Per salvar el català també necessitem un estat propi

8 oct.
La revista d’Òmnium Cultural (núm.12 tardor 2009) publica un article del periodista Josep Gimeno on s’exposen els resultats d’un estudi sobre l’ús del català entre la joventut, elaborat pel Consell Social de la Llengua, en què s’alerta que “el jovent és la franja de població que menys fa servir el català, tot i ser la més capacitada per utilitzar-lo”. Res de nou.

Una proposta positiva per revertir aquesta situació “és instaurar una nova norma general en lús de la llengua: ‘persona en edat escolar o jove’ equival a llengua catalana. Aquesta idea hauria de servir per despertar la població que ignora que tots els infants s’han escolaritzat en els darrers anys en català i que, per tant, l’entenen i el parlen. D’aquesta manera, conclou l’informe, ‘s’estendria l’hàbit de parlar en català a tots els infants i joves, si més no per part de les persones que tenen aquesta llengua com a habitual’. Aquesta proposta, a més, impediria que els esforços del sistema escolar es tornessin inútils, ja que ara molts nois que no parlen català a casa es queden molt sovint sense la possibilitat de parlar-lo perquè al carrer se’ls adrecen en castellà.”

Penso que és una bona aportació. Però, el canvi de les normes d’ús vigents no només depèn d’actituds individuals i, per tant, convé tenir en compte que la nostra llengua necessita un espai propi, amb un marc jurídicolegal que l’empari i un marc de referència autocentrat. És a dir, necessitem un estat propi.

Sense un estat propi, la llengua catalana continuarà sent arraconada i interferida per les lleis alienes; precisament, la Plataforma per la Llengua ha fet un recompte de fins a 160 disposicions espanyoles que imposen l’ús del castellà només en l’àmbit de l’etiquetatge.

Sense un estat propi, les referències predominants sempre seran les del país veí, i una llengua sense referents simbòlics i culturals propis està condemnada a desaparèixer. Justament, l’equip de periodistes de l’Observatori Crític dels Mitjans Media.cat ha publicat un estudi en què evidencia que en un mitjà de comunicació com TV3, que en el seu dia fou creat per contribuir a la normalització de la llengua i la cultura catalana, té Espanya com a marc de referència dominant en les informacions més rellevants.


Sigui com sigui, parafrasejant Pompeu Fabra “cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança”.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: