LOHAPA (VERSIÓ 2.0)

27 juny
Vivim en un context internacional de retallada de llibertats i drets socials. Precisament, aquí és on cal situar la involució democràtica que també s’està produint a l’Estat espanyol. En els darrers anys, les classes dominants de l’Estat espanyol han donat més corda a l’espanyolisme per tal de reprimir la dissidència, justificar la liquidació dels drets socials i la marginació de qualsevol poder que faci ombra al Gran Madrid.

Ja es veu a venir un nou pacte d’estat (PSOE-PP) que tindrà, substancialment, els mateixos propòsits que va tenir la LOHAPA: establir la primacia del dret estatal i normes unificadores en les competències i serveis transferits a les comunitats autònomes, el finançament i en altres aspectes no menys importants com l’ús del terme “Nació” o la imposició de l’ús privilegiat del castellà enfront de la resta de llengües.

I, talment, com si la història estigués condemnada a repetir-se, tornem a tenir les institucions i les minses llibertats del país pendents de la Judicatura espanyola, que s’ha convertit en la punta de llança de l’espanyolisme (per veure-hi clar, potser caldria fer un recompte de tots els catalans i totes les catalanes que darrerament han estat imputats per delictes d’ultratge). I, novament, en aquesta tessitura, marcada per la impugnació de l’Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya al Tribunal Constitucional espanyol, ha tornat a reaparèixer el fantasma del Manifiesto, que igual que fa 27 anys és instigat per la premsa espanyolista, professionals de l’administració de l’Estat i intel·lectuals espanyols residents a Catalunya, que apel·len a la supremacia del castellà per negar qualsevol avenç de la normalització de la llengua catalana.

No cal esperar res de l’actual classe política catalana (CiU, Esquerra, ICV, etc.), justament perquè s’alimenta de les molles de l’autonomisme i perquè el seu sostre reivindicatiu mai qüestionarà seriosament la “unitat d’Espanya”. Malauradament, també considero insuficients i desfasades les propostes de mobilització fetes per Òmnium Cultural, perquè subordinen l’acció a una unitat civil en defensa de l’autonomisme. Amb l’experiència acumulada dels darrers 30 anys, ja no és cap secret i tothom sap que per posar fi a l’espanyolisme només hi ha un camí per fer junts: la independència. La resta d’opcions enreden la troca i allarguen, innecessàriament, l’opressió nacional i els dèficits socials que patim.

En aquest sentit, penso que el primer pas per capgirar la resignació i la deriva regionalista, seria seguir el consell d’en Fèlix Cucurull: “Cal que vencem la dificultat d’aprendre la nostra història per tal de no caminar, mai més, amb una bena als ulls.”


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: