Demografia i llengua a Mataró

10 jul.
Tot i que l’Ajuntament encara no ha publicat tots els detalls de l’estudi demogràfic de població donat a conèixer a la premsa, no puc deixar de comentar un sèrie de dades que penso que són rellevants. En primer lloc es confirma el baby boom que es viu a Mataró. Qualsevol persona atenta que passegi pels carrers de la nostra ciutat veurà un munt de panxes i de nadons, una percepció que, en canvi, costa de tenir si hom es passeja per altres ciutats.

El creixement del 2007, igual que el del 2006, és degut al creixement natural, mentre que uns anys enrere el factor migratori era més rellevant en l’increment de la població.


Cal destacar el creixement del Centre (4,87%) que està en correspondència amb l’alt índex de naixements que es registra (tot i que aquesta xifra és més alta als barris populars) i amb el creixement especulatiu intensiu dels últims anys, amb l’enderroc sistemàtic de cases de cós i l’edificació de blocs de quatre vivendes on abans només n’hi havia dues. Aquest creixement que s’està produint al Centre, però, no està acompanyat d’una planificació sostenible de la mobilitat, ni d’equipaments i serveis públics (zones verdes, centres d’assistència primària, escoles bressol, escoles de primària i instituts de secundària, centres cívics, etc.), la qual cosa fa pensar que empitjorarà la nostra qualitat de vida.
Un últim apunt sobre l’estudi de població: la xifra oficial d’immigració (nascuts fora de l’Estat espanyol) representa un 15,56% del total dels 119.858 habitants censats a Mataró. Però, primer que aquesta xifra és enganyosa (perquè no recull tota la immigració real) i, segon, que quan es desglossa la procedència resulta curiós que mai hi apareguin els tants per cent dels oriünds de països de la UE…

D’altra banda, tot i que ni el web municipal ni la premsa local encara no se n’han fet ressò, també s’acaben de publicar els resultats de l’estudi Ofercat, en el qual es recullen les xifres de l’oferta en llengua catalana a les ciutats de Mataró, Cornellà de Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat, Tortosa, Girona.

Recordo que aquest estudi (Ofercat) va ser la resposta que va donar qui en el seu dia era regidor de Cultura, Sr. Jaume Graupera, a les reclamacions de la CUP per conèixer la realitat sociolingüística de Mataró. Tot amb tot, l’estudi resulta limitat, perquè no aprofundeix en els usos i deixa molts interrogants a l’aire. Tot i això, hi ha una dada interessant: Mataró està en una situació intermèdia i el resultat obtingut (69%) es correspon amb la xifra del Cens de 2001 de persones que declaren que saben parlar català. Malauradament, lluny de qualsevol triomfalisme, caldrà veure què passa quan les xifres del Cens s’actualitzin i reflecteixin la realitat del creixement migratori dels últims anys. Tot plegat hauria de fer reflexionar (i molt!) a aquelles entitats de la nostra ciutat i aquelles formacions polítiques del nostre Ajuntament que sostenen que tant la formació com l’arrelament de la immigració s’han de fer en castellà.

Notícies relacionades: El Punt, Capgròs
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: