Solidaritat amb els estudiants en lluita

6 febr.
Dijous 5 de febrer em vaig llevar pensant que havia de telefonar a ma germana, que fa anys que viu lluny de Catalunya, per felicitar-la i, sobretot, encoratjar-la ara que ha reprès els estudis (a la UNED) i que ha acabat la primera tongada d’exàmens. Anava capficat amb aquestes cabòries quan sortia del metro de Diagonal, de camí cap a la feina, i… vatua l’olla! vaig topar de morros amb una acció pacífica espectacular de la SEPC contra el Pla Bolonya i les expulsions de sis estudiants de la UAB a la seu del Departament d’Innovació i Universitats.

Des del finestral de l’oficina vaig veure com una porquera baixava rabent per Balmes i ja vaig témer que hi hauria detencions. Al llarg del matí es van confirmar les detencions de diversos estudiants i el meu correu va rebre diversos missatges solidaris de les Seccions Sindicals del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i del Departament de Treball i SOC.

Al capvespre, al Ple municipal de Mataró, des de la CUP vam presentar una proposta de resolució per demanar l’anul·lació de les expulsions dels sis estudiants de la UAB, un dels quals resulta que és un company de Maulets del Maresme. El debat va estar precedit per una “carteta explicativa” de la rectora de la UAB, que va ser distribuïda per l’alcalde a tots els regidors i a la premsa (faltaria plus!) i davant de la qual la resta de partits van tancar files en una mena d’unió sagrada, lloant l’autonomia universitària i el règim de llibertats que “disfruten” els universitaris, alhora que justificaven la criminalització del moviment estudiantil.

Divendres 6 de febrer, altre cop a la feina, em reenvien un correu amb el Butlletí intern del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa on hi ha una editorial signada pel conseller Josep Huguet que diu: “En qualsevol procés de canvi, però, apareixen sectors contraris que abanderen motius que poden resultar legítims, com hi ha estudiants contraris al procés de Bolonya. En tot cas, sempre s’ha d’apel·lar al diàleg i al respecte, mai a la violència, per arribar a un acord”. Me’n faig creus! i més tenint en compte que fa uns anys, en un Aplec dels Països Catalans celebrat a Manresa, vaig tenir l’estrany privilegi de cantar cançons de guerra amb el qui ara titlla els estudiants de la SEPC de “violents”.

Llegeixo el diari: “Mor Júlia García-Valdecasas” (uf! quins records!). Ara bé, la seqüència de fets descrita abans, em fa dubtar que el seu “esperit repressor” hagi mort… perquè sembla que hagi acabat empeltant en la pràctica quotidiana dels polítics que es fan dir catalanistes i/o d’esquerres de debò.

Penso que m’agradaria tornar a la universitat. Mentrestant, una abraçada a totes les estudiants que lluiteu contra la mercantilització dels ensenyaments universitaris i per fer realitat la universitat del futur: pública, catalana i de qualitat. Endavant!


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: