Apologia de Xirinacs

21 ag.

Pla de Can Pegot (Ogassa, Ripollès)

“És evident que en l’Evangeli hi ha un clar missatge de no-violència, però el poble jueu anterior a l’Evangeli lluità violentament per ideals elevats. La nostra societat occidental, per desgràcia, encara és preevangèlica, encara està submergida en un mar de violències. L’Església, comprenent aquesta veritat de fet, establí el principi moral de la guerra justa. Es limita la guerra al servei de la justícia. La intenció de l’Església fou la de protegir l’autodefensa dels febles… Si l’Església aprova la guerra justa, nosaltres avui hem de retre homenatge a un caigut per una guerra justa, sense subterfugis, declaradament. Ell ha donat la seva vida, ell ha estat valent. Ja voldria jo un tan alt grau de generositat i de militància entre els que desenfadadament ens diem no violents perquè som cristians. Quanta gent, per por a arriscar la vida, cerca aixopluc sota la capa de no-violència i de principis evangèlics i així el cristianisme esdevé un refugi de covards. Vergonya hauríem de tenir davant els homes com Oriol anomenant-nos cristians, en comptes de sentir-nos incòmodes de participar en el funeral d’un partidari de la lluita armada”

El 9 d’abril de 1976, a la parròquia de la Concepció de Barcelona, Lluís Maria Xirinacs va fer una homilia de record d’Oriol Solé Sugranyes, militant anticapitalista del MIL (Movimiento Ibérico de Liberación) i fugitiu de la presó de Segòvia que fou mort a trets per la Guàrdia Civil a Burguete (País Basc). Xirinacs recorré a la història de Mataties, del clan dels Macabeus, que recull l’Antic Testament, per tal d’honorar el lliurament i el sacrifici d’Oriol Solé Sugranyes i la seva família. Ja aleshores, fou processat per dir en veu alta el que mantindira al llarg dels anys.

L’homilia fou publicada pel col·lectiu Pax Christi i es pot consultar al fons històric del MIL que custodia el CEHI-UB i també es pot llegir, fragmentàriament, a les p.164 i 165 del llibre del periodista Joquim Roglan “Oriol Solé, el Che català. Vida, fugida i mort d’un revolucionari” (Edicions 62: Barcelona, 2006) -un relat que és interessant llegir i contrastar junt amb la crítica demolidora que féu Sergi Rosés Cordovilla, qui qüestionà la mitificació i l’apropiació “nacionalista” de la figura d’Oriol Solé Sugranyes.

Rellegint el text d’aquella homilia, hom pot comprendre i contextualitzar molt millor les paraules del discurs que Xirinacs pronuncià al Fossar de les Moreres l’11 de setembre de 2002 i que són el motiu pel qual avui dia el poder establert menysprea la seva memòria i criminalitza qualsevol intent de reconeixement públic de la seva aportació a la llibertat de la Nació catalana.

Anuncis

Una resposta to “Apologia de Xirinacs”

  1. humbert Agost 24, 2009 a 12:51 am #

    Juli: Gràcies per aquesta cita tan definitòria de l'actitud de'n Xirinacs davant la violència i la lluita per les llibertats i la justícia social, i que constitueix una de les idees base del seu pensament i actitud persistent. I, també, per recordar que el llibre del Roglán sobre l'Oriol Solé Sugranyes, tan elogiat i difós als mitjans, ha tingut severes crítiques, que comparteixo. Entre elles, les de Sergi Rosés, l'autor del millor estudi publicat sobre el MIL: El MIL, una historia política, ed. Alikornio. Una abraçada. Humbert Roma

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: