La Vanguardia anuncia un canvi del decorat
6 abr.Els mitjans de comunicació públics de Mataró
21 gen.La publicació de les enquestes d’audiència dels mitjans de comunicació del Maresme ha posat de relleu l’escassa implantació de Maresme Digital TV i de Mataró Ràdio. El digital E-Noticies també se’n va fer ressò amb un titular clamorós: “Mataró gasta un milió d’euros en uns mitjans que ningú segueix“.
La gent del PP, avesats a tenir la COPE com a mitjà de referència i a fer servir un discurs ultraliberal per desfer-se de les visions discrepants, s’han afanyat a demanar el tancament dels mitjans de comunicació públics de Mataró (Maresme Digital TV, Més Mataró i Mataró Ràdio).
Justament, aquesta polèmica sorgeix en el moment en què la CUP ha destapat les irregularitats produïdes a Mataró Ràdio arran de l’acomiadament improcedent d’un treballador. Ara bé, lluny de tirar merda, convé posar les coses al seu lloc i garantir que la qualitat, la transparència (econòmica i informativa), la pluralitat i la democràcia no siguin paraules buides de contingut.
La recent creació dels mitjans de comunicació públics de Mataró (i del Maresme), sobretot, arran de la implantació de la TDT, ha posat en evidència el “vassallatge” envers els interessos polítics dels governs municipals. Això no hauria de ser així i entenc que el nostre deure és lluitar per aconseguir que els mitjans públics siguin eines a l’abast de tothom i que entenguin la ciutadania com a un subjecte actiu i no pas com a un simple receptor de missatges o propaganda institucional.
Tancar-los només pot afavorir als de sempre, al “latifundi mediàtic” controlat per interessos privats. Esbrineu qui finança el Capgròs o el Tot Mataró i sabreu de quin pal van. En aquest punt resulta profitós recordar la cita d’en Malcolm X: “Si no aneu amb compte amb els mitjans, us faran estimar els opressors i odiar els oprimits”.
El web municipal, que tot just l’acaben de reformar, està bé. Aporta alguns elements intereactius i “nous” com els blogs, però penso que és poc ambiciós si tenim en compte l’àmplia difusió de les xarxes socials. D’altra banda, hi ha qüestions associades (l’alfabetització digital, les xarxes sense fils, el programari lliure, etc.) que per mi són tant o més importants que el simple fet de penjar la informació municipal en un web.
Mataró Ràdio va crear-se fruit d’una demanda social. La baixa audiència d’aquest mitjà no és cap secret, però no hi ha dubte que compleix una funció informativa important i que contribueix a vertebrar la ciutat. Per tant, cal millorar el servei i la qualitat de la programació tot mantenint la pluralitat que l’ha caracteritzat des de la seva fundació. Penso que seria molt interessant desenvolupar un projecte mixt de web-ràdio, perquè donaria molt de joc en l’aspecte interactiu i de la participació.
En canvi, Maresme Digital TV és un veritable gegant amb peus de fang. Per què es va crear aquest canal si ja hi havia Televisió de Mataró? Aquí és on realment es visualitza el control polític dels mitjans. De fet, els informatius de Maresme Digital TV són un autèntic pamflet de l’alcalde; vaja, la veu del seu amo. Personalment, penso que aquesta duplicitat s’ha d’acabar i aquí sí que dono part de la raó als peperos.
Finalment, el butlletí municipal “Més Mataró” forma part del mateix engranatge comunicacional de l’Ajuntament de Mataró. Penso que és una bona eina i que té més incidència del que la gent es pensa, però la seva distribució és pèssima (em pregunto per què no s’implusa més l’edició digital? o per què no s’aprofiten els recursos de què disposa Cultura, que periòdicament envia l’agenda cultural a tothom qui ho demana?). Però ara per ara, en no ens enganyem, el “Més Mataró” no deixa de ser un pamflet de l’alcalde i en cap cas és l’aposta de mitjà de comunicació popular que voldríem i necessitem per a la nostra ciutat, perquè la participació / opinió ciutadana queda únicament reduïda a una pàgina pels grups polítics municipals.
Especulacions sobre la CUP
25 junyDes de fa un any, gràcies a l’èxit relatiu obtingut a les eleccions municipals, la CUP i amb ella el conjunt de col·lectius de l’esquerra independentista, hem irromput en el circ mediàtic. En aquest nou escenari, l’Assemblea Nacional de la CUP és notícia i objecte d’especulacions i opinions de tota mena.
Precisament, el periòdic L’Accent (núm. 133) fa un balanç de l’experiència municipalista d’aquest darrer any i, des de l’afinitat amb el projecte, recull les aportacions de Molins de Rei, Mataró i Berga. Des d’un altre plantejament informatiu, el diari Avui també se n’ha fet ressò amb una enquesta (La CUP tindria opcions d’entrar al parlament?) i un extens article signat per Xavier Tedó, on reprodueix un batibull de faccions internes, que recorden les disputes del recent congrés d’Esquerra o el nefast desenllaç de l’última assemblea de la PDD. En aquest sentit, penso que Tedó no acaba d’ajustar-se ben bé a la realitat, perquè la CUP ha crescut molt i, per sort, des de fa 2 anys s’ha anat recollint els fruits de la tasca local i nacional duta a terme. Per tant, etiquetar les opinions de la militància de la CUP en funció del que pensen (o diuen que pensen) els i les membres d’Endavant-Cajei-Maulets-MDT és, senzillament, absurd o maliciós.
Els interrogants que genera el debat intern de la CUP també fan bullir d’incontinència verbal els fòrums del Racó Català i també són referenciats al setmanari La Directa (núm 98 – 18 de juny) en un article d’opinió de Ricard Vilaregut, que demana que algú expliqui cap a anem la gent de la CUP.
Tot i que hom té tot el dret a especular, sí que hi ha una cosa certa, a l’Assemblea Nacional del proper diumenge es farà evident el creixement i la pluralitat interna i, tal i com recull una de les propostes a debat, es proposarà iniciar un debat sobre el futur estratègic de la CUP.
Les eleccions a la Comunitat Autònoma de Catalunya del 2010 no estan en l’orde del dia del debat i, en qualsevol cas, la necessitat o no de concórrer-hi no vindrà determinada pel fet que Esquerra faci llufa o pel caprici d’un periodista, sinó perquè la militància de la CUP i el conjunt de l’esquerra independentista i dels col·lectius socials que li donen vida ho sentim com a una necessitat. És a dir, lluny d’especulacions simplistes, el full de ruta de la CUP no serà un “dit i fet” i diumenge que ve no s’aprovarà cap salt forçat al “Parlament” sinó l’inici d’un debat.
Va ser la TV3
12 juny
Albert Rivera va dir la seva, però la part al·ludida no va ser interpel·lada. Com a militant de la CUP, vaig inquirir els periodistes per tal que contrastessin la informació. Però, no van voler atendre’ns perquè estaven massa enfeinats anant darrere dels Ciutadans. Trist, però ben cert!
En aquestes circumstàncies, els titulars ja eren previsibles i la notícia que finalment va difondre TV3 va ser: Rivera (C’s) denuncia que la CUP no condemni els atemptats d’ETA i posi en dubte la justícia pel cas Franki. El més curiós del cas és que aquesta notícia, partidista i tendenciosa (consultable al web del 3cat24.cat), estava signada per l’Agència Catalana de Notícies (ACN), amb la qual cosa hom pot pensar que o bé els periodistes enviats per la TV3 són mandrosos o bé van actuar amb mala fe, aprofitant la feina d’altri i manipulant-la al seu antull.
Vàrem adreçar queixes a TV3 pel tractament informatiu donat al Ple Municipal de Mataró i, concretament, per no donar veu a la CUP, una formació que a diferència de Ciutadans sí que té representació en aquest consistori. A nivell de blogs, tant en Joan Jubany com jo vàrem explicar els fets i difondre les nostres queixes. Poc després, els portals Llibertat.cat i RacóCatalà van informar del greuge sofert per la CUP de Mataró i això va motivar que en alguns blogs i fòrums se’n parlés més.
En el meu blog vaig situar l’ACN al mateix nivell que els periodistes de TV3, però després d’un comentari i d’haver rebut altres aclariments fiables, sembla ser que l’ACN sí que hauria contrastat la informació incloent les paraules d’en Xavier Safont-Tria en la seva intervenció al Ple. Tot i això, no tot són flors i violes, perquè el titular amb què es va vendre la informació (audiovisual ofertat el 05.06.2008 a les 21.32 h) era el mateix que després va reproduir TV3…
La CUP de Mataró no va fer cap nota sobre aquest assumpte i tot el que havíem de dir ja ho vam fer per boca del nostre regidor en la roda de premsa de valoració del Ple feta el passat dimarts 10 de juny. Simplement, vam limitar-nos a denunciar el trist paper de TV3, que ha deixat pel terra la deontologia periodística i ha tornat a evidenciar la deriva espanyolista que fa temps que amoïna a la gent més sensible dels Països Catalans.
Notícies relacionades:
-Saül Gordillo: “Rectificar és de savis“
-Toni Cucarella: “Rectificar, si és de justícia, és d’obligació“
Cal que el PSC de Mataró recapaciti
6 junyDijous passat, al ple de Mataró, vaig viure i veure en directe com treballen i per a qui treballen alguns periodistes d’aquest país. Això ve a tomb de la visita llampec que va fer el diputat Albert Ribera al Ple Municipal de Mataró, en qualitat de públic a la Sala de Plens i acompanyat dels seus seguidors, mossos d’esquadra i un batalló de periodistes per desqualificar la CUP perquè no condemna la violència d’ETA com a ells (i a la resta de partits espanyolistes) els agrada.
La instrumentalització que els ultres han fet del nostre Ajuntament hauria de fer reflexionar al PSC, que és el partit que més ha insistit, per activa i per passiva en la utilització dels morts del País Basc per desprestigiar a la CUP de Mataró. Em temo que si segueixen per aquest camí, lluny de cercar solucions polítiques estaran reproduint de forma artificial un conflicte que no té res a veure amb la realitat catalana i de Mataró. A qui interessa perpetuar aquest espectacle? Volem que Mataró es converteixi en una plataforma mediàtica al servei del feixisme espanyol? Com a membre de la CUP de Mataró, no puc fer altra cosa que exigir més autocrítica als dirigents locals del PSC de Mataró, perquè per part nostra i, des del primer dia, sempre hem refusat la violència i hem fet una aposta clara pel diàleg i la pau.
Inevitablement, també em correspon parlar-vos de la penosa cobertura informativa del Ple de Mataró donada per la premsa d’àmbit general i, concretament, per TV3 i l’Agència Catalana de Notícies, que es van limitar a recollir la versió del Sr. Ribera i a reproduir la nota de premsa del seu partit (en la qual menteixen deliberadament). En tot moment es va obviar una de les parts al·ludides (la CUP) i tampoc es va preguntar l’opinió ni a l’Alcalde ni a la resta de partits amb representació. Res de res. Simplement ens vam trobar amb un desplegament de periodistes amb un guió preestablert, que no es corresponia amb la realitat del que s’estava parlant al Ple. Els periodistes van donar veu a un partit sense representació al consistori i, en canvi, la van negar a un altre que sí que en té (la CUP) i quan un servidor va demanar-los que “si us plau, contrastessin la informació i donessin dret de rèplica” la seva resposta va ser negativa.
Racó Català: “TV3 nega la paraula a la CUP de Mataró…“
El Punt: “L’atemptat d’ETA i en Franki“
Mallorca: "La nostra llengua al carrer"
18 maig
(foto: Vilaweb)
L’estratègia comunicativa
16 maigA la nostra ciutat – com a totes les poblacions – la informació és un camp de batalla que cal conquerir dia a dia. Certament, el govern municipal desplega la ideologia dominant a través dels mitjans de comunicació, aprofitant els recursos públics (cartelleres, màilings, web municipal, butlletí municipal Més Mataró, Mataró Ràdio, Maresme Digital TV), semipúblics (Televisió de Mataró) i els privats (setmanaris gratuïts i webs locals – Tot Mataró, Capgròs, Tribuna Maresme-, diari El Punt i Canal Català-Maresme).
El nostres governants sempre plantegen les seves actuacions amb el suport previ dels poders fàctics de la ciutat, però la seva materialització situa en un lloc preeminent la transcendència mediàtica que en puguin obtenir. El control de l’opinió pública és la pedra angular de tota la seva actuació política. Així doncs, tot sovint succeeix que l’oposició, el moviment veïnal o els consells de participació tenim coneixement d’una decisió urbanística (cas de Can Fàbregas) o d’índole cultural (cas del museu Bassat) a través de la premsa. D’aquesta manera, els mèdia locals suplanten la participació i els canals de debat polític democràtic i acostumen a convertir-se en mers reproductors de les notes de premsa del gabinet municipal, amb la qual cosa –deixant de banda algunes expressions periodístiques individuals d’honestedat i compromís cívic- en conjunt actuen com a punta de llança de la política del govern municipal, donant per bones i consumades les seves propostes i actuacions.
La política de comunicació de la CUP, com a alternativa social i política municipal, sempre ha considerat que amb els propis mitjans no n’hi ha prou. És important mantenir l’agitació i la comunicació militant (cartells, pancartes, revistes i circulars internes, web, diaris alternatius, etc.) però, justament, per emplaçar el màxim de conciutadans, i per no ser anul·lats (o simplement per defensar-nos de la criminalització) sempre hem tingut clar que és imprescindible intervenir en els mitjans de comunicació del sistema. Hagués estat un suïcidi polític haver renunciat a tenir presència regular als mèdia locals. De fet, bona part de l’èxit de la CUP de Mataró ha estat la capacitat de fixar un discurs polític amb idees bàsiques i entenedores (que parteixen d’una anàlisi crítica de la realitat) i, també, la constància i l’explotació intensiva de l’acció comunicativa (mitjançant notes de premsa, comunicats, publicació de blogs, vídeos i imatges, coneixement dels periodistes i del funcionament dels mitjans).
No en va, l’èxit obtingut va permetre que el discurs de la CUP obrís fissures en el paradigmes de la ideologia dominant en afers com la destrucció del patrimoni –arquitectònic i natural- i el creixement urbanístic il·limitat desproveït de serveis bàsics.
Si per puresa ideològica haguéssim renunciat als minsos espais informatius dels mèdia locals, difícilment hauríem obtingut un regidor. Precisament, aquesta petita victòria també ha accentuat el reforçament i l’agressivitat (incloent casos de censura deliberada) de la política comunicativa del govern municipal, ara que legalment es veu obligat a cedir molts espais i molta informació que abans ens denegaven. Aquesta tendència se suma, a més a més, a la reestructuració del panorama del mitjans, sobretot amb la desaparició de la televisió analògica i arran de la creixent influència de les xarxes de comunicació social com ara els blogs, fotologs, d’intercanvi, etc.
Per tant, d’ara endavant, és previsible que els mitjans de comunicació locals redueixin de forma dràstica la permeabilitat amb la qual colaven informacions “políticament incorrectes”, la qual cosa també obliga a la CUP (i a la resta d’entitats crítiques i col·lectius socials dissidents) a reforçar la credibilitat i la solidesa dels nostres discursos (aquí rau la importància de la teoria) i a replantejar-nos l’estratègia “guerrillera” de comunicació si és que no volem veure’ns reduïts al gueto de la gent ja convençuda.