Tertúlia política a Mataró Ràdio

18 set.
Excepcionalment, avui he participat en l’enregistrament de la tertúlia política de Mataró Ràdio que s’emetrà dimarts 22 de setembre de 16:00 a 17:00 h., junt amb Salvador Milà (ICV-EUiA), Antoni Soy (Esquerra), Montserrat Candini (CiU), Adam Alonso (PP) i David Pérez  (PSC). Ha estat una experiència positiva, tot i que pensar amb el cap clar és difícil i encara més quan els qui t’envolten són senadors, advocats, parlamentaris o ex-consellers.

El tema de debat: “el canvi de model de producció”.

He fet tres intervencions. Resumeixo idees.

Primera. He puntualitzat que ens trobem davant d’una crisi estructural del capitalisme que es veu agreujada per la nostra dependència a l’Estat espanyol. D’una banda tenim una realitat global que conjumina una sèrie de crisis sistèmiques: alimentària, energètica, financera… I a escala catalana i local (mataronina) ens belluguem amb unes taxes d’atur del 15 al 20%, en un context de destrucció del teixit productiu autòcton; baixa qualificació de la mà d’obra i sous baixos (pèrdua progressiva del poder adquisitiu i fort endeutament); increment del preu dels serveis bàsics (aigua, llum, transport, brossa…); externalitzacions (privatitzacions encobertes) de serveis públics; dèficit greu de d’equipaments i serveis socials bàsics; urbanisme fet a mida dels especuladors; espoli fiscal (col·lapse de les administracions local i autonòmica). Els polítics que ens governen i s’autoqualifiquen a sí mateixos d’esquerres són corresponsables d’aquesta situació.

Segona. No podem esperar res d’Espanya i dels qui ens han ficat en la crisi. Les polítiques del govern espanyol de Zapatero -i Montilla- difícilment ajudaran a fer cap canvi de producció ja que aquest s’ha dedicat a regalar diners públics a la banca (FROB), als especuladors (FEIL), a l’escola privada concertada i a la indústria de l’automòbil.
Necessitem un canvi de xip que avantposi el valor d’ús davant del valor de canvi imperant. L’aposta de futur passa pel decreixement, el cooperativisme i pel comerç, el consum i l’agricultura de proximitat.

Tercera. Cal recordar que la principal crisi és la crisi dels salaris, ja que bona part de la classe treballadora ha de sobreviure amb menys de 1.000 euros. Per tant, la nostra resposta a aquesta situació la trobem als manuals d’història obrera: “repartir del treball i repartir la riquesa”. El principal problema que tenim són els polítics suposadament d’esquerres i que no han fet polítiques d’esquerres.

Una observació, excepte en Milà que ha estat més reflexiu, ha predominat el discurs autocomplaent (penjar-se medalles) i he constatat amb preocupació que tots tenien “Espanya” com a marc de referència dels seus projectes i discursos polítics.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: