Arxius | Arenys de Munt RSS feed for this section

Autodeterminació (autoorganització, autodefensa i autogestió)

12 set.

La consulta sobre la independència celebrada fa un any a Arenys de Munt va servir per convèncer a molta gent indecisa sobre la viabilitat de l’autodeterminació. Des d’aleshores ençà ha quedat clar que l’autodeterminació es concreta en el seu exercici, és a dir, en “l’acció per la qual un poble decideix llirement el seu futur polític”.
La primera gran lliçó d’Arenys de Munt és la importància de l’autoorganització popular a l’hora d’engegar un procés d’autodeterminació. Malgrat el compromís de l’Ajuntament i del seu alcalde, aleshores es van posar de manifest les limitacions de l’acció institucional, sempre subordinada als manaments de les lleis i els tribunals espanyols. Dies abans de l’èxit del 13S, recordo, atònit encara, la soledat i les vacil·lacions de la màxima autoritat municipal arenyenca (amenaçada amb la inhabilitació), que es debatia entre la desobediència i la resistència pacífica davant la resolució judicial contrària a la celebració de la consulta. La imatge que tots teníem al cap era la irrupció violenta dels Mossos per endur-se les urnes de vot, però, finalment, l’astúcia i l’autoorganització popular van salvar una situació d’incertesa amb un emplaçament alternatiu de les urnes de vot als locals al Centre Moral.
Un segon aspecte important és la seguretat; és a dir, la defensa d’un acte legítim i democràtic enfront de les ingerències externes (falangistes, policia i antifeixistes incontrolats). A Arenys de Munt hi vam acudir més d’un centenar de militants de la CUP que junt amb persones individuals vam constituir un servei d’ordre pensat per repel·lir pacíficament els agents provocadors i facilitar el desenvolupament de la consulta. La consigna va ser inequívoca: “Som aquí per defensar el poble”. A primera hora d’aquell diumenge de setembre es van formar diversos grups, identificats amb samarretes taronges i emplaçats en els punts més conflictius: davant dels cordons policials, al Centre Moral i als accessos per carretera al poble (just abans dels controls policials). El desplegament del servei d’ordre es va haver de pactar amb el comandament dels Mossos i, sens dubte, va ser un factor determinant, ja que va donar tranquil·litat i confiança a la població envers l’organització de la consulta. El servei d’ordre va respondre a un criteri bàsic d’autodefensa, que els Mossos, un cos policial de l’Estat, no estaven en condicions de garantir i que no confiàvem que volguessin garantir-la, tenint en compte actuacions precedents.
El tercer aspecte lligat a l’experiència d’autodeterminació iniciada a Arenys de Munt té a veure amb la gestió dels recursos. Un procés d’alliberament nacional no pot dependre de les subvencions o dels vist-i-plaus de l’ordre institucional establert. La lògica autogestionària de les consultes és, doncs, un valor preuat que cal servar i amplificar per tal de donar coherència a l’autodeterminació de la nació catalana. 
Més de cinc-cents municipis han celebrat consultes sobre la independència. Més de mig milió de catalans ja han dedicit. La consciència independentista s’ha disparat i les enquestes oficials així ho refelecteixen. El pànic davant la “pulsió separadora” s’ha apoderat dels dirigents polítics autonomistes. Tot plegat posa en evidència, tal i com explica l’amic Agustí Barrera, que l’èxit i l’encert d’allò que s’inicià fa un any Arenys de Munt és el resultat d’un llarg procés d’acumulació de forces de l’independentisme d’esquerres i que seguirà endavant malgrat els tacticismes electorals de determinats grups i persones que a darrera hora s’han afegit al carro de l’independentisme, obviant, això sí, el discurs social i l’àmbit nacional complet dels Països Catalans.

Aprendre a guanyar

15 set.

La Consulta del 13-S celebrada a Arenys de Munt ens ha situat en una conjuntura política nova. Hem fet bullir l’olla i ara cal parar taula. La pregunta és: la CUP i l’esquerra independentista volem seure a la taula o no? Volem liderar el procés d’autodeterminació o bé deixarem que les plataformes sobiranistes satel·litzades per Esquerra, CiU o ICV s’apropïn de la nostra lluita? Podem seguir menystenint l’emplaçament de les EPM? Restarem impassibles davant del desplegament del moviment d’electes Decidim.cat? 

Si obviem la realitat acabarem sent un càdaver polític o pitjor encara, uns tontos útils als interessos d’altri. Per tant, és imperatiu traçar una tàctica que vagi més enllà de la immediatesa. D’altra banda, si no diferenciem la tàctica política i els objectius estratègics estarem abocats a la marginalitat més absoluta

La CUP va ser el nucli detonant de la consulta d’Arenys de Munt, però el seu èxit s’ha fonamentat en la capacitat d’entesa i negociació amb altres agents polítics. Tàcticament això ha estat un encert. En l’àmbit estrictament local d’Arenys de Munt, la CUP ha aconseguit moure CiU i Esquerra cap al nostre terreny de joc. El problema o la gran contradicció rau en què aquests partits són els mateixos que en el Parlament autonòmic perpetuen la comèdia de l’Estatut i que van votar en contra d’una ILP per l’Autodeterminació. La CUP ha fet bé la seva feina, però l’explotació de l’èxit pot quedar diluït a no res si no ens dotem ja d’una estructura organitzativa nacional forta i operativa. No cal ser massa espavilat per veure com per als nostres adversaris polítics la reedició de consultes autodeterministes locals i no vinculants ja s’apunta com a un  simple “entreteniment” per a escalfar motors de cara a les autonòmiques de 2010 i d’aquesta manera poder netejar la seva imatge venuts i botiflers.

A Arenys de Munt hem obtingut una petita victòria, hem obert noves vies d’actuació, hem retornat la dignitat a molts catalans, hem situat l’independentisme en la centralitat política, hem posat histèrics tots els poders fàctics de l’Estat espanyol i hem internacionalitzat la nostra causa. Per tant, la CUP nacional ha d’analitzar què ha succeït a Arenys de Munt i extreure’n conclusions. En definitiva hem de millorar i aprendre a guanyar.

Tensió, emoció i eufòria a Arenys de Munt

13 set.

Viure el 13-S a Arenys de Munt ha estat una experiència desbordant. Patia davant l’amenaça feixista i les possibles accions d’elements incontrolats o parapolicials. Calia protegir la Consulta i defensar un poble; i ens n’hem sortit.

He estat testimoni de com molta gent gran amb mobilitat reduïda ha sortit expressament de casa per votar. He vist gent persignant-se abans de votar “per una Catalunya lliure”. He vist famílies senceres acudint a les urnes de la Consulta. He vist la il·lusió a la cara de la gent. He vist la riera plena de gom a gom. Estelades i senyeres per tot arreu. Joia, ambient reivindicatiu i festiu.

A Arenys de Munt el nombre de vots a favor de la independència ha superat el nombre de vots que obtingué l’Estatut de 2006! Per tant, avui hem posat en evidència els polítics de l’autonomisme, molts dels quals han anat “apareixent” com a mosques vironeres per tal de situar-se en l’objectiu de les càmeres.

Malgrat tot, l’independentisme creix i això ja és enormement positiu.

L’esquerra independentista, a través de la CUP, té l’oportunitat de dibuixar un nou escenari polític. Però, si volem fer-lo realitat i fer prevaler les propostes polítiques de ruptura democràtica, primer cal que enfortim l’organització nacional. La radicalitat estèril i la lluita de capelletes d’una minoria no ens ha de fer perdre el nord: la “unitat popular” enfront de l’Estat opressor i el feixisme només és possible des de la base i articulant una resposta de masses com la que hem viscut a Arenys de Munt.

(foto de NacióDigital)

Sí a la independència

13 set.
Portem tres anys perduts pendents d’un Estatut que ja està mort. El poble treballador ja no pot esperar res dels polítics que han gestionat l’autonomisme. Ara cal començar a decidir. Cal començar a construir uns Països Catalans lliures i socialistes, des de la base, des dels pobles, els barris i les ciutats. Cal arraconar la por i donar la paraula al nostre poble.

La consulta d’Arenys de Munt posa fil a l’agulla i és un clar exemple de la mobilització que hem d’endegar arreu de la nació. És útil perquè augmenta l’autoestima i la consciència nacional. És interessant com a praxi de l’exercici del dret d’autodeterminació. És important perquè fa evident la feblesa de l’Estat espanyol.

Ara bé, la CUP i la resta de l’esquerra independentista no podem conformar-nos amb la mobilització i l’agitació. Necessitem una organització nacional forta, capaç donar resposta i liderar la lluita en els moments de confrontació política que s’apropen. Altrament, els polítics professionals, els regionalistes, els oportunistes i la dreta usurparan el nostre treball polític. Per tant, aquesta és la lliçó més important que n’hauria d’extreure l’esquerra independentista de l’experiència autodeterminista del 13-S a Arenys de Munt.

Arenys de Munt: no esteu sols

8 set.

La imatge que projecti Arenys de Munt el 13 de setembre amb la celebració de la Consulta per la Independència de Catalunya pot capgirar el cicle polític del nostre país. Per això, la pressió que rep la població i els càrrecs electes arenyencs, amb el seu batlle al capdavant, és brutal.

La nostra obligació com a independentistes és fer-los costat i ajudar-los a superar les pors i les coaccions de tota mena que estan patint.

La por no hauríem de tenir-la aquells qui defensem la llibertat d’expressió i l’exercici democràtic de l’autodeterminació, sinó aquells qui neguen aquests drets elementals al nostre poble. Fa basarda que s’insinuï l’aplicació del supòsit de sedició per acollonir els càrrecs electes i impulsors de la Consulta. Fot pena llegir els fulls volants que ahir a la nit van repartir un grup de tres feixistes que es van passejar impunement pel poble estripant tots els cartells al·lusius a la consulta. Precisament per això i per tal de deixar-los en evidència, és important transmetre tranquil·litat i moral de victòria. Mentrestant, però, també cal donar tot el nostre suport als establiments comercials del poble que aquests dies estan sent objecte d’amenaces telefòniques: no esteu sols, no tingueu por.

Arenys de Munt: observacions a l’acte unitari per la independència

5 set.
Ha estat un acte estrany i emotiu. L’he seguit des de la porta d’entrada, amb intermitències i amb la nena a coll, puc dir-vos que feia patxoca. La sala municipal d’Arenys de Munt era plena de gom a gom. El públic assistent era majoritàriament masculí i major de 30 anys.

La intervenció inicial i final d’Andreu Majó, exbatlle d’Arenys de Munt, ha estat emotiva i tot un gest de suport a Carles Mora, l’actual batlle, que durant els últims dies ha estat el punt de mira de les ires del feixisme espanyol i, contra tot pronòstic, ha demostat unes conviccions que ja voldrien tenir molts que es pengen la medalla del sobiranisme.

Jordi Fàbrega, alcalde de Sant Pere de Torelló i membre de l’EPM, tant en el to com en el contingut, ha fet -indubtablement- el millor dicurs. Ha destacat la importància de comptar amb càrrecs electes muncipals que s’enfrontin a l’Estat espanyol i que treballin per la construcció nacional, la independència i la justícia social.

Àngel Colom m’ha recordat l’acte de presentació de la secció d’ERC de Teià a la Unió, ja fa molts anys. Però bé, les giragonses polítiques es paguen i, segurament, per això ha cercat la comprensió del públic dient-nos que no miréssim enrere. Internament he pensat: quant de temps, quants vots i quants esforços perduts! Fa anys ens parlava de Lituània i avui ha fet esment a una nova onada sobiranista que pot iniciar-se dins de la UE amb el referèndum d’autodeterminació d’Escòcia, dient que també pot ser el detonant d’un procés similar a casa nostra.

Francesc Ribera, el Titot de la CUP de Berga, me l’he mig perdut. Només he caçat les seves darreres paraules. Pel que es veu, ha fet patir un xic als companys de militància. Penso que la CUP hauria d’haver estripat i parlat més clar sobre la importància del municipalisme, explicant què entenem per autodeterminació, aclarint quin és l’àmbit nacional i posant en evidència -amb exemples concrets- l’esgotament de l’autonomisme i dels partits hegemònics del catalanisme. Per acabar-ho d’adobar, TV3 no ha reflectit cap paraula del seu discurs, censura? Per a una pròxima ocasió: cal ser més putes i dir allò que sabem que per nassos serà notícia i no podran obviar, per exemple, avui era un dia genial per tornar-li l’escopinada a la Vicepresidenta del Gobierno español. En fi… és una opinió (!) i reconec que encarar-se amb un auditori no és pas senzill.

Anna Simó, diputada d’Esquerra, ha fet un discurs llarg i ben estructurat, amb referències constants a les classes populars i als Països Catalans. Ha citat Narcís Roca i Farreras (molt bé!) com a referent ideològic. M’ha fet pensar: “i què fot una senyora que diu tot això ficada en un partit submís al marc legal espanyol i en un govern autonòmic que camina en direcció contrària a tot allò que ens explica?”. Unitat d’acció…

Cant dels Segadors i cap a casa. Malgrat les contradiccions i punts febles, estic satisfet de l’acte unitari celebrat a Arenys de Munt, perquè s’han anunciat consultes a Seròs, Sant Pere de Torelló i Argentona (!), per tant, la metxa independentista ja està encesa i, tard o d’hora, l’Espanya de les autonomies petarà.

Si no hi cabem… marxem!

4 set.

Cal donar les gràcies a La Falange, als Ciudadanos, al PP, a la UPyD, al PSC, al Saura, a l’Advocat de l’Estat, a la Vicepresidenta del Gobierno español i a la mare que els va parir a tots plegats. Davant la convocatòria de la Consulta per la Independència de Catalunya a Arenys de Munt, han quedat ben retratats com a allò que són: antidemocràtics. Per si algú en tenia cap dubte, avui ens han deixat clar que a la seva Constitució no hi cabem les persones que defensem el dret d’autodeterminació i la independència dels Països Catalans. Tenen por que perdem la por.

Exulto de felicitat, però reconec que encara tenim un llarg camí per fer. L’autodeterminació cal entendre-la com a un procés i la Consulta arenyenca només és un punt de llum (de gran intensitat) en la lluita d’alliberament social i nacional del poble català.

No obstant, penso que Arenys de Munt marcarà -els agradi o no- un punt d’inflexió. Serem independents, n’estic convençut. Ara bé, durant uns quants anys haurem de picar ferro i forjar una societat civil forta capaç de plantar cara al poder establert (polític, econòmic, judicial, mediàtic, cultural, lingüístic, etc.). No serà fàcil, prova d’això és el debat patètic que vam presenciar dijous 3 de setembre al Ple municipal de Mataró on el PSC deia que preguntar l’opinió de la ciutadania és il·legal, el PP dissertava sobre els “camps de concentració nacionalistes” (!?) i ICV fugia d’estudi parlant de l’autonomia municipal per acabar votant de bracet amb el PSC i el PP en contra la proposta de suport a la Consulta arenyenca.

La lluita és l’únic camí; per això, divendres 4 de setembre, a la roda de premsa organitzada per les assemblees de la CUP i Maulets del Maresme, hem ratificat el nostre convenciment que la Consulta serà un èxit rotund, que es farà peti qui peti i que no tenim por de les seves coaccions i amenaces.

Arenys de Munt: independènSIa!

2 set.
Fa dies que l’independentisme de la comarca bull d’activitat: reunions, missatges, preparatius… L’organització de la Consulta del 13 a Arenys de Munt va ser un encert que s’està confirmant dia rere dia. L’Estat espanyol i el govern de la Comunitat Autònoma de Catalunya (a través del Departament d’Interior) han jugat fort la carta de la por, autoritzant una concentració feixista el mateix dia de la Consulta.

A última hora d’avui, els responsables d’Interior, gràcies a la pressió popular exercida, han decidit ajornar una setmana la concentració feixista. Només això ja representa una petita victòria dels organitzadors de la Consulta i dels col·lectius independenistes de la comarca, que ja fa dies que vivíem angoixats davant una eventual batalla campal que hagués deixat en pilotes als companys d’Arenys de Munt i deslegitimat l’exercici de l’autodeterminació davant de l’opinió pública. Per tant, és una petita victòria que ens permet respirar amb més tranquil·litat de cara al dia 13 de setembre.

Per què han esperat tant a prendre aquesta decisió? Personalment, penso que el motiu és perquè ara ha entrat en joc un altre aparell repressor de l’Estat espanyol: la Judicatura, que és tant o més efectiva que el recurs a la por. Tot plegat, em fa pensar que a Arenys de Munt els hem colat un gol històric i que la participació en la Consulta i la mobilització de la ciutadania desbordaran el pensament únic espanyol.

13-S a Arenys de Munt: I amb el somriure, la revolta

31 ag.
Manquen poc dies perquè es materialitzi l’experiència autodeterminista del 13 de setembre impulsada pel MAPA a Arenys de Munt. S’ha obert una petita escletxa dins l’atzucac nacional en què es troben immersos els Països Catalans. Per fi respirem aire pur. Per fi albirem la democràcia que el nostre poble reclama i necessita. Ja és tot un èxit haver arribat fins aquí i, per tant, cal felicitar els promotors d’aquesta iniciativa i col·loborar-hi donant-los tot el nostre suport en la recta final d’aquest esdeveniment històric.

Malauradament, també hi ha una sèrie de factors adversos que cal considerar, de cara a futures consultes, però sobretot per a garantir que no es malmeni l’èxit assolit a Arenys de Munt:

1.- La concentració feixista autoritzada pel Departament d’Interior el mateix dia de la consulta popular i amb la qual s’ha aconseguit crear un clima de tensió al poble.

2.- L’ocupació policial d’Arenys de Munt prevista pel dia de la consulta popular, que oficialment és presentada com a garant de la convivència ciutadana, però que contribueix a enrarir el clima local i que en realitat no té altra raó de ser que la protecció dels feixistes concentrats.

3.- La possible interferència d’elements incontrolats sota l’etiqueta d’antifeixistes, però aliens a la reivindicació de l’Autodeterminació i a la voluntat dels organitzadors de la consulta.

4.- El desplegament de mitjans de comunicació preparats per captar imatges que corroborin un guió que ja fa dies que està cuinat: independència = violència.

5.- El maniqueisme de les cúpules dels partits polítics, que emfasitzaran tots els punts negatius esmentats amb el propòsit de dinamitar la il·lusió generada i, sobrertot, l’empenta d’una iniciativa (recordem-ho) sorgida des de la base, des de la societat civil.

La resolució a aquests problemes concrets és complexa. En qualsevol cas cal tenir clar que els poders fàctics establerts han fet ús del feixisme grupuscular per atacar una expressió concreta del dret de decidir del poble català. El feixisme ha servit per inocular la por i per justificar la militarització de la població, la qual cosa reforça la percepció negativa envers la consulta popular. I, finalment, s’ha preparat el terreny mediàtic per dibuixar una imatge funesta de qualsevol temptativa d’autodeterminació, associant-la amb la violència i la marginalitat política.

Ara bé, l’independentisme no pot caure en el seu parany. Passi el que passi, l’objectiu de l’independentisme és que la consulta popular se celebri i que aquest dia sigui, ara sí, una vertitable festa de la democràcia catalana. Aquesta és la consigna. La resta de consideracions són secundàries i no beneficien gens ni mica la causa independentista.

[13-S] Tothom a Arenys de Munt per l’Autodeterminació

14 ag.
La sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya tornarà a demostrar que l’autonomisme és una enganyifa ordida pels poders fàctics amb la intenció de mantenir la “unidad de España” i eliminar la sobirania del poble català. Conscients d’aquest perill, els caps visibles del regionalisme català s’han afanyat a tocar a sometent i proposen una manifestació massiva per salvar les aparences i defugir la mediocritat de tot el procés estatutari.
Com a independentista, no participaré en cap manifestació per defensar l’Estatut. Encara més, treballaré per posar en evidència la misèria moral d’aquells qui només demanen clemència als nostres opressors.

Mentre la partitocràcia regional s’esgargamella per una manifestació inútil, l’independentisme hauria d’articular mecanismes per afavorir la conscienciació, la mobilització i la desobediència democràtica a l’Estat espanyol.

L’exemple més clar és la Consulta Popular per la Independència de Catalunya impulsada pel MAPA i que ha establert un protocol a seguir impecable. L’organització i la celebració d’aquest esdeveniment ja és un èxit (al marge del resultats i dels puritanismes ideològics). Interessa seguir de prop aquesta experiència perquè permetrà detectar els punts febles de cara a ulteriors consultes que han de conduir el nostre poble cap a la llibertat.

En aquest sentit cal reportar la incidència provocada pel grup feixista Falange Española de las JONS, responsable de diverses amenaces contra la CUP, i que ha obtingut el permís governamental i, encara més greu, del propi ajuntament d’Arenys de Munt per a manifestar-se el mateix dia 13 de setembre amb la intenció d’alterar el desenvolupament normal, pacífic i democràtic de la jornada.

Passi el que passi, el 13 de setembre Arenys de Munt estarà en el punt de mira de tothom: de l’espanyolisme agressiu, del regionalisme claudicant i de l’independentisme emergent.

El millor antídot contra la xerrameca autonomista és apostar fort per retornar la paraula al nostre poble. Des de la base, des del municipalisme, tenim les eines i els mitjans per fer-ho. Som-hi doncs! Comencem a decidir! El 13 de setembre, tothom a Arenys de Munt per l’Autodeterminació!