Arxius | municipal RSS feed for this section

Què passa portes endins?

31 gen.

eddb01

La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró és una com una peli d’Alex de la Iglesia, però en versió dolenta i dirigida per l’inefable David Bote. En la reunió celebrada dilluns 30 de gener, el PP ha aconseguit colar, amb el suport de PSC, CiU, C’s i PXC, una declaració de suport als cossos policials que es van manifestar fa unes setmanes contra la CUP. El suport de CiU s’ha produït després que el PP hagi accedit a retirar les al·lusions directes a la ciutat de Mataró com les denúncies de “falsos maltractaments” a la comissaria dels Mossos, curiosament ja resoltes judicialment. La meva intervenció en aquest sentit ha estat  clara: cal tractar a tots els treballadors públics per igual i no volem fer excepcions amb la policia, deplorem que el PP faci d’altaveu dels sindicats ultres i més reaccionaris de la policia. VoleMataró s’ha abstingut (per què?) i ERC, ICV i CUP hi hem votat en contra.

Després d’una freda, n’hem tingut una de calenta: s’ha aprovat la declaració presentada per la CUP per la derogació de la Llei d’Amnistia de 1977 i per jutjar els crims del franquisme. D’aquesta manera, igual que van fer fa poc a l’Ajuntament de d’Arenys de Munt, Mataró reclama el compliment de les recomanacions de Nacions Unides i manifesta el seu rebuig a la llei espanyola de “punt i final” que deixa impunes els crims de lesa humanitat comesos per la Dictadura franquista i que d’acord amb el dret internacional són imprescriptibles. La declaració s’ha aprovat amb els vots a favor de PSC, CiU, ERC, VoleMataró, ICV i CUP; l’abstenció de PXC i el vot contrari de C’s i PP. C’s ha dit que votaven en contra perquè la “Ley de amnistía se aplicó a todos incluyendo a los terroristas del FRAP, GRAPO y ETA , y que fue una pieza clave en la reconciliación durante la Transición” i, amb un argumentari semblant, el PP ha dit que amb aquesta declaració només pretenem impugnar una Transició modèlica. Touché!

La portaveu de VoleMataró va recriminar el to del PP que en el Ple de gener va aprofitar la cessió feta per la CUP de 800 cartells de l’organització Maulets a l’Arxiu Municipal per associar independentisme amb violència i per acusar-nos de ser una colla d’etarres. Cal agrair el gest de la regidora Montse Moron i el suport dels portaveus d’ERC i ICV, però és difícil que hi pugui haver bon rotllo perquè quan no tenen arguments o volen desviar l’atenció, el PP i C’s, sempre recorren a la cantarella d’ETA, i el més greu és que l’alcalde, que és el responsable de moderar els plenaris, mai els talla. Ple rere ple, queda clar que el PSC utilitza el PP com a ariet contra la CUP.

Finalment, la Junta de Portaveus ha inclòs, per unanimitat, una declaració de suport a la pagesia (manifest d’Unió de Pagesos), també ha votat per unanimitat una declaració de VoleMataró sobre les clàusules sòl (amb els acords potinejats pel PSC), una declaració d’ERC per exigir el pagament de l’IBI de les autopistes no percebut pels Ajuntaments (amb l’abstenció del PP), i una declaració de PSC i CiU sobre el dret a l’habitatge, votada per tots els grups excepte per la CUP que ens hem abstingut perquè entenem que amb aquest text el govern municipal pretén passar la pilota a altres administracions i obvia les seves responsabilitats municipals i la ridícula xifra del pressupost que destina al pla d’habitatge local.

1 any a l’Ajuntament de Mataró

29 maig

El temps passa volant. Ara fa un any la CUP va doblar la representació a l’Ajuntament de Mataró. No puc fer-ne una pel·lícula com la Colau, però sí un breu balanç.

A nivell personal reconec que encara no estic prou adaptat als ritmes, al protocol i a la burocràcia institucional. No és fàcil conciliar la vida política, laboral i familiar. Mentre la resta de portaveus interactuen als passadissos i fan tertúlia de cafè, jo visc pendent del mòbil, dels horaris de les mil i una convocatòries que et van col·locant a hores intempestives.

La Carme Polvillo i jo hem fet mans i mànigues, però som conscients que hi ha molta feina a fer i que sense l’assemblea i les persones que ens donen suport, la nostra acció política seria impracticable i no tindria cap repercussió.

Ara bé, l’experiència d’aquest últim any em referma en la meva posició inicial: el motor del canvi social està al carrer, i la institució sempre hi va a remolc. Amb la lògica de funcionament actual, l’Ajuntament no passa de ser una gestoria. Per tant, tinc més presents que mai les limitacions de la lluita municipal. El baix nivell de molts debats i l’escassa repercussió d’allò que es fa des de l’Ajuntament, són una evidència. Malgrat tot, s’hi ha de ser. No podem reglar-los ni un mil·límetre!

De l’alcalde David Bote en valoro la seva valentia, perquè es va tirar a la piscina del PSC quan dins del seu partit ja cantaven les absoltes. Ara bé, penso que té poca cintura política, que viu d’esquenes al país i a la comarca, i que sovint fa més de portaveu del seu partit que no d’alcalde. I després d’un any, això pot passar-li factura.

Respecte al pacte de govern de la sociovergència (PSC-CiU) ha quedat clar que és un govern continuista en tots els sentits. En les polítiques de competència estrictament municipal, no hi ha cap canvi en temes claus com són la brossa, el transport  públic i l’habitatge. Continuïtat absoluta. Continuem endeutats fins al coll i la fita del mandat d’aquest govern se centra en el compliment estricte del Pla d’Ajust, la qual cosa limita de forma dràstica la nostra capacitat de despesa i d’inversió en temes que són prioritaris per a la ciutat.

PSC i CiU tenen un pacte de govern de conveniència. És un pacte antinatura pensat per repartir-se el pastís i perquè tot continuï igual. La Festa al Cel és un símptoma de l’atonia i el continuisme del govern. En aquest cas, el PSC s’ha empassat les seves promeses i ha acabat comprant el discurs propagandístic de la ciutat aparador de CiU.

PSC i CiU tenen discrepàncies en temes nacionals i de país (tal com es va veure en el debat sobre la llengua en el ple d’abril), però en el fons comparteixen un mateix criteri social i econòmic, en el qual es limiten a fer de gestors de l’administració municipal, però sense un model definit.

No hi ha  un model de ciutat, no hi ha cap visió estratègica ni de ciutat ni de comarca. Qui marca la pauta són els interessos privats, que ens estan convertint en un espai terciaritzat i perifèric del nord de l’àrea metropolitana.

La valoració del paper i l’acció política de les resta de grups de l’oposició es pot resumir com a una “suma caòtica”. Els grups de dretes (C’s, PP i PXC) han fet una acció nefasta i han desplegat la seva línia més retrògrada i espanyolista.

Les esquerres (ERC, VoleMataró i ICV-EUiA) han fet una política de cotó fluix, amb propostes molt inconcretes i amb gestos incomprensibles, com l’abstenció als pressupostos de PSC-CiU i PP. També ha estat incomprensible la postura davant de l’escàndol del Sorrall, amb una empresa concessionària que no ha pagat els rebuts de l’aigua i la climatització durant 2 anys i mig…

En general, detecto que hi ha un descrèdit generalitzat de la política, una gran desconnexió entre el que es parla al Ple municipal i el que passa al carrer. Tot el discurs de “la nova política” i de les formacions emergents, que ara fa un any semblava que s’anaven a menjar el món, ha quedat en un bluf. L’exemple més clar està a Barcelona, on la Colau & Cia han tornat a situar la casta del PSC en el govern municipal. Canvi? On és el canvi?

Ben mirat, el perill real per a l’esquerra és l’abandó dels moviments socials i del treball de base, ja que això converteix la política institucional en una miratge, inútil per a transformar la realitat.

La regidora i el regidor de la CUP hem marcat una línia de treball combativa i clara en defensa dels drets socials i nacionals, però no tenim prou força per desplegar el nostre programa. Per això, necessitem aliances. Aliances al carrer i a la institució per esbossar un full de ruta, per imaginar i fer possible un model de ciutat diferent. I per fer-ho possible caldrà que ens plantegem la creació d’una alternativa de govern municipal, que agrupi les esquerres anticapitalistes i sobiranistes i que disputi l’hegemonia a PSC i CiU. Aquest repte no serà possible si es planteja en funció dels interessos de les cúpules dels partits, per això cal teixir complicitats des de la base i a peu del canó, en les lluites concretes.

Un pressupost sense participació? No, gràcies!

6 març

Dijous  25 de febrer 2016 , a la Biblioteca Antoni Comas, es va celebrar l’Audiència Pública 2016 per a presentar el Programa d’Actuació Municipal (PAM) i el pressupost municipal de Mataró.

Aquest és l’únic acte obert en què el govern ret comptes davant de la ciutadania; és una de les poques ocasions en què el poble pot interpel·lar directament al govern, opinar, criticar o fer aportacions.

Hi havia el govern en ple. Hi havia representants de tots els grups polítics. Una munió de tècnics municipals. Hi havia càmeres de televisió i periodistes de tots els mitjans locals. Hi havia representants d’alguns dels consells participatius.

Però, ai las! hi faltava la ciutadania. On eren els ciutadans cridats a participar? Com pot ser que en una ciutat de 124.000 habitants no hi hagi més de 25 persones interessades en debatre com i en què es gasten els diners del nostre Ajuntament?

Sigui com sigui, els representants del govern de PSC i CDC, liderat per David Bote, van actuar com si estiguessin en un plató de televisió i van explicar la seva carta als reis amb més o menys gràcia.

Al final, molt al final, suposo que per complir amb l’expedient, van permetre que el públic assistent parlés. Van intervenir 9 persones. Les respostes donades van ser inconcretes i sense suc. No hi va haver debat i a dos quarts de 10 tothom ja estava sopant a casa seva i tal dia farà un any!

Aquest model d’Audiència Publica, dissenyat pels convergents en l’anterior mandat, és un mer tràmit pensat per escenificar “la participació” i, sobretot, perquè el govern es pugui lluir i fer propaganda. Això explica els constants aplaudiments del públic després de cadascuna de les intervencions dels membres del govern.

A la gent de la CUP no ens agrada el model actual de l’Audiència Pública. Pensem que cal fer una aposta decidida a favor de la participació ciutadana. En aquest sentit, hem reclamat, i no ens cansarem de fer-ho tants cops com calgui, que necessitem uns pressupostos participatius! Seria tan fàcil com fixar un tant per cent del capítol d’inversions perquè sigui la ciutadania la que decideixi en què s’han de gastar aquests diners. Tenim exemples propers a Argentona o Badalona, i hi ha ciutats importants com París que ja fa temps que ho fan.

Dels 124,9 M€ del pressupost de 2016, l’Ajuntament de Mataró només disposa de 600 mil€ no compromesos per a fer inversions i el govern ha dit que vol destinar-los a executar les seves prioritats. Nosaltres pensem que no hi ha cap excusa per ignorar la possibilitat d’implantar un procés participatiu real en el debat pressupostari de Mataró. Lamentablement, el govern municipal no ha estat receptiu a aquest plantejament, per tant, haurem de treballar per fer-ho possible de cara al 2017.

Per un municipalisme solidari i internacionalista

6 maig
La CUP, a diferència de la resta d’opcions polítiques representades a l’Ajuntament de Mataró, hem desenvolupat una perspectiva internacionalista inequívoca. Contra la passivitat i els discursos políticament correctes, hem manifestat  -a vegades en solitari- la nostra solidaritat amb diversos pobles d’arreu del món que lluiten contra l’opressió i per la seva llibertat (Tibet, País Basc, Sàhara Occidental o Palestina).

En aquest apartat cal remarcar la importància que hem donat a la causa palestina, assumint-la com a pròpia. Més enllà dels formalismes institucionals, dels grans discursos, dels flaixos i les notícies llampants, hem fet valer, junt amb altres col·lectius socials i organitzacions de l’esquerra sindical de la ciutat, la solidaritat de poble a poble per defensar el valor intrínsec de la pau.  Per això, durant Les Santes de 2008 i 2010, vàrem donar suport al projecte de “Vacances per la Pau” acollint nens i nenes orfes de Palestina durant un dia a la nostra ciutat.

La major part dels polítics de la nostra ciutat només miren Europa amb mentalitat espanyola, en canvi, nosaltres veiem Europa a partir de la nostra condició de ciutat catalana i mediterrània. Justament, per això donem tant de valor a la solidaritat activa amb els pobles de la Mediterrània, com Palestina.

En els últims mesos el món àrab ens ha donat una lliçó magistral: el futur l’escriuen els pobles.  La mobilització i la lluita popular han trastocat la geopolítica del capitalisme neoliberal, i en alguns casos han aconseguit liquidar uns règims polítics que actuaven com a mers titelles dels interessos dels mercats financers i dels estats occidentals.

Malgrat la distància i les diferències existents, des de la platja del Callao, amb els ulls fits a la mar, evoquem la revolta, amb la força i la determinació de qui no es resigna a la fatalitat de les guerres, la misèria, la por, l’espoli, els acomiadaments, els abusos de poder, l’especulació, el sexisme, l’opressió nacional o la destrucció de la terra.


Neteja viària i finançament municipal

12 abr.

Els veïns i les veïnes del carrer d’Amàlia han penjat uns rètols explícits on es demana als amos de gossos que recullin els cagallons dels seus animalons. Bé, no sé si aquests advertiments són massa efectius, però tal i com anem, sembla que a la resta de la ciutat haurem de resignar-nos a fer el mateix, perquè resulta que amb “la crisi” el govern municipal de Mataró ha dedicit retallar el serveis de neteja viària dient que així estalvia diners per a destinar-los als serveis socials.

Per molt que ens mostrin enquestes comparatives, a mi em sembla que Mataró és una ciutat cada cop més bruta. Jo no sé pas si l’Alcalde està al cas d’aquesta situació de deixadesa, que no només es limita a les pintades incontrolades i a les tifes i orins de gos. Digueu-me malpensat, però si demanes civisme i alhora retalles el servei de neteja, el resultat serà, inevitablement, que tindrem més merda i brutícia als nostres carrers, tal i com ja vam denunciar-ho en el Ple municipal d’abril.

Aquesta situació evidencia la precarietat del finançament de les administracions públiques catalanes, especialment dels nostres ajuntaments, i per molt que des del PSC-PSOE ens venguin la moto amb els projectes del fons d’inversió estatal i que diguin que han congelat els salaris dels regidors/es i càrrecs de confiança, resulta que al final hem d’acabar retallant serveis bàsics com la neteja. Quins collons!

Pla de Nova Ciutadania de Mataró

11 jul.
La Sra. Maria José Recoder és ex-regidora de CiU a l’Ajuntament de Mataró i escriu un blog en el qual no admet comentaris. Justament, per tal de comentar i donar resposta al seu article “Sense pla de nova ciutadania”, em veig forçat a fer-ho des d’aquí:

Sra. Recoder,

Com ja sabeu en el Ple Municipal del passat 3 de juliol el Pla de Nova Ciutadania va quedar damunt de la taula, no pas per manca de diàleg sinó pel fet que en la darrera reunió de la comissió redactora (a la qual no va poder assistir la persona delegada per la CUP) el representant del PP –amb el consentiment tàcit de la resta de forces polítiques- va aprofitar l’avinentesa per introduir una esmena -ja debatuda amb anterioritat- i que feia referència a “Ampliació de la formació d’adults immigrants, amb especial atenció a la formació en castellà“.

La CUP va demanar, una setmana abans del Ple, que per donar suport al document calia incorporar alguna referència al català o bé, directament, suprimir l’esmena colada a última hora pel PP.

No es tracta d’una picabaralla entre PP i la CUP, sinó d’una qüestió de principis: si la mainada aprèn en català, per què redimonis hem de negar aquest dret als adults? A què juguem?

Tinc la certesa que el sentit comú i la sensibilitat catalanista de CiU (i la resta de formacions que se’n reclamen), agrairan l’exigència de la CUP d’introduir la referència a la llengua catalana com a llengua de formació i d’arrelament de la immigració.

Des de la CUP, com a col•lectiu assembleari que som, tenim el cul pelat a l’hora de cedir, negociar i consensuar tot el que calgui. Per tant, en comptes de fer-nos passar per l’adreçador del “bé comú”, us aconsello que sigueu més exigent amb les formes i els continguts del procés d’elaboració i aprovació del Pla de Nova Ciutadania…i, aleshores, segur que ens entendrem!

Bifurcació nacional al Ple de Mataró

3 jul.
Acció de Maulets al Ple de Mataró (03/07/08)

“Calia acabar d’una vegada aquesta monstruosa bifurcació de la nostra ànima, calia saber que érem catalans y que només érem catalans, sentir lo que no érem pera saber clarament, fondament lo que érem, lo que era Catalunya. Aquesta obra, segona fase del procés de nacionalisació catalana, no la va fer l’amor (…) sinó l’odi.”

Cita del “Compendi de la doctrina nacionalista” (1894) d’Enric Prat de la Riba i Pere Muntanyola, reproduïda a la p. 68 de PÉREZ NESPREIRA, Manuel: Prat de la Riba. Nacionalisme i formació d’un estat català.- Editorial Base, Barcelona, 2007

Prat de la Riba qualificat com “el seny ordenador de Catalunya” va ser el referent ideològic del regionalisme burgès. Tot i que la praxi política de Prat de la Riba va ser limitada als interessos de la burgesia, el seu pensament està amarat de conceptes clars i d’una doctrina nacional rotunda que convé rellegir. Cent anys després, el catalanisme hegemònic a les institucions encara dubta o bé no s’atreveix a plasmar en fets polítics allò més essencial: no som espanyols, som catalans.

Com era previsible, els grups espanyolistes (PSC i PP) de l’Ajuntament de Mataró han tornat a sumar els seus vots per impedir que prosperés la proposta de la CUP de retirar la bandera espanyola. Emperò, el més significatiu, i que lliga amb la cita pratiana, és l’abstenció dels autoproclamats catalanistes de CiU i ICV; uns per por a generar odis i els altres perquè encara no saben ben bé si són d’aquí o d’allà.