin els sous, tal com ho tenien previst.

En relació als càrrecs polítics de confiança, vaig explicar que aquest model de funcionament no el compartim i que en comptes d’anomenar a dit gent afí amb sous astronòmics (i aquí, pel que apunten les propostes de CiU, encara em vaig quedar curt, perquè ara mateix s’estan plantejant remuneracions que oscil·len entre els 68.000 i els 89.000 euros!) nosaltres pensem que fóra més adient i econòmic confiar en l’experiència contrastada dels tècnics de l’Ajuntament.

També vaig incidir en el plantejament dels consells de participació, les funcions dels quals no es debatien en el Ple de Cartipàs, però que en la delegació de competències a l’Alcalde hom podia sobrentendre que des de CiU pensen mantenir-los si fa no fa igual d’inoperants i amb la mateixa estructura que els va concebre el PSC. Malgrat les bones paraules de Joaquim Fernàndez (responsable de participació) si aquesta tendència no s’inverteix les expectatives de canvi i de participació real de la ciutadania quedaran molt tocades.

Finalment, vaig advertir a CiU sobre les males companyies de PP i PxC: si van de bracet amb la xenofòbia i l’espanyolisme el seu projecte de país i de ciutat queda anul·lat.