No creguis: pensa!

13 set.

Últimament, cada diumenge escoltem missa. No és pas per pròpia voluntat sinó perquè hi ha una veïna molt devota que sembla que ha decidit evangelitzar els impius que l’envoltem apujant el volum de la televisió. No hi ha res a fer, només podrem descansar quan arribi el fred i tanqui la finestra…

Dijous passat l’andana de l’Arc de Triomf estava infestada de pamflets contra l’avortament. Dalt del tren vam topar-nos amb un capellà que anava de vagó en vagó distribuint els pamflets que poc abans havíem estripat amb indignació. La coincidència va ser un xic… explosiva (!) i suposo que aquest home de déu es va espantar i va marxar a corre-cuita perquè a la següent parada ja no hi era. Quines penques: un capellà, un home alliçonant les dones sobre el dret a disposar lliurement del seu cos!

L’endemà, als diaris gratuïts vaig llegir una notícia extravagant sobre una comunitat establerta en una finca de la localitat malaguenya d’Ojén (Andalusia) i liderada per un home barbut. Vaig pensar que allò era una secta, però la notícia era més aviat condescendent i se centrava únicament en l’extravagància d’unes persones vegetarianes que només mengen aliments crus i van en pilotes…

Les meves sospites no eren infundades, Kaosenlared publica un article en el qual es denuncien les pràctiques de cooptació sectària del barbut d’Ojén.

Per acabar-ho d’arrodonir, ahir a la tarda, al parc de la plaça Occitània hi havia un grup de cristians evangelistes que s’havia desplegat amb “monitors de lleure” fent jocs de plaça amb la canalla (encantador!). Tenien una parada de llibres i pamflets i animaven a les mares a llegir. La Lourdes va refusar l’oferiment i va establir un diàleg incisiu: “Te interesa algun libro”, “No gràcies, sóc atea”…, “pero en algo tienes que creer…”, “sí, jo crec en les persones”…

Fa temps que observo que el sectarisme religiós no només no recula sinó que guanya espais i presència social. Per frenar aquest rebrot, només hi ha una fórmula: proclamar sense embuts el nostre ateisme i defensar aferrissadament la laïcitat de la nostra societat.

[Rip-Rap // Reincidentes]

Anuncis

4 Respostes to “No creguis: pensa!”

  1. Pau Setembre 14, 2008 a 10:41 am #

    El volum correspon al televisor, o potser no, què hi farem, són els inexcrutables camins de la llengua.Però anem al gra del post: Pensar versus creure.El significat de CREURE és extens i ple de matisos: admetre, obeïr, acte de fe, imaginar, espera, tèmer, i mireu per on, també manté compartiments semàntics amb PENSAR!El capellà antiavortista no era res més que un aplicat militant exercint el deu deure d’expandir el dogma que ha acollit. Ho hem vist sovint en molts altres casos de veneració al culte i de submissió a les estructures organitzatives, jerarquitzades sota paràmetres d’eficiència on la distribució de les funcions compartimentava i deferenciava els actes propagandístics del fet de pensar. Militants subsidiaris dels quadres pensants!L’acusació i el rebuig que en fas d’aquest repartidor de pamflets el trobo pueril i massa simple. Hauria estat molt millor, potser, segurament m’equivoco (no pretenc abastar la raó), ser condescendent amb aquest acte mesquí. De les sectes millor deixar-ho per una altra ocasió. De l’expansió del sectarisme religió en tinc els meus dubtes. No crec pas que s’expandeixi. La societat s’engrandeix i és natural que en percebem moltes de les manifestacions que no es donaven en una societat reduïda i poc permeable. Una societat bastida sobre l’omnipresència del catolicisme i que sortosament va superant la seva condició unívoca.Per acabar discrepar de l’ateisme, pot ser una molt bona opció però demana també una bona dosi de fe. La negació de l’absolut no és pas una cosa senzilla i abraçar-lo depara també les seves pròpies traves fent-nos homes injustos. Personalment opto per declarar-me agnòstic i trobo que és la millor manera de defensar la laïcitat de la nostra societat. La crítica de la certesa ens obra les portes del dubte i posa les nostres premisses ideològiques en la seva optimesa. Abandonar els dogmes i el desig implícit de substituïr-los per altres de renovats.

  2. JULI CUÉLLAR Setembre 14, 2008 a 2:50 pm #

    Amic Pau,Fa un temps en Josep Sort em va retreure que formulés les preguntes d’un qüestionari sobre l’autodeterminació com a expressió d’una creença i no d’un pensament. Des d’aleshores procuro remarcar l’acte humà per excel·lència: pensar (gràcies Sort!).Ateu ho sóc per convenciment: perquè per damunt de les persones no hi ha res. Anteriorment, potser per influència familiar, era més aviat “antiteista”, cosa que encaixa amb la tradició anticlerial i menjacapellans del nostre país…Respecte a l’auge de la religiositat; potser és una percepció errònia, però em temo que no. Perquè la pèrdua de l’hegemonia catòlica i l’emergència de noves confessions, coincideix amb un context social marcat pel fort impacte de la globalització capitalista. Un context que ha esperonat el militantisme religiós més agressiu i formes de sociabilitat “alternatives”. Et comento, a tall d’exemple, tres fets que em fan venir vomitera: (1)l’actuació intervencionista de la Conferència Episcopal Espanyola;(2) la visceralitat inquisidora dels antiavortistes; (2) la connivència dels poders públics amb les manifestacions religioses que es realitzen en l’espai públic (sobretot amb les processons de la “Setmana Santa”).

  3. Pau Setembre 14, 2008 a 5:33 pm #

    Pensar està bé, tot i que a voltes no ens n’adonem de qui ens condicionat aquest acte aquest acte humà per excel·lència. Particularment prefereixo anar més enllà i exercir la crítica com a activador del fet de pensar. Ésser crític ens permet no donar per bona qualsevol premissa.L’ateisme no m’interessa. Per què esmerçar esforços en la negació d’una abstracció?.Opto per declarar-me agnòstic perque m’allibera de la coerció ideològica i em permet no crear murs allà on no cal. Per tradició familiar he estat creient convençut i catòlic practicant fins a l’edat adulta. La religiositat com a acte personal i lliure el trobo molt repectable, en canvi detesto les institucions que l’han instrumentalitzat. I arribats aquí comparteixo amb tu l’opinió sobre la conferència episcopal espanyola. Dels antiavortistes en detesto la seva imposició i negació de la llibertat personal. Sempre he cregut que l’avortament havia de ser una decisió personal i individual, i que trascendir l’àmbit personal per socilitzar-lo era un fet aberrant i que s’ajusta més al que jo entenc per feixisme. De les processons no puc dir pas que en sia partidari. En el meu imaginari les tinc vinculades amb la dictadura i tot allò que l’envoltà (grisor, temor, por, desànim, assetjament, negació,…). Quan era catòlic m’hi resistia i no conformaven pas una manifestació de la meva religiositat, ni de la meva comunitat. En un alt percentatge aquestes manifestacions tenen també la seva dosis de politització més enllà de les connotacions estrictament religioses. Moltes processons no són res més que una eina més de l’espanyolització de l’espai públic. I aquí és on caldria incidir-hi i denunciar-les, el més dificultós, però, serà saber-ne veure els matisos que les diferencia de les altres que podríem reconèixer com a catalanes. Tot i així tan sols et diré que no puc opinar-ne gaire, doncs no n’he presenciat cap des de fa un munt d’anys. Per Setmana Santa, desapareixo i si sóc a casa no en surto pas a aquelles hores. Les defujo i com a màxim en pateixo tan sols el retruc llunyà dels tambors, i esperonen somortament la meva ferma negació.Per acabar tan sols em queda el consol de poder assegurar que aquests espectacles no formen part de la memòria de la infantesa dels meus fills. No és gran cosa …

  4. JULI CUÉLLAR Setembre 14, 2008 a 8:26 pm #

    Pau,Res, simplement, vull agrair-te els teus comentaris. De veritat, gràcies per expressar els teus pensaments.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: