El paper de l’esquerra independentista

10 set.
A la xerrada “D’on ve l’Esquerra Independentista?“, organitzada per l’Ateneu Popular de les Corts, m’han preguntat per l’independentisme de dretes. Per no fer-me escàpol reconec que sempre hi ha hagut patriotes conservadors i gent d’ordre partidària de la independència, però adverteixo que la història és tossuda i demostra que el gruix de les classes dominants autòctones sempre han estat botifleres i lligades a Espanya avantposant els seus interessos de classe per sobre de la fidelitat a la Nació catalana.

Em sembla fantàstic que el Sr. Pujol o el seu fill prediquin l’independentisme, però a més de les paraules calen fets. És ben cert que CiU podria ser la força motriu d’un sobiranisme de dretes, però ara mateix les seves aliances polítiques amb el PP -els enemics del nostre poble- els perpetuen en una posició de ploricons incompresos dins l’Espanya intolerant.

Pidolar un pacte fiscal -tal com ara proposa CiU- no és la solució i això s’ha fet més evident després de la sotragada de l’Estatut. El regionalisme i les autonomies espanyoles ja són part d’un passat que encara subsisteix i es resisteix a desparèixer però que ja no dóna per a més. Això mateix ja ho reconeixen fins i tot els sectors socials i les forces polítiques que fins fa quatre dies emparaven l’status quo de la transició postfranquista. Els botiflers estan descol·locats i fora de joc perquè la consciència independentista s’ha disparat, perquè les mobilitzacions els deixen en evidència i perquè saben que ja no tenim por. Però desenganyem-nos, una flor no fa estiu i els botiflers no canviaran mai de bàndol per pròpia voluntat.

La reforma exprés de la sagrada Constitució espanyola de 1978 ha estat l’estocada final. Els espanyolistes ho saben i per això empren l’únic recurs que els queda: fracturar la societat catalana impedint que les classes populars se sumin en massa a l’alternativa independentista (ja cal que ens preparem ara que el PP pot tornar a manar al Regne d’Espanya!). Aquí està la veritable batalla, perquè la realitat és que el nostre allliberament mai vindrà de la mà dels botiflers (lacais amadrilenyats i llepaculs de la Moncloa – tal com els anomenava el poeta Pere Quart), sinó de les classes populars que conformaran la majoria social a favor de la independència. A partir d’aquí, l’abast territorial de la futura República Catalana, el nivell d’aprofundiment democràtic o les transformacions socials que tant anhelem únicament dependran del grau de la consciència de classe i de la força de les organitzacions d’esquerres. Aquestes són, doncs, les tasques que hom reserva a l’esquerra independentista en els propers anys. 
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: