Potser et maten

Es deia Pere Artur Fornés, era un jove de Pedreguer i només tenia 25 anys quan a la matinada de dijous 21 d’abril un intolerant el va apunyalar mortalment a Benidorm per haver cridat “Visca el Barça!”. Sento ràbia i molta impotència. Aquesta violència anticatalana, que amb l’excusa del futbol es manifesta amb tota la seva brutalitat a ciutats com Benidorm o Mataró, per bé que és irracional, resulta molt útil als poders fàctics espanyols, que tot sovint l’emparen o la justifiquen. Encara tenim viu el record de Guillem Agulló, assassinat ara fa 18 anys i aquesta nova mort ens fa palès que aquí han canviat poques coses. Potser ens maten o potser ja va sent hora de dir prou i fotre el camp de l’Estat espanyol. 

Assumiràs la veu d’un poble i serà la veu del teu poble i seràs, per a sempre, poble, i patiràs i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els poemes mentres dormen les teus gents, i tu sols estaràs despert, i tu estaràs despert per tots. No t’han parit per a dormir: et pariren per a vetlar Tu seràs la paraula viva, la paraula viva i amarga. Ja no existiran les paraules sinó l’home assumint la pena Deixaràs de comptar les sil.labes, de fer-te el nus de la corbata: seràs un poble, caminant entre una amarga polseguera, vida amunt i nacions amunt, una enaltida condició. No tot serà, però, silenci. Car diràs la paraula justa, No diràs la teua paraula amb voluntat d’antologia, car la diràs honestament, iradament, sense pensar en ninguna posteritat com no sia la del teu poble. Potser et maten o potser s’en riguen, potser et delaten; Allò que val és la consciència de no ser res sino s’és poble. I tu, greument, has escollit. Després del teu silenci estricte, camines decididament. tot això són banalitats. la diràs en el moment just. del seu poble, i és un silenci. en la llarga nit del teu poble. i callaràs tota la nit

Vicent Andrés i Estellés