La independència necessària

22 abr.

L’independentisme es troba en l’epicentre del debat social i polític gràcies a les mobilitzacions massives dels darrers anys a favor del dret de decidir. La mobilització independentista ha enterrat el cicle autonomista, ha desplaçat les magres expectatives del pacte fiscal proposat per CiU i l’etèria promesa de reforma de la Constitució espanyola per cercar un encaix federal amb Espanya, plantejada per PSC i ICV-EUiA.

Per això, el més preocupant, d’ençà de l’avançament electoral del novembre passat, és la desmobilització i la deriva institucional que ha pres el procés cap a la independència.

Després de desactivar el moviment dels indignats del 15M, l’Estat espanyol està abocant tots els seus esforços a aturar l’independentisme. En aquest espai bel·ligerant coexisteixen plantejaments diferents on, a més dels sectors espanyolistes, també hi trobem el doble llenguatge de molts dirigents de CiU, com Duran i Lleida, el paper servil de botiflers com Fainé (La Caixa) i Godó (La Vanguardia) o les maniobres dilatòries de Navarro (PSC), Herrera (ICV) i Nuet (EUiA).

La CUP va presentar al Parlament una Declaració Independentista rebutjada per CiU i els partits espanyolistes amb l’abstenció d’ERC. Els nostres diputats van fer un vot crític a la Declaració de Sobirania impulsada per CiU i ERC, perquè obviava els Països Catalans i imposava el marc de la UE. Més endavant ens hem abstingut en la resolució pel Dret de Decidir impulsada pel PSC, perquè limitava la Declaració de Sobirania a l’obediència de la legalitat espanyola.

Ara per ara, CiU i ERC descarten una declaració unilateral d’independència, no  contemplen el conjunt dels Països Catalans i es limiten a prometre una consulta pactada amb l’Estat espanyol que no té data fixada, que no se sap si tindrà una o més preguntes i que no serà vinculant.

Tenint en compte els múltiples casos de corrupció que esquitxen CiU i, malgrat la seva retòrica sobiranista, constatem que només cerquen un mer acord amb les elits de Madrid. D’aquesta manera, mentre el President Mas parla de crear estructures d’estat, ell i el seu govern, assessorat pel think tank de Salvador Alemany (Abertis), es dediquen a desballestar-les, imposant-nos una doctrina de xoc neoliberal, privatitzacions, retallades socials i austeritat.

El realisme polític és conservador i immobilista. Per això, davant del perill de frustració o falsificació del procés cap a la independència, la CUP planteja la necessitat de recuperar la mobilització independentista i estendre-la arreu dels Països Catalans, impulsant la desobediència i sumant sinergies amb els moviments més actius contra les retallades.

[publicat al butlletí l’InfoCUP de Mataró, abril 2013]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: