La independència de la nostra terra no ens fa por. Apunts sobre tàctica i estratègia

16 set.

Primer apunt. Seria meravellós que en una consulta o referèndum d’autodeterminació es plantegés una pregunta que recollís els nostres principis estratègics, per exemple: “Aproveu la constitució d’un Estat socialista i independent dels Països Catalans?”. Malauradament, les coses no van així. Una pregunta expressada en aquests termes només seria possible amb una correlació de foces molt diferent de l’actual. Per tant, un plantejament maximalista pot ser contraproduent i abocar-nos al fracàs si abans no es té en compte el nivell de consicència nacional i de classe dels subjectes polítics. Aquesta reflexió ens remet a la necessitat de fixar una línia tàctica específica en relació a les consultes locals que es puguin plantejar en un futur immediat.

Segon apunt. Arran de la pregunta formulada a la consulta arenyenca del 13-S s’ha obert o reobert el debat sobre el nom de la nació i els seus diferents ritmes polítics. Penso que paga la pena abordar aquest debat amb menys passió i amb més rigor. Personalment, discrepo d’aquelles opinions que han titllat la consulta arenyenca de regional pel sol fet de parlar de Catalunya i no de Països Catalans. Serà regional o no en la mesura que ho vulguem les persones que defensem la Nació completa.

Tercer apunt. La supeditació de la independència a la integració dins de la Unió Europea posa en evidència  la gran indefinició i l’escàs treball polític realitzat alhora de concretar l’ideal de “l’Europa dels pobles” i les aliances internacionals amb què hem de proclamar i sostenir la nostra independència. És possible edificar un estat propi al marge de la UE? La història europea recent (últims 20 anys) ha obert les portes a la creació d’un seguit d’estats, però aquests han sorgit sempre vinculats al projecte de la UE i/o a les estructures militars de l’OTAN. Aquesta és una realitat que no m’agrada, malgrat tot (parafrasejant Salvador Seguí) la independència de la nostra terra no ens ha de fer por.

Anuncis

13 Respostes to “La independència de la nostra terra no ens fa por. Apunts sobre tàctica i estratègia”

  1. Albert Setembre 17, 2009 a 9:30 am #

    Com que la consulta és una acció d'agitació-propaganda (a banda d'un exercici de "gimnàstica revolucionària"), jo penso que hauria de referir-se als Països Catalans sempre que es pugui. Cal reforçar la propaganda política (precisament per crear la consciència que esmentes) a favor dels drets nacionals de TOT el poble català.A més, el propi alcalde d'Arenys reconeixia ahir que havia estat un "error" no parlar dels PPCC en la pregunta de la consulta. I a Berga serà aquesta la pregunta… no veig que la correlació ens sigui tant desfavorable!El que seria coherent, però, seria impulsar consultes fora dels límits de la CAC.Albert (Molins de Rei)

  2. Albert Setembre 17, 2009 a 11:50 am #

    Hola Juli,Torno a fer un comentari…No penso que es tracti de maximalisme el tema dels PPCC. Es tracta de plantejar el tema dels drets nacionals d'una comunitat cultural:"Les comunitats culturals tenen dret a preservar i potenciar la seva diferencialitat en aquells territoris on històricament s’ha desenvolupat.En el nostre cas, la comunitat cultural catalana abasta les comarques catalanoparlants d’Aragó, el País Valencià, les Illes Balears, el Principatde Catalunya, la Catalunya Nord a l’Estat francès i l’Estat d’Andorra i la ciutat de l’Alguer. Aquest conjunt de territoris conformen una unitat de cultura que és el fonament d’una identitat compartida des de la diversitat i pot ser-ho per a la lliure contribució a un projecte comú"."Els territoris històrics que amb Catalunya formen una comunitat decultura podran esdevenir, si aquesta es la voluntat dels seus habitants, una comunitat política nacional, que tindrà el reconeixement jurídic i polític que les institucions de govern de cadascun d’aquests territoris decideixin".Penso que, explicada així, la qüestió dels PPCC no queda com un dogmatisme irredent, sinó que es planteja l'autodeterminació com un PROCÉS OBERT a tot el poble català, en els seus territorisPer cert, que els fragments estan trets d'una cosa que s'anomenà Avantprojecte d'Estatut Nacional de Catalunya, que va fer gent propera a ERC el 1999.Apa, ja en seguirem parlant.

  3. Elena Setembre 17, 2009 a 11:51 am #

    A mi em sembla que tens raó, Juli. Penso que hi ha molta gent no implicada en política que podria votar SÍ a la pregunta de la consulta d'Arenys, però que a la pregunta de Berga l'assaltarien diversos dubtes. I no pas per ser contrària als Països Catalans, sinó perquè no s'ho havia plantejat. Llavors, voler despertar consciències en 2 fronts alhora (el de la independència i el de la unitat nacional) em sembla, si més no, arriscat, i més si es vol fer ja, sense massa temps per campanyes. Coincideixo amb tu que en cap cas és una renúncia fer la pregunta com es va fer a Arenys. No es tanca cap porta, al contrari!Elena (BCN)

  4. Jordi Navarro Morera Setembre 17, 2009 a 3:31 pm #

    Si que cal incloure sempre que es pugui el conjunt de la territorialitat però això no serà fàcil. Seria molt interessant que des del País Valencià, Ses Illes o el NOrd es fessin consultes als municipis fent referència al conjunt de la Nació; veurem però si això es produeix.El que no podem fer però és renunciar a guanyar batalles i continuar lligats a Espanya. Sien un territori ens podem alliberar ho hem de fer, sense dubtes, perquè cap Nació ni moviment revolucionari( cap!) ha aconseguit els seus objectius de cop. Llegiu la història de Cuba i ho veureu.el que em molesta una mica és que aquí als PP.CC hi ha gent que es creu que és més revolucionari que Fidel, Ho Chi min, Nerhu, Malcom, Maó, Bakunin, Prhoudon, Nin i Lenin junts, i això no pot ser

  5. Anonymous Setembre 18, 2009 a 5:30 pm #

    Amb militants com tu ha anat tant malament l'independentisme. No només renuncies a gran part del teu país, sinó que per pur i miserable tactiscisme d'opereta de repent ens hem tornat interclassistes. Fes un favor i, junt amb els grans quadres que demanen el vot a ERC -el que es diu regidor de Manresa "pels nostres", la CUP, n'és un exemple paradigmàtic- o el "papa" Castellanos que volia anar de núm. 5 pels botiflers republicans- pireu-vos de l'EI. No sou ni socialistes, ni revolucionaris, ni punyetes. Així ens ha anat!

  6. JULI CUÉLLAR Setembre 18, 2009 a 8:43 pm #

    Albert, potser la paraula "maximalista" caldria canviar-la "màxims". Òbviament, tens raó i allí on sigui possible cal procurar que les consultes que es facin es refereixin de forma explícita als Països Catalans. M'alegra saber que a Berga serà així. Ara bé, com diu l'Elena, parlar de Catalunya no és cap renúncia si nosaltres, els independentistes, ho tenim clar i així ho fem saber -com es va fer a Arenys de Munt- que es tracta de tota la Nació.Jordi Navarro, plena sintonia amb el teu comentari i les reflexions que fas al teu blog… Lamento el comentari anònim que ha escrit un presumpte militant de l'EI (m'agradaria saber qui ets!), perquè demostra que o bé no sap llegir o bé la seva mentalitat política es redueix a un grapat d'apriorismes. Malgrat el to despectiu, gràcies també pel teu comentari anònim.

  7. Anonymous Setembre 19, 2009 a 11:45 am #

    Compte amb els provocadors i infiltrats que envien missatges com l'anònim.Ara eswl moment d'estar units i no cedir davant les provocacions. Infiltrats, foteu el camp!

  8. Jordi Navarro Morera Setembre 19, 2009 a 12:16 pm #

    Bé, donat que no tinc clar que aquest anònim anés per mi, emplaço al seu autor que dóni la cara i no s'amagui covardament rera un anònim. Si em vols acusar de traidor m'ho dius a la cara, obertament i sense por.En tot cas només diré que jo tinc 38 anys i des dels 14 anys milinto, i he vist molt i molts "revolucionaris" de xapa que un cop els ha passat la febrada radical no només han plegat sinó que han acabat engroixint les files de l'enemic. Jo no sé si sóc un revoucionari, això només ho podrà dir la història en algún moment. El que si que sé és que he militat amb tota la intensitat de la que he estat capaç, i ho he intentat compaginar amb la meva vida laboral i personal. Com deia no sé si sóc un revolucionari perquè això no es diu sinó que es demostra, però si que sé que sóc un mileurista d'orígen obrer, que he de tirar endavant una família i que no és fàcil.Faig el que puc i quan puc i si algú creu que he de marxar de l'EI perquè no sóc prou militant o prou "pur" l'emplaço a que s'adreci a la meva assemblea local i en demani la meva expulsió. Per tant, anònim, ja veus que se t'ha girat feina.

  9. Aleix Cardona Setembre 24, 2009 a 7:57 am #

    Benvolgut Juli,Saps que discrepo profundament del plantejament que reprodueixes en aquest apunt. I discrepo per raons diverses. Per una banda, el to general de fer-nos perdonar la imatge "radical" de la CUP, com si la proposta de la CUP no sorgís precisament per la necessitat de posar per davant "el que es pot" del "que cal", una disjuntiva a la qual ens aboquen els qui controlen el poder i defineixen les línies per on es pot passar i por on no.Per una altra, la tan repetida cançoneta dels ritmes, les interpretacions i l'ambivalència dels conceptes. Resulta que ens queixem de la poca credibilitat que creen en la gent les polítiques confuses, i per mor de salvaguardar la poca realitat, el poc gruix institucional de què disposem correm a voler demostrar que som més d'ordre que ningú. Tu, jo i molta altra gent, sabem que de les consultes en pot sortir un creixement important de la consciència i la ubicació en un lloc preeminent del debat polític el tema de la independència, però no en sortirà immediatament un moviment insurreccional que ho desbordi tot perquè no tenim la força per fer-ho i perquè hi ha molts interessos immediatistes en els sectors que mai han treballat per la independència -ERC/PV, CiU, Bloc, PSM, PSOE, PP, ICV…- per convertir la moguda en una polèmica que els reporti rèdits a curt termini. Per això, i sobretot vist amb perspectiva històrica nacional i internacional, d'aquesta conjuntura hem de sortir posicionats per arribar a ser guanyadors, per la qual cosa, la renúncia possibilista a la qual només ens obliga la nostra por ens porta a perdre el nostre lloc en un futur molt proper. La CUP ha de marcar terreny, a d'establir models i ha de voler capitalitzar per a l'esquerra independentista aquesta realitat, amb tota la unitat d'acció que calgui, però amb les pròpies eines, els propis objectius i fent-se del tot visible als ulls de la gent, de la nostra gent, no ho oblidem, que no són clients, que són els protagonistes del futur que diem que volem. Per tant, la proposta de moció de Berga és el marc del nostre camí i la resta ens du a llocs on no tenim capacitat d'intervenció com no sigui en terrenys pantanosos dels quals ara com ara tenim moltes dificultats per eixir.Salut i una abraçada.Aleix

  10. JULI CUÉLLAR Setembre 24, 2009 a 8:51 am #

    Aleix,Òbviament la pregunta que fan a Berga és la que hauríem d'estendre arreu. En els meus apunts vaig intentar explicar que no sempre es podrà formular la pregunta que nosaltres volem (i a moltes ciutats potser ni tan sols tindrem l'opció de formular-ne cap…).En el debat sobre els ritmes de la construcció nacional no hi vaig entrar; simplement, penso que això requereix una reflexió rigorosa. Tot i que, per ser efectius, penso que caldria que les inciatives polítiques que es generen al Principat també seria bo que es visualitzessin a la resta de territoris. Per exemple, convocar consultes i organitzar nuclis de la CUP al PV i a les Illes. La reflexió sobre la UE crea incomoditat, però cal ser conscients del context geopolític en què vivim i del fet que ningú ens regalarà res; és a dir, sense aliances i suports internacionals no hi ha cap nació que pugui sostenir la seva independència. Jo també prefereixo obviar les referències a la UE en les preguntes de les consultes que es facin, però demano a la CUP i a l'EI que comencem a pensar amb quins suports internacionals hem de reforçar i garantir els nostres interessos nacionals i de classe.Vaig intentar explicar el problema de la confusió entre tàctica i estratègia.Tant o més important que els principis estratègics (independència-socialisme-Països Catalans) és el com hi arribarem. Aquesta és la qüestió!! De moment, la CUP només ha definit uns criteris comuns de cara a les consultes, però manca fer una anàlisi de la nova conjuntura i adequar una tàctica al respecte. Per mi la consulta d'Arenys de Munt no és una anècdota. Representa un canvi de cicle, però gran part de l'EI sembla que encara no ho ha entès així.Tu ja saps que vaig defensar enèrgicament que la CUP es presentés a les autonòmiques del Principat. Penso que els fets demostren abastament que hem perdut (o podem perdre) una gran oportunitat. Tot i que la CUP va decidir no concórrer-hi(per un estret marge de 13 vots) segueixo pensant que som rucs si deixem que se'ns mengin el nostre espai electoral i que el nostre treball polític quedi vampiritzat per altres interessos polítics.En fi, la realitat (igual que la veritat) és revolucionària, però el tarannà de bona part de l'EI és més aviat "conservador", la qual cosa ens incapacita alhora de donar resposta.Sembla que estigem presoners d'una mentalitat monàstica que l'únic que sap fer és convidar-nos a la puresa doctrinal, a la paciència i a la resignació. La pregunta és: fins quan haurem d'esperar? Salutacions indep. i rev.Juli

  11. Aleix Cardona Setembre 24, 2009 a 10:45 am #

    Juli,El conservadurisme no és una qüestió de temps, és una qüestió cultural, decultura política en aquest cas, però també de posició personal. La CUP lava encertar del tot no anant a les autonòmiques del 2011, i la dinàmicad'Arenys de Munt ho confirma. El problema de la CUP és precisament lapressa de fer les coses sense definir els marcs, les aliances i elsobjectius per ordre de calendari. Estic d'acord amb tu que això ens crema-imagina't a mi que tinc força més anys que tu i que continuo intentantaconseguir que això es defineixi- i que segurament s'ha perdut molt temps,però constatar la pèrdua de temps no ho fa avançar, sinó que ens situa enla mateixa tesitura dels que corren els encierros de San Fermín i quedenatrapats a la porta de la plaça, en un embut terrible i cada vegada méstens com més a prop sents el toro. Només la serenitat, el debat de fons ila pràctica poden fer resoldre tot això.Que Europa com és és una realitat prou que ho sabem i ho patim, però lanostra feina com a CUP i com a EI no és resoldre-ho, la nostra feina ésconstruir la nostra alternativa política sòlida, ferma i convincent,allunyada de l'oportunisme.Sentir a gent com tu justificar la corrupció política per mor d'unobjectiu pur no té cap sentit, Juli. No seràs més dolent perquè t'hoproposis, en tot cas, podrirem el projecte i esdevindrem uns més. I novoler-ho ser no és qüestió de puritanisme, és qüestió de ser pràctics.Només demostrant que som més forts, millors i que tenim els objectiusclars i vinculats a la pràctica, transparent i decidida, només així, seremdiferents i una alternativa.Tenir uns relatius resultats quant al país, però concretament moltpositius en certs municipis no representa que hàgim assolit la majoriad'edat, representa que anem pel bon camí. La maduresa s'assoleix a base defeina, experiència i perspectiva.Arenys de Munt ha anat bé malgrat la pregunta -que no vol dir que elplantejament de fons fos regionalista però sí la forma- però ha demostraton és cadascú, la força que té, els interessos que hi ha i el camí que lical recórrer a la CUP per posar-se alloc. ës just apuntar-se el tanto però també ho és reconèixer que cal serforts per poder parlar d'aliances europees i altres coses, si no es volcaure en la necessitat, que és el que empeny a gent com ERC i els seusconsellers a fer polítiques neoliberals.Salut!Aleix

  12. Anonymous Octubre 12, 2009 a 12:47 am #

    "Sentir a gent com tu justificar la corrupció política per mor d'unobjectiu pur no té cap sentit, Juli. No seràs més dolent perquè t'hoproposis, en tot cas, podrirem el projecte i esdevindrem uns més"Vaja, que segons el senyor Aleix Cardona en Juli justifica la corrupció política.Doncs si hem de començar a fer acusacions d'aquest tipus ja podem plegar. Senzillament em sembla una vergonya que s'acusi publicament a un company militant com en Juli d'una cosa tant greu. Ja sé que el companyerisme no és una virtud gaire apreciada a l'EI però això supera tot el que jo podia imaginar.El debat era interessant i volia dir-hi la meva però davant d'aquest fet tant greu m'estimo més deixar-ho aquí.salut!

  13. Jordi Navarro Morera Octubre 12, 2009 a 1:06 am #

    El debat és complexe i la solució no és fàcil. Pe que fa al debat de les autoòmiques jo era un defensor de no presentar-se encara ( bàsicament per la nul·la cohesió interna i la manca de recursos per afrontar amb garanties el repte) Tanmateix, pel que fa a la cohesió interna em vaig quedar sol perquè el sector que en teoria defensava no anar a les autonòmiques en qüestió de setmanes va muntar una candidatura ( d'aquestes que desapareixen un cop passades les eleccions) per anar a les europees ( al parlament europeu, aquest lloc que ara alguns utilitzen per rebentar el dret a l'autodeterminació en alguns pobles.Hi ha gent que opina que no anar a les autonòmiques ha estat un error greu i d'altres afirmen convençuts que va ser la decisió més encertada. En tot cas voldia dir-los a tots que el resultat no el sabrem fins al 2011, a les properes municipals, si la CUP arriba als comicis ( dic arriba perquè ja veurem allò de la cohesió com acaba) i obtenim un bon resultat voldrà dir que la decisió va ser més o menys encertada.Per tant, no fem tant el profeta ni ens erigim com a líders messiànics set-ciències que el futur ningú el sap. Podem intuÏr coses però no fer afirmacions gratuïtes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: