Què cal fer davant l’ambigüitat de l’autonomisme?

6 maig
Finalment, el Ple de l’Ajuntament de Mataró votarà una proposta de resolució a favor de la consulta sobre la independència que, a la nostra ciutat, està convocada pel 20 de juny.
La proposta s’aprovarà si el PSC es decideix a aparcar (encara que sigui momentàniament) els plantejaments espanyolistes dels darrers tres anys. Si el PSC fa un pas valent, avui més que mai, el PP esdevindrà una clara expressió de la marginalitat política i de la negació del dret d’autodeterminació. Esperem poder-ho celebrar!
Però una flor no fa estiu i, tal i com es va comentar ahir en una xerrada d’història de l’independentisme organitzada per l’Ateneu Mulei de Molins de Rei, l’èxit i el propòsit de les consultes rau en la seva articulació com a moviment popular i en el fet que puguin sumar votants de les opcions avui dia hegemòniques al Principat de Catalunya (PSC i CiU) per a assolir una majoria social partidària de la independència.
L’apartat resolutiu del text que es pot acabar aprovant a Mataró encara no és definitiu, però en qualsevol cas és molt descafeïnat i d’una ambigüitat calculada que, no ens enganyem, és la plasmació real de l’ambigüitat amb què tots els partits polítics amb representació parlamentària aborden el procés de consultes i la possibilitat de convocar un referèndum d’autodeterminació d’àmbit nacional.

Per això, la gent que volem construir una nació lliure des de l’esquerra, cal que ens proposem de reforçar l’experiència de les consultes locals procurant que tinguin continuïtat organitzativa i que acabin constituint un moviment popular de base prou fort com per a desbordar els tacticismes de les cúpules dels partits.

Premonitòriament, Fèlix Cucurull, a “L’autodeterminació de Catalunya” (1991), un assaig publicat en el context de les independències dels països Bàltics, donava per fet que davant d’un possible referèndum català d’autodeterminació només hi hauria una majoria social independentista quan els dirigents polítics mostressin la realitat nacional catalana sense ambigüitats.

En paral·lel, hi ha un altre tema, no menys important, que és la necessitat de concretar una orientació de vot netament independentista i d’esquerres a les eleccions autonòmiques del Parlament de Catalunya. A data d’avui i en l’actual escenari polític, no tenir una opció de vot pròpia és una greu mancança per al conjunt de les organitzacions de l’esquerra independentista i, també, per a l’esquerra sindical, les plataformes sectorials i els moviments socials que en els darrers anys hem plantat cara al model de país imposat pel tripartit. Més enllà de les aspiracions a obtenir o no una representació institucional allò que està en joc és la instrumentalització de l’independentisme en mans de la dreta neoliberal i del regionalisme autonomista.

Resumint, penso que cal fer una feina de formigueta impulsant un moviment popular a través de l’experiència de les consultes i, paral·lelament, també seria molt interessant que a les eleccions al Parlament de Catalunya hi hagués una expressió electoral independentista i d’esquerres per a dir les coses pel seu nom. Altrament, estarem condemnats al joc d’ous a què ens tenen acostumats els oportunistes i els qui tenen la paella pel mànec.

Anuncis

Una resposta to “Què cal fer davant l’ambigüitat de l’autonomisme?”

  1. Escurçó Negre Mai 6, 2010 a 2:52 pm #

    Tant momentani era el seu aparcament de l'espanyolisme, que avui per la tarda no votaran a favor del text que abans havien signat de suport al referèndum.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: