Arxius | especulació RSS feed for this section

PUMSA, un cúmul de despropòsits

5 juny

PUMSA hauria de ser una eina pública per intervenir en el mercat immobiliari, per afavorir el reequilibri, la cohesió social, l’accés al dret a l’habitatge i el dret a la ciutat en un sentit ampli.

Arrosseguem un llarg historial de despropòsits de l’època en què governava el PSC i dels tripartits, en què PUMSA va ser un agent més de la bombolla especulativa. Ara que patim les conseqüències d’aquell model de gestió nefasta, resulta fàcil criticar PUMSA. Fa 10 anys la gent de la CUP estàvem sols  dient que això no anava ni amb rodes, però, aleshores tothom preferia mirar cap a un altra banda.

Repassem una mica:

  • Pilotasso de Can Fàbregas i de Caralt, els familiars d’un exregidor d’urbanisme i màxim responsable de PUMSA, es van forrar amb la compra-venda dels solars on van imposar que havia d’instal·lar-se en Corte Inglés, petant-se la normativa de patrimoni arquitectònic i el més elemental sentit comú.
  • Desviació en la construcció de l’edifici del Rengle, 8 M€ de sobrecostos, atribuïbles en gran part a l’enginyeria financera amb la que es van sufragar les obres; comercialització erràtica i deficient que ha acabat servint per tenir un Mercadona i poca cosa més. Pagar i repagar, i un deute astronòmic que ha hipotectat els pressupostos municipals dels últims 5 anys en detriment de l’atenció a necessitats socials més urgents.
  • Política erràtica en la construcció d’aparcaments de GINTRA, que estan totalment infrautilitzats, però que ens van costar una pasta.
  • El gerent intocable, responsable del desgavell de PUMSA, que guanyava un pasta llarga, que va enxufar el seu fill en la borsa d’habitatges de lloguer i va destapar el descontrol en la seva gestió.
  • La manca de criteris clars, objectivables i verificables en les concessions de lloguer dels locals propietat de PUMSA (locals de carrer de la Boixa a la Llàntia, de Can Xammar, de la Nau Minguell, etc.), que alimenten una estructura clientelar.

La recent polèmica entorn d’unes factures de la liquidació de la urbanització del sector de Can Quirze, han situat PUMSA altre cop en l’ull de l’huracà.

Ara bé, en aquest cas convé tenir en compte que la intervenció inicial de Can Quirze respon a un model de creixement depredador, especulador i elitista, defensat pel PSC, i que en aquest cas a més es va carregar un espai agrícola preexistent.

Arcadi Vilert, membre del PSC, que va ser regidor d’Urbanisme i president de PUMSA, resulta que és veí de can Quirze (quina casualitat més casual, oi?). En aquest cas penso que és lògic sospitar que fos precisament ell qui va fer que PUMSA no fes els deures, potser per no espantar als veïns amb els costos d’urbanització, potser per alimentar el clientelisme, potser…. ves a saber què hi ha darrere d’aquesta urbanització!

La baralla entre CIU i PSC posa de manifest allò que sempre hem dit sobre el govern de David Bote: és un govern de capelletes, nascut per repartir-se el pastís i no pas per a servir l’interès ciutadà.

Finalment, i malgrat el temps transcorregut, penso que aquests costos no els ha d’acabar pagant l’Ajuntament. Facilitats totes les que calgui, exempció de cap de les maneres!

 

La lluita pel dret a l’habitatge a Mataró

8 gen.

Una dècadadesastrosa.

Segons elCens de població i habitatges de l’INE, el 2001 a la ciutat de Mataró hi haviaun total de 7.571 habitatges vacants, és a dir, el 16% dels habitatges estavenbuits. Tot i això, durant els anys subsegüents, els bancs concediren hipotequesa raig i les promotores imposaren un model de ciutat basat en el creixementresidencial i l’especulació immobiliària. Mentre el boom del totxo alimentavales arques municipals els governs del PSC (amb la col·laboració d’ICV i ERC),en comptes d’impulsar una economia productiva i polítiques socials en matèriad’habitatge, es van pujar al carro dels especuladors. Junt amb el creixementurbanístic (territorialment depredador), s’afavorí l’habitatge en règim depropietat alhora que s’oblidaren les polítiques públiques de lloguer social id’intervenció en el parc d’habitatges desocupats.
El sorgimentde la CUP de Mataró, el 2003, fou, en gran mesura, una de les primeresrespostes polítiques al desgavell urbanístic i al model de ciutat defensat pelPSC. No obstant això, el balanç històric dels últims deu anys és desolador i haconfirmat les crítiques d’aquells qui ja avisàvem que els totxos no es mengen ique això no era Marbella.
Avuil’empresa pública PUMSA arrossega un deute de més 150 milions d’euros, que sónuna autèntica llosa per a les finances locals, i a més a més està afectada perun ERO que ja veurem com acaba. D’altra banda, davant d’un teixit productiudesmanegat ens trobem amb unes xifres d’atur del 21% (més del 40% en barris comRocafonda), que estan abocant a moltes famílies a situacions d’extremaprecarietat. Les execucions hipotecàries i desnonaments per impagament demoltes d’aquestes famílies són, ara mateix, la cara més amarga d’un model deciutat antisocial i clarament perjudicial pels interessos de les classespopulars.
Habitatge:cal donar resposta i trobar solucions.
Els poderspúblics, en aquest cas l’Ajuntament de Mataró, i les entitats financeres sóncorresponsables de la situació en què es troba la ciutat. Tenint en compte quebona part del mal prové de les polítiques neoliberals aplicades en l’urbanismei l’habitatge, ara no és admissible que es rentin les mans i que ens diguin quecadascú s’ha d’espavilar pel seu compte; calen mecanismes urgents perintervenir damunt dels habitatges i cercar solucions que garanteixin la sevafunció social.
En primerlloc haurem de donar suport a les mobilitzacions solidàries contra elsdesnonaments, coordinades a través de la FAVM i de la Plataforma d’Afectats perla Hipoteca de Mataró (creada recentment).
Paral·lelamentcaldrà garantir una actuació transversal per part de l’administració,coordinada a través dels serveis municipals de Benestar Social, per assessorari atendre les necessitats de les famílies afectades per processos d’execucióhipotecària.
Però per anarmés enllà dels bons propòsits és necessari desenvolupar ja els acords de la resolució per la prevenció dels desnonaments i pel dret a l’habitatge, aprovadaper unanimitat en el Ple Municipal de l’1/12/11.
També caldràtornar a reclamar la necessitat d’establir un cens d’habitatges desocupats(segurament molt més elevat que el de 2001) i la voluntat política d’intervenirper penalitzar fiscalment els seus propietaris.
I, finalment,haurem de començar a assajar noves polítiques públiques com l’habitatge cooperatiu(sistema Andel) i plantejar, per la via dels fets consumats, la reconversió del’estoc d’habitatges que tenen les entitats financeres per tal que siguinocupats per les famílies que ho necessiten, seguint l’exemple de ciutats com Terrassa.

[Publicat el 09/01/12 a Llibertat.cat]

Aturem els desnonaments!

31 gen.
Durant els anys del boom immobiliari el Govern municipal, mancat d’un finançament just, es va pujar al carro de l’especulació i va propiciar un creixement especulatiu que, massa sovint, no va tenir en compte criteris de mobilitat sostenible ni tan sols la cobertura dels serveis i els equipaments bàsics per a la ciutadania. Fent memòria ens ve al cap el Mataró de 150.000 habitants (!) amb què no fa ni quatre anys somiaven els gestors del tripartit local… per sort, això ja és història i els seus plans s’han vist truncats.
Però, aquell creixement, fet a qualsevol preu, va deixar desemparades moltes persones (joves, dones, famílies, gent gran, nouvinguts, etc.), que amb els seus salaris no podien pagar els preus astronòmics dels pisos de propietat i que tampoc podien optar pel lloguer perquè aquesta modalitat era (i continua sent) residual i fins i tot més cara. Per tant, qui més qui més qui menys es va haver d’espavilar pel seu compte i hipotecar-se fins a les celles per tenir dret a un sostre. Els preus i les taxacions inflades van generar uns deutes exagerats, que els bancs i les caixes, amb la benevolència dels polítics, van incentivar.
Ara, amb la crisi, quan moltes persones es veuen abocades a l’atur o a treballs precaris, el tracte exquisit de la banca s’ha mudat en una exigència d’escanyapobres que esclavitza els deutors, que viuen pendents de les fluctuacions de l’euribor. En el millor dels casos, quan ja no es pot fer front al deute, l’alternativa passa per encadenar nous deutes que permetin pagar els interessos del primer. Però l’abast de la crisi és tan devastador, que molt sovint l’única sortida acaba sent abandonar el pis, el desnonament forçós després d’una sentència d’execució hipotecària.
Un dels agreujants de la situació actual està en el fet la legislació hipotecària espanyola, a diferència d’altres països, no permet el supòsit de “pagament en dació” dels béns immobles objecte de l’hipoteca, la qual cosa fa que les persones arrosseguin un deute tot i haver donat les claus del pis. Malgrat tot, l’abús és tan flagrant que en alguns casos, com un recent aute de l’Audiència Provincial de Navarra, que esperem que creï jurisprudència, s’ha arribat a acceptar una dació en pagament per saldar el deute contret per una taxació inicial de l’immoble gens realista i producte directe de les pràctiques especulatives del darrer decenni.
Les execucions hipotecàries (14.007 casos a tot Catalunya durant els primers 10 mesos de 2010) posen de manifest que l’accés l’habitatge ha estat i continua sent un dels principals problemes del nostre país i de la nostra ciutat.
Per molta propaganda que en facin, és obvi que a Mataró, ni PUMSA ni Prohabitatge han fet bé els seus deures. La situació és tan greu que calen respostes des de l’àmbit local que s’interposin davant les exigències de la banca i que defensin el dret efectiu de la ciutadania a l’habitatge.
És immoral que els polítics “rescatin” les entitats financeres, principals responsables de la crisi que patim, i en canvi que deixin penjada a la ciutadania. En aquest sentit, no n’hi ha prou amb passar la pilota a una altra institució (tal i com fan ICV-EUiA i Esquerra quan proposen reformar la llei hipotecària); per això, des de la CUP entenem que a Mataró també cal aplicar mesures encarades a què l’Ajuntament tingui un control i un coneixement de primera mà de tots els casos d’execucions hipotecàries de la nostra ciutat i que exerceixi un rol de mediador davant les entitats bancàries per evitar els desnonaments i garantir un dret tan bàsic com és l’habitatge.

(referent generacional de la lluita contra l’especulació)

No als laterals de la C-32: els diners públics pel transport públic

18 set.

Els partits de Mataró, excepte la CUP i ICV, han donat llum verda als laterals de l’autopista C-32. El traçat d’aquest nou vial per la nostra ciutat s’ha batejat com a “rondes de Mataró”. Aquesta nova infraestructura es fa d’esquenes a la ciutadania, sense cap procés participatiu que l’avali i afecta directament als barris de Cerdanyola i del Camí de la Serra: més contaminació, més soroll, més cotxes, més asfalt i l’enderroc de l’equipament de Can Solaret.
L’scalextric que s’ha projectat no resoldrà els problemes de la mobilitat a la ciutat  i a la comarca. Aquesta obra només servirà per malbaratar diner públic, engreixar el beneficis de les grans constructores i mantenir intactes els privilegis d’ACESA (Abertis), concessionària del peatge de la C-32.
La CUP ens oposem a la construcció dels laterals de l’autopista i així ho vam deixar palès al ple municipal de setembre, clarificant la posició ambivalent d’ICV i defensant fil per randa els plantejaments de la coordinadora d’entitats “Preservem el Maresme”. El model de creixement especulatiu i depredador dels darrers decennis està exhaurit; per això, reclamem que el Maresme deixi de pagar el peatge a ACESA (Abertis), que es destinin els diners públics a millorar i potenciar el transport públic i que no es trinxi el poc territori que ens queda a la comarca.
Dissabte 18 de setembre unes setanta persones ens vam concentrar a Mataró, justament per demostrar que aquests criteris són compartits per moltes persones i col·lectius de la comarca i que no estem disposats a callar i acceptar passivament els dictats del Capital. 

Fem soroll i estirem del fil

14 nov.

Dissabte 14 de novembre, una trentena de persones, convocades per la Plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt, hem reprès la mobilització al carrer amb una sorollosa cassolada al voltant de l’illa de Can Fàbregas i de Caralt, indret on els paletes estan enllestint a corre-cuita el desmuntatge de la nau. El govern de Mataró (PSC, Esquerra, ICV-EUiA) té pressa i aplica una política de fets consumats, que està tenint un alt cost econòmic per a l’erari públic. La promesa de El Corte Inglés, però, no els eximirà de les irregularitats comeses, moltes de les quals estan en mans dels jutjats i pendents d’una deliberació.
Però el més calent és a l’aigüera, ja que arran de l’operació Pretòria contra la corrupció urbanística, ens hem trobat amb sorpreses com la implicació de Construcciones Riera, que és la propietària de Residencial Aurum, l’empresa que va comprar la nau catalogada de Can Fàbregas a Naves Biada (propietat dels oncles de Ramon Bassas, regidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Mataró) per 16 milions € per vendre-la després a PUMSA i al Corte Inglés,  que apareix esmentada a l’auto del jutge Garzon juntament amb Proinosa, Excover, Luís Garcia Saez i Antoni Jiménez.
Per tant, caldrà seguir fent soroll i estirar del fil, perquè és obvi que en tot aquest afer no hi ha un pam de net.

Obrim espais: Casal Popular les Vinyes

29 jul.


Dilluns 27 de juliol, mentre Mataró celebrava la seva festa major, l’assemblea de Maulets del Maresme va okupar una casa de cós del carrer Argentona núm. 42. L’okupació és reivindicativa i ha batejat l’edifici amb el nom de Casal Popular les Vinyes.

L’endemà, baixant de la xeringada del parc, la vam visitar per donar suport als joves. La casa és xulíssima: té una eixida amb pati, cuina amb fogons de llenya i dos pisos. Quan la veus el primer que penses és en la barra del seu propietari que l’ha abandonat durant més de vint anys. Penso que aquesta okupació pot servir per donar un ús social a un espai que fins ara estava mort de fàstic i, sobretot, pot ser una bona oportunitat per denunciar una situació que afecta a moltes cases de cós del Centre i l’Eixample mataroní.

Calçots contra l’especulació

15 març



La calçotada popular contra l’especulació d’enguany, organitzada per la gent de la CUP de Mataró, ha estat tot un èxit. El sol espaterrant i el canvi d’emplaçament han fet que la jornada d’avui hagi congregat més gent que mai. L’acte l’organitzem anualment des del 2004 per denunciar el model de ciutat imposat pel govern municipal.

Manifest calçotada contra l’especulació 2009 (CUP de Mataró)

La conjuntura actual de Mataró es pot resumir en poques paraules: desocupació i precaritetat laboral, deslocalització i tancament d’empreses (sector productiu), dèficit d’equipaments i serveis públics (escoles, centres de salut, zones verdes, biblioteques, equipaments cívics i esportius…), mobilitat caòtica, destrucció dels espais naturals i agrícoles periurbans.

Això no ve d’ara, fa 30 anys que els successius governs municipals del PSC (amb o sense el suport d’ICV i ERC) han defensat un model de ciutat basada en el creixement sense límits, en l’especulació com a únic motor econòmic. L’actual crisi econòmica posa en evidència que s’ha construït i s’ha crescut més enllà de les pròpies necessitats; que no s’ha preservat el patrimoni arquitectònic i natural de la ciutat; que no s’ha planificat l’urbanisme i la ciutat pensant en les persones.

Per això, es fa necessari continuar denunciant públicament el creixement urbanístic desordenat, que obvia la participació ciutadana, i que s’agenolla davant dels interessos privats. Ara i aquí:

– No al trasllat / destrucció de Can Fàbregas i de Caralt.

– No a la massificació dels barris. Figuera Major, Cerdanyola, Rocafonda, no necessiten més pisos,necessiten equipaments i zones verdes!

– No a la degradació de les Cinc Sènies: cal desenvolupar els usos agraris, cal tancar l’aparcament de camions il·legal i rebutjar la proposta de traçat del tren pel mig del sòl agrari.

NO A L’ESPECULACIÓ!