Arxius | autonomisme RSS feed for this section

Tertúlia política a Mataró Ràdio: el recanvi de Mas, el pet del PP i la Romero

11 gen.
Dimarts 11 de gener s’ha emès la Tertúlia Política de Mataró Ràdio. En aquesta ocasió la periodista Elisabet Solsona ha moderat l’espai, en el qual hi han participat Ramon Bassas (PSC), Joan Mora (CiU), Adam Alonso (PP), Esteve Martínez (ICV-EUiA), Francesc Teixidó (ERC) i jo mateix en representació de la CUP. 

Valoració del govern de recanvi.

La tertúlia ha començat amb la valoració del nou govern autonòmic que presideix Artur Mas. En aquest punt he volgut recordar que l’hegemonia de la dreta és ben bé culpa del govern sortint, el tripartit de Montilla (PSC-ERC-ICV), que tot i dir-se d’esquerres ha dut a terme polítiques neoliberals i que és responsable de les greus retallades de drets socials, laborals i nacionals de l’últim any. 

Aquestes polítiques han afavorit que la dreta de CiU, que representa uns sectors fàctics que mai han perdut el poder, hagi pogut recuperar el govern amb molta facilitat. Ens trobem davant d’una situació lampedusiana, en què sembla que tot hagi canviat però en realitat tot seguirà igual en les qüestions fonamentals per a l’ordre establert. Prova d’això és l’acord de sociovergència en la investidura de Mas, que posa de relleu que PSC i CiU tenen molt d’interès en tapar tots els afers de corrupció (millets, pretòries, etc.) i que comparteixen aspectes bàsics com l’afiançament de l’autonomisme, la implantació del “repagament” de la sanitat pública o l’impuls de grans infraestructures com la MAT o els laterals de l’autopista C-32 per tal de beneficiar les corporacions elèctriques i les gran constructores.
De quin canvi estem parlant (?), si  han  nomenat consellera de Justícia una senyora que no fa ni un any era advocada de l’Estat i es dedicava a criminalitzar la consulta d’Arenys de Munt o un conseller de Sanitat que  encara no fa ni dos dies liderava la patronal del sector sanitari (Unió Catalana d’Hospitals)…. Davant d’aquest panorama tan desolador, l’única “transició nacional”, en al·lusió a Mas, és la que ens ha de portar cap a la independència i, d’altra banda, per superar la crisi cal fer una aposta decidida per un canvi de model de producció.

La ruptura del PP de Mataró.

Recentment, tres regidors dels quatre que té el PP a l’Ajuntament de Mataró, han abandonat el seu partit i han passat a ser “regidors no adscrits”. En aquest punt, igual que la resta de contertulians, no he volgut entrar a fons en la picabaralla interna del PP. Ara bé, sí que he manifestat, que ja ens va bé que la dreta espanyolista i xenòfoba, que representa el PP, es divideixi i es quedi amb un sol representant!

L’adéu de la regidora VIP Romero.
Alicia Romero, destacada regidora del PSC de Mataró, ha anunciat que plega. En la meva valoració vaig destacar que això és un clar símptoma de què el PSC s’enfonsa, però, per culpa de les presses, vaig ometre un aspecte important, i és que són els seus propis companys de partit els qui li han fet el llit a mida. Admeto que vaig ser excessivament dur, però em sembla un insult a la intel·ligència fer-nos creure que aquesta regidora marxa amb una mà al davant i l’altra al darrera; jo això no m’ho crec i en qualsevol cas, no me la veig treballant de caixera al Corte Inglés, que per vergonya seva i del seu partit, és l’únic futur econòmic que han estat capaços de plantejar per a la nostra ciutat.

Apunts sobre la divisió veguerial

11 maig
El Projecte de Llei de Vegueries es desprèn de l’articulat l’Estatut reformat el 2006. Es contempla la creació i desplegament de 7 nivells administratius intermedis entre els ajuntaments i la Generalitat. Sens dubte, la regionalització del territori és una eina indispensable en qualsevol país. Però el problema rau en què aquesta divisió veguerial margina àmbits territorials com el del Penedès, Alt Ter o l’Aran i, sobretot, que s’han de circumscriure als límits de la divisió provincial espanyola, que perviurà intacta perquè així ho estableix la Constitució espanyola de 1978.

Malgrat l’optimisme dels nostres governants, caldrà veure què dirà la sentència que el Tribunal Constitucional espanyol emetrà (un dia o altre!) en relació a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya… Sigui com sigui, cal advertir que el canvi de diputacions provincials a consells de vegueries és un simple canvi nominal. Ara per ara, la vegueria només pot ser la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis i, lògicament, això no acaba de lligar amb la reivindicació històrica de la desaparició de les províncies espanyoles a Catalunya (que, per exemple, continuaran existint com a demarcacions electorals).

Des de fa anys, el municipalisme independentista, a través del programa marc de les CUP (vegeu la versió de 2007), ha contemplat com a punt irrenunciable de la construcció dels Països Catalans:

“La supressió de les diputacions provincials, institucions antidemocràtiques, nius l’amiguisme i corrupció, instruments de xantatge econòmic i autèntiques traves a la sobirania municipal. En aquesta línia, les administracions provincials haurien d’anar cedint recursos i competències a les mancomunitats de municipis.”

Aquesta proposta entronca amb una de les renúncies o incapacitats històriques de les forces polítiques hegemòniques de l’autonomisme: PSC i CiU.  De fet, en un primer moment ho van intentar, però no se’n van sortir.  Van aprovar conjuntament la Llei 6/1980, de 17 de desembre, de transferència urgent i plena de les Diputacions catalanes a la Generalitat, per buidar de contingut les diputacions provincials. CiU volia atribuir totes les competències a la Generalitat (aleshores sota el seu control) i el PSC volia traspassar les competències a l’àmbit municipal (que era on tenien la seva força). Però les disputes d’uns i d’altres quedaren en no res, perquè després del cop d’estat del 23-F i amb l’embranzida de la LOAPA, el Tribunal Constitucional espanyol va emetre la Sentència 32/1981, de 28 de juliol, que va declarar inconstitucionals els articles més rellevants d’aquella llei.

L’autonomisme ho vol tornar a intentar amb el Projecte de Llei de Vegueries, però la lliçó històrica és clara: sense un poder sobirà estem condemnats a ser administrats i a regir-nos per les divisions administratives imposades des de fora del nostre país. No podem esperar cap magnanimitat d’un tribunal espanyol que ja va tombar fa 30 anys una llei que cercava la supressió de les diputacions provincials com ara planteja el Projecte de Llei de Vegueries.

Finalment, cal no oblidar que tant les comarques com les vegueries (o regions) només van ser una realitat operativa a partir del 1936, just en el moment de la història contemporània en què es van assolir les màximes cotes de sobirania; és a dir, quan Catalunya va estar en mans de la classe treballadora.