La plenitud d’un matí de dilluns

17 nov.
Dilluns al matí, dalt del tren, he assaborit el poemari “Un pòsit de cafè al fons de cada tarda” de la Maria Antònia Grau. Ha estat la millor manera de començar una setmana que serà feixuga, carregada de trucades de telèfon, correus electrònics i visites. El llenguatge poètic va més enllà de la rutina, és suggestiu i evoca imatges, moments viscuts i fantasies. Els poemes m’han deixar un regust enyoradís i de plenitud. He recordat les hores dalt de l’escenari de la sala d’actes del Mediterrània i m’he vist a mi mateix dessota el campanar, resseguint les orenetes i flairant la mar i la serralada de Marina. Seqüències de temps i espais físics que cada cop són més cars de retrobar; uns perquè se’ns esmunyen i els altres perquè es malmeten o desapareixen engolits per l’asfalt i el ciment.
Anuncis

Una resposta to “La plenitud d’un matí de dilluns”

  1. Freski Novembre 23, 2008 a 9:05 pm #

    Mai he tingut el plaer de llegir res de la Maria Antònia Grau, i mira que si estem parlant de la mateixa escriptora, és professora de literatura catalana del meu institut (tot i que no la tinc). He tingut oportunitat d’assistir a presentacions de les seves obres, però mai hi he pogut anar. En fi, un dia d’aquests em deixaré caure per la biblioteca de Premià que em sembla que hi ha algunes obres seves.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: