Arxius | Maulets RSS feed for this section

No tingues por

11 abr.

Acte d'ARRAN a Barcelona. Guillem Agulló, 20 anys amb tu!

A Guillem Agulló el van matar uns nazis.

El van matar perquè era jove i representava el futur de llibertat del País Valencià i dels Països Catalans. Perquè era antifeixista i independentista. Membre del col·lectiu antiracista SHARP i de Maulets.

Va ser un assassinat amb una clara intencionalitat política.

Va ser, com va denunciar Maulets, un crim d’Estat.

L’autor material de la punyalada al cor del jove Guillem era un nazi confés, que operava dins d’una trama organitzada al voltant del grup Acción Radical, la penya Yomus del València CF i amb connexions amb la companyia de seguretat privada Levantina de Seguridad.

Els nazis van comptar amb el silenci còmplice dels grans partits, especialment del PP i Unió Valenciana, que finançaven el Grup d’Acció Valencianista del qual en van sortir les accions terroristes del Col·lectiu Vinatea contra l’independentisme i el valencianisme progressista.

El diari Las Provincias, la Guàrdia Civil, el judici farsa celebrat el 1995 i l’assetjament a la família de Guillem van confirmar el pes del feixisme a casa nostra.

Molta gent prefereix posar-se una bena als ulls i girar l’esquena davant d’una realitat incòmoda i, justament, això és el que van fer molts quan van matar a Guillem, ja que el seu cas va posar en evidència la baixa qualitat de la democràcia espanyola  i dels poders públics que  la sostenen.

La por i els prejudicis alimenten el feixisme, que és usat per l’Estat capitalista espanyol i les seves classes dominants per a dividir-nos i impedir qualsevol esperança d’emancipació.

Per això, és oportú recordar l’abril del 38, quan milers de joves catalans van ser mobilitzats en la lleva del biberó. Eren nois de 18 anys, com en Guillem, que van encarar-se amb el feixisme i van combatre’l fins al darrer alè en la batalla de l’Ebre.

La Dictadura va imposar quatre dècades de terror i repressió implacable.

Després va venir la por, l’oblit i els “no t’hi emboliquis”.

Tanmateix, la remor persisteix en la lluita de milers de persones anònimes, desafectes, rebels , invisibles, clandestines que van atiar la flama dels ideals d’emancipació, demostrant que malgrat ser un poble ocupat, no tothom es donava per vençut.

Guillem Agulló és el fil roig de la història que ens relliga amb els lluitadors d’ahir i posa en evidència que el feixisme no és una anècdota ni un parèntesi.

Van dir que amb la Transició Espanya es posava punt i final al feixisme, però 30 anys després la realitat ens demostra que només va ser un punt i seguit. No es va fer net i les trames feixistes i parapolicials van seguir dempeus i actuant amb plena impunitat, sobretot al País Valencià.

A inicis dels 90 ens trobem amb un context de crisi econòmica, amb la primera guerra del Golf, amb la repressió contra l’independentisme combatiu (Operació Garzón 92), amb la corrupció i el terrorisme d’Estat (GAL, Roldán, fons reservats…) i l’ascens dels neofatxes del PP.

Davant d’aquest panorama, trobem el jovent, la força i el futur del nostre poble.

Guillem Agulló tenia 18 anys i com molts de nosaltres va assumir el compromís antifeixista i independentista, per això es va vincular a Maulets.

La mort de Guillem va ser un xoc emocional pel jovent combatiu arreu dels Països Catalans. Es van convocar manis, actes, assemblees a València, Burjassot, Barcelona, Castelló, etc.

Maulets va fer un emplaçament a tota la societat valenciana per eradicar el feixisme i posar al descobert el caràcter polític de l’assassinat de Guillem Agulló. Es va anar més enllà  del cercle d’afinitat militant i es va treballar unitàriament en plataformes àmplies, cercant complicitats amb sectors diversos.

La lluita antifeixista per la justícia i la veritat en el cas de Guillem Agulló va renovar la pràctica política, la imatge i el discurs de Maulets,  que en aquell moment va experimentar un fort  i ràpid creixement.

Quan diem “cap agressió sense resposta” i “no tingues por” recordem els  noms de Guillem Agulló, Sònia, Gustau Muñoz, Miquel Grau o Josep Maria Isanta.

20 anys després cal continuar exigint justícia, perquè els nazis que el van matar campen lliures i els trobem en formacions neonazis i feixistes com Alianza Nacional o Espanya 2000. Cal exigir la revisió del judici de 1995 i la il·legalització de tots aquests partits que aprofiten el context de crisi per justificar  la desigualtat entre els pobles i discriminació de les persones segons sigui el seu origen, la seva orientació sexual o les seves creences.

No, no oblidem ni perdonem. Perquè sense memòria i sense  justícia no hi ha futur.

El combat Maulet continua!

Visca la Terra!

Maulets: molt més que un nom

13 juny

La unitat del jovent de l’esquerra independentista és una bona notícia. El futur està en mans de la nostra capacitat per atraure i formar la joventut; una tasca que correspon a l’organització juvenil i al sindicat d’estudiants. Precisament, l’experiència de la CUP demostra que els nuclis més estables i dinàmics acostumen a ser aquells on hi ha un nucli de militància formada provinent d’organitzacions de joves.

En les negociacions d’unitat juvenil de 1997-98 entre JIR i Maulets teníem clar que anàvem a construir una nova organització perquè fos el motor de l’esquerra independentista. Això es va resoldre amb una fórmula mixta: Maulets, el Jovent Independentista Revolucionari, que va permetre actualitzar un orgull d’organització ja existent a l’antiga Maulets, combinant una nova imatge corporativa (el famós color taronja) amb un discurs renovat (declaració de principis). Aquests factors van ser tant o més importants que el mateix nom de l’organització i ens van permetre aixecar el cap en uns moments difícils per al conjunt del moviment.

Vist des de fora, pensem que en l’actual procés d’unitat de Maulets i CAJEI s’ha de mantenir el nom de Maulets. Perquè és un nom potent, consolidat als Països Catalans més enllà de l’esquerra independentista i també reconegut per altres organitzacions internacionals, que s’identifica amb l’independentisme combatiu i d’esquerres.

Perquè Maulets remet a 24 anys de lluita recent i a 300 anys de resistència. Maulets són Baptista Basset i Guillem Agulló. És la continuïtat de la resistència nacional. Maulet ve de mawla, serf en àrab; les classes populars que volien sobirania nacional però també justícia social.

Maulets és un bon nom per a qualsevol organització popular nacional.

Maulets no és només un nom: és un crit de llibertat; és la memòria dels avantpassats; és la gent de la terra, la gent dels carrers; és la joventut que resisteix, a l’invasor i el mal govern; és el retrobament en el combat, del sud i del nord dels Països Catalans; és la nostra història, la silenciada, la dels de baix.

Maulets és resistència.

Maulets és independència.

Maulets és revolució.

Les experiències triomfants d’Amèrica Llatina i els analistes polítics com George Lakoff indiquen que és clau la creació d’una narrativa pròpia, una èpica pròpia i un llenguatge propi. En aquest sentit, Maulets és la conceptualització en un sol mot de tot el que hem estat, som i volem ser… Maulets ho diu tot.

Les estrofes del Cant dels Maulets, popularitzat per Al Tall, són reveladores i premonitòries:

“Si l’oratge es gira en mal dels Maulets, vindran altres dies que bufe bon vent”

Finalment, atès que el nom ja fou usat per l’esquerra valenciana, existeix un factor d’ordre pràctic que cal tenir en compte: si s’abandona el nom, és quasi segur que algú altre l’aprofitarà. En primera instància cal pensar en grups blavers, però també pot passar que l’independentisme populista el recuperi i, per tant, l’usi amb èxit i en benefici d’una estratègia independentista que ara mateix es contraposa a l’extensió del projecte de la unitat popular.

El combat maulet continua!

David Segarra, periodista (València, L’Horta – Caracas, Veneçuela)

Marta Serra, professora de secundària (Perpinyà, Rosselló)

Juli Cuéllar, historiador (Mataró, Maresme)

Xavier Safont-Tria, pagès i regidor de la CUP (Mataró, Maresme)

[Publicat al periòdic L’Accent núm. 227]

Diguin el que diguin, rebutgem la Constitució espanyola

9 des.

Dijous 9 de desembre la CUP i Maulets ens hem concentrat per rebutjar públicament l’acte institucional en motiu del dia de la Constitució espanyola organitzat per l’Ajuntament de Mataró.

Aquest acte és fruit d’una proposta del PP a la qual el PSC-PSOE de Mataró hi va donar suport incondicional, i que des de fa tres anys la CUP rebutja a peu de carrer, ja que entenem que la Constitució espanyola és una llei opressora que nega l’existència del poble català com a subjecte de drets: ens nega l’autodeterminació, ens nega la sobirania fiscal, ens imposa la Monarquia, manté els privilegis de la llengua castellana, imposa l’economia capitalista, manté els privilegis de l’Església Catòlica i la primacia de l’Exèrcit en els afers polítics (art. 8 CE).

L’aposta de la CUP passa per l’exercici de l’autodeterminació, per assolir la independència dels Països Catalans, com a primer pas per a una transformació social a favor de les classes populars.

No es pot esperar res d’una Constitució que va ser pactada amb els franquistes. En aquest sentit, la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut no és cap novetat ja que es limita a constatar, tal i com fa anys que denuncia l’esquerra independentista, que la voluntat del poble català, lliurement, democràticament i majoritàriament expressada a les urnes, no hi cap a la Constitució del Regne d’Espanya.

Les lleis totalitàries, no sols no van ser abolides, sinó que són recuperades i aplicades pel govern espanyol de Rodríguez Zapatero, tal i com ha succeït amb la recent militarització dels aeroports en motiu del conflicte laboral amb els controladors aeris.

Per aquests motius, la CUP va proposar al Ple Municipal de novembre declarar “Mataró ciutat moralment exclosa de la Constitució espanyola”, igual que fins a la data ja han fet més de 110 municipis catalans en resposta a la retallada de drets nacionals provocada per la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut.

Lamentablement, a Mataró, PSC-PSOE, PP, ICV-EUiA i CiU s’hi van oposar i amb actes i celebracions com les d’avui aquests partits segueixen insistint en la idea de salvar Espanya i els interessos polítics i econòmics de les classes dominants i dels poders fàctics.

Clar i català: a Mataró es censura!

4 set.
Enguany, durant Les Santes, la festa major de Mataró, Maulets va despenjar una pancarta gegant reivindicant la retirada de la bandera espanyola que oneja a l’Ajuntament des d’un balcó particular i amb el permís del seu propietari.
La pancarta no va agradar gens als qui ens manen. Davant la impossibilitat d’accedir al balcó des d’on es va despenjar la pancarta, els operaris de la brigada municipal, per tal de complir amb les ordres polítiques van recórrer a una grua que usa el servei de manteniment i van aconseguir retirar la pancarta.
La CUP va portar el tema al Ple del 2 de setembre i el Govern municipal de Mataró (PSC-ICV-Esquera), d’acord amb l’explicació donada pel regidor de via pública, Sr. Francesc Melero, va justificar la censura política com a un simple tràmit en compliment de la normativa de publicitat i a més a més va amenaçar amb multar els “infractors” que van col·locar la pancarta “il·legal”.
És obvi que la pancarta independentista va ser retirada perquè qüestionava la lògica del poder i l’espanyolisme dels nostres governants municipals. En aquest cas la normativa de publicitat s’ha usat, tal i com ja és habitual, com a un instrument de censura contra l’esquerra independentista. I és que a Mataró, si no ets de la seva corda, has d’acceptar que t’apliquin correctius antidemocràtics, igual que en temps de la Dictadura…

Prou repressió a l’independentisme català: Eudald llibertat!

24 ag.
Dimarts 24 d’agost de 2010 els Mossos de Mataró han detingut el company i militant independentista Eudald Calvo a instàncies del Jutjat de Cerdanyola del Vallès acusat de forma inconcreta d’associació il·lícita i danys. A les 20 h.- unes 80 persones, entre familiars i amics, ens hem concentrat davant la comissaria de Mataró.
Poca estona després la policia ha carregat contra els concentrats amb violència, han arrencat les pancartes, han contusionat 9 persones i s’han endut a cops a l’Adrià, germà de l’Eudald, cap l’interior de la comissaria (detingut) mentre colpejaven, fins a deixar-lo estès a terra, el pare dels dos joves detinguts. Els caps dels Mossos han justificat l’ús de la violència dient que el detingut havia traspassat el perímetre de seguretat de la comissaria.
En pocs minuts la policia municipal ha tallat tots els carrers contigus, coma mínim en quatre punts distints. El veïnat i els passavolants no donaven crèdit al que succeïa.
Per què han detingut l’Eudald? Per què ens han tractat amb tanta violència? Per què tanta impunitat?
Penso que tot ha succeït perquè no hi havia premsa, perquè som independentistes d’esquerres, perquè ens la tenen jurada i perquè hi ha una directriu política molt clara: reprimir la militància més activa de l’esquerra independentista perquè serveixi d’escarment a la resta. 
Avui patim per l’Eduald, l’Adrià i els seus pares. Però, igual que en tots els casos de repressió política, no es tracta d’una qüestió individual sinó d’una situació que ens afecta a tots i a totes les que defensem la llibertat dels Països Catalans. 
Ara és el moment de la mobilització i de la solidaritat activa. Cal explicar a tothom el cas de l’Eudald. Cal relcamar la retirada de tots els càrrecs. Cal que tothom vegi amb els seus propis ulls què fan els Mossos amb els joves independentistes. I, finalment, cal exigir responsabilitats als càrrecs polítics d’uns policies que, massa sovint, no mereixen la senyera que llueixen al seu uniforme.
[Edito 25.08.10] A quarts de tres de la matinada la Fiscalia de Menors ha permès que l’Adrià Calvo tornés a casa, després de ser detingut durant la concentració de solidaritat amb el seu germà. L’Eudald Calvo declara avui, a les 9 del matí als Jutjats de Mataró, on s’ha convocat una concentració solidària.

[Edito 25.08.10 bis] A quarts  d’11 del matí, l’Eudald ha sortit al carrer després de declarar al Jutjat de Mataró: llibertat amb càrrecs.

Contra la sentència: independència!

1 jul.
Dijous 1 de juliol, poc abans de l’inici del Ple municipal, un centenar de persones ens hem concentrat davant de l’Ajuntament de Mataró per dir prou als estatuts i a aquells que es creuen amb el dret de decidir per sobre de la voluntat del poble català.
S’ha  llegit un manifest de la CUP de Mataró i Maulets del Maresme, exposant que la sentència del Tribunal Constitucional espanyol posa punt i final a la via autonomista. També s’ha fet una crida a la mobilització per assistir a la manifestació del 10 de juliol a Barcelona, convocada per Òmnium Cultural amb el lema “Nosaltres decidim, Som una nació, “, per tal de fer evident que ja hi ha una majoria social partidària de la independència i, d’aquesta manera, arraconar els sectors que postulen la defensa hipòcrita de l’Estatut d’Autonomia i la dependència envers l’Estat espanyol.
Més tard el Ple municipal ha debatut una resolució d’urgència en defensa de l’Estatut, presentada per ICV-EUiA, PSC-PSOE, Esquerra i CiU, que ha estat rebatuda per una moció alternativa de la CUP, que tot i no prosperar, proposava plantejar de forma inequívoca una resposta independentista a la sentència de l’Estaut en els següents termes:

1. Mostrar el rebuig de l’Ajuntament de Mataró envers la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, atès que representa una agressió inacceptable cap al poble català.

2. Constatar l’exhauriment del cicle autonòmic iniciat el 1979 i expressar el ferm compromís de l’Ajuntament de Mataró en la defensa del dret del poble català a autodeterminar-se i constituir un estat propi.
3. Instar a tots els grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya que convoquin un Referèndum Nacional sobre la Independència com a resposta a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut.   

4. Donar suport i convidar a la ciutadania a participar a la manifestació del 10 de juliol a Barcelona, convocada per Òmnium Cultural amb el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.

Finalment, el debat sobre la independència s’ha reproduït en la proposta de retirada de la bandera espanyola, presentada per la CUP, un moment en què membres de Maulets presents a la sala de plens han exhibit estelades i una pancarta. Novament, el Ple mataroní, amb els vots en contra de ICV-EUiA, PSC-PSOE i PP ha refusat retirar la bandera espanyola.

Mataró fa botifarra a la Hispanitat!

12 oct.


Ahir, a Mataró, es va realitzar la catorzena edició de la botifarrada a la hispanitat. Catorze anys fent botifarra ens donen una idea molt clara del rebuig existent a la nostra ciutat envers aquesta celebració imperialista.

Rebutgem el 12 d’octubre perquè som catalans i no pas espanyols, perquè és una festivitat imposada per l’Estat ocupant, perquè és la festa dels tricornis i perquè en realitat la seva “fiesta nazional” és una demostració intolerable de la violència, que és la raó primigènia de l’existència de l’Estat espanyol.

El culte a la violència està pensat per infondre por i submissió, per això (tot i que per a ells sigui un “coñazo”) cada any organitzen una ostentosa desfilada militar televisada en directe i donen cobertura legal i policial als actes feixistes en els territoris dissidents (llegiu: Països Catalans). Tot plegat és execrable i denota la feble cultura democràtica de l’Estat espanyol i la d’aquells qui l’emparen i defensen. Malgrat tot, aquí estem: fent botifarra!

Glòria a les Santes: visca Mataró i visca la Terra!

25 jul.

Aquest vespre han començat Les Santes 2008, la festa major de Mataró. En el seu discurs, l’alcalde ha recordat els joves que fa 70 anys van morir a la batalla de l’Ebre i si més no ha donat un xic de sentit a la moció que vàrem aprovada al darrer ple de juliol. La gent de la CUP hem editat unes samarretes i hem acudit a La Crida vestits de groc i amb el lema “Per una festa major popular” junt amb joves de Maulets, que han omplert la Riera d’estelades, plafons, pancartes i cartells demanant la retirada de la bandera espanyola. En aquest punt, però, no ha canviat res i, malgrat els nostres esforços, la simbologia de l’estat opressor es manté intacta …

Sigui com sigui, la festa (i la lluita) continua!


Atac feixista al Casal Fèlix Cucurull de Mataró

21 jul.



Diumenge 20 de juliol el Casal Fèlix Cucurull de Mataró (seu social de la CUP i de Maulets), ubicat al carrer d’Amàlia 16 baix, ha estat objecte d’un atac feixista. El pany de la persiana ha estat forçat i els autors de l’atac han guixat proclames falangistes i espanyolistes, tant a la persiana com a les parets adjacents.

Aquest ja és el segon atac que pateix el Casal, el primer, es va produir el 13 de febrer de l’any 2000, quan uns feixistes van intentar calar-hi foc amb 3 persones a dins.

L’atac d’aquest darrer cap de setmana s’inscriu en ple auge de l’espanyolisme, quan no fa ni tres setmanes que, arran de la final de l’Eurocopa de futbol, la nostra ciutat es van convertir en l’escenari d’actes de violència espanyolista i d’ostentació de simbologia feixista, tot davant la passivitat de les autoritats.

L’atac coincideix amb la incidència social de les crítiques que duem a terme les entitats usuàries del Casal, que en els darrers dies hem posat en evidència les irregularitats urbanístiques del sector de Can Fàbregas i de Caralt o els favoritismes envers l’ex-cap de la policia local. Casual, si més no, oi?

Si l’objectiu és acovardir-nos o silenciar-nos… ja cal que es calcin , perquè l’esquerra independentista tenim corda per uns quants anys! En qualsevol cas, la conclusió és: el feixisme avança si no se’l combat i, per això, més enllà de l’atac sofert, exigirem responsabilitats al govern municipal per la passivitat envers els actes de violència espanyolista i feixista del passat 30 de juny, perquè aquella permissivitat amb què van actuar els ha envalentit i ara “alguns” es pensen que són els reis del mambo… però, s’equivoquen, perquè no estem disposats a ajupir-nos.

Mataró antifeixista: NO PASSARAN!

Cas Cernuda: acció de Maulets

15 jul.

Maulets ha lliurat una panera de licors a la comissaria de la policia local de Mataró, per denunciar públicament que l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron (PSC), hagi creat un càrrec de confiança a l’empresa municipal GINTRA per a l’ex-cap de la policia local, condemnat i expedientat per conduir en estat d’embriaguesa. La “recol·locació” del Sr. Cernuda costarà 60.000 euros anuals a les arques municipals, la qual cosa és una autèntica VERGONYA!