No tingues por

11 abr.

Acte d'ARRAN a Barcelona. Guillem Agulló, 20 anys amb tu!

A Guillem Agulló el van matar uns nazis.

El van matar perquè era jove i representava el futur de llibertat del País Valencià i dels Països Catalans. Perquè era antifeixista i independentista. Membre del col·lectiu antiracista SHARP i de Maulets.

Va ser un assassinat amb una clara intencionalitat política.

Va ser, com va denunciar Maulets, un crim d’Estat.

L’autor material de la punyalada al cor del jove Guillem era un nazi confés, que operava dins d’una trama organitzada al voltant del grup Acción Radical, la penya Yomus del València CF i amb connexions amb la companyia de seguretat privada Levantina de Seguridad.

Els nazis van comptar amb el silenci còmplice dels grans partits, especialment del PP i Unió Valenciana, que finançaven el Grup d’Acció Valencianista del qual en van sortir les accions terroristes del Col·lectiu Vinatea contra l’independentisme i el valencianisme progressista.

El diari Las Provincias, la Guàrdia Civil, el judici farsa celebrat el 1995 i l’assetjament a la família de Guillem van confirmar el pes del feixisme a casa nostra.

Molta gent prefereix posar-se una bena als ulls i girar l’esquena davant d’una realitat incòmoda i, justament, això és el que van fer molts quan van matar a Guillem, ja que el seu cas va posar en evidència la baixa qualitat de la democràcia espanyola  i dels poders públics que  la sostenen.

La por i els prejudicis alimenten el feixisme, que és usat per l’Estat capitalista espanyol i les seves classes dominants per a dividir-nos i impedir qualsevol esperança d’emancipació.

Per això, és oportú recordar l’abril del 38, quan milers de joves catalans van ser mobilitzats en la lleva del biberó. Eren nois de 18 anys, com en Guillem, que van encarar-se amb el feixisme i van combatre’l fins al darrer alè en la batalla de l’Ebre.

La Dictadura va imposar quatre dècades de terror i repressió implacable.

Després va venir la por, l’oblit i els “no t’hi emboliquis”.

Tanmateix, la remor persisteix en la lluita de milers de persones anònimes, desafectes, rebels , invisibles, clandestines que van atiar la flama dels ideals d’emancipació, demostrant que malgrat ser un poble ocupat, no tothom es donava per vençut.

Guillem Agulló és el fil roig de la història que ens relliga amb els lluitadors d’ahir i posa en evidència que el feixisme no és una anècdota ni un parèntesi.

Van dir que amb la Transició Espanya es posava punt i final al feixisme, però 30 anys després la realitat ens demostra que només va ser un punt i seguit. No es va fer net i les trames feixistes i parapolicials van seguir dempeus i actuant amb plena impunitat, sobretot al País Valencià.

A inicis dels 90 ens trobem amb un context de crisi econòmica, amb la primera guerra del Golf, amb la repressió contra l’independentisme combatiu (Operació Garzón 92), amb la corrupció i el terrorisme d’Estat (GAL, Roldán, fons reservats…) i l’ascens dels neofatxes del PP.

Davant d’aquest panorama, trobem el jovent, la força i el futur del nostre poble.

Guillem Agulló tenia 18 anys i com molts de nosaltres va assumir el compromís antifeixista i independentista, per això es va vincular a Maulets.

La mort de Guillem va ser un xoc emocional pel jovent combatiu arreu dels Països Catalans. Es van convocar manis, actes, assemblees a València, Burjassot, Barcelona, Castelló, etc.

Maulets va fer un emplaçament a tota la societat valenciana per eradicar el feixisme i posar al descobert el caràcter polític de l’assassinat de Guillem Agulló. Es va anar més enllà  del cercle d’afinitat militant i es va treballar unitàriament en plataformes àmplies, cercant complicitats amb sectors diversos.

La lluita antifeixista per la justícia i la veritat en el cas de Guillem Agulló va renovar la pràctica política, la imatge i el discurs de Maulets,  que en aquell moment va experimentar un fort  i ràpid creixement.

Quan diem “cap agressió sense resposta” i “no tingues por” recordem els  noms de Guillem Agulló, Sònia, Gustau Muñoz, Miquel Grau o Josep Maria Isanta.

20 anys després cal continuar exigint justícia, perquè els nazis que el van matar campen lliures i els trobem en formacions neonazis i feixistes com Alianza Nacional o Espanya 2000. Cal exigir la revisió del judici de 1995 i la il·legalització de tots aquests partits que aprofiten el context de crisi per justificar  la desigualtat entre els pobles i discriminació de les persones segons sigui el seu origen, la seva orientació sexual o les seves creences.

No, no oblidem ni perdonem. Perquè sense memòria i sense  justícia no hi ha futur.

El combat Maulet continua!

Visca la Terra!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: