Reptes

20 maig
La lluita institucional només és útil si canalitza, amplifica o dóna veu a les reivindicacions dels moviments populars. En l’actual sistema (democràcia formal capitalista) la contraposició d’interessos sempre juga a favor de la classe dominant. Però l’existència d’una base social organitzada amb una representació institucional dóna aire i permet sostenir el conflicte més enllà de la lògica de la criminalització i/o de l’exclusió.

En el nostre àmbit local, Mataró, la presència de la CUP a l’Ajuntament (tot just fa dos anys) ha contribuït a posar el dit en la nafra en molts temes. Certament, encara cal treballar molt per a articular un teixit social amb bases idelògiques que dibuixin un projecte alternatiu.

La principal tasca a escometre continua sent la politització, entesa com la recerca de mecanimes de participació i implicació dels ciutadans i de les ciutadanes que permetin la seva presa de consciència com a subjectes actius.

Encara és aviat per determinar l’èxit o el fracàs d’aquest propòsit. El que sí queda clar és que la CUP de Mataró no pretén ni hauria de prentendre alimentar la partidització i menys en l’actual context, ja que això ens convertiria en una secta més.

La nostra presència no és determinant, però sí molt important. Aquest factor ha generat autoestima i un major nivell d’exigència i compromís militant.

La CUP de Mataró ha servit d’exemple, des de la seva creació, propiciant que sorgissin nous nuclis a la comarca. Ara bé, la connexió comarcal sempre és difícil, atès el fort ritme de militància que demana una ciutat de 120.000 habitants.

Es pot ser optimista o pessimista. Es pot confondre desig i realitat. Però el cas de la CUP de Mataró indica de forma clara que no hi ha reptes impossibles i que els fracassos aparents (no assolir representació el 2003 o els resultats de les europees) sempre anuncien petites victòries de l’avenir. Només hi ha un secret: peseverança i confiança en la gent que t’envolta.

Malgrat tot, l’experiència de lluita en la nostra realitat local no pot obviar les limitacions amb les quals treballem: un sol regidor enfront de 26, que a més a més treballa contra unes maquinàries electorals que alimenten el burocratisme i el clientelisme i que, a més a més, també controlen o tenen presència en tots els ressorts de poder supramunicipal (consell comarcal, Generalitat i Estat).

Cada cop veiem més clar que molts temes se’ns escapen de les mans i que l’origen del mal o l’última paraula sempre recau en instàncies supramunicipals. Resulta que nosaltres recollim les evidències, hi plantem cara i alhora de la veritat ens trobem que des de dalt la Generalitat (o l’Estat) fa i desfà, sense que cap dels nostres interessos estigui ni tan sols representat al Parlament autonòmic.

Això és evident:

– Quan veus que el seu pla d’infraestructures planifica un tren orbital pel bell mig de l’espai agrícola protegit de les Cinc Sènies…

– Quan veus que la seva política de costes destrueix el fons marí per reposar la sorra que les platges de la comarca perden per culpa dels ports esportius que paulatinament es consturueixen o s’amplien amb el vist-i-plau de la Gene…

– Quan veus els seus organismes de patrimoni cultural fan la vista grossa i donen via lliure a la destrucció de Can Fàbregas i de Caralt…

– Quan veus com s’estan carregant els serveis públics d’educació i salut…

– Quan veus que l’Ajuntament de Mataró viu pendent de les engrunes del Fons d’Inversió Local…

– Quan veus que la seva política de residus afavoreix la incineració…

I tants altres exemples que podria citar!

Per mi la qüestió és clara: tenir presència al Parlament autonòmic és una necessitat imperiosa, per tal de donar continuïtat lògica a totes les nostres lluites. Naturalment, entre la necessitat i la realitat cal que hi hagi el desig humà, col·lectiu en aquest cas.

Mai estarem prou preparats. Mai en sabrem prou. Però, penso que aquest repte cal abordar-lo ja, al marge dels hipotètics resultats electorals, perquè tal i com sentencià el poeta castellà Antonio Machado: “Se hace camino al andar”.

Anuncis

Una resposta to “Reptes”

  1. Favier Mai 21, 2009 a 1:55 pm #

    D’això es tracta: de fer la nostra poesia!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: