Necrològiques

3 nov.
Les notícies necrològiques mai són neutres i acostumen a donar molta informació sobre el mitjà que les difon i sobre la societat on va viure la persona traspassada.

Avui, un cop llegida la notícia de la mort de l’últim alcalde franquista de Barcelona (el penúltim, Joaquim Viola, va morir l’any 1978 en una acció de recuperació econòmica atribuïda a independentistes de l’EPOCA) he vist clar que es tracta d’un testimoni històric excepcional per a comprendre la societat i la política catalana dels darrers 30 anys. I doncs, com pot ser que aquest mateix any 2008 el President de la CAC, Sr. José Montilla, hagi condecorat amb la Creu de Sant Jordi un càrrec polític de la Dictadura? Com pot ser que un govern catalanista i d’esquerres, abanderat de la memòria democràtica, avali la trajectòria política d’una persona que va manar a Barcelona sense haver estat mai elegit per la ciutadania?
Que jo sàpiga ni a Alemanya ni a Itàlia es fan gales oficials per condecorar els càrrecs polítics del nazi-feixisme. Però pel que es veu, aquí som diferents… Prova d’això són els eufemismes emprats pel diari El Periódico de Catalunya o La Vanguardia per a referir-se al Sr. Socías Humbert, qualificant-lo com “El primer alcalde de Barcelona després de la mort de Franco” o “L’últim alcalde predemocràtic de Barcelona”, presentant-lo com l’artífex d’una “fantàstica” transició municipal a la democràcia i, d’aquesta manera subtil, contribuint a desdibuixar el protagonisme històric dels moviments populars i la realitat irrefutable: era un franquista.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: