Una pregunta al Consell Comarcal

Dimarts 19 de juliol, en el torn de precs i preguntes del Ple del Consell Comarcal del Maresme, vaig manifestar l’alegria del grup de la CUP perquè Mataró ha decidit deixar d’organitzar la Festa al Cel, un acte contaminant, militarista i malbaratador de diners públics. Atès que corre la brama que hi ha alguns municipis de l’alt Maresme que volen acollir la Festa al Cel, vaig  preguntar quin era el posicionament del govern al respecte.

Mònica Palacín, d’ERC i vicepresidenta del Consell Comarcal, va respondre que el seu partit apel·lava al compliment de la moció per una Catalunya desmilitzaritzada, recentment aprovada pel Parlament i va posicionar-se en contra de què cap municipi maresmenc aculli una nova edició de la Festa al Cel.

Aquesta intervenció va motivar la reacció airada de les representants de CiU, Isabel Martínez i Montserrat Garrido, que tot i rebutjar el tarannà militarista van defensar la Festa al Cel com a un actiu econòmic. A continuació, José Manuel López del PP, igual que el President del Consell, va esgrimir l’autonomia municipal per evitar un posicionament del Consell Comarcal sobre la Festa al Cel. I, inesperadament, el debat es va escalfar més quan Pau Morales d’ERC va parlar, identificant-se com a militant de les JERC, i va dir que no entenia la postura dels convergents de connivència amb l’exèrcit espanyol. David Gutiérrez del PSC va intentar amb poc encert rebatre la postura d’ERC. Per acabar-ho de matar, el president del Consell Comarcal va vetar sense èxit les intervencions de Sandra Miras de la CUP, al·legant que ella no és la portaveu del grup comarcal, fet que va comportar una rèplica de la nostra companya que va citar textualment els articles del Reglament Orgànic que possibiliten que qualsevol consellera pugui fer preguntes o precs. La resposta del president va ser “aquí mano i ordeno jo”.

Ben mirat, i després d’un any al Consell Comarcal, aquest debat reflecteix la inutilitat d’aquest organisme administratiu, que només gestiona partides finalistes i que alimenta la ficció d’una composició política buida de contingut i que actua d’esquenes a la realitat de la comarca. El Consell Comarcal  del Maresme s’ha de repensar de cap a peus, perquè ara mateix no és un organisme transparent i participatiu. De fet, el Consell i les diferents comissions es col·lapsen quan fem consideracions polítiques. “Aquest no és l’espai per fer política” ens diuen. Discrepem!

Justament, debatre sobre la Festa al Cel respon a la necessitat de definir una estratègia comarcal compartida i consensuada, que vagi més enllà del regne de taifes municipal. Evidentment, aquest debat, igual que altres que hem introduït, demostra la incoherència del pacte de govern que mantenen ERC, CiU i PSC, que ara fa un any es van repartir el pastís comarcal però que no tenen cap un projecte de comarca compartit. Avui dia, el Consell Comarcal és una estructura burocràtica que s’ha convertit en un cementiri d’elefants, amb l’objectiu que alguns polítics complementin els sous que no perceben als seus municipis. Davant d’això, la gent de la CUP pensem que el Maresme necessita un espai deliberatiu, de coordinació i de concreció supramunicipal que respongui als interessos de la ciutadania. Per tant, no ens tallarem un pèl i seguirem treballant per capgirar l’actual inèrcia del Consell Comarcal.

No als laterals de la C-32: els diners públics pel transport públic

Els partits de Mataró, excepte la CUP i ICV, han donat llum verda als laterals de l’autopista C-32. El traçat d’aquest nou vial per la nostra ciutat s’ha batejat com a “rondes de Mataró”. Aquesta nova infraestructura es fa d’esquenes a la ciutadania, sense cap procés participatiu que l’avali i afecta directament als barris de Cerdanyola i del Camí de la Serra: més contaminació, més soroll, més cotxes, més asfalt i l’enderroc de l’equipament de Can Solaret.

L’scalextric que s’ha projectat no resoldrà els problemes de la mobilitat a la ciutat  i a la comarca. Aquesta obra només servirà per malbaratar diner públic, engreixar el beneficis de les grans constructores i mantenir intactes els privilegis d’ACESA (Abertis), concessionària del peatge de la C-32.

La CUP ens oposem a la construcció dels laterals de l’autopista i així ho vam deixar palès al ple municipal de setembre, clarificant la posició ambivalent d’ICV i defensant fil per randa els plantejaments de la coordinadora d’entitats “Preservem el Maresme”. El model de creixement especulatiu i depredador dels darrers decennis està exhaurit; per això, reclamem que el Maresme deixi de pagar el peatge a ACESA (Abertis), que es destinin els diners públics a millorar i potenciar el transport públic i que no es trinxi el poc territori que ens queda a la comarca.

Dissabte 18 de setembre unes setanta persones ens vam concentrar a Mataró, justament per demostrar que aquests criteris són compartits per moltes persones i col·lectius de la comarca i que no estem disposats a callar i acceptar passivament els dictats del Capital. 

Per una mobilitat sostenible a la comarca

CiU, PSC i Esquerra han pactat al Consell Comarcal un acord sobre la mobilitat al Maresme que contempla la construcció d’una nova carretera als laterals de l’autopista i una rebaixa dels peatges de l’autopista C-32.

Aquest acord parteix d’un error de base, perquè deslliga la mobilitat de l’urbanisme. Fer més carreteres contribuirà a trinxar el poc territori que ens queda i a més a més, l’experiència ens demostra que sempre que es fa una carretera s’acaba produint un creixement residencial. 

D’altra banda s’obvia el fet que la congestió del trànsit es produeix als accesos a Barcelona no pas a la comarca. El tap està a Barcelona! per tant, per què redimonis cal una altra carretera? 

Un altre aspecte fosc d’aquest acord és el manteniment ad eternum dels peatges a la C-32 (recordem que és l’autopista més antiga de Catalunya i, per tant, ja fa anys que està amortitzada i de sobres!). Allò que no es diu o s’amaga deliberadament és qui pagarà les bonificacions de la rebaixa dels peatges… És molt trist i miserable que s’hagin de dedicar diners públics per atipar l’empresa concessionària (Acesa-Abertis, que té La Caixa i ACS com a accionistes majoritaris).

Ben mirat, seria més intel·ligent destinar aquests diners a millorar el transport públic, que avui dia és molt deficient (només cal veure com van de plens els autobusos de l’empresa Casas  a determinades hores o recordar què passa amb els trens quan cauen quatre gotes o hi ha mala mar). 

Fa temps que se’n parla i, per tant, resulta decebedor l’acord assolit, ja que perpetua un model de mobilitat basat en el cotxe particular. El full de ruta alternatiu ja fa anys que va ser esbossat al Manifest per una mobilitat sostenible al Maresme, subscrit per diferents moviments socials i col·lectius de la comarca, entre els quals també hi havia la CUP. Cal prendre’n nota i, de cara a les municipals de 2011, cal recuperar les reinvindicacions d’aquell manifest i, sobretot, aconseguir prou presència al màxim de municipis de la comarca per fer sentir una veu crítica i conseqüent (això darrer va pels companys/es d’ICV-EUiA que si s’ho creguessin de debò no estarien governant amb el PSC a municipis com Mataró o El Masnou).

Analfabetisme geogràfic

La majoria de la gent continua funcionant amb l’esquema mental de la divisió provincial espanyola de 1833 i tret de les capitals de província i les localitats de destinació turística més conegudes, el desconeixement del propi país és al·lucinant. La situació d’analfabetisme geogràfic és tan bèstia que fins i tot ha servit als companys de la CUP de Sant Cebrià de Vallalta per fer-ne conya i publicitar l’acte de presentació del  seu col·lectiu fent un vídeo on plantegen una pregunta simple a diversos ciutadans anònims de la capital del Maresme: “A quina comarca pertany Sant Cebrià de Vallalta?”. Les respostes són antològiques i fan evident el desconeixment de la pròpia comarca i la permanència de la mentalitat provincial. 

Per capgirar aquesta situació no n’hi ha prou amb la pedagogia (com feia en Mikimoto o com proposa el Col·lectiu Desvalls amb el “joc de les comarques”). És ben senzill: necessitem articular una divisió territorial pròpia, moderna i funcional i posar fi a l’actual entramat burocràtic (em refereixo, principalment, als consells comarcals i diputacions provincials), que s’ha demostrat que és inútil i està destinat a endollar els amics i parents dels partits polítics de torn. Ara bé, igual que succeí al 1936, la divisió territorial catalana només serà una realitat en el moment en què es produeixi una ruptura amb l’Estat espanyol.

El vaixell enfonsat

Avui mentre comprava maires he preguntat al peixater pel vessament de cru a la costa de Mataró i m’ha dit que el vaixell que es va enfonsar dissabte 3 d’octubre és, ni més ni menys, que un dels vaixells de la mateixa empresa encarregada de la “regeneració” de les platges de la comarca.

He intentat verificar -sense èxit- la informació repassant la premsa local (Tot, Capgròs, El Punt), però els mitjans de comunicació només fan referència a una embarcació propietat de l’empresa Saneamientos Marítimos que, segons afirmen, transportava material de construcció per a la dessalinitzadora de Blanes. En cap d’ells s’especifica que els vaixells d’aquesta empresa siguin els que han realitzat treballs de regeneració de platges, una activitat  absurda que cada any es repeteix, que està destruint la fauna marina del nostre litoral  i que el passat estiu ja va ser denunciada per part de les confraries de pescadors.
 

Per tant, tinc pendent de confirmar la informació. Ara bé, una cosa sí que la tinc molt clara:  tant els polítics de la nostra comarca com bona part de l’opinió pública fa temps que han girat l’esquena als ecosistemes marítims. Només els interessa la platja sorrenca per a ús recreatiu i turístic. El peix? Millor importar-lo de l’Índic (encara que això signifiqui espoliar els bancs de pesca de països com Somàlia…) -deuen pensar

Davant l’enfonsament del vaixell i el vessament de cru cal preguntar-se: Quin impacte tindrà pel medi ambient i la salut el vessament de gasoil? Quin control es fa davant dels episodis de taques i vessaments que periòdicament se succeixen a la nostra costa (aquest estiu sense anar més lluny recordo que es parlava de les misterioses “galetes”)? Qui avaluarà els danys i qui en pagarà el cost?

Aquest malaguanyat incident hauria de servir perquè els nostres polítics, començant pel Sr. Baron, alcalde de Mataró i diputat provincial de Medi Ambient, prestin més atenció a  la contaminació i la destrucció del nostre mar i, que entre altres coses, reconsiderin l’actual pràctica de la “regeneració eterna” de les platges del Maresme i, sobretot,  aparquin projectes antiecològics i especulatius com l’ampliació del port de Mataró.

El vaixell de la sorra

Fa dies i dies que un vaixell rovellat i fantasmagòric arrossega i carrega sorra del fons marí maresmenc per refer algunes platges que ja fa temps que van desaparèixer a causa de la urbanització agressiva i antiecològica de la nostra franja costanera.

Fa anys i anys que aquesta pràctica es repteix i, ara per ara, l’única veu discrepant prové dels pescadors d’Arenys de Mar, que aquesta setmana han bloquejat el vaixell de la sorra per a denunciar allò que és obvi, però que els polítics de la comarca callen i tracten de silenciar: s’estan carregant l’ecosistema marí.

Aquesta actuació, dirigida pel Ministeri de Medi Ambient espanyol, és ben vista per alguns veïns i veïnes de Cabrera de Mar, que d’ençà que es va construir el port de Mataró s’han quedat sense platja a bona part del seu litoral. Però, sigui com sigui, davant d’un fet negatiu ja consumat, penso que seria més assenyat evitar mals majors i, consegüentment, caldria refusar que la regeneració de les platges es faci a costa dels ecosistemes marins; i, paral·lelament, això també hauria de ser un argument definitiu per a dir no a la construcció o ampliació dels ports esportius ja existents, començant pel de Mataró.

La plenitud d’un matí de dilluns

Dilluns al matí, dalt del tren, he assaborit el poemari “Un pòsit de cafè al fons de cada tarda” de la Maria Antònia Grau. Ha estat la millor manera de començar una setmana que serà feixuga, carregada de trucades de telèfon, correus electrònics i visites. El llenguatge poètic va més enllà de la rutina, és suggestiu i evoca imatges, moments viscuts i fantasies. Els poemes m’han deixar un regust enyoradís i de plenitud. He recordat les hores dalt de l’escenari de la sala d’actes del Mediterrània i m’he vist a mi mateix dessota el campanar, resseguint les orenetes i flairant la mar i la serralada de Marina. Seqüències de temps i espais físics que cada cop són més cars de retrobar; uns perquè se’ns esmunyen i els altres perquè es malmeten o desapareixen engolits per l’asfalt i el ciment.

Comencem a escalfar motors: cap a una Vaga General europea!

Dimarts 7 d’octubre es farà una manifestació a Barcelona per rebutjar la Directiva europea de les 65 hores. Aquest fet ha motivat que diversos sindicats i col·lectius de Mataró i del Maresme hàgim decidit impulsar un espai de trobada, una plataforma per informar i mobilitzar la ciutadania contra l’allargament de les jornades de treball i contra la Directiva europea de “retorn”. Ambdues propostes són la concreció pràctica de l’Europa neoliberal i racista que ja vàrem rebutjar en el referèndum del Tractat de la Constitució europea (2005).

Els dèficits democràtics han estat inherents a tot el procés de construcció de la UE, però ara estem davant d’una ofensiva que amenaça de forma directa els drets socials adquirits després de moltes dècades de lluita. Si ara cedim, indubtablement, anirem cap enrere i això anirà en prejudici dels més febles, de les classes populars.

Per tot plegat, hem decidit crear la “Plataforma Unitària del Maresme contra les Directives europees de les 65 hores i de Retorn” amb la qual pretenem iniciar una dinàmica local i comarcal de treball unitari amb la vista posada al dia en què el Parlament europeu aprovarà o refusarà la Directiva europea de treball. Aquesta data no pot passar per alt a cap treballador / treballadora d’aquest país, per això, es planteja la possibilitat de convocar una Vaga General d’abast europeu. Sigui com sigui, des de Mataró i el Maresme sumarem el màxim d’esforços i complicitats per aconseguir que aquesta directiva no prosperi i també perquè es derogui directiva de “retorn”, recentment aprovada.

3a. Pujada a Burriac

Una cinquantena de persones hem acudit al tercer aplec independentista de Burriac, celebrat diumenge 7 de setembre i organitzat per l’esquerra independentista del Maresme (Maulets, CUP, SEPC i Casal Fèlix Cucurull).

Marta Cava ha llegit el manifest de Maulets per a la Diada Nacional de l’11 de setembre i tot seguit jo he fet un breu discurs en representació de la CUP amb el següent guió:

“Burriac és un mirador excepcional de la comarca del Maresme. Des de fa tres anys que pugem a Burriac, ens retrobem i prenem consciència de la importància del compromís i de l’arrelament de les persones.

Per tercer any consecutiu hem hissat la senyera estelada, l’estelada roja, a la torre del castell de Burriac. És el símbol de la llibertat del poble català i ha estat emprat per diverses generacions de catalans i de catalanes, des de fa 100 anys. És una bandera de combat contra totes les formes d’opressió, dominació i explotació.

Avui dia aquesta lluita continua igual de vigent, perquè:

・ Som una nació i tenim el dret de decidir.

・ L’autonomisme ens aboca a la crisi.

・ El territori, el benestar i la cohesió social estan en perill.

El nostre futur no passa pels governs i parlaments autonòmics. Necessitem la plena sobirania; sense estat propi no hi pot haver estat del benestar. Per això, el nostre futur passa per l’exercici del Dret d’Autodeterminació amb l’objectiu d’assolir una República Independent i Socialista dels Països Catalans.

Per tot plegat cal enfortir la nostra lluita dia rere dia i guanyar la complicitat del teixit associatiu dels nostres pobles, ciutats i barris.

Visca la Terra Lliure!”

Quin rebombori!

Actuació dels Picadits en solidaritat
amb en Franki al so del Virolai

Ens hem desplaçat tota la família cap a Premià de Mar i hem participat al Rebombori 2008, una mostra de cultura popular catalana al carrer. Hi hem anat perquè l’actuació que la colla bastonera Picadits de Vilassar de Mar va fer la setmana passada a la festa d’aniversari de l’Atzucac ens va agradar molt. Ha estat molt agradable passejar pels carrers de Premià de Mar amb el so de la Banda, amb els bastoners de Premià de Mar, els panderos de Vilafranca del Penedès, els esbarts, els Picadits (dels quals ja som fans incondicionals…), una pila nans i gegants i el cuc de Molins de Rei (espectacular!), etc.

Durant la cercavila he recordat quan temps enrere, ja fa una colla d’anys, vam fer una mani antiracista i vaig presenciar escenes d’odi i de violència brutals que tinc molt presents en la memòria. Però, per sort, també he recordat els moments positius compartits amb els alumnes que vaig tenir i als quals ensenyava català.

Premià de Mar és com un puny, tot està amuntegat i els contrastos es fan més evidents que a d’altres ciutats. Travessant un sol carrer pots passar d’un barri de blocs grisos amb majoria de població immigrada a un barri de casetes maques amb jardí i piscina; això és la clau de volta per a entendre la conflictivitat social que fa uns anys es va expressar en forma de racisme i que va servir per donar representació municipal a un grupuscle instigat per l’Anglada de Vic. D’altra banda, bona part del racisme de Premià de Mar sempre ha estat acompanyat per un espanyolisme agressiu que donaria molt per malparlar… només cal tenir present que aquí es va gestar el Foro Babel i que, actualment, els Ciutadans hi tenen un nucli actiu. Em sap greu dir-ho, però en aquest aspecte, per a mi, Premià de Mar sempre ha estat com un forat negre.

Precisament, per tot això que us acabo d’explicar, el Rebombori penso que és una bona iniciativa per plantar cara al desarrelament cultural i per a construir espais de referència compartits per tota la ciutadania de Premià de Mar.