DOGC de 1936

24 ag.


Des de fa poc, l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions (EADOP) ha digitalitzat i penjat a la xarxa el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) dels anys de la República, la Guerra i l’Exili. Es tracta d’una eina de consulta molt interessant. Gràcies a aquest nou recurs he pogut consultar un text breu però que sempre he considerat com a una de les fites més rellevants de la història de la Catalunya del segle XX. Es tracta d’un decret del consell (govern) de la Generalitat signat pel President Companys el 28/08/1936 i publicat al DOGC núm. 243 del diumenge 30 d’agost de 1936. Ací hi llegim “Solament tindran força d’obligar en el territori de Catalunya les disposicions legals que siguin publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya”, la qual cosa és una proclamació formal de la sobirania del territori català controlat per la Generalitat.

Per copsar l’abast d’aquell Decret només cal imaginar què passaria si demà dilluns el DOGC publiqués un text equivalent… Ara bé, per comprendre l’efemèride que va fer-lo possible cal situar-se en el context sociopolític de la revolució social de 1936. Aquella sobirania estava estretament lligada al poder revolucionari bastit per les organitzacions populars des del 19 de juliol de 1936, una situació excepcional que es va malmenar a partir de maig de 1937 quan la contrarevolució va recuperar el control del poder; aleshores, la Generalitat de Catalunya va passar a ser un simple apèndix del govern de Negrín.

Per tant, ara que s’apropa la Diada Nacional de l’11 de setembre i que moltes persones s’omplen la boca parlant del futur de Catalunya, del finançament i del nostre dret de decidir, faríem bé de rellegir la història i donar sentit a la lluita per la sobirania.

Anuncis

2 Respostes to “DOGC de 1936”

  1. Dídac López Agost 25, 2008 a 5:20 pm #

    Tot i que és cert que la declaració buscava afermar la viabilitat política de la Generalitat de Catalunya en el marc d’una República Espanyola superada des de totes bandes, cal dir que la declaració no equival a una declaració de sobirania. La Generalitat es comprometia a publicar les disposicions emeses pels òrgans de la República i que en aquella època es publicaven en la Gaceta de Madrid (el BOE actual és un invent franquista). El DOGC respon més que no pas la Gaceta de Madrid als criteris d’un diari oficial tal com l’entenem avui dia. Una declaració de sobirania comportaria que qualsevol norma extra-catalana necessités el referendament del Parlament de Catalunya o del Consell de Govern, segons els casos.No hi ha dubte, però, en remarcar que aquest acord va en el camí de la sobirania per la via dels fets. Com també hi va l’expedició a Mallorca.Una qüestió interessant és com s’estronca aquest procés, ja cap a la tardor del 1936. Hi contribueixen diversos factors. D’una banda es consolida el front bèl·lic (especialment a partir de la segona meitat d’agost) i, de retruc, les institucions espanyoles d’un i altre bàndol. De l’altra banda, des de diverses organitzacions hom mena una lluita contra els “excessos” de la Generalitat. Particularment ho fan les autoritats i els partits espanyols, però també un sector important de la CNT que és el que mourà la idea d’una suposada connivència entre un sector dur d’Estat Català (Revertés-Casanovas) i el bàndol franquista. Si bé és cert que aquest sector d’Estat Català volia desplaçar efectivament Companys del poder i afermar el control institucional contra sindicats i comitès, era falsa la connivència… Curiosament els cenetistes tastarien aquesta pràctica de la “connivència” de part dels mitjans de comunicació pro-PSUC a partir de la primavera del 1937.La qüestió fonamental, doncs, és que en una situació de guerra es presentaven les actuacions de la Generalitat com a “aventureristes” i “perilloses per a la causa de la Victòria”. I, en una situació de pau, qualsevol actuació en aquest sentit, per tèbia que sigui, és acusada de trencar la “lleialtat institucional” i la “convivència democràtica”.

  2. JULI CUÉLLAR Agost 26, 2008 a 6:44 am #

    Benvolgut Dídac,D’acord amb gran part de al teva exposició; ara bé, al meu entendre, el Decret del 28 d’agost del 36 és important perquè és una declaració formal de sobirania que el consell (govern) de la Generalitat promulgà forçat per les circumstàncies i, sobretot, per la pressió del Comitè Central de Milícies Antifeixistes (veritable òrgan de poder d’aquells dies i que estava controlat per la CNT-FAI-POUM). El problema o el dilema (depèn de com s’enfoqui) és que els qui detenen el poder real el defugen i pacten amb la petita-burgesia; per això, al setembre del 36 s’integren al consell de la Generalitat i dissolen els organismes de poder revolucionari.La meva lectura és: aquest fou el moment històric del segle XX en què Catalunya tingué la màxima cota de sobirania i aquesta anava estretament lligada a la revolució, al poder en mans de la classe treballadora.Aquesta idea ja la vaig esbossar (parcialment) en la ressenya de “Fet nacional i lluita de classes (1931-1977)”, quan concloïa que un dels grans llasts de la Catalunya contemporània ha estat l’apoliticisme tàctic del moviment obrer, que si bé li permetia actuar com a força autònoma, tenia la contrapartida negativa de la seva subordinació a la política de la petita burgesia, republicana i nacionalista. L’ambivalència en relació a la “teoria de la revolució” i la manca d’una estratègia estructurada es va manifestar el 1931, el 1934 i fianlment el 19 de juliol, i això causà -com era d’esperar- el progressiu debilitament de la CNT i el triomf de la reacció.Bé, Salut i gràcies per les teves observacions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: