Arxius | Palestina RSS feed for this section

Apunts sobre la guerra a Palestina

15 gen.

Dissabte 10 de gener vaig anar a la mani per Palestina convocada a Barcelona. Només arribar uns periodistes de TVE em van preguntar per què em manifestava i si condemnava la violència de Hamàs. Vaig dir-los que considerava intolerables els crims contra la humanitat que s’estan cometent a Palestina i que defensava dret a la resistència del poble palestí enfront de l’ocupació israeliana.

Tres dies després, gràcies a uns pares de l’escola bressol dels meus fills, vaig saber que les meves paraules van ser recollides al programa 59 segons de TVE a Catalunya emès dimarts 13 de gener. L’he mirat per Internet i m’he esgarrifat amb les exposicions d’alguns dels convidats i entrevistats…

A la gent benestant del nostre país el tema de Palestina els fa nosa i com a molt fan condemnes etèries per netejar la seva mala consciència. M’abstinc de fer referències personals, però constato una forta fractura i incomprensió intergeneracional dins del món “catalanista”. D’una banda, hi ha les generacions més grans que, majoritàriament, s’identifiquen amb l’autonomisme i s’han educat a partir del mite fundacional d’Israel, divulgat el 1963 per Edicions 62 amb la publicació de “L’estat d’Israel” d’André Chouraqui. En canvi, els més joves som, majoritàriament, independentistes i hem crescut amb la imatge de la Intifada, símbol contemporani de resistència dels pobles.

Ara bé, no podem ser ingenus. Les aliances prosionistes en realitat estan defensant els interessos geoestratègics del gran Capital. Ni Israel, ni la UE, ni els EUA ni tampoc els països àrabs subordinats a Occident, acceptaran que Palestina aixequi el cap i encara menys si les reserves de gas ubicades a la costa de Gaza i les rutes de pas de l’oleoducte que ha de portar el petroli iraquià al Mediterrani estan sota el control de Hamàs o de governs sobirans similars. Vet aquí la mare dels ous! Ara és Palestina i demà, si ningú els atura, pot ser el torn de l’Iran.

En aquestes circumstàncies, defensar l’agressió israeliana és el mateix que negar el dret dels pobles al control sobirà dels seus recursos i, per tant, des d’una òptica catalana, independentista i d’esquerres, això és inacceptable.

Pensant en Palestina, es fa inevitable rescatar la memòria dels brigadistes internacionals, treballadors i treballadores d’arreu, que entre 1936 i 1939 van deixar-ho tot per combatre amb les armes l’avenç del feixisme a l’Estat espanyol. Ningú (excepte en Gil de San Vicente) ho ha plantejat obertament, i tampoc seré jo qui em postuli (!), però sí que penso que les esquerres no haurien d’amagar el cap sota l’ala escudant-se en les condemnes lacrimògenes i les prèdiques d’ONG. En qualsevol cas, cal defensar el dret a la resistència (armada) del poble palestí i entendre-la com a allò que és: una lluita dels oprimits contra els opressors.

Mentrestant, a casa nostra, el mínim exigible és el trencament relacions diplomàtiques i comercials amb Israel (com només ha fet la Veneçuela bolivariana) i endegar una forta campanya de pressió econòmica i social per tal d’obligar a Israel a què dialogui, posi fi a l’ocupació i reconegui l’existència sobirana d’un estat palestí.

Una condemna retòrica i buida de contingut

9 gen.
El Ple municipal de l’Ajuntament de Mataró, celebrat el 8 de gener de 2009, va aprovar una declaració descafeïnada de condemna dels atacs d’Israel a Gaza. La proposta va ser presentada, sense debat previ, pel govern municipal (PSC, ICV-EUiA i Esquerra) i va comptar -in extremis- amb els suports de CiU i PP. Ara bé, la CUP no es va adherir al “consens majoritari”; va votar-hi en contra i va mantenir la coherència fins al final, exigint el trencament de relacions comercials, armamentístiques i de cooperació amb l’estat d’Israel, tal i com plantegen els moviments socials de solidaritat amb el poble palestí.

D’altra banda, com ja havíem advertit, la posició d’ICV-EUiA, formació que quan li convé abandera el “no a la guerra”, va ser contradictòria i força ambigua, perquè alhora que transaccionaven amb el PP anunciaven (potser per fer-se perdonar…) que també donaven suport a la proposta de la CUP. I així va ser. Les dues regidores d’ICV-EUiA van optar per jugar a dues bandes, conscients que el discurs públic de la seva formació i dels moviments socials és contradiu amb la declaració que finalment ha estat aprovada a l’Ajuntament de Mataró.

L’única dada positiva va ser la mobilització ciutadana, que ahir va tornar a congregar a centenars de persones solidàries amb Palestina a davant de l’Ajuntament de Mataró, convocades per la Plataforma Mataró Aturem la Guerra. Sense mobilització, no existim. Sense pressió social i econòmica, Israel continuarà massacrant el poble palestí.

Joc d’ous amb Palestina de fons

3 gen.
L’èxit de la concentració solidària amb Gaza feta el passat dia a 1 de gener, ha servit perquè en un temps rècord (menys de 24 hores) els grups polítics del govern de Mataró (PSC, ICV i Esquerra) hagin presentat una proposta de resolució per ser debatuda al Ple municipal del 8 de gener. És un text elaborat a corre-cuita i molt aigualit; parteix de la consideració de Hamàs com a organització terrorista culpable d’haver trencat “una treva”, equipara víctimes i botxins, opressors i oprimits, i ni tan sols es planteja una de les reivindicacions formulades per la Plataforma Mataró Aturem la Guerra: la suspensió de tota relació, tractat econòmic o subministrament d’armes a l’estat genocida d’Israel.

Sorprèn que ICV-EUiA es presti a una rebaixa de plantejaments en aquests termes i, si més no, sembla que les paraules d’un destacat militant (recollides per Maresme Digital TV) no concorden amb el discurs oficial del càrrecs electes de la seva formació.

Si la rebaixa es va pactar per tal d’aconseguir l’adhesió de CiU i el PP, penso que l’hauran cagat de ple, perquè d’una banda, des de CiU ja han dit que ho estudiaran i s’han escudat en el tòpic conservador de “no hi ha bons ni dolents”; d’altra banda, el PP s’ha exclamat contra els manifestants que el dia 1 de gener érem davant de l’Ajuntament i ha dit que no donarà suport a cap resolució solidària amb Palestina (of course!).

Vist el panorama, la gent de la CUP de Mataró, que tenim molt viu el record dels nens i les nenes palestins que vàrem acollir el passat estiu a la nostra ciutat, estem més en sintonia amb els moviments socials de solidaritat que demanen “Prou complicitat amb la massacre del poble palestí”. En qualsevol cas, caldrà veure com es resol el tema i arribat el moment, si no es millora el text proposat, caldrà explicar públicament com el govern municipal de Mataró potineja i buida de contingut els sentiments de pau de la gent.

Passi el que passi, dijous 8 de gener cal que ens tornem a concentrar davant de l’Ajuntament, perquè si no hi ha mobilització ens faran callar i acceptar la pau dels poderosos, que és la pau dels cementiris.

Mataró solidari amb Palestina

1 gen.

Gaza es troba a la part meridional de Palestina. És una llenca de terra amb una superfície similar a la comarca del Maresme, però en la qual hi viuen confinats prop d’un milió i mig de palestins. Gaza està a tocar del mar, pel sud fa frontera amb Egipte, però està literalment encerclada i assetjada per l’estat d’Israel. En aquesta franja hi governen els seguidors del grup polític islamista Hamàs que, per mer instint de supervivència, segueixen una política de confrontació total amb l’estat d’Israel; conseqüentment, el món occidental els ha etiquetat de terroristes. En canvi, el govern de l’Autoritat Nacional Palestina establert a Cisjordània està a mans d’Al-Fatah, que practica una política més conciliadora i rep bona part de l’ajut internacional. La imatge vacil·lant de Mahmud Abbas davant del crims contra la humanitat perpetrats pels israelians a Gaza, el situa en un paper galdós davant del seu propi poble. Certament, aquesta imatge de divisió del bloc palestí és la cara més amarga de l’ocupació israeliana i posa de relleu l’estratègia de la divisió emprada arreu pels imperialistes.

Avui, 1 de gener de 2009, a Mataró s’ha realitzat una concentració solidària amb Gaza, convocada amb el lema genèric “Aturem la guerra. No al genocidi del poble palestí”. Ha estat un èxit de convocatòria, segurament, inèdit per a molts vianants, però que reflecteix bé la realitat sociològica de la nostra ciutat. Malgrat tot, el fet que la mobilització hagi estat liderada i monopolitzada per l’entitat socioreligiosa Forjadores de la Vida, m’ha creat una sensació rara.

En qualsevol cas, la Plataforma Mataró Aturem la Guerra ha enviat una carta a tots els grups polítics amb la petició d’aprovar, en el proper Ple Municipal del 8 de gener, una resolució de “condemna dels crims de l’exèrcit israelià a la franja de Gaza, exigint, alhora, que s’aturi d’immediat aquest genocidi contra el poble palestí, suspenent tota relació / tractats econòmics / subministrament d’armes a l’estat d’Israel i demanant responsabilitats”. Paral·lelament, la Plataforma ha convocat una nova concentració davant de l’Ajuntament, dijous 8 de gener de les 19.00 hores de la tarda. Penso que és una bona iniciativa, perquè canalitza una resposta ciutadana unitària i, de segur, que des de la CUP (que el passat estiu vam tenir el goig d’acollir un grup de nens i nenes de Palestina a la nostra ciutat) hi donarem el nostre suport.

Nens i nenes de Palestina visitaran Mataró

24 jul.
Les entitats del Casal Fèlix Cucurull de Mataró donarem suport a la iniciativa “Vacances per la pau” que impulsa l’associació Pau Ara i que la IAC ha traslladat a Catalunya. Dissabte 26 de juliol hem organitzat una visita a Mataró d’una delegació de deu nens/nenes de Palestina, provinents dels camps de refugiats d’aquell país ocupat per Israel. Són nens i nenes orfes de guerra o amb pares detinguts, que estaran a Catalunya del 22 al 16 d’agost. Per això, i aprofitant que la seva visita coincidirà amb les Santes, us emplacem a participar en la trobada amb els nens i les nenes de Palestina i a mostrar-los la nostra solidaritat i afecte.

Trobada amb els nens i les nenes Palestines a Mataró, dissabte 26 de juliol:

11 h: Arribada a la plaça del darrere de l’Ajuntament del grup de nens i nenes palestines.

Cap a ¾ de 12: Anirem cap al “Concert de Barram” a la Riera entre el carrer d’Argentona i la Muralla de la Presó.

A les 2 del migdia; Barram i repicada des de la plaça de Santa Maria i després (a partir de 2/4 de 3) farem una dinar de germanor al Casal Aliança al carrer Bonaire. El menú consta de:
pica pica amb amanides, pizzetes de tonyina, olives, patates, etc… hamburguesa de pollastre amb patates fregides i gelats [El preu és de 14 euros i el menú infantil és de 7 euros]

Cap a les 5 de la tarda; rebuda institucional a l’Ajuntament de Mataró.

A les 6 de la tarda; tots cap al Parc Central (plaça de la música) a gaudir dels diferents espectacles i les atraccions de circ i màgia.
En acabar, comiat.

El programa Vacances per la Pau 2008 és un programa d’auxili humanitari als infants palestins: És un programa d’auxili humanitari en la mesura que està adreçat als sectors més desafavorits de la població infantil palestina. Tots els nens i les nenes participants pertanyen a camps de refugiats i refugiades. La població refugiada de Palestina és la més vulnerable de totes. Sis milions de palestins i palestines viuen en camps de refugiats distribuïts a Cisjordània, Gaza i els països àrabs circumdants. Són les més grans víctimes de la injustícia històrica que significa la Nakba, que ara compleix 60 anys. En efecte, l’any 1948 l’ONU va decidir la participació del comandament britànic de Palestina entre un comandament jueu i un altre àrab. Aquest és el començament del desastre que té com a conseqüència que, encara avui, aquests milions de palestins estiguin obligats a viure en camps de refugiats.

El Projecte Vacances per la Pau 2008 és un projecte educatiu: És un projecte que parteix de la pedagogia de la no violència i de l’educació en la interculturalitat. El programa Vacances per la Pau 2008 està adreçat als nens i nenes palestins, però també als nens i nenes dels territoris de l’Estat espanyol que conviuran amb ells i elles. Les associacions i sindicats que han subscrit el compromís de tirar endavant aquest projecte pretenen oferir eines, tant als infants palestins com als catalans i als de la resta de territoris, per a que en la vida adulta tinguin capacitat de discernir sobre la conveniència o no d’una resolució no violenta dels conflictes i de la necessitat o no de la convivència entre els pobles i les cultures.

El Projecte Vacances per la Pau 2008 és un projecte solidari amb l’alliberament del poble palestí. Les associacions i sindicats compromesos amb aquest projecte no som neutrals a aquest conflicte i entenem que, en l’antic comandament a Palestina, es va imposar la raó de la força per damunt de la força de la raó. Durant dècades, s’ha enganyat la població pública mundial, presentant l’estat d’Israel com la creació necessària per a un poble sense terra que s’instal·la en una terra sense població. Aquests nens i nenes dels camps de refugiats són UNA AMBAIXADA INFANTIL que ens mostra que aquesta terra no només no estava deshabitada sinó que cal buscar una solució a aquesta injustícia.
Les associacions i sindicats compromesos amb aquest projecte mostrem la nostra repulsa cap a la posició mantinguda durant dècades per la dita Comunitat Internacional. Les injustícies i el militarisme imposat per l’estat d’Israel haguessin estat inviables, al nostre entendre, sense el suport dels EEUU i sense la posició de la majoria dels governs de la Unió Europea.

L’Associació Pau Ara, des de la seva seu federal realitza la selecció de les nenes i els nens participants, en col·laboració amb la Coordinadora dels Comitès Populars dels camps de refugiats de Cisjordània, amb els treballadors palestins de la UNWRA (Comitès de Nacions Unides per als refugiats palestins) i l’ISM (Moviment de solidaritat internacional). L’Associació Pau Ara, amb les contraparts palestines, a més, es comprometen a portar a terme programes en tots aquests camps de refugiats perquè els nens i nenes que vinguin a l’estat espanyol hagin preparat abans del viatge activitats pedagògiques, culturals i també de caràcter lúdic i esportiu, perquè una de les seves funcions com a ambaixada infantil és la de donar a conèixer als pobles de l’estat espanyol els balls, la música, les cançons palestines, conjuntament amb jocs i altres activitats lúdiques pròpies dels nens i nenes del seu país.