Polititzar des de la proximitat

17 maig
Dissabte 16 de maig a la Sedeta de Gràcia, el nucli impulsor de la CUP a Barcelona va organitzar la jornada de debat “Pel dret a la ciutat” (segur que a Mataró també l’aprofitarem. aquest lema..). Vaig assistir a la segona taula rodona dedicada a l’exposició de les experiències municipalistes de Vilafranca del Pendès, Ripollet, Els Verds a Barcelona i de Castellar del Vallès. Moderava (oh! sorpresa!) en Roger de Sants.

Xavier Navarro (regidor de la CUP a Vilafranca) va remarcar la importància d’estar connectats permanentment a la realitat del carrer i d’oferir la candidatura com a un altaveu de les diferents lluites i reivindicacions.

Pilar Castillejo (ex regidora de Compromís per Ripollet) va repassar la història del municipalisme a Ripollet des de les primeres eleccions amb l’entrada dels regidors de la candidatura alternativa “Participació Popular” i l’ulterior formació del COP. Tot i que no van amb l’estelada treballen amb uns principis bàsics que els han convertit en un referent local, bàsicament perquè defensen un model urbanísitic alternatiu al PSC i per l’aposta de la participació ciutadana, això els ha permès comptar amb el suport electoral molt heterogeni.

Roser Veciana (ex regidora de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona per la coalició ERC + Els Verds), va destacar el funcionament corrpute de l’administració municipal, i tot i que en el seu cas l’accés a l’Ajuntament i al govern va ser fruit d’un moment polític molt determinat (afebliment d’ERC), va plantejar la importància de ser a dins de les institucions, no pas per canviar-les sinó per obrir escletxes en benefici dels moviments socials.

Gemma Usabart (ex regidora de l’agrupació d’electors l’Altraveu de Castellar del Vallès), va explicar que l’aposta municipalista de molts nuclis vinculats als moviments socials s’ha produït entre 2003 i 2007 com a resultat d’un cicle de lluites iniciat deu anys abans i en la recerca de crear estructures més estables. L’entrada de més de 50 candidatures alternatives a les darreres municipals és un fet inèdit a Europa i tenen elements comuns importants: han capgirat l’obsessió per la gestió i han retornat a la ciutadania el debat polític sobre el model de pobles i ciutats que volem.

Un cop acabat l’acte, mentre els i les companys/es de l’Assemblea de Joves de Gràcia, ultimaven els preparatius del concert de la Trobada Jove de Gràcia, vaig fer-la petar amb persones conegudes (santsencs entranyables!), exmaulets, militants de Vila, del SEPC i, també, amb el Josep de la CGT. Precisament, a aquest darrer i arran de la il·legalització de la llista d’Iniciativa Internacionalista, vaig comentar-li la gran semblança que havia trobat entre l’escrit d’impugnació de l’advocacia de l’Estat i la literatura emprada pels franquistes en els sumaríssims d’urgència que cada dia, com a historiador, rellegeixo a la feina.

Potser va faltar públic, però l’acte de dissabte va ser molt interessant i penso que obre un bri d’esperança en l’atomització i la sòrdida disputa d’interessos grupusculars que predomina a Barcelona ciutat. Parteixo de l’optimisme pràctic i constato que l’articulació d’una CUP a Barcelona és possible i necessària perquè hi ha moltes lluites i experiències acumulades.

Des de la meva trinxera, a Mataró, tot i els recels que sempre hi ha envers allò que es cou al Cap i Casal, desitjo que la CUP prosperi i, sobretot, que la gent que m’estimo continuï com fins ara: al peu del canó.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: