Mínim comú denominador i punt de partida: independència

27 oct.
Salvador Cardús va publicar un article molt interessant titulat “La independència no és cap xauxa”. Coincideixo amb el seu diagnòstic: la independència és un punt de partida i una eina necessària, no pas la panacea. Si algú es pensa que la independència i la revolució seran dos orgasmes simultanis, probablement es trobarà amb una forta decepció. El més important, penso, és situar els interessos de les classes populars i les reivindicacions dels moviments socials transformadors al capdavant del procés d’alliberament nacional. Només així podrem garantir que la plenitud nacional no sigui privativa de les classes dominants i que, en el nou Estat (o República), ens situarem en un context de lluita més favorable per a la justícia i la transformació social. D’altra banda, deixar la construcció nacional únicament en mans de la burgesia comporta dos riscos: que o bé ens quedem a mig camí d’assolir la independència o bé que aquesta s’aconsegueixi en detriment de la classe treballadora i la naturalesa. Per tant, deixem-nos d’orgues i esmolem ben bé les eines!
Davant de la possibilitat que des de les institucions es faci una delcaració unilateral d’independència (pas que a posteriori hauria de ser ratificat en un referèndum), cal que l’independentisme d’esquerres, es plantegi dos reptes immediats. Primer, eixamplar la seva presència dins les institucions a través de la CUP, com a organització nacional de referència. Segon, treballar perquè el moviment de consultes per la independència s’estructuri de forma assembleària i esdevingui un moviment de masses d’àmbit nacional que mobilitzi la ciutadania a favor de la ruptura democràtica amb l’Estat espanyol.


Anuncis

3 Respostes to “Mínim comú denominador i punt de partida: independència”

  1. Albert Octubre 28, 2009 a 11:39 am #

    Molt d'acord, Juli!Penso que aquest hauria de ser el discurs i la pràctica de la CUP en tot el moviment de les consultes i l'autodeterminació.La independència ha de ser fruit d'un procés democràtic, participatiu i popular, que posi les bases d'una República dels Països Catalans que no sigui una "Espanya bis".

  2. Jordi Navarro Morera Octubre 29, 2009 a 11:27 pm #

    Fas apreciacions molt interessants i jo sempre sóc molt partidàri d'esborrar mites i dir les coses pel seu nom. Probablement la independència no ens durà al paradís ni el socialisme( en les seves fases més immedidates) a un estadi superior en l'evolució humana però com a mínim haurem avançat i tingut l'oportunitat de construïr un futur amb esperança, cosa que ara mateix, en l'actual situació de colonització política i econòmica és impossible.

  3. Maià Viu Novembre 4, 2009 a 5:21 pm #

    abasolutament d´acord Juli, pero TOTA la cup ho te que tindre clar, sino el tema no funcionara, i ara per ara sembla que no tothom comparteix el mateix

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: