27G – Vaga General. Les pensions públiques no es toquen!

25 gen.

Dijous 27 de gener, arreu de Catalunya, hi ha una convocatòria de Vaga General i una jornada de mobilitzacions impulsada pels sindicats COS, CGT, CNT i Solidaritat Obrera amb el suport de moviments socials i del conjunt de l’esquerra independentista per rebutjar la reforma de les pensions públiques que el Govern espanyol vol aprovar.

La reforma de les pensions arriba en un moment en què patim unes xifres d’atur del 20% i després de l’encadenament de plans d’ajustament i retallades socials, la reducció salaris, la progressiva pèrdua de poder adquisitiu i l’aprovació d’una Reforma Laboral que suposa l’abaratiment de l’acomiadament i l’extensió de la precarietat laboral.

Malgrat la passivitat dels sindicats UGT i CCOO i el consens mediàtic, empresarial i polític, si s’aprova la reforma de les pensions públiques es tornarà a castigar a la classe treballadora amb mesures involucionistes que ens porten cap a un model social i laboral injust i molt similar al capitalisme salvatge nord-americà, en el qual la cobertura social només està a l’abast d’aquells qui se la poden pagar.

Ampliar l’edat de jubilació de 65 a 67 anys és un greuge, perquè no té en compte les diferències de classe existents; no és el mateix treballar fins als setanta en una oficina d’un banc que fer-ho de caixera en un supermercat o treballant en una obra.

Ampliar de 15 a 20 anys el mínim de cotització per jubilar-se o ampliar de 35 a 40 anys de cotització per percebre el 100% de la jubilació, significa excloure de moltíssimes dones i bona part del jovent, que per molt estudis que tinguin, es veuen afectat per l’enorme dificultat per a accedir a un treball i que en la major part dels casos sempre és precari.

El discurs oficial diu que el sistema de pensions és inviable a causa de l’envelliment de la població, perquè segons asseguren “no hi ha prou joves per mantenir tanta gent gran”. Aquesta afirmació no és certa, ja que la caixa de la seguretat social, fins i tot en un any dolent com ha estat el 2010, continua tenint superàvit i, sobretot, perquè allò que importa és la quantitat de gent que cotitza i el volum de les cotizacions. Per tant, per millorar els comptes de la seguretat social caldria augmentar els salaris, acabar amb l’atur i la situació d’exclusió del mercat laboral de molts joves i dones, l’economia submergida (que no cotitza), el recurs a les prejubilacions per liquidar llocs de treball, la precarietat laboral (que incideix negativament en els salaris- cotitzacions), el frau fiscal (que frega el 20% PIB) i la fiscalitat no progressiva vigent, que només privilegia a les rendes del capital (com les Societats d’Inversió i Capital Variable, que només tributen l’1%).

No és un problema demogràfic sinó polític. La reforma de pensions que impulsa el PSOE (amb el suport de CiU) és una nova retallada de drets socials, que simptomàticament coincideix amb els discursos recentralitzadors de l’Estat espanyol, i que posa en evidència que les polítiques d’aquest govern estan dictades pels interessos dels mercats financers.

Com pot ser que amb tanta tecnologia hàgim de treballar encara més? No siguem rucs! L’única solució passa per l’establiment d’un marc de relacions sociolaborals que permeti a les classes populars catalanes avançar cap al repartiment del treball i la riquesa.

Si avui acotem el cap, demà haurem de treballar més anys per tenir menys prestacions; és a dir, tindrem més pensions a mínims, més persones excloses (sense dret a pensió contributiva), veurem reduïdes les prestacions de jubilació en un 20 -30% i severament limitades les prestacions viduïtat, invalidesa i incapacitat temporal.

Si ara callem, estarem regalant les pensions públiques a la banca (principal responsable de la crisi que patim),  que mitjançant els fons de pensions privats i excloents espera revertir la lògica universalista de l’actual sistema públic de pensions, que tot i ser molt minso, és una conquesta històrica de la classe treballadora que cal preservar i millorar, no pas retallar.

Si som nosaltres els que treballem, si som nosaltres els que cotitzem, hem de ser nosaltres els qui decidim! Davant de l’ofensiva capitalista contra els drets socials, laborals i nacionals cal plantar-se, enfortir l’esquerra sindical del país i donar suport a les mobilitzacions i a la Vaga General del 27G



Anuncis

3 Respostes to “27G – Vaga General. Les pensions públiques no es toquen!”

  1. Anonymous gener 28, 2011 a 12:20 pm #

    Doncs jo crec que ens hem equivocat convocant una Vaga General, no tenim ni força, ni capacitat de mobilització ni prou organització com per fer-ho. Hauria estat més encertat cercar més suports, esperar una mica més, fer feina lenta i poc visible i acumular més forces.Una Vaga General no és un joc de nens, aquest error només ha servit per enfrontar encara més els diferents sectors de l'EI, per desorientar part de la classe treballadora, per demostrar la nostra feblesa i per enfortir l'adversari.

  2. Anonymous febrer 3, 2011 a 12:44 pm #

    A l'EI no hi ha sectors! La vaga no ha enfrontat ningú amb ningú… feia falta per coherència amb el propi discurs. Potser és que alguns confoneu a sectors pròxims a ERC amb la propia EI?De suports allà fora actualment no n'hi ha més estem nosaltres i els que van sortir aquell dia, la resta sols esperen a que altres moguin fitxa, i depen de com bufi el vent s'hi apunten o no, però aquesta no ha estat mai la maenra de fer de l'Esquerra Independentista. De ser així no existirien les CUP, estaríem esperant encara a que ERC o altres reformistes s'adonin del seu error…

  3. Anonymous febrer 11, 2011 a 4:01 pm #

    Els vertaders revolucionaris son aquells i aquelles capaços de fer autocrítica, de reconèixer errades i sobretot de ser conscients de les pròpies forces.Calia fer un Vaga General, però no el 27 de gener, i no només amb el suport ínfim que va tenir. Tota la militància de l'esquerra independentista va secundar la vaga? N'estàs completament segur? Si comencem a veure reformistes i traidors a tot arreu ja estem amb el de sempre. Jo crec que és un error històric tornar a jugar a les minories d'avanguarda, el poble ja no segueix així com així a il·luminats que volen fr la revolució. No es tracta de jugar a veure qui és més revolucionar, es tracta de treballar plegats en la mateixa direcció. La reforma de les pensions ja s'ha aprovat i ara vindran noves reformes: negocició col·lectiva, productivitat i salaris, pagues extraordinàries, copagament sanitari, privatització encoberta de l'ensenyament….i una pila més de coses, l'estat de benestar s'està destruïnt.I en aquest escenari hem de calcular les pròpies forces per plantar cara amb més força a les forces neoliberals. Ni CC.OO ni UGT estan per la feina, per això hauriem d'aprendre dels bascos, allà si que hi ha hagut una vaga general de debò. Repeteixo que això no és un joc de nens.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: