La lluita per la llengua continua

3 oct.
El passat 2 d’octubre el Correllengua va tornar a reunir centenars de mataronins i mataronines. El gegants, la xocolatada i la música van marcar una jornada festiva a favor de la llengua, la cultura i la llibertat del poble català. Aquesta iniciativa, impulsada per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), va néixer fa una colla d’anys amb la voluntat de conscienciar i cercar complicitats en la defensa de la unitat de la llengua catalana, de la seva oficialitat arreu del domini lingüístic (i també a la Unió Europea) i perquè el català esdevingui la llengua comuna de totes les persones que vivim als Països Catalans.

Enguany, l’Asmaa va llegir el manifest, redactat per Patrícia Gabancho, en el qual se subratllava la necessitat de “construir un espai de normalitat per la nostra llengua”.

Els hàbits lingüístics i culturals dominants imposen, com si fos un fet natural i normal, la castellanització del nostre entorn. Davant d’aquesta inèrcia, cal reclamar la igualtat lingüística i la defensa de la llengua pròpia, el català, en tots els àmbits d’ús. Si no actuem amb fermesa, correm el risc que el català esdevingui una llengua residual o, simplement, inexistent.

És molt important que la ciutadania es mobilitzi a favor del català. Però encara és més important que les nostres institucions vetllin perquè el català sigui la llengua d’ús preferent a casa nostra. Un exemple d’això, sobretot ara que d’aquí uns dies s’inaugurarà el Tecnocampus, és la marginació del català en bona part de la retolació del seu recinte, una situació que esperem que sigui esmenada pel nostre Govern municipal, tal i com hem demanat des de la CUP.

Tot i l’èxit organitzatiu, no podem autoenganyar-nos, perquè la celebració del Correllengua és un acte de resistència puntual davant la trista constatació de la desigualtat lingüística imposada pel marc jurídic i polític en el qual estem immersos. La reivindicació de la llengua i de la cultura catalanes mai serà suficient si no superem la nostra situació dependència. És a dir, sense sobirania nacional difícilment assolirem la normalitat lingüística.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: