Les claus al pany

24 febr.
Després de recollir els plats, netejar els espinacs, escombrar i fregar el pis, he vist que ja feia tard i que els nens ja feia estona que m’esperaven a l’escola. Anava tan atabalat que m’he deixat les claus al pany de la porta de casa…

Tot plegat m’ha fet reflexionar sobre el ritme de vida tan accelerat que portem, la dificultat de conciliar la vida laboral, la militància política i la família. Pesa molt el sentiment de culpabilitat i puc afirmar que en les condicions actuals bona part de la gent que m’envolta i que té fills, tant a la feina com en la militància, fa veritables actes heroïcitat per no faltar al treball o per assistir a les reunions i actes. Fa poc em van preguntar si tenia temps per dedicar a la política… vaig respondre amb alguna evasiva, perquè la veritat és que milito menys del que voldria i molt menys que fa tres anys enrere, ja que el temps que hi destino sempre va en detriment de les hores de son, dels fills, la parella…i això pesa molt.

A nivell de parella en Francesc Torralba, en una entrevista a la revista “Viure en família” (núm. 29, desembre 2008), proposava un pacte d’alternança simètrica, en el qual durant un temps un tingui més dedicació a la vida externa mentre l’altre té cura dels fills. Sense dubte, es tracta d’un punt d’equilibri difícil d’assolir. Per mi, ara mateix, l’ideal seria estar tres anys de baixa (pel cap baix) per a tenir cura dels meus fills i viure la vida sense tantes presses, segur que així no em deixaria mai més les claus al pany (!). Malauradament, em temo que seguiré com fins ara, fent equilibris i esgarrapant hores i anant de bòlit en tot allò que faig.

Anuncis

2 Respostes to “Les claus al pany”

  1. Pau febrer 26, 2009 a 8:47 pm #

    Tens tota la raó del món! lo dolent es que tampoc se la solució

  2. Pau Durán i Pujades Març 2, 2009 a 12:40 pm #

    Hi ha una màxima que si no recordo malament diu: Hi ha un temps per cada cosa i cada cosa vol el seu temps.Si no és així perdoneu-me, i em faré pròpia la frase, si és el cas.La solució és establir prioritats i renúncies. Tot és qüestió de mesura i de graus.Bona sort i posa atenció en allò que de veritat s’ho val. Els fills no t’esperaran mentre creixen, i el temps que els abandonis ningú te’l reornarà, en canvi la política pot esperar!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: