L’endemà

28 set.

El 29 de setembre una part important de la classe treballadora ens sumarem a la vaga general. Aquesta vaga ha estat demorada pels sindicats UGT i CCOO, que l’han impulsada tres mesos després que el Govern espanyol del PSOE decretés una reforma laboral que abarateix les indemnitzacions d’acomiadament, subvenciona els acomiadaments amb diners públics, preveu la possibilitat que les empreses puguin suspendre els convenis col·lectius “per causes econòmiques”, estén les ETT a tots els sectors d’activitat i converteix les absències justificades en una excusa per a l’acomiadament.

Aquesta reforma laboral s’emmarca en un context de crisi del sistema. Les solucions dictades des del FMI i la UE passen per aprofudir la desregulació del mercat laboral (imposant la lògica indidiualista en les negociacions contractuals) i desballestar l’estat assistencial (les pensions, la sanitat i l’educació públiques).

Farem vaga, sacrificant el salari d’un dia, perquè ara i aquí estan en joc els drets socials i laborals conquerits després de molts decennis de lluita obrera i popular.

Malgrat tot, no podem obviar el context advers: la desmobilització i el discurs antisindical  evidencien la gravetat de l’alienació de la classe treballadora. Això passa perquè, després de molt de temps jugant a la puta i a la ramoneta, les cúpules dels sindicats espanyols CCOO i UGT han venut als treballadors a canvi de la menjadora. Més enllà dels seus tripijocs i del que diguin els mitjans comunicació del sistema, el  29S és un punt de partida, que hem de saber aprofitar per capgirar l’actual model sindical i trencar amb el marc de relacions laborals espanyol.

Per revertir les retallades de drets socials, laborals i nacionals que patim, cal repolititzar el gruix de les classes populars, recuperant la consciència de classe, el compromís per l’interès públic (rex-pública) i  els valors col·lectius. Per tant, és vital que l’endemà del 29S mantinguem i estenguem les experiències de base (per ex.: els punts d’informació laboral que funcionen a diversos barris i ciutats o les trobades alternatives tal i com s’ha fet al baix Maresme); és fonamental que enfortim el sindicalisme nacional i de classe (bàsicament, penso en la COS o bé la I-CSC); i, finalment, és essencial que despleguem una alternativa política a través de l’organització de masses referencial de l’esquerra independentista (la CUP) per tal de disputar amb garanties d’èxit l’hegemonia a les classes dominants que exploten i destrueixen els Països Catalans. 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: