Fa dies que la Fundació Banc dels Aliments fa una campanya “solidaritat i educació” a l’escola pública del meu fill. Ja d’entrada he observat la campanya amb molt de recel, perquè sempre he pensat que la caritat no té res a veure amb la solidaritat. Però avui, finalment, han repartit un fulletó explicatiu, on aquesta fundació exposa aspectes interessants com la conscienciació entorn de les desigualtats socials i la fam que es pateix al nostre entorn”, “conscienciar sobre el malbaratametn dels recursos alimentaris” o “el dret a l’alimentació”. A part del vessant de la conscienciació duen a terme una activitat pràctica amb la recollida d’aliments, la major part dels quals són excedents de les indústries agroalimentàries, que posteriorment distribueixebn entre centenars d’entitats benèfiques. Fins aquí tot correcte. Ara bé, em sorgeixen diversos interrogants:
– El sistemes de cobertura i assistència social han de dependre de la bona voluntat d’una entitat benèfica privada o bé han de ser un deure de l’administració pública?
– Més enllà de la conscienciació i el simbolisme, quin sentit té recollir quatre paquets de cigrons en una escola pública?
– Ens hem de resignar a redistribuir les engrunes? Per què no es qüestionen les causes i els causants de la fam al món (incloent la nostra ciutat)?
Finalment, discrepo profundament amb el leimotiv d’aquesta campanya, que fa servir una cita de la Mare Teresa de Calcuta on diu “El que m’escandalitza no és que hi hagi rics i pobres, sinó el malbaratament”. Segons el meu punt de vista, aquest pensament dissipa i omet deliberadament la lluita de classes i fa un enfocament parcial, talment com si amb quatre “reajustaments caritatius” el sistema capitalista es pogués arreglar.
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Juli Cuéllar 
Quanta raó Juli, i encara tene la barra de fer xantatge emocional a qui no arriba a final de mes…X.Monge