Arxius | estelada RSS feed for this section

Per què les esquerres hem de dir no a la Constitució espanyola

2 des.

puny

La declaració de suport a l’alcaldessa de Berga, que va prosperar amb els vots de CUP, CiU, ERC, ICV-EUiA i VoleMataró, ha aixecat molta polseguera perquè compromet l’Ajuntament de Mataró en la defensa de la democràcia i dels càrrecs electes independentistes davant de la repressió política i judicial de l’Estat espanyol. En aquest sentit, el proper 16 de desembre esperem que el govern municipal compleixi els acords d’aquesta declaració i que l’estelada onegi al nostre ajuntament en solidaritat amb la presidenta del Parlament de Catalunya, citada a declarar pel TSJC per haver admès a tràmit la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent.

En canvi, no s’ha aconseguit que l’Ajuntament de Mataró deixi de celebrar el Dia de la Constitució espanyola i l’acte institucional que s’organitza al voltant del 6 de desembre, perquè PSC, PP, C’s, ICV-EUiA i VoleMataró van votar en contra de la proposta presentada per la CUP.

Aquest no és un debat simbòlic. Aquest és un debat sobre la democràcia i les sobiranies, sobre quin model de país volem construir. Tant si ets independentista com si no ho ets, aquí el que es planteja és la necessitat de plantar cara a la repressió política i d’aparcar la Constitució espanyola, per guanyar la democràcia i per començar a treballar plegats pel procés constituent i la celebració del referèndum.

La Constitució espanyola ens nega el dret democràtic d’Autodeterminació (exigit per més del 80% de la ciutadania de Catalunya); instaura la Monarquia imposada a dit pel Dictador; jerarquitza les llengües i manté l’hegemonia del castellà; imposa la tutela de l’exèrcit i representa l’acceptació d’un relat de la transició basat en l’amnèsia i la impunitat envers els botxins de les llibertats conquerides durant el període republicà.

El patrioterisme inflamat de PP i C’s és previsible. En canvi, resulta preocupant l’arrenglerament incondicional del PSC amb el bloc espanyolista i, sobretot, l’ambigüitat, les contradiccions i el silencis dels companys i companyes d’ICV-EUiA i VoleMataró.

Amb quina cara us hem de mirar quan celebreu el Dia de la Constitució espanyola i després ens veniu a parlar d’igualtat de drets i enarboreu la bandera republicana?

La Constitució espanyola és una presó de pobles. I això val per a tots. Cap poble pot ser lliure si n’esclavitza un altre. I, alhora, sabem que el Benestar insuficient que patim està estretament lligat a la democràcia incompleta implantada pels poders fàctics a través de la Constitució espanyola.

Tant el pes demogràfic com la correlació política de forces fan evident que Espanya és un estat irreformable i contrari als interessos de les classes populars catalanes.

Dins el marc jurídic i constitucional espanyol no hi ha futur. És ben senzill, o continuem sent súbdits del Regne d’Espanya o apostem per ser ciutadans d’una República sobirana.

Quan de temps haurem d’esperar? Quantes evidències més necessiteu?

Ja és hora de dir les coses pel seu nom!

L’Ajuntament de Mataró censura l’estelada

16 abr.
L’Ajuntament ha requisat al Casal de la Gent Gran del Parc els cartells i els tríptics (I i II) de la programació d’actes de la diada de Sant Jordi (actuació d’un grup cantaire infantil, cants corals i havaneres) i ha imposat la censura prèvia a les futures edicions de programes i cartells que pugui fer l’Associació del Casal de la Gent Gran del Parc de Mataró.

La requisa s’ha produït perquè la Junta directiva del Casal ha decidit fer aparèixer una bandera estelada i el mapa dels Països Catalans al tríptic on s’informa de la programació de la Diada. L’Ajuntament, en un acte de censura política sense precedents en democràcia, ha menystingut l’autonomia dels socis del Casal, ha enviat els seus agents al Parc a confiscar els programes i ha advertit la Junta que a partir d’ara haurà de presentar tots els escrits a censura prèvia.

Precisament aquest any, la Senyera Estelada, amb què s’identifica un poble en cerca de la seva llibertat, celebra el seu centenari i la Comissió que duu el seu nom vol retre un homenatge al seu creador. Des de la CUP felicitem la Junta del Casal de la Gent Gran del Parc i li fem costat, i denunciem l’actitud repressora del govern municipal.

Estels i banderes

27 des.

En qualsevol societat, la memòria històrica i els símbols són elements indefugibles, perquè permeten perpetuar, construir o refer uns valors democràtics, socials i nacionals compartits i reconeguts pel màxim nombre de persones que en formen part.
Per això, les banderes són quelcom més que simples draps de colors; si no com s’entén que fins i tot els llibertaris més convençuts facin ús de banderes en els seus actes públics? El nostre llenguatge és, al capdavall, simbòlic i per tant, brandar una bandera és una expressió simbòlica d’allò que pensem o anhelem.

Banderes n’hi ha de tots els colors, però per mi el color roig (el vermell encès) és l’expressió d’un símbol universal, compartit per la classe obrera de tots els països del món. Segurament, per això, quan els socorristes de la platja alcen la bandera roja sento un irrefrenable desig de banyar-me…

A l’Estat espanyol, orfe de referents democràtics, l’espanyolisme progressista ha hagut de recuperar i inventar una èpica republicana, que té la seva màxima expressió en les lleis de memòria històrica. Aquest fenomen, és paral·lel a la intensificació i el desacomplexament dels referents simbòlics (i ideològics) de l’espanyolisme franquista que, en contraposició, ha esperonat la “moda republicana”. Ara bé, tots els espanyols comparteixen la mateixa dèria per la unitat espanyola.

Tanmateix, reconec que la bandera republicana espanyola, la tricolor, no em produeix l’antipatia visceral de la roja y gualda. De fet, abans de ser independentista, em vaig fer un tip de guixar republicanes amb un estel roig, ignorant que aquest era el símbol del PCE(r). Si hagués seguit per aquest camí, suposo que el més lògic (sent català com sóc) hagués estat enarborar la republicana federal…

Sigui com sigui, penso que tot allò que envolta els símbols cal prendre-s’ho amb una mica d’atenció. Precisament, això és el que em van proposar els companys de FreeCatalonia que em van convidar a donar suport a la creació d’una comissió ciutadana per celebrar, durant el 2008, el centenari de l’estelada, una efemèride que també es vol fer coincidir amb els quaranta anys de l’estelada roja.

Es tracta d’una iniciativa positiva i integradora, perquè agermana tot l’independentisme català i posa una mica de llum en l’estretor dogmàtica que encara conserven alguns col·lectius. Per mi, l’estelada sempre serà roja, perquè simbolitza el combat pel Socialisme i la Independència dels Països Catalans (que són la nostra nació completa). Tinc ben present l’origen històric d’aquest símbol de lluita, i malgrat la instrumentalització partidista i la seva banalització, cal tenir en compte, com ja advertia Fèlix Cucurull, que l’estel damunt de la nostra senyera ens posa a recer d’aquells que malmeten el nom de la nostra nació.

No diré avui el teu nom,
terra que m’has vist néixer.
Me’l guardo molt endins
en espera del dia
que ressoni ben net
de planys i de renúncies.
Me’l guardo ben endins,
perquè la seva força
no esdevingui
un cop més
un miralleig estèril.

No diré avui el teu nom,
que ja l’han usat massa
tots els aduladors…
i aquells fills teus
que esperen fer-se’n
un escambell,
i els qui viuen immersos
en l’embadaliment
que els farà infants per sempre.

No diré avui el teu nom
perquè no és amb paraules
com cridarem l’estel
damunt de la bandera.