Autodeterminació (autoorganització, autodefensa i autogestió)

12 set.

La consulta sobre la independència celebrada fa un any a Arenys de Munt va servir per convèncer a molta gent indecisa sobre la viabilitat de l’autodeterminació. Des d’aleshores ençà ha quedat clar que l’autodeterminació es concreta en el seu exercici, és a dir, en “l’acció per la qual un poble decideix llirement el seu futur polític”.
La primera gran lliçó d’Arenys de Munt és la importància de l’autoorganització popular a l’hora d’engegar un procés d’autodeterminació. Malgrat el compromís de l’Ajuntament i del seu alcalde, aleshores es van posar de manifest les limitacions de l’acció institucional, sempre subordinada als manaments de les lleis i els tribunals espanyols. Dies abans de l’èxit del 13S, recordo, atònit encara, la soledat i les vacil·lacions de la màxima autoritat municipal arenyenca (amenaçada amb la inhabilitació), que es debatia entre la desobediència i la resistència pacífica davant la resolució judicial contrària a la celebració de la consulta. La imatge que tots teníem al cap era la irrupció violenta dels Mossos per endur-se les urnes de vot, però, finalment, l’astúcia i l’autoorganització popular van salvar una situació d’incertesa amb un emplaçament alternatiu de les urnes de vot als locals al Centre Moral.
Un segon aspecte important és la seguretat; és a dir, la defensa d’un acte legítim i democràtic enfront de les ingerències externes (falangistes, policia i antifeixistes incontrolats). A Arenys de Munt hi vam acudir més d’un centenar de militants de la CUP que junt amb persones individuals vam constituir un servei d’ordre pensat per repel·lir pacíficament els agents provocadors i facilitar el desenvolupament de la consulta. La consigna va ser inequívoca: “Som aquí per defensar el poble”. A primera hora d’aquell diumenge de setembre es van formar diversos grups, identificats amb samarretes taronges i emplaçats en els punts més conflictius: davant dels cordons policials, al Centre Moral i als accessos per carretera al poble (just abans dels controls policials). El desplegament del servei d’ordre es va haver de pactar amb el comandament dels Mossos i, sens dubte, va ser un factor determinant, ja que va donar tranquil·litat i confiança a la població envers l’organització de la consulta. El servei d’ordre va respondre a un criteri bàsic d’autodefensa, que els Mossos, un cos policial de l’Estat, no estaven en condicions de garantir i que no confiàvem que volguessin garantir-la, tenint en compte actuacions precedents.
El tercer aspecte lligat a l’experiència d’autodeterminació iniciada a Arenys de Munt té a veure amb la gestió dels recursos. Un procés d’alliberament nacional no pot dependre de les subvencions o dels vist-i-plaus de l’ordre institucional establert. La lògica autogestionària de les consultes és, doncs, un valor preuat que cal servar i amplificar per tal de donar coherència a l’autodeterminació de la nació catalana. 
Més de cinc-cents municipis han celebrat consultes sobre la independència. Més de mig milió de catalans ja han dedicit. La consciència independentista s’ha disparat i les enquestes oficials així ho refelecteixen. El pànic davant la “pulsió separadora” s’ha apoderat dels dirigents polítics autonomistes. Tot plegat posa en evidència, tal i com explica l’amic Agustí Barrera, que l’èxit i l’encert d’allò que s’inicià fa un any Arenys de Munt és el resultat d’un llarg procés d’acumulació de forces de l’independentisme d’esquerres i que seguirà endavant malgrat els tacticismes electorals de determinats grups i persones que a darrera hora s’han afegit al carro de l’independentisme, obviant, això sí, el discurs social i l’àmbit nacional complet dels Països Catalans.
Anuncis

Una resposta to “Autodeterminació (autoorganització, autodefensa i autogestió)”

  1. Albert Setembre 14, 2010 a 1:09 pm #

    Molt d'acord, Juli.Precisament, ahir vaig anar a la ràdio i vaig comentar que un dels aspectes en els quals la CUP havia contribuit aquell 13 de setembre, havia estat en l'organització del servei d'ordre. Això va impedir que qualsevol "pulsió" (i ara no em refereixo a la separatista) espatllés el que va acabar sent: una festa i un exemple perquè molts altres municipis endeguessin consultes.Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: