Arxius | moviments socials RSS feed for this section

Baron i la màfia immobiliària

8 nov.

El passat dimarts 6 de novembre, l’alcalde de Mataró va visitar la fira dels especuladors, el Barcelona Meeting Point. Baron va participar en una jornades on es dissertava sobre “polítiques d’habitatge i urbanisme”, però què va dir el nostre alcalde? Doncs ben senzill, que Mataró vol ser una ciutat oberta al mar (què maco aquest eufemisme de l’especulació!) i per això va exposar els projectes faraònics de creixement urbanístic programats pel govern municipal de PSC-ICV-ERC en el front de mar. Encara bo que a Barcelona també hi ha gent que planta cara a tot aquest muntatge de polítics depredadors del territori i de mafiosos immobiliaris.

Can Fàbregas i el "cacao maravillao"

18 oct.

A les acaballes de l’anterior mandat, el tripartit de Mataró va forçar que el Consell de Patrimoni votés la descatalogació de la nau de Can Fàbregas i de Caralt per tal de vendre el solar on actualment hi ha la fàbrica a El Corte Inglés i “reordenar” aquest sector del carrer Miquel Biada.

La mobilització ciutadana va deixar al descobert la il·legalitat de la votació del Consell de Patrimoni, que com a mínim necessita el vist-i-plau de Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya). El govern, hàbilment, va decidir postposar el tema i refredar els ànims fins després de les eleccions municipals.

El nou govern, altre cop format per PSC-ICV-ERC, va refusar l’oferta de pacte de ciutat per preservar Can Fàbregas i va argüir que es posicionarien un cop es fes públic l’informe d’avaluació d’un eventual trasllat de la fàbrica.

La setmana passada es va donar a conèixer el resultat de l’informe (vegeu-lo aquí), elaborat per l’arquitecte Josep Maria Puig Boltà, i acompanyat d’un projecte de reordenació que també preveu la construcció d’una torre de 12 pisos. L’informe de Puig Boltà contempla tres alternatives per resoldre el conflicte de Can Fàbregas: 1a) La conservació i rehabilitació de Can Fàbregas en l’actual emplaçament (cost de 900.000 €), 2a) L’enderroc i reconstrucció en un nou emplaçament (cost de 1.200.000 €) i 3a) L’enderroc i reconstrucció en un nou emplaçament (a la cantonada dels carrers Biada i Tetuan) amb aprofitament d’elements constructius característics (cost de 1.650.000 €).

El regidor d’Urbanisme, Sr. Ramon Bassas, va anunciar el resultats de l’informe i va presentar com a única opció viable l’enderroc i reconstrucció de la fàbrica als carrers Biada i Tetuan. D’aquesta manera, el govern ocultà a la ciutadania l’existència de les altres dues alternatives, i, sobretot, el fet que la conservació i la rehabilitació del patrimoni arquitectònic són més econòmiques que la reconstrucció en un altre indret.


Per curar-se en salut, el govern tripartit, en boca del Sr. Bassas, diu que té cura del patrimoni arquitectònic i que vol dialogar (ja ho veurem!), però opta descaradament per l’opció de l’enderroc, trasllat i reconstrucció; una operació que aniria a càrrec –diuen- de El Corte Inglés, que a canvi (quina barra!) disposaria del solar i el “regalet” de l’edifici de Can Fàbregas reconstruït a la cantonada dels carrers Biada i Tetuan.

Sembla obvi que el govern de Mataró s’ha begut l’enteniment i que no hi ha un pam de net en tota l’operació urbanística del sector del carrer Biada afectat. Volen imposar-nos el Corte Inglés per collons, a costa del patrimoni de la ciutat (arquitectònic i econòmic) i d’altres consideracions com l’impacte que pot tenir per a la mobilitat. I, per això, per marejar-nos, han muntat tot aquest “cacao maravillao” de l’informe.

Alta la bandera revolucionària!

17 oct.

En el torn de preguntes un alumne de la UCPC em va demanar que expliqués els motius de l’arrelament de la tendència llibertària en el moviment obrer català.

Vaig exposar la idea predominant als manuals “doctrinals”, en els quals es menysté o es caricaturitza l’abast i la transcendència de l’anarquisme i se’l considera com a una formulació utòpica –no científica- pròpia de societats precapitalistes o amb un predomini del medi i la mentalitat rural (per exemple, els països llatins d’Europa).

Alguns autors, com ara E. J. Hobsbwam, han identificat l’anarquisme amb una mena de religió milenarista associada al bandidatge i que seria la resposta a la implantació del capitalisme de mercat.

Malgrat tot, crec que cal llegir amb atenció les investigacions fetes per Josep Termes, que ha lligat els orígens populars del catalanisme amb l’existència d’un substrat antiestatal, antimilitarista i anticlerical comú al republicanisme federal, del qual es despenjà l’obrerisme internacionalista de matriu llibertària. Per comprendre les raons del fracàs català del PSOE i la UGT, dues sigles fundades a Barcelona, i, per extensió de les organitzacions marxistes als Països Catalans, cal no perdre de vista la diversitat d’opcions i tendències sorgides dins de l’anarquisme, que en el terreny estrictament sindical es limità a canalitzar l’experiència hegemònica i de masses dels col·lectivistes.

Aquest pòsit d’experiències gradualistes més endavant també formà part de la CNT i durant els anys 30 del segle XX tingué com a màxima expressió l’escissió trentista. Per tant, què podia aportar un sindicat espanyol com la UGT, a una classe obrera recelosa de l’Estat i de qualsevol reforma o negociació amb el poder “central”?

Els marxistes catalans (Andreu Nin, per exemple) i el catalanisme d’esquerres (Macià, per exemple), àvids de connectar amb la massa obrera, entengueren que era imprescindible un acord o col·laboració amb aquesta tendència i la seva principal organització.

Per tot plegat, és un error pretendre jutjar d’anacrònica una tendència obrera com l’anarquisme i situar-la en un rang d’inferioritat davant les pretensions “científiques” d’alguns pensadors marxistes. En primer lloc, perquè l’obrerisme fou, fins que la repressió l’abaté, principalment, anarquista (només cal repassar la història del moviment obrer nord-americà i l’episodi dels Màrtirs de Xicago). I, finalment, mai podem oblidar l’experiència revolucionària catalana del 1936-37, liderada pel moviment llibertari (tot i les seves mancances i contradiccions) i que en cap cas fou marginal, sinó tot un referent i una fita per a la classe treballadora catalana i internacional.

Punts de trobada pels moviments socials

26 juny
He rebut dos correus electrònics relacionats amb convocatòries i punts de trobada dels moviments socials alternatius dels Països Catalans que m’agradaria compartir amb tothom que hi pugui estar interessat.

La primera cita important és l’organització del Fòrum Social Català 2008, adherit als principis del Fòrum Social Mundial. Caldrà estar a l’aguait del que es cou darrere d’aquesta convocatòria i estudiar la possibilitat de dur a terme alguna activitat a la comarca del Maresme.

La segona referència té a veure amb la millora del portal moviments.net que en qüestió de poques setmanes activarà el .CAT i iniciarà l’enviament setmanal d’un butlletí intern a través de la llista de distribució de correu electrònics cat@moviments.cat , amb convocatòries i notícies enviades pels 19.136 usuaris i usuàries registrades.