Per les seves obres els coneixereu

8 des.

En Joan Solà ha escrit un article (publicat al suplement de cultura del diari AVUI de dissabte 6 de desembre de 2008) explicant els actes del 150 aniversari de Germanes Filipenses Missioneres de l’Ensenyament i en el qual denuncia la manca de sensibilitat dels missaires de Mataró envers la llengua catalana.


A cada bugada perdem un llençol

Això era i no era una família benestant i catòlica de Mataró, la família Castanyer i Seda, que tenien tres fills: Marc, Segimon i Gertrudis. Els quals es decanten per la vida religiosa: Segimon es fa caputxí; Gertrudis es fa carmelita, però ha d’abandonar la regla per qüestió de salut; i Marc va al seminari, acaba els estudis a Roma, exerceix el ministeri a Gènova i Marsella, i finalment es retroba amb Gertrudis a Mataró. La pobresa i la incultura de les nenes de les fàbriques tèxtils d’aquella incipient era industrial (hi treballen dotze hores diàries) els mouen a obrir escola gratuïta al domicili familiar.

Els dos germans aviat conceben un projecte més ambiciós: una fundació per la promoció cristiana i cultural de la dona. Hi destinen els béns de l’herència i Segimon hi afegeix els seus. El bisbe de Barcelona els autoritza per escrit a tirar endavant. Som a l’any 1858, ara en fa 150. El papa Pius IX els beneeix també l’empresa (1859) i obren el primer noviciat de noies (1860). Així van començar les Germanes Filipenses Missioneres de l’Ensenyament, que es van escampar per Catalunya i tot seguit per Espanya i pels dos continents americans: Mèxic (1907), Cuba (1914), Xile (1950), Colòmbia, Estats Units (Las Vegas), República Dominicana. Sembla que l’empenta no ha minvat, perquè enguany han arribat fins al Sudan. Avui la Casa General i la Delegació a Espanya és a Madrid, i el contacte a Barcelona és l’Escola Lurdes del c. Lincoln / plaça Gal.la Placídia.

De tots aquests llocs hi havia delegacions i banderes el proppassat 22 de novembre a l’església de Sant Josep de Mataró, on l’Escola Lurdes va desplegar la seva meritòria panòplia de corals per acompanyar la missa dels 150 anys i oferir tot seguit un concert a la concurrència, abans que aquesta es desplacés a fer un piscolabis de retrobament a la casa natal dels fundadors, just a l’altra banda del carrer Sant Josep. Després, cada grupet es va anar espavilant per dinar.

Tot molt adequat i correcte: el programa era en català i la missa va tenir una part en castellà en atenció a les delegacions. Llevat un detall lamentable a l’esmentada casa natal. Aquí ja hi ha una placa de 1958, any del centenari, naturalment en castellà. Però resulta que la segona placa, la que es va descobrir aquell dia davant la multitud, també era, estranyament i malauradament, en castellà: «A NN. HH. fundadores, Marcos y Gertrudis Castañer y Seda, con memoria agradecida en los 150 años de la Fundación Filipense. […] RR. Filipenses Misioneras de Enseñanza. Mataró, 22 de Noviembre de 2008». En canvi, eren en català tres grosses pancartes penjades als balcons, on s’explicava la història de la Fundació. És a dir, allò que era efímer era en català, i allò que ha de romandre a la façana de la casa era en castellà. El món justament al revés. Sol.licito des d’aquí als responsables de l’atzagaiada (o de la timidesa injustificada) que sigui ràpidament canviada aquesta placa. O totes dues.

Joan Solà

NOTA.- El text d’aquest article és l’original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l’amabilitat d’enviar també a la llista InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: