És molt senzill…

10 des.
(Foto: A.Cortès)

Dins del pessebre de la política mataronina hi ha una sèrie de personatges entestats en convertir el 6 de desembre (Dia de la Constitució Espanyola) en una data de referència pública pels devots de la “unitat d’Espanya”. Per això, van organitzar, amb diners públics i per primer cop, un acte institucional en què van convidar al Sr. Miquel Roca, un dels pares de la criatura, que fou presentat com a un redemptor, quan al meu entendre (ho dic sense malícia) el paper que més li escau és el del caganer. Va dir justament el que tota la llopada espanyolista i el botifleram local esperava que digués: cal estar contents (!) amb el nivell de descentralització de l’Estat i renunciar a reformar la Constitució espanyola perquè això podria suposar un pas enrere (més encara?).

Considero preocupant que els blogs d’en Joan Mora (CiU) o d’en Marc Navarro (EUiA) tinguin tantes coincidències amb el discurs d’en Roca. Ambdós voldrien canviar la Constitució espanyola, aconseguir un encaix amable de Catalunya i/o més llibertats, però com la majoria dels seus correligionaris no s’hi veuen amb cor perquè tenen por que això signifiqui un retrocés a mans de les majories del PP i PSOE.

Em temo que aquests conciutadans obliden que a Madrid el conjunt dels diputats i diputades dels Països Catalans sempre seran minoria i que, per tant, la Constitució espanyola no es reformarà mai perquè ho demanem els catalans i les catalanes; en qualsevol cas, el procés serà a l’inrevés i, com molt bé pronostiquen, en perjudici dels drets col·lectius del poble català. Ara bé, amb la por no es pot construir un país lliure ni encetar cap transformació social.

Penso que hi ha tres possibilitats de futur: fer-nos espanyolistes (desaparèixer del mapa), esperar que tinguin pietat de nosaltres (seguir agonitzant com fins ara) o plantar cara (alliberar-nos). Personalment, prefereixo l’opció combativa i entenc que tot plegat és molt senzill: necessitem la independència. I, és clar, la independència no passa ni per la Constitució espanyola ni pels estatuts d’autonomia, passa per l’exercici del Dret d’Autodeterminació.

“el millor per poder viure

i el millor per poder viure en pau

és exercir de persona,

no pas creure i fer d’esclau.”

Senzillament (ARAMATEIX)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: