El mal francès

14 jul.

Com a independentista català no sóc parcial ni puc ser-ho: “Ni França, ni Espanya. Països Catalans!”. Per tant, el pas del Tour de France per les terres catalanes és tan o més vexatori que el pas de la Vuelta a España. Semblantment, l’eventual adhesió a la francofonia és igual de funesta que la nostra absorció dins de la constel·lació hispanoamericana.

Sovint, gran part del catalanisme regionalista ha obviat que l’estat francès ha estat tant o més repressor que l’espanyol. L’emmirallament francès ens desdibuixa com a poble i obvia els reiterats fracassos històrics d’entesa o cooperació amb França. De fet, podríem remuntar-nos a la Guerra dels Segadors i anar estirant del fil fins a l’actualitat per retreure’ls un llarg memorial de greuges… Però, fet i fet, França, igual que Espanya, mai ens ha respectat com a poble.

Avui, el nacionalisme francès ha celebrat la seva diada patriòtica: el 14 de juliol. El patriotisme republicà francès se sosté en la consigna revolucionària, “Llibertat – Igualtat – Fraternitat”. Però, la França republicana va néixer amb una idea esbiaxada de la Igualtat, heretada de l’antic règim i pensada únicament per a consolidar la idea de la uniformitat cultural i la superioritat de la cultura francesa enfront de la diversitat cultural i dels pobles existents en el seu hexàgon. Per això, amb el pas del temps, la cultura dels bretons, bascos, catalans, occitans, corsos, etc. ha quedat pràcticament abolida.

Marc Orozko, ha publicat un article molt aclaridor a la revista Llengua Nacional (núm 67 – II trimestre del 2009) on explica que el “complex de superioritat cultural” que pateixen molts francesos, ha tingut unes conseqüències brutals i nefastes, que no els ha permès que es relacionessin d’una manera civilitzada i pacífica amb la resta del món. I, finalment, dóna una clau bàsica per desmuntar l’igualitarisme excloent o xovinista, tant estès a França (però també a l’estat espanyol):

– Allò que ens fa ser iguals és el fet que gaudim de la titularitat dels mateixos drets i no pas que els exercim de la mateixa manera.

Em sembla que és prou clar, oi? Però, és clar, el patriotisme “republicà” o “constitucional” no se’l creuen ni ells; perquè la seva raó primigènia sempre ha estat i serà la violència i l’autoritarisme.

Com a apunt final, paga la pena revisar un fragment de la lletra de l’adaptació catalana de “La Marsellesa” feta per Ignasi Iglésies, perquè no té desperdici i posa en evidència que la nostra marsellesa no té res a veure amb la d’en Sarkozy i tots els seus antecessors:

Fills de la terra catalana:
primer morir que viure esclaus!
Per l’ideal que ens agermana.
Com més turments, siguem més braus!
Malhaja el poble que ses penes
suporta humil i resignat!
Malhaja el poble esclavitzat
que no fa a trossos ses cadenes!
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: