Arxius | civisme RSS feed for this section

Juli, ja pots fer les maletes

17 des.
Per fer brometa, a la feina em van regalar un calendari del torero El Juli. Resulta que la companyia d’assegurances que els va editar va pensar amb mentalitat espanyola, però com que Catalunya is diferent l’estoc de les sucursals catalanes va quedar apilat en un racó.
Bé, és cert que hi ha reductes de la tauromàquia, però… a mi aquesta gent em recorden les horribles retransmissions de corridas que t’havies de menjar quan només hi havia dos canals de televisió. Qui sosté doncs la permanència d’aquest tipus d’esdeveniments a casa nostra? En primer de lloc un públic ancorat en el passat (que repeteix el mantra “en tiempos de Franco bla bla bla”…), en segon lloc els pijos anticatalans (Boadellas i tutti quanti) i en tercer lloc, de forma destacada, la majoria dels turistes que ens visiten que, malauradament,  es pensen que som un país de platja, sangria, flamenco i toreros.
Els toreros i les corridas són expressions d’una cultura sanguinària i aliena a Catalunya. En aquest sentit, és bo recordar el que preveia  l’article 52 de la Constitució Provisional de la República Catalana, redactada el 1928:
Article 52. A Catalunya queden prohibides les
curses de braus, les exhibicions de boxa i tot
esport que tendeixi a embrutir el poble. Les places
de braus i els rings de lluites de boxa seran
enderrocats en el terme de dos anys, una volta
assolida la independència.
Desitjo, de tot cor, que no calgui esperar a la independència i que els diputats i les diputades del Parlament autonòmic facin un pas valent i divendres 18 de desembre recollint el sentiment majoritari de la població catalana expressat en la ILP per a l’abolició de la tauromàquia.

El PSC crispa la convivència i la cohesió social al barri de Cerdanyola

28 abr.
Dijous 24 d’abril es va dur a terme una batuda policial al parc de la plaça Onze de Setembre del barri de Cerdanyola de Mataró. Els nanos que anaven caçant com a sospitosos van ser confinats al recinte del Casal de Joves de Cerdanyola, vulnerant drets i provocant situacions de tensió innecessàries. Resulta que es va trobar alguna xina pel terra i en una paperera i això va servir d’excusa perquè l’endemà mateix l’Alcalde accidental de Mataró, el Sr. Ramon Bassas, ordenés la clausura del local del Casal de Joves de Cerdanyola.


Aquesta actuació era previsible, perquè el PP i el PSC fa temps que donen peixet als veïns racistes que es manifesten contra la tasca dels monitors i, sobretot, contra la presència dels adolescents que habitualment usen aquest Casal.

La droga ha estat l’excusa per propiciar una actuació policial i política expeditiva, que perjudicarà un servei social que no només ha estat clausurat sinó que serà etiquetat i estigmatitzat com a indesitjable; a partir d’ara el mal ja està fet, per què -siguem sincers- quina família deixarà que els seus fills vagin a un Casal que els titulars de la premsa, els polítics i la policia han presentat com a un antre de perdició?

Tot plegat és impresentable i demostra el cinisme amb què s’aplica l’ordenança de civisme de Mataró. Amb el recompte de sucessos d’aquests dies queda provat que la ideologia del civisme defensada pel PSC (i tots els seus corifeus) és una simple argúcia legal al servei de les classes benestants destinada a mantenir a ratlla la xusma (llegiu: moros, negres, immigrants, adolescents, pobres i moviments socials alternatius) i que en comptes de resoldre els conflictes de convivència dóna més pes als sectors conservadors o, directament, feixistes de la nostra societat.

Altres opinions:

*Joan Jubany

*Cabezones

*Miquel Torner